L'actuació implica «retocar» un total de 1.800 parades. Es taparan forats, es trasplantaran arbres, es traslladaran caixes de semàfors o bústies i, quan no hi hagi més remei, es canviarà de lloc tota la parada. «Es tracta de moure tots aquells elements que siguin un inconvenient per a la mobilitat», va explicar ahir el regidor de Mobilitat, Paco Narváez. A més, les voreres a les parades hauran de tenir una amplada mínima de 2,1 metres, cosa que en molts casos també obligarà a instal·lar-hi una pròtesi complementària. D'acord amb el calendari marcat pel mateix pla Zapatero, l'adaptació s'haurà d'haver acabat abans de final d'any. El tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadana, Ricard Gomà, va recordar ahir que l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda «és un objectiu estratègic d'aquesta ciutat», tal com va quedar definit en el pla d'accessibilitat elaborat l'any 1996. Des de llavors fins ara s'han aconseguit més de 1.000 quilòmetres d'espai totalment accessible, i s'ha adaptat tota la flota d'autobusos –un total de 1.080–, gràcies a una inversió de 130 milions des de l'any 2003 que ha permès l'adquisició de 600 vehicles nous. Els reptes nous, segons va destacar Gomà, són les platges i els espais de jocs infantils. La representant de les persones amb discapacitat del Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, María José Vázquez, va agrair l'actuació i va assegurar que «Barcelona és un model» en matèria de mobilitat: «En bona part, això ha estat possible gràcies que tenim un moviment molt viu i exigent que no admet mai un no és possible com a resposta.» Vázquez va tenir paraules de reconeixement cap a TMB i els Ferrocarrils de la Generalitat, i va animar Renfe a «copiar molts dels operadors que tenim a Barcelona». Tant Vázquez com Gomà van incidir en el fet que quan es fa una actuació per millorar l'accessibilitat «es millora també la qualitat de vida dels ciutadans».