El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd ha presentat davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, un seguit d'al·legacions a la sol·licitud d’autorització ambiental, presentada per l'empresa Cales de Pachs, SA, (exp. B1AAI130397) per a cremar o incinerar llots de depuradores a dita pedrera (entre 10.000 i 12.000 tones a l'any), substituint així una part del combustible que utilitza habitualment (coc de petroli).

Som totalment contraris a dit projecte i per això volem denúnciar públicament aquesta situació, per tal d'impedir que aquesta nova activitat sigui aprovada i posada en marxa. En el cas de que aquesta autorització prosperi, ja tindrem al costat de Vilafranca, dues incineradores de residus funcionant els 365 dies de l'any (una a la cimentera Uniland i l'altra a Cales de Pacs).

Per això hem convocat una assemblea informativa oberta a tothom, el proper dilluns 16 de juny a les 20:00 a l'Escorxador de Vilafranca.

Exposició dels fets i motius:

El passat 26 de gener de 2009, Cales de Pachs va rebre l'autorització ambiental per a l'activitat de fabricació de calç o guix i per a l'activitat d'extracció i tractament de recursos minerals. A dita resolució de la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA), l'Ajuntament de les Cabanyes va interposar un recurs contenciós administratiu (121/2009) contra l'autorització ambiental.

El 24 d'abril de 2013 el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, va emetre una sentencia demanant l'anulació de l'autorització ambiental. Es per això que la DGQA, el passat 2 de juliol de 2013 va anul·lar l'autorització ambiental i va obligar a Cales de Pachs a elaborar un nou estudi d'impacte ambiental.

El passat 24 de gener de 2011, la DGQA va donar permís per a realitzar proves de substitució del coc de petroli per fangs de depuradora. Es van utilitzar 2.093 tones de fang de depuradora com combustible substitutiu del coc de petroli, amb uns percentatges compresos entre el 25% i el 50%.

Aquestes proves es podien realitzar fins al 31 d'octubre de 2011. Durant aquest periode, es varen rebre moltes queixes per part del veïnat degut a les males olors, i posteriorment, aquestes van motivar la suspensió de les mateixes.

En concret el 22 d'agost de 2011 es van suspendre de manera immediata. El llot utilitzat era procedent de l'EDAR del Besós. La quantitat autoritzada per a cremar fangs de depuradora com a combustible, era de 2.439 tones, però finalment no es van poder utilitzar, degut a les queixes dels veïns.

Entre el 27 d'abril i el 10 de maig de 2.011 es van realitzar 3 mesures de controls d'emissions a l'atmosfera, mentre s'estaven utilitzant els fangs de depuradora com a combustible alternatiu. Segons el mostreig realitzat d'elements contaminants, van augmentar les emissions de HCI (clor i compostos inorgànics), de partícules, de CO (monòxid de carboni), de COT (carbono orgànic total), de dioxines (PCDD) i furans (PCDF), de Hg (mercuri) i SO2 (òxid de sofre).

Per tant, estem davant d'una sol·licitud d’autorització ambiental, que consisteix en una modificació substancial molt important, que implica per una banda; una veritable transformació de l’activitat autoritzada (en no limitar-se a la fabricació de calç sinó també a la gestió de residus tòxics) i per una altra, un greu impacte sobre la salut de les persones i del medi ambient. Precisament, aquests impactes són una de les causes per la qual s’hagi hagut de demanar una nova autorització ambiental.

Hem de tenir en compte que el poder calorífic del llot procedent d'aigües residuals urbanes (d'EDAR), desidratat i sec, presentat en pellets, té un poder calorífic de 4.000 Kcal/gr, molt inferior al del coc del petroli que és de 8.200 Kcal/Kg. Per tant, els llots de depuradora no són un bon combustible i el que hi ha al darrera és la intenció de desfer-se d'un residu que és problemàtic i tòxic.

Proximitat de nuclis: Les distàncies entre Cales de Pachs i els nuclis habitats del voltant són molt petites: Les Cabanyes 644m, el Polígon de La Xarmada 638m, el barri de l'Agrícol 1.300m, el nucli de Pacs 1.000m, i Vilafranca del Penedès 1.500m.

També les masses forestals de l'entorn estan a tocar de la pedrera i les rieres a uns 1.200m, afectant hàbitats naturals d'interès comunitari, herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials i salzedes, alberedes i omedes mediterrànies.

I sense anar més lluny, a menys de 100m, es troba la nova zona d'esbarjo de Vilafranca, anomenada La muntanya de Sant Jaume, per a la natura i el lleure.

