Setze penedesencs/ques, conjuntament amb el Col.lectiu Bosc Verd, demanen la NUL·LITAT DE PLE DRET de la resolució del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de data 3 de juny de 2010 per la qual s’atorga l’autorització ambiental d’incorporació d’un canvi substancial per una ampliació dels residus a valoritzar energèticament a l’autorització ambiental de 16 de gener de 2007 d’Uniland Cementera SA, i la suspensió de l’execució de la resolució.

El recurs el fonamentem en:

• La sol·licitud d’autorització ambiental consisteix en una modificació substancial per tal de substituir el 33% del coc de petroli mitjançant la utilització de residus sòlids urbans CDR (24%) i de fangs secs de depuradora (9%). Aquesta substitució del combustible per residus és molt important quantitativament (un 33%) la qual cosa implica una veritable transformació de l’activitat autoritzada en no limitar-se a la fabricació de ciment sinó també realitzar, de forma molt significativa, una altra com és la gestió de residus. Però també aquesta substitució del combustible per residus és molt rellevant qualitativament pels seus impactes a la salut de les persones i al medi ambient.
• Precisament, aquests impactes són la causa per la qual ha estat qualificada com una modificació substancial i que s’hagi hagut de demanar una nova autorització ambiental.
• La sol·licitud no s’ha sotmès al preceptiu i essencial tràmit d’informació pública.
• L’unic que es va anunciar es: El sotmetiment a informació publica sobre la sol.licitud d’autorització ambiental del projecte d’una activitat de fabricació de ciment i extracció de roca.
• En cap cas la informació pública realitzada és sobre la utilització de residus sòlids urbans i fangs secs de depuradora, ni que el seu objecte sigui utilitzar residus com a combustible que és l’activitat per a la qual s’ha demanat la sol·licitud d’autorització ambiental.
• Ben segur, que si s’hagués anunciat l’activitat objecte de l’autorització ambiental (la gestió de residus en una cimentera), el resultat hagués estat diferent tot essent coneixedor el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la conflictivitat social que genera aquesta activitat.
• La importància del tràmit d’informació pública en el present cas deriva de la gran extensió de l’àmbit d’afectació de l’activitat d’utilització de residus sòlids urbans i fangs secs de depuradora per la qual es va demanar autorització ambiental i avaluació d’impacte ambiental, atès que segons el capítol 3 de l’estudi d’impacte ambiental, l’àmbit afectat per l’activitat és molt ampli en abastar una extensió de 280km2 i diversos municipis, i el capítol 4 de l’estudi d’impacte inclou els mesuraments en diversos receptors situats en aquest ampli àmbit, i l’estudi d’impacte ambiental preveu un increment de les emissions d' HCl, HF, Cd, Hg, Pb, Cr, Co, Mn, Ni, i V I també de les immissions de HCl, Cd, Ni i Pb.
• Per tant, tot i ser de vital importància el seu coneixement per un bon nombre de municipis, no s’ha efectuat el tràmit d’informació pública.

La causa de nul·litat de ple dret consisteix en:

• L’omissió clara, manifesta i ostensible de tràmits procedimentals essencials la qual cosa equival a prescindir total i absolutament del procediment legalment establert, tal com preveu l’ article 62.1.e de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Emparament legal:

• La informació pública del procediment d’autorització ambiental (i de les seves modificacions substancials) és un tràmit establert de forma preceptiva per la normativa de control integrat de la contaminació, segons disposen els art. 16 de la Llei estatal 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, 13.2.c i 16 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de control integral de l’Administració ambiental i 31 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental. El caràcter obligatori d’aquest tràmit ha estat ratificat per l’art. 20 de la posterior Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats que ha obligat d’anunciar-lo també a les xarxes telemàtiques d’informació. A més, la informació pública també està prevista de forma obligatòria per la cabdal normativa d’avaluació d’impacte ambiental com són els art. 5.1.d i 9 del Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes.

