No fem el Cim, Bosc Verd i Geven qualifiquen de brindis al sol l’aprovació del Pla Director del Logis Penedès

Les entitats de defensa del territori denuncien l’engany electoral de CiU, que es va comprometre que no hi hauria Pla Director del Logis sense el Pla Director Urbanístic del Baix Penedès aprovat amb consens i participació.

Malgrat la sentència recent referent al contenciós del desdoblament de la N-340, cal seguir apostant per l’opció B-Autopista

Incompliment electoral

19 de novembre del 2010: en un debat electoral, Joan Plana, llavors màxim responsable comarcal de CiU al Baix Penedès, parlant en nom de la coalició, es compromet que no s’aprovarà el Pla del Logis sense l’elaboració prèvia del Pla Director comarcal, amb participació i consens amb el territori: http://vimeo.com/17055071 (del minut 30'40'' al 32').

Juliol del 2012: La Generalitat, governada per CiU, aprova definitivament el Pla Director del Logis. Del Pla Director Comarcal: ni rastre. La participació i el consens promesos: inexistents. Les centenars d’al•legacions presentades: sense resposta. La credibilitat d’alguns polítics: per terra.

Quan la lògica mana que primer cal planificar el tot i després les parts, el Govern actua al revés i imposa el Pla Director d’un Logis de futur incert, sense possibilitat de debatre prèviament amb el territori la seva conveniència, en el marc d’un debat global sobre la comarca. I ens neguen, així, el dret a decidir com ha de ser el Baix Penedès del futur.

Un brindis al sol

El sector logístic a Catalunya està en caiguda lliure: acumula un descens del volum mogut de mercaderies del 30% des de l’any 2007 . Tots els indicadors referents a l’esgotament de les principals fonts d’energia i matèries primeres apunten que serà impossible tornar als nivells anteriors de moviments de mercaderies d’una punta a l’altra del planeta: les raons de la logística han canviat radicalment.

I malgrat  aquestes dades, i tot i que el nivell d’ocupació de les àrees logístiques actuals no arriba al 50%, la Generalitat s’encaparra a seguir projectant i aprovant nous centres logísitics que triplicarien els existents. I això sense comptar el Logis Penedès, que tot sol equival a doblar la superfície logística en funcionament, i esdevindria el major centre logístic de Catalunya. I mentrestant, al Baix Penedès, hi ha més de 75 ha de sòl industrial dispers amb els carrers fets i sense cap nau construïda.

Davant aquesta realitat, la Generalitat, com si res no hagués canviat, segueix venent fum amb l’aprovació del Pla Director del Logis i creant, de forma irresponsable, falses expectatives. Així, en la nota de premsa de l’aprovació definitiva del Pla Director del Logis  es segueix  anunciant que el Logis crearà milers de llocs de treball i generarà milions d’euros de beneficis: falses promeses amb previsions desfasades d’abans que esclatés la crisi.

Per acabar-ho d’adobar, representants del govern reconeixen les incerteses de les infraestructures previstes (el corredor mediterrani, l’A-7...) i que no tenen diners per tirar el projecte endavant.

Davant de tot plegat, ens preguntem: quina pressa hi havia a aprovar aquest Pla, incomplint la paraula donada, davant l’allau d’incerteses que en qüestionen la viabilitat i les previsions que el podrien justificar?.

Per què no li interessa a la Generalitat debatre amb el territori i aconseguir un consens sobre el futur del Penedès? Per què no donen cap explicació sobre l’incompliment del compromís electoral els representants de CiU del Baix Penedès?.

Un cop més la història es repeteix: la Generalitat s’aprofita de la comarca per imposar els seus projectes i no ofereix res a canvi, com ha passat amb l’IDIADA o amb el pas de grans infraestructures pel Penedès.