La proximitat de tants nuclis habitats (amb un nucli molt important a nivell de població com és el de Vilafranca), comportarà moltes molèsties al veïnat, tant pel soroll, com per la pols, com per les pudors, com pel pas de camions banyera-volquers per camins rurals i com per la contaminació generada.

Sorolls: D'altra banda, les molèsties actuals per sorolls ja són una realitat de fa temps. Això es demostra en l'estudi d'impacte ambiental, en els dos mostretjos de soroll realitzats, a 350 metres de la planta de tractament, que en diürn va donar 54,2 decibels (Db) i 59,2 Db i en el nocturn 42,4 Db i 42,4Db.

Tot i que hi ha zones de la planta que estan insonoritzades, el soroll que provoca la maquinària és força alt, segons ens confirmen els veïns de la zona. Sobretot quan descarregen els camions, funciona la cinta transportadora o quan fan voladures a la pedrera.

Pudors: La capacitat màxima d'emmagatzematge dels llots de depuradora a la planta de Cales de Pachs, és de 60 tones, en una sitja destinada a tal fi. Aquests fangs fan pudor i són molestos per a les poblacions properes, tant pel que fa al transport, com en el descarregament i manipulació. En l'estudi ambiental i en el projecte presentat per l'empresa, ja explica les dificultats tècniques per evitar les males olors per l'ús d'aquests llots.

Emissions: Els residus de biomasa que actualment ja s'estant cremant són residus vegetals d'origen agrícola, forestal, residu vegetal procedent de la indústria d'elaboració d'aliments (marro de cafè) i residus de fusta sense tractaments de substàncies protectores de la fusta o revestiment.

En l'estudi d'impacte ambiental i en el projecte no queden prou especificades, les quantitats i el tipus de biomasa que cremen. Hem de tenir en compte que dins de la biomassa, també hi entren elements procedents de la fusta que han estat tractats prèviament amb coles, dissolvents i altres productes nocius. Se suposa que cremen entre 4.000/5.000 tones/any de biomasa segons el preu del mercat.

Les emissions de contaminants a l'aire anuals del 2.012, sense la utilització dels fangs de depuradora ja són: monòxid de carboni (CO) 59.721 kg/any, diòxid de carboni (CO2) 116.138 Kg/any, òxids de nitrògen (Nox/NO2) 58.730Kg/any, òxids de sofre (Sox/SO2) 17.879 Kg/any, arsènic (As) 0,677 Kg/any, cadmi (Cd) 0,423 Kg/any, crom (Cr) 0,862 Kg/any, coure (Cu) 0,498 Kg/any, mercuri (Hg) 0,095 Kg/any, níquel (Ni) 0,408 Kg/any, plom (Pb) 0,629 Kg/any, zinc (Zn) 1.216 Kg/any, dioxines i furans (PCDD + PCDF) 0,000000498 Kg/any, clor i compostos inorgànics (HCI) 511 Kg/any, partícules (PM10) 425 Kg/any, partícules totals en suspensió 425Kg/any.

Aquestes emissions que ja emet Cales de Pachs es veuran incrementades per les de la crema i combinació dels residus provinents dels fangs de depuradores, biomassa i altres. Per tant, hi haurà un increment de les emissions contaminants, entre elles, d'importants cancerígens com les dioxines i els furans.

Procediment: La sol·licitud s’ha anunciat públicament sota la formulació següent: “Sotmetiment a informació pública de la sol·licitud d’autorització ambiental amb declaració d'impacte ambiental de l’activitat de fabricació i comercialització d'òxid i hidròxid càlcic a partir de pedra calcària, promoguda per l'empresa Cales de Pachs, SA, al terme municipal de Pacs del Penedès (exp. B1AAI130397)”.

Un enunciat molt enganyós, donat que no s'informa realment del que es vol fer: realitzar un canvi de combustible en la instal·lació, que permetrà cremar llots de depuradora, un residu tòxic que farà incrementar la presència de contaminants a l'atmosfera i que malmetrà la nostra salut i la del medi natural.

Per tot l’exposat, entre d'altres qüestions, hem demanat que:

  • Es denegui l'autorització ambiental per a l'utilització de llots de depuradora com a combustible, per a la substitució d'un 25% del coc de petroli, i que es denegui també la utilització de residus de fusta (biomassa) com a combustible alternatiu.
  • Que es declari causa de nul·litat de de ple dret, l'autorització ambiental demanada, per no haver complert legalment la tramitació administrativa de l'expedient. Per l’omissió clara, manifesta i ostensible de tràmits procedimentals essencials, la qual cosa equival a prescindir total i absolutament del procediment legalment establert, tal com preveu l’ article 62.1.e de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd