Una portaveu de REE ha explicat a aquest diari que la data del 2013 no obeeix a cap retard provocat per l'oposició que ha trobat l'autopista elèctrica de 400 kV, projectada per unir les centrals aragoneses amb la xarxa catalana i la MAT de Bescanó cap a França a través d'una connexió entre Penyalba, Montsó i Isona, sinó a la llarga tramitació que encara ha d'afrontar el projecte. Un cop es decideixi el traçat entre les diverses alternatives proposades per REE, cosa que ara per ara sembla lluny de consensuar-se, s'hauran de fer les expropiacions en 14 municipis d'administració catalana i 17 d'administració aragonesa. I, després d'això, construir les torres i les dues centrals transformadores previstes. L'anomenada MAT de Ponent està inclosa en el pla director de REE per al període 2002-2011, però com molts altres projectes, la seva realització s'acaba allargant més enllà d'aquesta data.

És el primer cop, però, que REE posa ja una data concreta per al projecte. I ho ha fet sense haver respost encara als alcaldes i als consells comarcals de la zona afectada, als quals va plantejar fa sis mesos diversos itineraris alternatius i els va demanar que s'hi pronunciessin. Això n'ha molestat uns quants. «Això no s'entén. Encara no ens han contestat i ja estan posant dates. El que haurien de fer és retirar el projecte i no tornar-lo a presentar fins que no hi hagi consens amb els municipis afectats», sosté l'alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells.

Perquè, de moment, els municipis afectats als dos costats de la frontera administrativa catalanoaragonesa s'han manifestat en sentit obertament contrari al projecte, tot i que una coordinadora d'alcaldes del Pallars i la Ribagorça s'han plantejat que, almenys com a mal menor, es faci servir el traçat d'una línia ja existent de 115 kV entre Pont de Montanyana (Ribagorça) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Les torres d'alta tensió estan aixecades seguint una carretera que uneix la Franja de Ponent amb Tremp i Isona. REE havia plantejat diversos traçats alternatius en aquest sector, entre Montsó i Isona, que afectaven dos espais d'interès natural i un de fauna protegida, passaven a tocar del nucli més habitat de la zona (Tremp) i preveien la instal·lació d'una central transformadora a menys d'un quilòmetre de Figuerola d'Orcau, un poblet situat dins del terme municipal d'Isona i Conca Dellà.

A Vilafranca del Penedès, el Museu de Vilafranca ha canviat de nom i ara es diu Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, i està sent objecte d'una profunda remodelació tant estructural com pel que fa al projecte museològic. A Sant Sadurní d'Anoia, l'Ajuntament dissenya un centre d'interpretació del cava en una antiga fassina. Les dues infraestructures –que juntes superen els divuit milions d'euros d'inversió– són l'exemple més clar de l'aposta que està fent el territori per dotar de contingut tota l'oferta de l'enoturisme, que va començar a ser present fa 12 anys al territori i que després de vèncer les «incredulitats del territori» s'ha acabat imposant, tal com explicava dijous passat el president del Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, Lluís Valls. En l'actualitat, la comarca té 135 empreses censades, les quals ofereixen serveis de turisme enològic, i les iniciatives no paren de créixer perquè hi ha mercat, asseguren. Tot i així, les úniques dades oficials de què es disposa encara són les que al·ludeixen als més de 300.000 turistes que cada any visiten les 84 caves que té repartides Sant Sadurní pel seu terme municipal, però no pas de tota la comarca. Per això, el consorci va haver de reconèixer que de dades oficials de turistes ara per ara no en tenen i que un dels objectius d'aquest mateix any és crear un observatori que oficialitzi les xifres i que detecti les necessitats del sector.

Els membres del consorci saben que la tasca de l'observatori és clau si la intenció és consolidar portes enfora «el projecte de turisme i valors», al qual feia referència Valls, amb xifres de visitants a la mà. Una de les coses que demanen més els operadors turístics és el volum de visitants i l'oferta que donen. L'oferta la van mostrar dijous, deixant clar que darrere del projecte que ara exposen hi ha dotze anys de treball previ, sempre envoltat de vinyes.

