En alguns casos, n'hi havia prou amb una pancarta petita i mitja dotzena de persones per denunciar al carrer un conflicte determinat, d'àmbit local però que s'afegia a un conjunt de problemes que per als ecologistes representen la falta de respecte del govern pel medi ambient i el benestar social. La manifestació, que va sortir a dos quarts de dotze de la plaça de Catalunya i es va desconvocar prop de les dues a la plaça de Sant Jaume, estava presidida per una pancarta en què es llegia: «Contra la política ambiental del govern de la Generalitat.» És la mateixa pancarta que els ecologistes van desplegar en la manifestació del 2001 contra el govern de CiU. Ara, vuit anys més tard i amb un tripartit d'esquerres, els conflictes, segons els ecologistes, s'han agreujat. I també el descontentament de les entitats, ja que en aquella ocasió s'hi van afegir 87 associacions i ara ho han fet 160.

Els manifestants van demanar a crits les dimissions dels consellers de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar; el de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i van cridar frases com ara «Salvem el territori, salvem Catalunya» i «Visca la terra, mori el mal govern». Al llarg del carrer de Fontanella, la Via laietana, el carrer de Ferran i la plaça de Sant Jaume es van veure desenes de pancartes que resaven «La incineració és càncer de pulmó», «SOS Lloret en defensa del territori», «No a l'abocador de Gimenells, salvem la vall de Camarasa», «La salut pública és un dret dels ciutadans, no a les antenes de telefonia mòbil». També se'n van veure d'altres com ara «Conca lacustre de Banyoles parc natural», «Els transvasaments no són la solució», «Parc natural dels Secans: promesa incomplerta», «Volem un Segre viu, no una claveguera», «Contra la massificació eòlica a la Terra Alta» i «No a la crema de tòxics a Molins». Tot un mosaic de conflictes a diferents territoris i de temàtiques variades, però que segons els ecologistes té un transfons comú: la connivència del govern amb els poders econòmics que volen un creixement desenfrenat sense tenir en compte l'entorn.

Un cop a la plaça de Sant Jaume, els convocants van entregar una gran postal al president de la Generalitat, José Montilla, amb les seves demandes, i un grup de nens amb un manifestant disfressat d'ós va ser l'encarregat de deixar-la al palau de la Generalitat. I una nena va llegir el poema de Maria Àngels Anglada que diu que no esperem respirar quan s'hagi mort l'últim ocell.

El catedràtic d'Economia Joan Martínez Alier va assegurar als presents que la manifestació no va ser «una mostra de la cultura del no, sinó de la cultura del sí: el sí a l'economia sostenible». També va explicar: «Amb la marxa els col·lectius considerem necessari fer visibles els nombrosos conflictes ambientals i fer front a opressions del territori.» El portaveu va acusar el tripartit de practicar la mateixa política que el govern de CiU, «ineficaç i contrària als interessos de la població». Joan Vázquez, de la Federació Ecologistes de Catalunya, va recordar que «aquest govern gasta 12 euros per hectàrea per a espais naturals, mentre que a les Illes, per exemple, se'n gasten 200». Matilde Joan, de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, va advocar perquè no es renovin les llicències a les centrals d'Ascó i Vandellòs ni es transvasi aigua dels rius per fer camps de golf i parcs temàtics, mentre que Marta Vall-llosera va reclamar uns plans territorials amb criteris sostenibles.

A pocs carrers, una vintena de membres d'Animanaturalis proposaven, a ritme de tambors, practicar el vegetarianisme per motius mèdics i ambientals.

Si l'any passat es va posar sobre la taula la deficiència d'infraestructures hídriques per fer front a la sequera, aquest any –ja ho anunciava el col·legi d'enginyers industrials–, el país s'afronta ara a un dèficit d'infraestructures destinades al tractament final de la brossa, la que no es recicla.

Els actuals abocadors, especialment els de la regió metropolitana, són a punt de tancar: Vacarisses, Palautordera i Cerdanyola ho faran el 2010 i ara es negocia una ampliació dels terminis de l'abocador d'Hostalets de Pierola, que les visions més optimistes creuen que podria ser el 2013.

