CAMINADA PER SANT MARTÍ SARROCA

Aneu a les caminades del Martinet

Per les feixes i barraques dels voltants de can Grau

Diumenge, dia 2 de març a les 9 del matí, al Parc de la Pau de Sant Martí Sarroca, caminada de 10 Km.

La revista El Martinet torna a endegar la temporada de caminades per aquest nou any 2008. Han preparat una passejada per un dels racons de St. Martí on hi ha una bona concentració de barraques de pedra seca. Val la pena tenir coneixement d'aquestes construccions, doncs és un llegat patrimonial que ens han deixat la gent del camp de fa molts anys i algunes encara estan en bon estat de conservació. Ara, amb la modernització de les eines i maquinària del camp, i els canvis d'hàbit al món de la pagesia, totes aquestes construccions han deixat de ser útils, i avui dia corren el perill de ser derruïdes per les explanacions dels terrenys, o el simple abandonament que han sofert. Aquesta acció d'abandó amb l'ajuda del pas del temps i l'engoliment que la vegetació fa sobre les construccions en aquesta zona muntanyosa del municipi, faciliten la seva destrucció.

Proposen fins a la muntanya dels voltants de can Grau, allà hi ha un quantitat important de petites feixes guanyades a la pendent de la muntanya per la mà de l'home, i d'això també en fa molts anys. Algunes d'aquestes feixes encara són treballades avui dia, bàsicament són olivars, i en d'altres, el conreu s'ha abandonat. Podrem descobrir com en aquestes últimes, el bosc ha ressorgit i no deixa créixer els antics olivars que hi havia, les oliveres i alguns ametllers existents queden erms sense la cura de la mà del pagès. És en aquest mateix lloc on s'hi poden veure diverses barraques de pedra seca, amb diferents estats de conservació. El recorregut per aquesta zona ens mostrarà barraques, la majoria d'elles petites, que servien d'aixoplucs per l'home que treballava al camp durant moltes hores al dia i lluny de casa seva. Algunes són fetes aprofitant el mateix marge de pedres, d'altres estan soles a la vora del camp.

La passejada vol ser un petit retorn al passat, on gaudirem de la presència d'aquestes barraques de pedra seca, que han sigut fetes, molt probablement, pels mateixos homes que treballaven al camp i aprofitaven les pedres que treien de la terra (en deien despedregar) per que aquesta fos més fèrtil, alhora, aquestes pedres els hi servien com a material per construir els marges de les feixes i les barraques de pedra, tot això sense cap material d'unió entre elles. La destresa i l'enginy d'aquests homes per col·locar les pedres amb la seva justa mida, i per lligar i aguantar el tancament de la cúpula, bé val un reconeixement al mèrit i l'admiració per part nostre i perquè sigui en definitiva, un patrimoni a conservar dins del mon rural. Un altre valor afegit d'aquestes construccions és que queden integrades al camp com un element natural més, tot i l'intervenció de l'home.