La proposta que s'inclou en el pla territorial ja respon a les primeres modificacions demanades pels dos socis recelosos del projecte, ERC i ICV, i que el PSC va acceptar en l'avantprojecte presentat l'abril de l'any passat. L'eix del quart cinturó baixa des de Terrassa i Sabadell per anar a fondre's amb les reserves de sòl ja previstes en la històrica interpolar nord. A més, s'ha incorporat una modificació durant la consulta de l'avantprojecte perquè la via no travessi el nucli urbà de Lliçà d'Amunt, i el voregi pel nord amb una circumval·lació. Però aquest dibuix no és encara l'alternativa preferida pel govern català, i, tenint en compte que ERC i ICV hi volen més canvis, el pla territorial metropolità (PTM) aprovat ahir recull explícitament que es plantejaran altres opcions: «En el cas d'aquelles infraestructures que tinguin un tràmit específic i/o depenguin d'una altra administració, la concreció definitiva del traçat correspon a aquest tràmit específic.» És a dir, que el govern català no plantejarà les seves alternatives de traçat fins que el Ministeri de Foment no tregui a informació pública l'estudi informatiu de la seva proposta entre Terrassa i Granollers. CiU ha reaccionat immediatament i ha afirmat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), hauria de paralitzar la tramitació del PTM «fins que no sigui capaç de concretar les grans infraestructures de mobilitat». CiU considera una cortina de fum el principi d'acord per fer el quart cinturó expressat pel PSC, ERC i ICV en el recentment aprovat pacte nacional d'infraestructures.

A diferència de l'avantprojecte de PTM presentat l'abril de l'any passat, el document aprovat ahir sí que defineix clarament la connexió a Abrera del quart cinturó amb la futura autovia A-7 i el seu traçat per l'est de Sant Llorenç d'Hortons i el sud de Sant Sadurní d'Anoia. El pla també recull la via de connexió del quart cinturó amb la C-16 i l'autovia A-2 de Lleida entre Martorell i Vacarisses, així com el túnel de la Conreria a la B-500. També es preveuen el desdoblament de la C-59 entre Palau-solità i Caldes de Montbui, les calçades laterals a la C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa, o la via per a vehicles pesants d'accés al port de Barcelona. El document dibuixa els tres carrils reservats per a busos i vehicles d'alta ocupació –bus/VAO– a les tres principals entrades de Barcelona per la Diagonal, la Meridiana i la C-31 per Montgat.

El Vallès Occidental i el Vallès Oriental sumen 1,2 milions d'habitants, el 77% de la població que té la ciutat de Barcelona. I lideren la producció industrial en nou de les deu branques d'activitat presents a Catalunya, ja que només el Baix Llobregat els supera en el camp de la indústria de l'automòbil. Malgrat això, aquesta posició preeminent no s'ha traduït en una xarxa d'infraestructures potent. Els grans eixos viaris i ferroviaris tenen caràcter radial i es van concebre per enllaçar amb Barcelona. Només el corredor de l'AP-7 trenca la radialitat, però no garanteix una connexió eficient, per exemple, entre Terrassa i Granollers.

El grup municipal de la CUP de Vilafranca del Penedès ha presentat al·legacions al pla parcial de la Pelegrina que va aprovar el govern local el febrer d'aquest any perquè en el tràmit no s'inclou una agenda de desenvolupament urbanístic del sector i perquè el creixement previst –amb una ocupació de 150.000 metres quadrats de sòl rural i la construcció de 830 nous habitatges- «fomenta la creació d'un barri perifèric i dormitori, desequilibris demogràfics, dels serveis municipals i un desenvolupament insostenible». La CUP considera que el pla que va aprovar el govern anterior (PSC) està «sotmès als interessos del mercat» i que no planteja solucions a l'accés a l'habitatge, ja que tan sols un 20% dels habitatges que s'hi construeixin seran de protecció pública, segons asseguren. La formació ho va explicar dilluns i va aprofitar per criticar la política que va aplicar el PSC en el govern local. Els responsables de la CUP va afirmar que «lluny d'apostar per un model de desenvolupament equilibrat, el model urbanístic del PSC ha provocat el malbaratament de sòl més important en tota la historia de Vilafranca i una pujada de preus irracional. En comptes d'intentar evitar-ho s'han posat tots els mitjans per afavorir-ho», van explicar. La CUP ja ha deixat clar que s'oposarà a qualsevol nou desenvolupament urbanístic sense que s'hagi aprovat el pla local d'habitatge o l'agenda urbanística.

