El Quart Cinturó o autovia orbital és un projecte per unir l'Alt Penedès amb l'extrem nord-est del Vallès Oriental.
Els nostres interlocutors admeten que no és la solució, però diuen que no poden deixar perdre la inversió.
Amb una traça paral.lela i molt pròxima a l'AP7, la seva construcció constituiria la pitjor agressió possible als importants espais naturals dels peus de la serralada prelitoral. No solament per la destrossa directa que significaria, sinó per la dinàmica urbanitzadora que generaria al vell mig del paisatges més genuïnament vallesans. De fet, el QC no és l'única autovia prevista que ha de travessar el Vallès, ja que el recent Pla d'infraestructures del transport de Catalunya (PITC) preveu, entre d'altres, l'autovia del marge esquerre del Besòs, l'autovia del Tenes i la interpolar sud. Aquesta planificació desenvolupista negligeix els compromisos del Protocol De Kyoto i ignora els preocupants índexs de contaminació atmosfèrica a al regió metropolitana.
Molts dels principals problemes ambientals (contaminació atmosfèrica i acústica, destrucció d'espais naturals) tenen origen en el model d'infraestructures amb el qual es vol servir la gran mobilitat característica de la nostra societat. Aquesta podria ser ambientalment menys perniciosa amb un modest basat en el transport públic, sobretot ferroviari. Malauradament, evoluciona just en sentit contrari. No solament la xarxa ferroviària és molt insuficient i mal gestionada, sinó que les previsions del PITC són que seguirà així durant molts anys. En canvi, la dispersió urbanística i la sobrevaloració de la cultura de l'automòbil posen cada dia a la carretera, en hores i itineraris coincidents, centenars de milers d'automòbils.
Al Vallès, els principals problemes de trànsit no són en sentit est-oest a l'AP7 (que suposadament el QC ajudaria a pal.liar), sinó en sentit nord-sud: fonamentalment, la comunicació entre Barcelona i el Vallès per la C58, en l'enllaç entre l'A7 i la C58, i en determinats accessos, rondes i carreteres locals i comarcals. Sovint, els dèficits d'aquesta xarxa secundària acaben provocant, en una mena d'efecte dominó, el col.lapse a l'autopista en no poder distribuir apropiadament l'allau de vehicles provinent de l'autopista. Els peatges no fan sinó limitar les possibilitats de la xarxa d'autopistes, de manera que provoquen greus disfuncions en sobrecarregar la xarxa secundària i augmenten els problemes generals del sistema. El QC, que no és sinó una via ràpida de pas en l'eix est-oest, no solucionaria els problemes reals, sinó que fins i tot, atesa la retroalimentació entre noves carreteres, dispersió urbanística i transport privat, estimularia encara més el col.lapse intrínsec de model de trànsit actual. Malgrat tot, es continua parlant del QC com d'una mena de talismà per solucionant tots els problemes del trànsit.
El cert és que tant públicament com en nombroses entrevistes mantingudes amb diferents representats d'administracions i cambres de comerç s'admet que el QC no solucionaria els problemes de trànsit; però a continuació s'addueix que és una inversió que no es pot deixar de perdre. Quin país, el nostre! Tenim tant diners de sobres, que no cal racionalitzar les depeses? Ja no calen més hospitals ni escoles? Fins i tot en l'àmbit dels transports, com és que no es dediquen aquests diners al rescat dels peatges? Perquè no es poden establir noves línies de trens o millorar les actuals? No és una vergonya que no passi setmana sense que la xarxa de trens de rodalia pateixi algun incident greu? I la vergonya diària de trens saturats i que fan tard? Només una dada: els 15 km del tram Abrera-Terrassa del QC representen quasi els mateixos diners que el pla de xoc de Fomento per als pròxims dos anys per a total la xarxa de rodalia. És clar, potser el QC serveis per fer veure que es fan coses, per tapar totes aquestes vergonyes. De passada, alguns faran l'agost amb l'orgia de ciment i totxo que se'ns prepara.