Tots els afectats estan amb aïllament respiratori, és a dir, porten una mascareta que els tapa la boca i el nas per evitar la transmissió del virus per l'aire si en fossin portadors. «És una actitud preventiva, de tallar la cadena de transmissió», explicava la consellera de Salut, Marina Geli. Els tres estan ingressats tenen o han tingut algun dels símptomes de la grip porcina: febre, tos o dificultats respiratòries. Geli assegurava que algun ja no té febre.

Si són portadors o no es confirma per exclusió, explicava ahir el microbiòleg de l'hospital Clínic, Tomàs Pumerola, que és on s'estan analitzant els frotis de la laringe i també el nasal que s'han fet als possibles infectats. Pomerola assenyalava que aquest migdia es coneixerien els primers resultats dels primers pacients a qui es van fer les proves.

Geli no descartava que es detectés algun possible cas més de grip porcina, en les properes hores. Malgrat això, va llançar un missatge tranquil·litzador assegurant que «no estem davant una situació d'emergència sinó d'alerta epidemiològica». La consellera de Salut va afegir que Catalunya estaria preparada per fer front a la malaltia. Arran del brot de grip aviària de fa dos anys, el país disposa de dosis antivirals suficients per a 50.000 persones. Malgrat que els especialistes asseguren que aquests antivirals servirien per a la grip porcina, el doctor Pumerola recordava que en aquests moments «no hi ha una recomanació clara pel que fa a l'ús dels antivírics».

Els Mossos d'Esquadra van distribuir diumenge un dispositiu per enxampar alguns dels quads i les motos que molts caps de setmana circulen pels camins rurals del parc i sancionar-los. Eren al nucli de Torrelletes i la Casa Alta, a Castellet i la Gornal, i a la zona de Daltmar, al terme de Canyelles, però es van endur la sorpresa que en tot el matí no en va passar cap. De bicicletes de muntanya, moltes.

La batuda, sense èxit, forma part de la campanya de vigilància que porten a terme periòdicament els Agents Rurals, els Mossos i els guardes del parc per evitar la presència de les motos de quatre rodes, els quads, pels camins perquè, a més que circulen per zones on no està permès que hi passin, «provoquen destrosses en alguns camins i espanten les aus que hi ha al parc», segons explica el seu director, Pau Mundó. L'entorn del parc de Foix està inclòs dins del mapa de zona d'especial protecció d'aus i s'hi poden localitzar nius de diverses espècies d'àligues perdigueres o cuabarrades o xoriguers. La zona ha estat els últims mesos lloc de pas de moltes aus per la migració de moltes espècies buscant zones més càlides.

En total, es calcula que hi ha més de 150 espècies catalogades que passen pel parc. A més de l'àliga perdiguera hi destaquen el bernat pescaire, el martinet, els ànecs, els cabussets i les polles d'aigua. D'uns anys ençà, a l'època de nidificació, cabussets, balquers i molts altres ocells es reprodueixen habitualment a l'entorn dels canyissars. A l'hivern, s'hi apleguen moltes espècies del nord d'Europa com els esplugabous, ànecs o corbs marins.

L'empresa Tríade, especialitzada en treballs arqueològics, i una empresa de construcció de Vilobí treballen des de principis de mes per rebaixar la cota de l'espai en què en el curs dels propers mesos començaran les obres de construcció dels accessos del peatge de Vilafranca Centre de l'AP-7 i diverses prospeccions arqueològiques. Els treballs, que ara estan a punt d'acabar –«falta una setmana com a molt», assegurava ahir un treballador de l'empresa–, ja s'han iniciat, tot i que el Ministeri de Foment no ha aprovat encara el projecte definitiu de l'obra. Potser per això fonts d'Acesa eren reticents a admetre, aquest dimarts, que les obres que s'estaven fent a la zona, just a tocar de l'actual accés a l'autopista des de la C-15, eren seves, i va caldre que aquest diari es desplacés al lloc on estan treballant les màquines i aconseguís confirmar-ho a través del responsable de l'empresa de construcció. Ahir, la concessionària va acabar reconeixent que els treballs eren seus, però va intentar treure ferro de la qüestió assegurant que «les obres definitives no es faran fins que Foment no aprovi el projecte definitiu, que s'espera que sigui aviat», deia una portaveu d'Acesa-Avertis. Durant aquest mes, les obres (molt visibles, sobretot en els últims dies) han passat desapercebudes fins i tot per l'Ajuntament de Vilafranca, que no tenia coneixement oficial del moviment de terres fins ahir, que va ser quan el diari va preguntar pel treball de les excavadores. El director general d'Acesa-Avertis, Josep Lluís Giménez, ja va reconèixer el passat 4 de desembre, en una visita a Vilafranca, que Foment estava «excedint els límits de temps aconsellables» per tal d'aprovar els projectes de creació dels peatges tancats i va apuntar que Acesa-Avertis confiava que l'aprovació del projecte no s'allargués fins més enllà del primer trimestre d'aquest any. Es calcula que, un cop aprovat el projecte, les obres dels peatges es facin en 6 o 9 mesos, segons va apuntar Giménez. En aquella visita, el director d'explotació de la concessionària, Antoni Español, va apuntar que el projecte ja tenia inclosos els treballs arqueològics. Els projectes dels peatges tancats de l'AP-7: Martorell, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilafranca Nord, Vilafranca Centre, Vilafranca Sud, Altafulla, Tarragona-Reus i Vilaseca-Salou permetran l'eliminació dels peatges troncals de Martorell, el Vendrell i Tarragona i obligaran els usuaris a adquirir un tiquet cada vegada que accedeixin a l'autopista. El pagament del tram recorregut es farà una cop el conductor hagi sortit de la via en les àrees de peatge entre Martorell i Vilaseca-Salou.

L'anunci del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí d'invertir 9 milions d'euros per reparar els desperfectes als passejos marítims pels temporals del desembre passat i d'una aportació extraordinària de 500.000 m³ de sorra al litoral del Baix Maresme, ha anat acompanyat també de la «solució definitiva» que dóna l'Estat perquè les platges no es quedin sense sorra cada cop que hi ha una llevantada. Segons el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri, Miguel Velasco, si es fa una aportació contínua de sorra a la costa els problemes es resoldran. «Sempre es diu que amb aquest sistema es llencen els diners al mar, però no és cert, perquè la sorra no desapareix, sinó que va a altres zones o s'acumula als ports», hi va afegir.

La fórmula que dóna per vàlida el ministeri implica exigir als ports que compleixin les seves obligacions i que, de manera periòdica, facin els transvasaments que per llei els toquen. Així doncs, es tractaria de portar la sorra des de la part de llevant fins a les platges de ponent, les quals queden gairebé desertes pels temporals. Velasco va reconèixer que aquests moviments s'han portat a terme en comptades ocasions, però va assegurar que ara s'intentarà pressionar perquè es facin.

De moment, i com a mesura d'urgència, l'Estat començarà, aquest abril, una aportació d'urgència als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar per solucionar temporalment la falta de platja. La regeneració es farà a través de dragues. Malgrat les crítiques dels pescadors, el subsecretari defensa que el sistema només es farà en llocs on hi ha acumulació de sorra i diu que, per tant, no afectarà l'ecosistema marí.

Dels 65.442 habitatges d'obra nova que estan per vendre a Catalunya, un 53%, és a dir, 34.530 pisos i cases, es concentren a les comarques barcelonines. Tarragona en té 17.472 (27%), Girona 10.483 (16%) i Lleida 2.957 (4%). La de Barcelona és una xifra elevada, però si s'analitza de manera relativa, és a dir, tenint en compte la densitat de població, l'estoc a la demarcació és menor al de la resta del territori i s'estableix que, per cada mil habitants, hi ha un estoc de 6,4 habitatges per vendre. Una xifra menor als 6,9 pisos per cada mil habitants de Lleida, els 14,3 de Girona i els 22,1 de Tarragona. Cal tenir en compte, en aquestes dues demarcacions, l'efecte que té el mercat de segones residències, que fa que aquest indicador creixi i que també alenteix especialment els ritmes de venda ja que, en època de crisi, els apartaments a la platja es venen més malament que els pisos als centres urbans. I també que la demanda de segona residència no té perquè originar-se en la mateixa demarcació.

Segons les dades recollides per l'Associació de Promotors de Barcelona (APCE), dels 34.530 habitatges en estoc que hi ha a la demarcació de Barcelona, 8.434 corresponen a la conurbació de Barcelona (en una proporció de 2,8 pisos per cada 1.000 habitants), 4.984 a la comarca del Barcelonès (2,2 pisos per cada miler de persones) i 2.701 a la ciutat de Barcelona (1,6). Pel president de l'APCE, Enric Reyna, això confirma que «no hi ha un problema excessiu d'estoc a la zona urbana de Barcelona». Segons Reyna, «la demanda existeix, però el que falta és el finançament necessari per comprar pisos».

Sense anar més lluny, l'entitat estima que fins al primer trimestre del 2010 no es començarà a reduir l'estoc que hi ha a Catalunya, però que a la conurbació de Barcelona la recuperació s'avançarà al tercer trimestre del 2009 i la capital es recuperarà aquest segon trimestre, és a dir, fins al juny. La conurbació inclou 19 ciutats de l'àrea, de Sitges a Sant Cugat del Vallès.

El govern de la Generalitat va aprovar ahir destinar 111,5 milions d'euros als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per a la compra de 24 trens que donaran servei a la línia Barcelona-Vallès. Els nous vehicles permetran afrontar la prolongació d'aquesta línia a Sabadell i Terrassa, els treballs de la qual ja s'estan executant, i l'increment de freqüències de pas que generarà la nova cua de maniobres de la plaça Catalunya de Barcelona. Ferrocarrils de la Generalitat preveu rebre els nous combois en un termini de tres o quatre anys, que és el temps que es trigarà a construir-los i a fer les proves necessàries per garantir la qualitat i la seguretat del transport.

Els nous trens tindran una llargada de 80 metres, la màxima longitud que permeten les estacions de FGC, amb l'objectiu de poder optimitzar la capacitat de transport. Tindran ample de via internacional i seran completament accessibles. Els trens tindran una capacitat de transport de 240 persones assegudes i 490 de dretes.

L'empresa pública ja ha iniciat la posada a licitació per a la compra dels 24 trens, amb una inversió de 181 milions d'euros, 111 dels quals els aporta el govern. En els plecs de bases s'han primat els aspectes d'innovació tecnològica, els factors de respecte al medi ambient i d'estalvi energètic. També es preveu adquirir 20 combois més en una segona fase, amb l'objectiu de substituir els trens més antics que circulen a la xarxa dels FGC.

El govern també va aprovar destinar 500.000 euros a subvencionar activitats de formació en els sectors del transport i de la logística. Els destinataris seran les associacions, entitats i fundacions sense ànim de lucre vinculades a aquests sectors que desenvolupen activitats formatives.