Amb aquesta situació, el nou pla territorial sectorial d'infraestructures, proposa, com a únics tractaments finals, la construcció de tres abocadors més a la regió metropolitana, que inclou l'àrea gestionada per l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient, més el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf i l'Anoia sud i el Baix Llobregat. A finals de març del 2008 es va presentar a exposició pública el text, aprovat inicialment l'octubre del 2007, i trenta dies després es va acabar el termini per presentar al·legacions –algunes de les quals com és el cas de les presentades per la Federació d'Ecologistes encara no han obtingut resposta–. I hores d'ara s'està en espera que el text, que haurà d'aprovar el govern per decret, passi abans pel consell de direcció de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) en els pròxims mesos. Un pas que es podria produir el dia 30, data del pròxim consell tot i que altres fonts ho allarguen fins a l'estiu.

Però mentre ha durat tot aquest període, la Unió Europea va aprovar una directiva europea de residus que avantposa la crema de residus en incineradora per obtenir energia a la deposició en abocadors. Hi ha hagut un canvi en la jerarquia a l'hora de gestionar els residus i, tot i que es continua apostant en primer terme per la prevenció, la reutilització, la recollida selectiva i el reciclatge, la incineració passa a ser una opció preferent a l'abocador.

Paral·lelament, l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient treballa en el pla d'infraestructures metropolità que preveu, com a proposta de treball, la construcció d'una incineradora. Aquest pla, però, resta pendent de l'aprovació del pla territorial català que hauria de donar llum verd a una planta d'incineració nova a la regió metropolitana per tal d'assumir la part de la brossa que no es destina a reciclatge. A l'aposta de l'entitat metropolitana, s'hi va afegir fa unes setmanes, l'estudi del Col·legi d'Enginyers Industrials, que defensava la incineració com una de les alternatives per ajudar a gestionar els residus a Catalunya.

Però el debat de la incineració continua tenint força detractors en un país on el 1998 es va engegar una iniciativa popular en què es van recollir 65.000 firmes per acabar amb la incineració i tancar les plantes. L'objectiu no es va aconseguir.

Actualment les entitats ecologistes reiteren l'oposició a la incineració i basen la gestió dels residus en la prevenció, el reciclatge i la recollida selectiva, àmbits en els quals encara «hi ha molta feina a fer», segons Mercè Girona, presidenta de la Fundació de Prevenció de Residus i Consum Responsable.

Però entre els socis que donen suport al govern del tripartit, que ha d'aprovar el pla, el consens tampoc no existeix. ICV-EUiA, que a més té les responsabilitats en Medi Ambient, considera que «encara hi ha molts inconvenients en la incineració», segons el secretari general del partit, Joan Herrera, que advoca per la prevenció i assenyala la reducció d'envasos i l'eliminació de les bosses de plàstic com els deures pendents en la gestió dels residus. Herrera considera que Catalunya ha avançat molt en la gestió de residus, que cal prioritzar en la feina feta fins ara, alhora que descarta de ple la incineració. Un rebuig, però, que no comparteix tot el partit, en què algunes veus –de l'entorn del govern– aposten per introduir la incineració gràcies a la feina que s'ha fet fins ara en recollida, reciclatge i prevenció i perquè recorden que les tecnologies actuals no són les mateixes que fa quinze anys. ERC, en paraules de la seva diputada, Laura Vilagrà, considera que no es poden enviar residus a cremar «si abans no s'ha fet una feina prèvia en prevenció i reciclatge». «A la Unió Europea s'incinera, però es recicla el doble», alerta. Amb tot, aposta abans per la incineració que no pas pels abocadors. El PSC, segons el diputat Jordi Terradas, aposta per fer complir la normativa europea. «Un cop fets els millors tractaments és preferible obtenir energia del residu que dipositar-lo a l'abocador, a més, som conscients que aquests espais són molt difícils de trobar en una àrea tan humanitzada com la regió metropolitana.» Terrades considera que el govern ha fet els deures en matèria de residus. «Ha fixat un model, que ara s'haurà de concretar», diu.

CiU, a l'oposició, també es mira amb recel el desenvolupament del pla territorial. «Tenim un dèficit greu d'infraestructures de residus que ens pot passar factura si no ens afanyem», diu el diputat Ramon Espadaler, que també aposta per introduir la incineració en el nou pla d'infraestructures.

El Parlament Europeu va amenaçar ahir l'Estat espanyol de congelar part dels fons comunitaris que rep si no soluciona els abusos urbanístics i va fer una crida perquè s'aturin tots els projectes de desenvolupament urbanístic que no respectin el medi ambient o que no garanteixin el dret a la propietat. El ple de l'eurocambra va aprovar amb 349 vots a favor, 110 en contra i 114 abstencions el polèmic informe de la danesa Margrete Auken (Els Verds), en contra del qual es van pronunciar els eurodiputats espanyols del PP; els del PSOE es van abstenir.

El text, molt crític amb els excessos de la construcció a l'Estat espanyol, considera que «s'ha generat una forma endèmica de corrupció» i responsabilitza a tots els nivells l'administració d'un model de «desenvolupament insostenible», alhora que assegura que les autoritats judicials han demostrat que «no estan degudament preparades» per respondre a aquests abusos.

Els eurodiputats ja van censurar el 2005 i el 2007 els abusos de la construcció al País Valencià i a la resta de l'Estat.

La proposta presentada dilluns durant la signatura del conveni que farà possible, en un futur proper, la incorporació de la Generalitat al consorci del parc de Collserola amplia en 804 hectàrees la superfície protegida per la Xarxa Natura 2000 (7.516 hectàrees), però encara es troba per sota de les 8.465 hectàrees que reconeixia com a parc el pla especial d'ordenació i de prevenció del medi natural del parc de Collserola (Pepco) aprovat l'octubre de l'any 1987. Tenint en compte això, i malgrat que el futur parc natural, amb 8.320 hectàrees, també supera els límits del pla especial d'interès natural (PEIN) del 1992, els ecologistes entenen que no n'hi ha prou. «Es tracta d'una reducció perquè no es protegeix tot el que quedava delimitat com a parc dins del pla especial», explica un portaveu de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, Oleguer Farràs. El president de Depana, Manel Cunill, també opina que la proposta proteccionista és pobra, especialment en les vessants de Barcelona i Baix Llobregat. «Així com al Vallès s'ha augmentat molt la superfície protegida amb Torre Negra o el Turó de Montcada, a la perifèria barcelonina la proposta és menys generosa», ha declarat Cunill. Però la preocupació dels ecologistes va més enllà dels límits. Cunill demana que no s'eternitzi el procés de declaració del parc natural «tal com ha passat, per exemple, en el cas del parc del Montgrí». «No haurien de passar més de sis mesos entre l'exposició pública l'aprovació del parc natural», afegeix. Per Oleguer Farràs, no té cap sentit declarar Collserola parc natural «si es continua reservant espai per a infraestructures que trencaran la connectivitat i impediran que funcioni com un espai natural».

La proposta de delimitació del futur parc natural de Collserola preveu la incorporació de 39 espais perifèrics al límit que marca el PEIN. Tots són espais amb un valor natural rellevant per poder mantenir la funcionalitat ecològica de la serra, i n'hi ha algun de tan representatiu com Torre Negra i Can Busquets, a Sant Cugat, el turó de Montcada, el bosc del Marquès de Sentmenat i el Pi d'en Balç i la Rierada. Amb aquestes incorporacions, l'espai protegit dins del parc passarà de les 8.320 hectàrees declarades dins del PEIN, és a dir, un total de 804 més.

D'acord amb la proposta presentada ahir, els municipis que amplien més la seva superfície protegida són Sant Cugat del Vallès, que tindrà una quarta part del futur parc, i Montcada. La majoria de les zones incorporades al futur parc tenen ja la qualificació d'espais forestals i agrícoles o zones verdes, ja que provenen de modificacions del pla general metropolità impulsades pels mateixos ajuntaments i ja aprovades definitivament. En el cas del Vallès, però, hi ha alguns àmbits urbanitzables no desenvolupats –Can Busquets o la colònia Duran de Sant Cugat– que hauran de ser requalificats en un termini màxim de dos anys.

Un altre aspecte rellevant de la proposta de decret presentada ahir és la declaració dins del mateix parc de dues reserves naturals parcials, la Rierada-Can Balasc, amb 318 hectàrees repartides entre els termes municipals de Barcelona, Molins de Rei i Sant Cugat, i la Font Groga de Sant Cugat, amb 112,8 hectàrees, que tindran un rang de protecció superior al del mateix parc, ja que són espais naturals de considerable interès científic.