CONTINUEN ELS NYAPS DE LA MAT

Els últims esdeveniments relacionats amb la MAT, com la compareixença del president de l'AMMAT al Parlament, les declaracions de Mario Monti, o el debat sobre si cal compensar els pobles per on es preveu que passi la línia de 400 kW soterrada, m'han fet recordar que convindria refrescar la memòria. A vegades, fa la sensació que més que no tenir-ne, no se'n vol tenir.

Convé recordar que el mag Monti, en el seu darrer informe oficial i en reunions públiques, va reconèixer que hi hauria compensacions per al territori. Per exemple, a través d'un cànon pel transport d'energia que hi passés. No obstant això, ara es veu que ja no se'n recorda, o més aviat no se'n vol recordar, del que va escriure.

També caldria recordar que el document oficial del nomenament de Mario Monti com a coordinador europeu per a la interconnexió, li atorga un mandat que comença a Sentmenat i acaba a Baixàs. En canvi, en la darrera reunió amb les plataformes, va fer un malabarisme de mag assegurant que només l'havien nomenat per coordinar la línia des de Santa Llogaia fins a Baixàs. Aquestes declaracions contradiuen un informe de l'exministre d'Energia, Joan Clos, que li diu textualment al president de l'AMMAT que l'interlocutor vàlid per tractar temes sobre la línia des de Sentmenat és Mario Monti.

Davant d'aquesta situació, on els mandataris es passen els documents impunement per cert lloc, vàrem presentar una denúncia a la UE. Potser no prosperarà, però servirà per posar al descobert com es protegeixen entre ells els lleons de les altes esferes de la UE.

Però aquí no acaba tot. Mario Monti, en un comunicat que ha fet arribar a la Prefectura de Perpinyà, anuncia una partida de 225 milions d'euros per sufragar una part del cost del soterrament de la línia. Aquests diners serien per a l'empresa que els estats espanyol i francès han creat i no pas per als ajuntaments dels pobles per on passarà la línia. Aquests diners nostres, en temps de crisi econòmica, aniran a parar a mans d'unes empreses que tenen finalitats comercials perquè construeixin aquesta infraestructura «estratègica i vital per al mercat energètic de la UE».

El mateix Mario Monti reconeix que la línia es d'interès comercial. Doncs per què cal indemnitzar el territori, si des de la UE donen diners –a les empreses– per fer el soterrament? Ja no seria tant negoci per a elles si cal donar un cànon per energia transportada al territori; una vegada més es veu com treballen intensament, els lobbies.

I pel que fa a l'informe de Monti a la Prefectura de Perpinyà, estaria bé saber si les plataformes personades jurídicament en la tramitació de la MAT al nostre país l'han rebut. El que no ha pogut fer aquesta plataforma és anar al Parlament. En canvi, els nostres companys de la Catalunya Nord tenen subvencions directes de l'Estat, són rebuts pel ministre i són convidats als debats oberts sobre la infraestructura. Aquestes són les diferències en la forma de treballar a banda i banda dels Pirineus.

Tots aquests fets enllacen amb les crítiques que va rebre Monti al Parlament català per part del Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Els enginyers consideren que és costós i tècnicament complicat fer el soterrament amb corrent continu i amb les dues subestacions monstruoses que està previst que es construeixin.

La Plataforma No a la MAT vàrem ser l'única que en les reunions telegràfiques amb Mario Monti a Girona vàrem demanar que les seves recomanacions no es basessin només en un sol treball, el de l'empresa italiana CESI, «els amics sicilians» del coordinador, tal i com va reconèixer. Com és possible que les recomanacions es basin en el treball d'una sola empresa? Ens agradaria saber quant han costat les recomanacions de Monti i l'informe de CESI, ja que ara tothom hi està supeditat tant tècnicament com política.

Des d'un bon començament, la MAT, i la seva tramitació, van néixer malament. Sense cap justificació vàlida, sense veritables diàlegs ni debats, sense fer cas de les alternatives proposades, sense escoltar el territori. Davant la impotència dels nostres governs, el projecte s'ha acabat imposant des de la UE amb qüestions tècniques molt discutibles. Aquest és el diàleg que promou la UE amb el territori. Ja es veu clar que Catalunya, des de Brussel·les, és considerat un territori tercermundista. Aquí, hi poden fer el que volen, això sí, amb l'ajut o el silenci dels nostres governants de torn. Gran part de la nostra política energètica es decideix a Brussel·les, on els lleons amics de Monti fan i desfan al seu gust.

Joan Martí

Cirurgià. Portaveu de la Plataforma No  a la MAT.

El Punt 27 de maig de 2009