L'exalcalde de Collbató Francesc Xavier Raventós ha acceptat cinc anys de presó, vuit d'inhabilitació per exercir com a càrrec públic i una multa de 12.000 euros per haver malversat 76.426 euros entre els anys 2001 i 2003, en què va dirigir l'Ajuntament. El fiscal sol·licitava deu anys de presó i quatre d'inhabilitació pels delictes de malversació i falsedat documental. La rebaixa va arribar ahir, després que l'advocat de Raventós aconseguís un acord de conformitat amb la fiscalia abans del judici, que es va fer a l'Audiència de Barcelona. Raventós, que militava en el PSC, va haver d'admetre davant del jutge que havia obtingut els diners de manera fraudulenta. En concret, va demanar a Comptabilitat prop de 8.000 euros per despeses relacionades amb el seu càrrec i va ordenar pagaments en efectiu a diferents creditors de la corporació local, que es va quedar parcialment.

L'Ajuntament de Collbató, que també s'havia personat en la causa, està satisfet del pacte, ja que, com explica l'actual alcaldessa, Josefina Martínez, es pretenia que l'exalcalde retornés els diners. En aquest sentit, l'advocat de Raventós va assegurar que ho farà i que, a més, demanarà l'indult. De moment, doncs, no entrarà a la presó fins que no es resolgui la petició de suspensió de la pena.

Una portaveu de REE ha explicat a aquest diari que la data del 2013 no obeeix a cap retard provocat per l'oposició que ha trobat l'autopista elèctrica de 400 kV, projectada per unir les centrals aragoneses amb la xarxa catalana i la MAT de Bescanó cap a França a través d'una connexió entre Penyalba, Montsó i Isona, sinó a la llarga tramitació que encara ha d'afrontar el projecte. Un cop es decideixi el traçat entre les diverses alternatives proposades per REE, cosa que ara per ara sembla lluny de consensuar-se, s'hauran de fer les expropiacions en 14 municipis d'administració catalana i 17 d'administració aragonesa. I, després d'això, construir les torres i les dues centrals transformadores previstes. L'anomenada MAT de Ponent està inclosa en el pla director de REE per al període 2002-2011, però com molts altres projectes, la seva realització s'acaba allargant més enllà d'aquesta data.

És el primer cop, però, que REE posa ja una data concreta per al projecte. I ho ha fet sense haver respost encara als alcaldes i als consells comarcals de la zona afectada, als quals va plantejar fa sis mesos diversos itineraris alternatius i els va demanar que s'hi pronunciessin. Això n'ha molestat uns quants. «Això no s'entén. Encara no ens han contestat i ja estan posant dates. El que haurien de fer és retirar el projecte i no tornar-lo a presentar fins que no hi hagi consens amb els municipis afectats», sosté l'alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells.

Perquè, de moment, els municipis afectats als dos costats de la frontera administrativa catalanoaragonesa s'han manifestat en sentit obertament contrari al projecte, tot i que una coordinadora d'alcaldes del Pallars i la Ribagorça s'han plantejat que, almenys com a mal menor, es faci servir el traçat d'una línia ja existent de 115 kV entre Pont de Montanyana (Ribagorça) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Les torres d'alta tensió estan aixecades seguint una carretera que uneix la Franja de Ponent amb Tremp i Isona. REE havia plantejat diversos traçats alternatius en aquest sector, entre Montsó i Isona, que afectaven dos espais d'interès natural i un de fauna protegida, passaven a tocar del nucli més habitat de la zona (Tremp) i preveien la instal·lació d'una central transformadora a menys d'un quilòmetre de Figuerola d'Orcau, un poblet situat dins del terme municipal d'Isona i Conca Dellà.

