Una iniciativa popular forçarà el Parlament a debatre sobre el futur de les curses de braus

Recollides més de 105.000 firmes a favor de la prohibició

El 3 de vuit, 13 de març de 2009

Rangel no es posiciona sobre el traçat que seguirà el desdoblament de l'N-340 per Calafell

El delegat del Govern central a Catalunya, Joan Rangel, va visitar aquest dimarts Calafell i va parlar amb l'alcalde i diversos regidors del govern local de diversos temes vinculats al municipi que són de competència estatal.

El principal va ser l'interès sobre el destí dels diners del Fons Estatal d'Inversió Local, que aniran íntegrament (un total de 3,87 milions d'euros) per a tasques d'urbanització del centre neuràlgic de Segur de Calafell, com ja s'havia informat; i Rangel també va debatre amb l'alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jordi Sánchez, sobre el projecte de desdoblament de la carretera N-340, l'A-7, a la comarca.

En aquest sentit, Joan Rangel va assabentar-se de primera mà que tant Calafell com en un posicionament polític unànime al Baix Penedès hi ha una oposició que l'autovia passi pel municipi de Calafell -especialment pel paratge de la Cobertera- i, sense ‘mullar-se' sobre la qüestió, el delegat del Govern de Madrid a Catalunya va comentar que la nova autovia gratuïta “es farà en benefici del territori i no en perjudici de ningú”. Rangel va afegir sobre la mateixa qüestió que no hi ha una decisió definitiva sobre el traçat del desdoblament de l'N-340, per bé que recentment ha trascendit que un estudi ambiental recomana que la infraestructura eviti travessar la zona de la Cobertera; i que actualment el projecte està pendent de la declaració d'impacte ambiental de les diferents opcions que té en cartera el ministeri de Foment. Amb tot, Rangel va llançar un missatge de to tranquil·litzador, segons s'entén des del govern local de Calafell. “El Ministeri de Foment prendrà decisions escoltant no tan sols els ajuntaments, sinó també la Generalitat”, va dir Joan Rangel, que va afegir: “estic segur que la decisió que es prengui en el seu moment serà la més adequada i que les obres es podran dur a terme en benefici del territori i no en perjudici de ningú”.

En relació a aquest tema, l'alcalde va recordar que “a Calafell ningú vol que l'autovia passi pel nostre municipi”. “L'N-340 no l'hem tinguda mai i, per tant, no li veiem cap encaix en el nostre municipi”, va comentar Jordi Sánchez, que va concretar que “a Calafell hem dit ‘no' la totalitat de les forces polítiques i la immensa majoria de les entitats econòmiques i socials. És una oposició que també ha manifestat tot el Baix Penedès que, per acord unànime del Consell Comarcal, ha reclamat que l'autovia passi per algun dels tres traçats originals que Foment considerava”.

Recordem que, a partir d'una al·legació de la Generalitat, el Ministeri de Foment va introduir a finals de l'any 2006 una quarta alternativa per al pas de l'autovia per la comarca del Baix Penedès. Una alternativa que passava pel terme municipal de Calafell, en comptes de seguir a grans trets el recorregut de l'actual N-340, com preveien les tres opcions inicials. Aquest traçat, més llarg i amb un preu per quilòmetre molt superior, tindria una gran afectació a Calafell, es creu des dels sectors que s'hi oposen. Entre altres efectes, trinxaria el paratge natural del congost de la Cobertera i el Parc Empresarial de Calafell, afectaria dos jaciments arqueològics protegits i tindria un impacte visual també molt important sobre el nucli històric del municipi.

El Punt, 14 de març de 2009

El govern activa sòl per poder construir 69.523 pisos en seixanta municipis el 2011

Vol que s'urbanitzi en un any per impulsar la construcció

El 3 de vuit, 13 de març de 2009

La nova rotonda del cinturó eliminarà un dels punts negres de la circulació de Sant Sadurní

La nova variant tindrà una llargada d'1,4 quilòmetres

El Punt 12 de març de 2009

Consumidors i ecologistes reiteren que cal gravar les bosses de plàstic

El 3 de vuit, 13 de març de 2009

L'Ajuntament de Sant Sadurní redueix la contaminació lumínica amb el canvi de 324 lluminàries de la vila

Si és té en compte que la mitjana anual de funcionament de l'enllumenat municipal és d'11 hores diàries, es calcula que amb el canvi de lluminàries s'estalviaran l'equivalent a 5,54 tones de petroli a

Aquest canvi de lluminàries ha tingut un cost de més de 80.000 euros, una part significativa dels quals -34.200 euros- s'han finançat amb una subvenció de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, mentre que la resta ha anat a càrrec del propi Ajuntament. Les actuacions han consistit a substituir els pàmpols de vidre de tipus esfèric sense reflector de protecció, i equipats amb làmpades de vapor de mercuri de 125 i 250 W, per uns pàmpols amb unes làmpades de vapor de sodi de menor potència -70, 100 i 150 W-, que només emeten llum en direcció al carrer. Això vol dir que mentre el flux cap a l'atmosfera dels models anteriors oscil·lava entre el 36 i el 46%, en el cas dels nous pàmpols és del 0%. El fet que les noves làmpades siguin de vapor de sodi suposa un doble avantatge perquè, a més de tenir un flux lluminós menor que les de vapor de mercuri, són més eficients energèticament. Si es té en compte que la mitjana anual de funcionament de l'enllumenat és d'11 hores diàries, es calcula que s'estalviaran unes 5,54 tones equivalents de petroli per any. Val a dir que s'han substituït 131 lluminàries de vapor de mercuri de 125 W per lluminàries de vapor de sodi de 70 W, 133 de vapor de mercuri de 125 W per unes altres de vapor de sodi de 100 W i, finalment, 56 lluminàries de vapor de mercuri de 250 W per unes altres de vapor de sodi de 150 W. Pla de prevenció També s'ha redactat un pla d'adequació de l'enllumenat exterior a la llei de prevenció de la contaminació lluminosa, que ha estat finançada parcialment a través dels ajuts als ens locals per a promoure accions de sostenibilitat local que convoca la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Aquest pla orientarà les properes actuacions de l'Ajuntament en matèria de prevenció de la contaminació lluminosa i estalvi i eficiència energètica de l'enllumenat públic del municipi.

El 3 de vuit, 13 de març del 2009

Indignació de l'alcalde per l'estat en què l'Adif considera enllestida la millora puntual de l'estació del Vendrell

Jaume Escarré i Benet Jané atenen els mitjans de comunicació a l'estació de Renfe del Vendrell

Recordem que, en els darrers mesos, l'Adif ha dut a terme una actuació per millorar l'estat de degradació i altres aspectes de les andanes de l'estació del Vendrell, tot plegat amb una inversió d'uns 440.000 euros. L'estat en què ha quedat l'obra, però, va ser criticada dilluns per l'alcalde i també el seu regidor d'Urbanisme, Jaume Escarré.

La millora va consistir, bàsicament, en una millor adequació del pas soterrat per accedir des de l'estació a l'andana per a l'espera dels combois en direcció Barcelona, l'allargament de les andanes per adequar-les a la mida dels trens de Rodalies que s'aturen a l'estació vendrellenca, la instal·lació de marquesines per a l'aixopluc dels usuaris en dies de pluja i, sobretot, la instal·lació d'algunes rampes i un parell d'ascensors per millorar l'accessibilitat dels passatgers amb problemes de mobilitat. Doncs bé, l'estat final de l'actuació, segons l'alcalde vendrellenc, “ratlla la indecència” i, entre d'altres coses, els combois que s'aturen a l'indret continuen a una separació d'“un pam i mig” de les andanes i hi ha elements que no compleixen la normativa urbanística més bàsica i no passarien un test per a l'atorgament de la corresponent llicència.

Llista de queixes llarga

L'alcalde, en la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació desplaçats a la mateixa andana de l'estació de Renfe al Vendrell, va anar enumerant un reguitzell de queixes i demandes que Renfe hauria d'atendre des de fa ja molt de temps. La primera va ser l'estat d'un parell d'esglaons instal·lats prop de la via per als trens que circulen en direcció Sant Vicenç de Calders. Segons va destacar l'alcalde, l'Adif ha construït una mena de paviment per alertar les persones invidents de la proximitat de la via però, en canvi, al costat contrari res no indica que hi ha un parell d'esglaons, amb el conseqüent perill per a les persones que no els veuen. Aquests esglaons, a més, “rellisquen i no tenen l'amplada adeqüada”, va continuar Benet Jané.

L'alcalde també va comentar que l'Adif no ha complert la part del projecte de millora de les andanes que indicava la necessitat de separar-les de la via morta mitjançant una tanca. En el mateix sentit, Jané va reiterar per enèsima vegada la petició a Renfe perquè, arran del que estipulen els dos convenis signats amb l'Ajuntament del Vendrell ja fa anys, la companyia ferroviària tanqui l'accés de vianants i animals als trams de via urbans -“especialment a la zona de l'estació del Vendrell”, on hi ha hagut alguns accidents mortals-.

En la seva crítica a l'estat final de l'obra duta a terme per l'Adif en els darrers mesos, l'alcalde vendrellenc també va comentar que els dos ascensors nous per a l'accés de persones amb mobilitat reduïda a les diferents andanes “encara no funcionen i ja hi hagut actes de vandalisme”, per la qual cosa en una d'aquestes instal·lacions ja s'hi hauran de canviar les portes.

A més, Benet Jané va comentar dilluns que l'Adif ni s'ha molestat a asfaltar mínimament l'espai que hi ha entre l'edifici central de l'estació i la primera andana, amb força metres de distància i que dificulta enormement el desplaçament en cadira de rodes.

Més freqüència i millor connectivitat

Això de banda, Benet Jané va recordar dilluns que, en una reunió abans de Nadal entre alcaldes d'arreu del Penedès afectats per la línia C-4 del servei de Rodalies de Renfe de Barcelona, es va parlar de la necessitat de millorar la freqüència de combois en direcció a la capital catalana. Actualment, pel que fa al Vendrell hi ha un tren cada mitja hora en els horaris punta del matí i vespre però, en la major part del dia, els trens només s'aturen cada hora. Atesa la recent notícia que aquesta millora podria donar-se amb un nou plantejament de Rodalies, però només des de l'estació de Vilafranca, l'alcalde vendrellenc va dir irònicament, tot i que sense de deixar de banda un punt d'indignació: “Moltes gràcies, i la resta d'usuaris, del Vendrell i del Baix Penedès, que no tenim els mateixos drets per anar a treballar a Barcelona cada dia?”.

Jané també va parlar de la necessitat de millorar la connexió ferroviària amb el Camp de Tarragona, per la qual cosa va apuntar que “no té nom” el fet que els usuaris del Vendrell hagin de fer transbord de comboi a l'estació de Sant Vicenç per anar a la capital tarragonina. En el mateix sentit, l'alcalde vendrellenc va reclamar que el Pla d'Infraestructures de Catalunya contempli una xarxa de Rodalies ferroviària “potent i amb condicions” a la conurbació de Tarragona.

Finalment, en un argument del motiu de la roda de premsa convocada dilluns, l'alcalde va comentar que, després de nombroses reunions i demandes a l'Adif i Renfe, “se'ns estan esgotant els recursos i els mitjans” per reclamar les millores necessàries. “No em conformo amb el dret al ‘pataleig' i a vegades m'he lligat les espardenyes i he portat les coses més enllà -l'alcalde va citar la reivindicació de fa uns anys per a l'eixamplament del pont al torrent del Lluc-, però no m'agradaria haver de tornar-hi”, va dir també gràficament Benet Jané.

Finalment i per tal d'il·lustrar amb un nou exemple la deixadesa en les instal·lacions i serveis ferroviàris al municipi del Vendrell, l'alcalde va recordar que Renfe manté encallat el pla parcial de millora de l'entorn de l'estació de Sant Vicenç de Calders des de fa quinze anys.

El 3 de vuit, 13 de març de 2009

Terrers, l'essència del vi

Imatge d'un mapa de sòls que estableix els tipus de terrers que hi ha en una finca

Una de les persones que més està fent per introduir el coneixement del sòl al Penedès, i arreu de Catalunya, és Carles Rúbies, un dels pocs enginyers agrònoms que hi ha al país que estigui especialitzat en l'elaboració de mapes de sòls per a vinyes. Tal i com explica Rúbies, França i Austràlia són els principals consumidors dels anomenats mapes de sòls, un document que permet conèixer amb detall les característiques dels sòls d'una finca, per saber amb exactitud quines són les necessitats dels ceps que hi ha plantats.

El Penedès, igual que la resta de denominacions d'origen catalanes i espanyoles, és un gran desconeixedor dels avantatges que comporta disposar d'un mapa de sòls a escala molt detallada (1:5.000). Tot i que cada vegada són més els viticultors que s'interessen per elaborar-ne un a la comarca, Carles Rúbies assegura que calcula que no gaire més d'una desena l'han fet, fins ara. Un baix ús d'aquest material que Rúbies atribueix al desconeixement dels beneficis d'aquest sistema i a la bona qualitat de les terres penedesenques, que moltes vegades necessiten atencions per fer que el raïm surti de bona qualitat, a diferència dels francesos, que han estat estudiant més la vinya i el terrer per aconseguir fer un bon producte, donades les seves condicions climàtiques més desfavorables.

Controlar la vinya

Sens dubte, dos dels elements que més influeixen en una vinya per determinar quina serà la qualitat del vi són el clima i el sòl. Mentre que preveure quin serà el comportament del clima és completament impossible, el mapa de sòls permet al viticultor saber quines són les propietats de la terra de cada una de les parcel·les de què disposa, per saber amb exactitud quina és la millor varietat a plantar a cada terrer. Segons Rúbies, aquest mapa pot fer estalviar molts diners als viticultors, ja que permet saber amb bastanta exactitud quin serà el comportament de la vinya en cada sòl, i així estalvia haver d'arrencar vinya si, un cop plantada, es comprova que la varietat o porta-empelt no és l'adequada.

Els mapes de sòls permeten als viticultors treballar d'una manera “més racional”

Carles Rúbies assegura que disposar d'un mapa de sòls permet al seu propietari treballar de manera “més racional”, i aplicar a cada terrer les pràctiques vinícoles que aquest necessita. Amb aquest sistema s'aconsegueix un vi de més qualitat, ja que la vinya rep un tractament diferencial, per tal de que expressi tot el seu potencial qualitatiu. Aquesta nova manera de treballar la vinya ha permès a algunes empreses, com el celler

Castellroig amb el vi Terroja, treure un vi elaborat només amb el raïm d'un terrer amb una gran qualitat. Carles Rúbies creu que els quatre mesos que inverteix per elaborar un mapa de sòls d'una superfície d'uns 20 hectàrees quadrats estan ben invertits si estalvien “errors” als propietaris de la finca, com per exemple els derivats dels moviments de terres, una pràctica que assegura que ha destrossat més d'un terrer d'alta qualitat vinícola al Penedès. Tot i que reconeix que la verema després de tenir un mapa de sòls és una mica més “complicada”, assegura que els resultats han satisfet tots els que, fins ara, s'han decidit per coneixer al detall el nombre i les característiques dels terrers que hi ha a les seves finques. Terres de qualitat

Pel que fa a la qualitat de les terres penedesenques, Rúbies assegura que, en general, són “de gran qualitat”, i que molts viticultors “no són conscients de l'elavat potencial que tenen els seus productes”. Per l'enginyer agrònom és fonamental potenciar el coneixement de les terres per poder elaborar més productes de qualitat i tipicitat, que els puguin diferenciar de la resta.

Institucions com el Consell Comarcal ja estan optant per l'elaboració d'aquest tipus de mapes per conèixer millor el territori a nivell de planificació general. A la llarga, tot Catalunya disposarà d'un mapa de sòls a escala 1:25.000 de tot el territori. Actualment part d'aquest està en procés d'elaboració.