El grup municipal d'ERC de Sant Pere de Riudebitlles està repartint al·legacions ja fetes pel grup municipal perquè els veïns les presentin abans del 24 d'aquest mes, quan acaba el termini d'exposició pública del POUM. En les al·legacions es denuncia «la planificació d'un urbanisme desmesurat i allunyat de la realitat» i els errors que conté el document encarregat pel govern municipal (PSC-GIR i CiU). El cap d'ERC al municipi, Jesús Salius, opina que aquests errors evidencien que «el POUM ha estat escrit per un equip redactor que no ha trepitjat el poble». El cap de setmana passat, el grup municipal va fer la segona de les xerrades previstes per donar a conèixer la seva opinió sobre el pla d'ordenació urbana i va repartir entre els presents fins a 300 models d'al·legacions. Durant la xerrada, els regidors d'ERC van denunciar «la desaparició d'algunes cases en el document», cosa que comportaria el seu enderrocament per la creació de carrers; aquest seria el cas de cal Romeu, cal Lluch, cal Gran del Mas i la continuació del carrer Pirineu. Segons ERC, aquests canvis són «innecessaris i incoherents». Els republicans apunten, a més, que els espais verds i les zones reservades per a equipaments «no tenen un criteri clar i es col·loquen als espais residuals i només pels percentatges que estableix la normativa», la qual cosa podria provocar un repartiment desigual.

El projecte estableix un augment de l'àrea esquiable que havia tingut temps enrere l'estació, que arribaria als 35 km de pistes, i una gran operació immobiliària a peu de pistes que, teòricament, ha de servir per finançar l'estació: 562 habitatges als afores del nucli de Betren, que confluirien en una gran plaça central envoltada d'hotels i establiments comercials, més un equipament de residència universitària, que seria el nucli de l'activitat d'estiu.

La quantitat d'habitatges previstos multiplica per cinc el que permet l'actual normativa urbanística per a aquesta zona.

La comissió d'Urbanisme, però, no ha emès un no definitiu i podria aprovar la iniciativa més endavant. La Generalitat troba a faltar un «pla d'etapes» que garanteixi la realització de totes les inversions compromeses a mesura que es desenvolupa la zona residencial i hotelera. La Generalitat tampoc està d'acord en la densitat dels habitatges i reclama també un estudi de mobilitat que justifiqui les places d'aparcament previstes i un altre sobre la sostenibilitat del projecte. Si els promotors afegeixen aquests estudis a la seva proposta i la tornen a tramitar, tindran via lliure, segons van avançar fonts del Departament de Política Territorial.

«L'únic històric aquí és la presa de pèl que intenten el ministre Sebastián i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN)», va afirmar ahir la plataforma Apaguem les Nuclears, que diumenge ha convocat una marxa a peu des de Camposines fins a Ascó. A través d'un comunicat, el col·lectiu va advertir que Ascó I ingressa cada dia 600.000 euros, i que l'empresa titular pagarà la multa amb 25 dies i 16 hores de facturació. «La fuita va produir-se sense declarar-la durant 72 dies, i per tant Iberdrola i Endesa encara han guanyat la facturació de 46 dies i 8 hores més», conclouen.

Per la seua banda, Ecologistes en Acció ha exigit al Ministeri d'Indústria que faci efectiu el cobrament de la multa, tot recordant que la sanció que va imposar-se a Vandellòs II l'any 2006 ha trigat molt a pagar-se, pels recursos presentats per l'empresa. Segons l'entitat, el més aconsellable és la clausura i el desmantellament de la central, ja que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) «no està capacitada per administrar les centrals nuclears catalanes». A banda, el Gepec assenyala que la sanció a la central d'Ascó hauria de ser el triple de l'actual (46,2 milions), tot i que si s'arribés a conèixer el total de la fuita s'elevaria la gravetat de l'accident, i caldria retirar la llicència a Endesa i plantejar el tancament de la planta. Segons el Gepec, continua sense saber-se l'abast real de la fuita, com a conseqüència de les «dificultats» que el CSN hauria posat a la investigació de la fiscalia de Medi Ambient.

Finalment, Greenpeace va reiterar que la sanció és «insuficient», i va acusar el Ministeri d'Indústria de «voler girar full». En declaracions a ACN, el portaveu Carlos Bravo va advertir que Indústria ha fet els càlculs a partir de la denúncia de Greenpeace, sense tenir en compte que els mesos anteriors la central ja emetia material radioactiu al medi ambient.