La proposta que s'inclou en el pla territorial ja respon a les primeres modificacions demanades pels dos socis recelosos del projecte, ERC i ICV, i que el PSC va acceptar en l'avantprojecte presentat l'abril de l'any passat. L'eix del quart cinturó baixa des de Terrassa i Sabadell per anar a fondre's amb les reserves de sòl ja previstes en la històrica interpolar nord. A més, s'ha incorporat una modificació durant la consulta de l'avantprojecte perquè la via no travessi el nucli urbà de Lliçà d'Amunt, i el voregi pel nord amb una circumval·lació. Però aquest dibuix no és encara l'alternativa preferida pel govern català, i, tenint en compte que ERC i ICV hi volen més canvis, el pla territorial metropolità (PTM) aprovat ahir recull explícitament que es plantejaran altres opcions: «En el cas d'aquelles infraestructures que tinguin un tràmit específic i/o depenguin d'una altra administració, la concreció definitiva del traçat correspon a aquest tràmit específic.» És a dir, que el govern català no plantejarà les seves alternatives de traçat fins que el Ministeri de Foment no tregui a informació pública l'estudi informatiu de la seva proposta entre Terrassa i Granollers. CiU ha reaccionat immediatament i ha afirmat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), hauria de paralitzar la tramitació del PTM «fins que no sigui capaç de concretar les grans infraestructures de mobilitat». CiU considera una cortina de fum el principi d'acord per fer el quart cinturó expressat pel PSC, ERC i ICV en el recentment aprovat pacte nacional d'infraestructures.

A diferència de l'avantprojecte de PTM presentat l'abril de l'any passat, el document aprovat ahir sí que defineix clarament la connexió a Abrera del quart cinturó amb la futura autovia A-7 i el seu traçat per l'est de Sant Llorenç d'Hortons i el sud de Sant Sadurní d'Anoia. El pla també recull la via de connexió del quart cinturó amb la C-16 i l'autovia A-2 de Lleida entre Martorell i Vacarisses, així com el túnel de la Conreria a la B-500. També es preveuen el desdoblament de la C-59 entre Palau-solità i Caldes de Montbui, les calçades laterals a la C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa, o la via per a vehicles pesants d'accés al port de Barcelona. El document dibuixa els tres carrils reservats per a busos i vehicles d'alta ocupació –bus/VAO– a les tres principals entrades de Barcelona per la Diagonal, la Meridiana i la C-31 per Montgat.

El projecte estableix un augment de l'àrea esquiable que havia tingut temps enrere l'estació, que arribaria als 35 km de pistes, i una gran operació immobiliària a peu de pistes que, teòricament, ha de servir per finançar l'estació: 562 habitatges als afores del nucli de Betren, que confluirien en una gran plaça central envoltada d'hotels i establiments comercials, més un equipament de residència universitària, que seria el nucli de l'activitat d'estiu.

La quantitat d'habitatges previstos multiplica per cinc el que permet l'actual normativa urbanística per a aquesta zona.

La comissió d'Urbanisme, però, no ha emès un no definitiu i podria aprovar la iniciativa més endavant. La Generalitat troba a faltar un «pla d'etapes» que garanteixi la realització de totes les inversions compromeses a mesura que es desenvolupa la zona residencial i hotelera. La Generalitat tampoc està d'acord en la densitat dels habitatges i reclama també un estudi de mobilitat que justifiqui les places d'aparcament previstes i un altre sobre la sostenibilitat del projecte. Si els promotors afegeixen aquests estudis a la seva proposta i la tornen a tramitar, tindran via lliure, segons van avançar fonts del Departament de Política Territorial.

El Vallès Occidental i el Vallès Oriental sumen 1,2 milions d'habitants, el 77% de la població que té la ciutat de Barcelona. I lideren la producció industrial en nou de les deu branques d'activitat presents a Catalunya, ja que només el Baix Llobregat els supera en el camp de la indústria de l'automòbil. Malgrat això, aquesta posició preeminent no s'ha traduït en una xarxa d'infraestructures potent. Els grans eixos viaris i ferroviaris tenen caràcter radial i es van concebre per enllaçar amb Barcelona. Només el corredor de l'AP-7 trenca la radialitat, però no garanteix una connexió eficient, per exemple, entre Terrassa i Granollers.