Però, a més:

• La informació pública té uns fonaments constitucionals i estatutaris que el doten d’aquest caràcter de tràmit essencial en ser una de les màximes manifestacions de la participació pública en l’Administració i del dret constitucional al medi ambient (art. 1.1, 9.2 i 45.1 CE i 27 EAC), així com també un requisit essencial per garantir l’objectivitat i la transparència de l’actuació administrativa i el dret a una bona administració (art. 103.1 CE i 30.2 i 71.2 i 4 EAC).
• Pel que fa al primer fonament constitucional i estatutari esmentat, cal dir que la informació pública és una de les màximes expressions de la participació dels ciutadans en els procediments administratius ambientals la qual cosa és una exigència de les clàusules d’estats social i democràtic.
• Però, en especial, la informació pública deriva del principi de participació real i efectiva (art. 9.2), del dret fonamental a la participació en els afers públics (art. 23.1) i del dret a un medi ambient adequat (art. 45.1 CE i 27 EAC). Precisament, la participació pública en el camp ambiental està vinculada al reconeixement del dret al medi ambient com un dels drets humans de tercera generació. Aquests dret humans es caracteritzen per ser drets de titularitat col·lectiva (inclouen fins i tot les generacions futures) ja que tenen per objecte béns jurídics col·lectius com el medi ambient. I la participació pública conforma el contingut essencial d’aquest dret humà al medi ambient el qual exigeix noves formes de participació ciutadana en els poders públics per a la defensa d'aquest bé col·lectiu, i la seva principal manifestació es el tràmit d’informació pública.
• Aquests fonamentals constitucionals de la informació pública han estat reforçats a nivell internacional pel Conveni internacional sobre l’accés a la informació, la participació pública en les decisions i l’accés a la justícia en qüestions ambientals signat per nombrosos estats (entre d’altres l’Estat espanyol) i la Unió Europea el 28 de juny de 1998 a la ciutat danesa d’Aarhus. Conveni que ha entrat en vigor a la Unió Europea mitjançant Decisió del Consell 2005/370, de 17 de febrer fou publicat al DOCE L-124, de 17 de maig de 2005). I ha entrat en vigor a l’Estat espanyol mitjançant la seva publicació al BOE 40, de 16 de febrer de 2005.
• L’art. 1 d’aquest Conveni reconeix per primer cop en una norma de dret internacional el dret humà al medi ambient com a dret-deure de cada persona, de les generacions present i de les futures, a un medi ambient, i anomena tres pilars per a la seva efectiva protecció, tot essent un d’ells la participació administrativa en decisions relatives a activitats específiques amb efectes importants sobre el medi ambient.
• Aquests fonaments constitucionals de la informació pública han estat recollits expressament a la Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol, per a qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta Llei ha estat aprovada per adequar el nostre ordenament jurídic ambiental al Conveni d’Aarhus i la normativa europea derivada del mateix.
• I el segon fonament constitucional del tràmit d’informació pública mostra la seva naturalesa de requisit imprescindible per garantir l’objectivitat i la transparència de l’actuació de l’Administració (art. 103.1 CE i 71.2 i 4 EAC) mitjançant la participació dels ciutadans en les funcions administratives i també del dret a una bona administració recollit expressament a l’art. 30.2 EAC com a dret de les persones a una actuació imparcial i objectiva de l’administració.
• I ES DEMANA LA SUSPENSIÓ DE L’EXECUCIÓ DE LA RESOLUCIÓ MENTRES ES RESOL EL RECURS DE NUL.LITAT A L’EMPAR DELS ARTICLES 104 i 111 DE LA LLEI 30/1992, JA QUE LA SEVA EXECUCIO POT CAUSAR DANYS I PERJUDICIS D’IMPOSSIBLE O MOLT DIFICIL REPARACIO ATÈS EL GRAN ABAST DEL RADI D’AFECTACIÓ DE L’ACTIVITAT AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS URBANS I FANGS DE DEPURADORA EN AQUESTA PLANTA DE FABRICACIÓ DE CIMENT.