«L'únic històric aquí és la presa de pèl que intenten el ministre Sebastián i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN)», va afirmar ahir la plataforma Apaguem les Nuclears, que diumenge ha convocat una marxa a peu des de Camposines fins a Ascó. A través d'un comunicat, el col·lectiu va advertir que Ascó I ingressa cada dia 600.000 euros, i que l'empresa titular pagarà la multa amb 25 dies i 16 hores de facturació. «La fuita va produir-se sense declarar-la durant 72 dies, i per tant Iberdrola i Endesa encara han guanyat la facturació de 46 dies i 8 hores més», conclouen.

Per la seua banda, Ecologistes en Acció ha exigit al Ministeri d'Indústria que faci efectiu el cobrament de la multa, tot recordant que la sanció que va imposar-se a Vandellòs II l'any 2006 ha trigat molt a pagar-se, pels recursos presentats per l'empresa. Segons l'entitat, el més aconsellable és la clausura i el desmantellament de la central, ja que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) «no està capacitada per administrar les centrals nuclears catalanes». A banda, el Gepec assenyala que la sanció a la central d'Ascó hauria de ser el triple de l'actual (46,2 milions), tot i que si s'arribés a conèixer el total de la fuita s'elevaria la gravetat de l'accident, i caldria retirar la llicència a Endesa i plantejar el tancament de la planta. Segons el Gepec, continua sense saber-se l'abast real de la fuita, com a conseqüència de les «dificultats» que el CSN hauria posat a la investigació de la fiscalia de Medi Ambient.

Finalment, Greenpeace va reiterar que la sanció és «insuficient», i va acusar el Ministeri d'Indústria de «voler girar full». En declaracions a ACN, el portaveu Carlos Bravo va advertir que Indústria ha fet els càlculs a partir de la denúncia de Greenpeace, sense tenir en compte que els mesos anteriors la central ja emetia material radioactiu al medi ambient.

Les comportes les van obrir diumenge, i ahir al migdia ja eren ben visibles els efectes al pas del riu Segre per Balaguer, uns quaranta quilòmetres aigües avall de l'embassament de Rialb. El riu ha començat a ocupar la zona enjardinada i de passeig que hi ha al marge esquerra del riu, i s'han posat tanques per impedir l'accés de vehicles a l'aparcament que hi ha al costat del pont vell.

Més avall, a Lleida, l'altre gran nucli habitat que travessa el Segre, la Guàrdia Urbana també ha muntat un dispositiu per evitar que els vianants i els vehicles accedeixin al parc fluvial del Segre: un lloc de passeig des del qual ahir s'havien de llançar els focs amb què clouen les festes de maig que ha viscut la capital del Segrià aquest cap de setmana. A mitja tarda, el Segre ja començava a ocupar algunes zones de la llera fora del seu llit habitual al seu pas per la ciutat.

La culpa és l'abundant aigua que ha caigut durant l'últim any a la conca del Segre, i especialment la neu que s'ha acumulat durant l'hivern al Pirineu i que les bones temperatures estan començant a fondre. L'embassament de Rialb ja ha arribat als 352 hm³ d'aigua i no pot suportar-ne més. Almenys fins que no finalitzin les diferents proves de càrrega que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre està fent des que es va inaugurar l'embassament, l'any 2000. Quan estigui a ple rendiment, Rialb podrà emmagatzemar 430 hm³, i es convertirà en el segon més gran dels Països Catalans, darrere del de Mequinensa. Aquest ha estat el primer cop que la CHE ha hagut d'obrir comportes a Rialb.

Segons una portaveu de la CHE, la mesura no ha de comportar més complicacions extraordinàries per a les ciutats del curs del riu que les habituals d'una primavera molt plujosa. «Ara mateix estem deixant anar de Rialb tanta aigua com entra de manera natural: 60 m³ per segon.»

Segons les dades d'Adif, que executa els treballs, ja hi ha sis trams que estan enllestits, on només s'està pendent d'acabar el muntatge de les vies i la instal·lació elèctrica. Són gairebé 43 quilòmetres, entre la Roca del Vallès i Riudellots de la Selva, amb l'excepció d'un tram entremig, de Maçanet a Sils, de 5,6 quilòmetres, on les obres estan al 82% perquè encara hi falta acabar dos passos inferiors.