El Pla Director del Logis segueix mantenint la nova autovia de 4 carrils, l’A-7

Tot i que fins i tot el Conseller de Territori i Sostenibilitat l’havia qüestionat i apostava per aprofitar l’AP7, el Pla Director segueix mantenint l’A-7 com a nova autovia de 4 carrils paral•lela a l’autopista La sentència recent que dóna la raó al Ministeri de Foment cal emmarcar-la en la ja tradicional lentitud de la justícia, que sentencia quan la realitat ha canviat de forma substancial. Amb la greu crisi econòmica i energètica que patim, plantejar-se noves infraestructures viàries paral•leles a les existents esdevé un despropòsit que cal estalviar-nos.

L’opció plantejada d’aprofitar l’AP-7 per vehicular el trànsit de l’actual N-340 és l’única opció viable que el territori podria suportar. Tal com vam demostrar recentment, a més, amb el tercer carril de l’autopista ja construït, no cal ampliar-la més i s’aconseguiria descongestionar la N-340. Per tant, cal, més que mai, actuar amb fermesa i seguir insistint per tal d’eliminar per sempre l’opció de l’autovia de quatre carrils que el Pla Director del Logis preveu. I reclamem, en aquest sentit, i davant del seu silenci després de la sentència, un posicionament contundent dels ajuntaments i consells comarcals penedesencs, especialment dels que fins ara s’hi manifestaven en contra.

Per què cal un Pla Director Comarcal?

El Baix Penedès, amb  un dels percentatges més alts d’ocupació urbanística de Catalunya, amb prop de 2.000 ha de sòl ara lliure però classificat com a urbanitzable, amb 75 ha de polígons industrials dispersos sense cap nau construïda, necessita urgentment una planificació urbanística global i inserida en la realitat territorial del Penedès. El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona ja determina que cal redactar el Pla Director urbanístic del Baix Penedès per, entre d’altres objectius (citem textualment) :

"(…) Ubicar i dimensionar correctament el sòl d’activitat econòmica (…) i evitar la seva dispersió territorial. Articular els mecanismes de cooperació municipal necessaris per tal de repartir de manera equitativa els beneficis i les càrregues d’aquestes actuacions. Protegir la plana interior –el paisatge de la vinya–, els espais costaners i les muntanyes que encerclen la comarca. Prestar especial atenció al manteniment de la connectivitat ecològica de l’àmbit i considerar els efectes acumulatius de les infraestructures i els assentaments presents i previstos."

Pla Director que cal coordinar i encaixar en la futura planificació territorial de l’àmbit Penedès, és un dels deures que queden pendents per al proper govern que surti escollit en les eleccions del 25 de novembre.

El Penedès,  17 de novembre de 2012

Paisatge amenaçat pel Logis Penedès

Setze penedesencs/ques, conjuntament amb el Col.lectiu Bosc Verd, demanen la NUL·LITAT DE PLE DRET de la resolució del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de data 3 de juny de 2010 per la qual s’atorga l’autorització ambiental d’incorporació d’un canvi substancial per una ampliació dels residus a valoritzar energèticament a l’autorització ambiental de 16 de gener de 2007 d’Uniland Cementera SA, i la suspensió de l’execució de la resolució.

El recurs el fonamentem en:

• La sol·licitud d’autorització ambiental consisteix en una modificació substancial per tal de substituir el 33% del coc de petroli mitjançant la utilització de residus sòlids urbans CDR (24%) i de fangs secs de depuradora (9%). Aquesta substitució del combustible per residus és molt important quantitativament (un 33%) la qual cosa implica una veritable transformació de l’activitat autoritzada en no limitar-se a la fabricació de ciment sinó també realitzar, de forma molt significativa, una altra com és la gestió de residus. Però també aquesta substitució del combustible per residus és molt rellevant qualitativament pels seus impactes a la salut de les persones i al medi ambient.
• Precisament, aquests impactes són la causa per la qual ha estat qualificada com una modificació substancial i que s’hagi hagut de demanar una nova autorització ambiental.
• La sol·licitud no s’ha sotmès al preceptiu i essencial tràmit d’informació pública.
• L’unic que es va anunciar es: El sotmetiment a informació publica sobre la sol.licitud d’autorització ambiental del projecte d’una activitat de fabricació de ciment i extracció de roca.
• En cap cas la informació pública realitzada és sobre la utilització de residus sòlids urbans i fangs secs de depuradora, ni que el seu objecte sigui utilitzar residus com a combustible que és l’activitat per a la qual s’ha demanat la sol·licitud d’autorització ambiental.
• Ben segur, que si s’hagués anunciat l’activitat objecte de l’autorització ambiental (la gestió de residus en una cimentera), el resultat hagués estat diferent tot essent coneixedor el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la conflictivitat social que genera aquesta activitat.
• La importància del tràmit d’informació pública en el present cas deriva de la gran extensió de l’àmbit d’afectació de l’activitat d’utilització de residus sòlids urbans i fangs secs de depuradora per la qual es va demanar autorització ambiental i avaluació d’impacte ambiental, atès que segons el capítol 3 de l’estudi d’impacte ambiental, l’àmbit afectat per l’activitat és molt ampli en abastar una extensió de 280km2 i diversos municipis, i el capítol 4 de l’estudi d’impacte inclou els mesuraments en diversos receptors situats en aquest ampli àmbit, i l’estudi d’impacte ambiental preveu un increment de les emissions d' HCl, HF, Cd, Hg, Pb, Cr, Co, Mn, Ni, i V I també de les immissions de HCl, Cd, Ni i Pb.
• Per tant, tot i ser de vital importància el seu coneixement per un bon nombre de municipis, no s’ha efectuat el tràmit d’informació pública.

La causa de nul·litat de ple dret consisteix en:

• L’omissió clara, manifesta i ostensible de tràmits procedimentals essencials la qual cosa equival a prescindir total i absolutament del procediment legalment establert, tal com preveu l’ article 62.1.e de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Emparament legal:

• La informació pública del procediment d’autorització ambiental (i de les seves modificacions substancials) és un tràmit establert de forma preceptiva per la normativa de control integrat de la contaminació, segons disposen els art. 16 de la Llei estatal 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, 13.2.c i 16 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de control integral de l’Administració ambiental i 31 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental. El caràcter obligatori d’aquest tràmit ha estat ratificat per l’art. 20 de la posterior Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats que ha obligat d’anunciar-lo també a les xarxes telemàtiques d’informació. A més, la informació pública també està prevista de forma obligatòria per la cabdal normativa d’avaluació d’impacte ambiental com són els art. 5.1.d i 9 del Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes.

Però, a més:

• La informació pública té uns fonaments constitucionals i estatutaris que el doten d’aquest caràcter de tràmit essencial en ser una de les màximes manifestacions de la participació pública en l’Administració i del dret constitucional al medi ambient (art. 1.1, 9.2 i 45.1 CE i 27 EAC), així com també un requisit essencial per garantir l’objectivitat i la transparència de l’actuació administrativa i el dret a una bona administració (art. 103.1 CE i 30.2 i 71.2 i 4 EAC).
• Pel que fa al primer fonament constitucional i estatutari esmentat, cal dir que la informació pública és una de les màximes expressions de la participació dels ciutadans en els procediments administratius ambientals la qual cosa és una exigència de les clàusules d’estats social i democràtic.
• Però, en especial, la informació pública deriva del principi de participació real i efectiva (art. 9.2), del dret fonamental a la participació en els afers públics (art. 23.1) i del dret a un medi ambient adequat (art. 45.1 CE i 27 EAC). Precisament, la participació pública en el camp ambiental està vinculada al reconeixement del dret al medi ambient com un dels drets humans de tercera generació. Aquests dret humans es caracteritzen per ser drets de titularitat col·lectiva (inclouen fins i tot les generacions futures) ja que tenen per objecte béns jurídics col·lectius com el medi ambient. I la participació pública conforma el contingut essencial d’aquest dret humà al medi ambient el qual exigeix noves formes de participació ciutadana en els poders públics per a la defensa d'aquest bé col·lectiu, i la seva principal manifestació es el tràmit d’informació pública.
• Aquests fonamentals constitucionals de la informació pública han estat reforçats a nivell internacional pel Conveni internacional sobre l’accés a la informació, la participació pública en les decisions i l’accés a la justícia en qüestions ambientals signat per nombrosos estats (entre d’altres l’Estat espanyol) i la Unió Europea el 28 de juny de 1998 a la ciutat danesa d’Aarhus. Conveni que ha entrat en vigor a la Unió Europea mitjançant Decisió del Consell 2005/370, de 17 de febrer fou publicat al DOCE L-124, de 17 de maig de 2005). I ha entrat en vigor a l’Estat espanyol mitjançant la seva publicació al BOE 40, de 16 de febrer de 2005.
• L’art. 1 d’aquest Conveni reconeix per primer cop en una norma de dret internacional el dret humà al medi ambient com a dret-deure de cada persona, de les generacions present i de les futures, a un medi ambient, i anomena tres pilars per a la seva efectiva protecció, tot essent un d’ells la participació administrativa en decisions relatives a activitats específiques amb efectes importants sobre el medi ambient.
• Aquests fonaments constitucionals de la informació pública han estat recollits expressament a la Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol, per a qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta Llei ha estat aprovada per adequar el nostre ordenament jurídic ambiental al Conveni d’Aarhus i la normativa europea derivada del mateix.
• I el segon fonament constitucional del tràmit d’informació pública mostra la seva naturalesa de requisit imprescindible per garantir l’objectivitat i la transparència de l’actuació de l’Administració (art. 103.1 CE i 71.2 i 4 EAC) mitjançant la participació dels ciutadans en les funcions administratives i també del dret a una bona administració recollit expressament a l’art. 30.2 EAC com a dret de les persones a una actuació imparcial i objectiva de l’administració.
• I ES DEMANA LA SUSPENSIÓ DE L’EXECUCIÓ DE LA RESOLUCIÓ MENTRES ES RESOL EL RECURS DE NUL.LITAT A L’EMPAR DELS ARTICLES 104 i 111 DE LA LLEI 30/1992, JA QUE LA SEVA EXECUCIO POT CAUSAR DANYS I PERJUDICIS D’IMPOSSIBLE O MOLT DIFICIL REPARACIO ATÈS EL GRAN ABAST DEL RADI D’AFECTACIÓ DE L’ACTIVITAT AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS URBANS I FANGS DE DEPURADORA EN AQUESTA PLANTA DE FABRICACIÓ DE CIMENT.

El 29 d'octubre de 2012 el Servei de Medi Ambient, l'Ajuntament de Vilafranca, el Col·lectiu Bosc Verd i el GEIF (GRup d'Extinció d'Incendis Forestals)  van realitzar una repoblació forestal amb alzines al la muntanya de Sant Jaume amb la pazrticipació de unes70 persones. Podeu veure fotos de la palntada clicant aquí.

Es van plantar 10o alzines a la mateixa zona que l'any passat per a reforçar l'acció. La plantació feta a l'any anterior ha tingut una supervivència molt alta malgrat la sequera d'aquest estiu gracies a les cures del GEIF.

La cimentera de Vallcarca tanca i la cimentera dels Monjos amplia la seva capacitat per a poder cremar més residus

(Roda de premsa 29-5-12)

La cimentera Uniland Monjos compleix, al juny, dos anys de la crema de residus municipals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una acció que l’empresa va donar a conèixer a la població un any després de l’autorització de la Generalitat i de l’ajuntament dels Monjos.

El Moviment contra la incineració a Uniland celebra el seu primer aniversari portant a l'opinió pública les noves ampliacions d'Uniland Monjos, que coincideixen amb el tancament d'Uniland Vallcarca (Sitges).

La cimentera Uniland dels Monjos és una incineradora encoberta1 que des de fa dos anys que crema 4 tipologies de residus com a combustible2; farines càrniques, llots depuradores, residus municipals i restes de podes; i ara ha demanat permís per cremar 6 tipologies més de residus de fusta.

Uniland també ha incorporat 14 tipus de residus industrials com a additiu al ciment o per  a la seva cocció en la fabricació de ciment. A més, ara la cimentera demana incorporar 4 tipologies més de residus industrials al ciment.

També ha sol·licitat doblar la capacitat d’emmagatzemar residus, així, pot cremar el doble. Si tenim en compte que la cimentera de Vallcarca tanca, aquesta hipòtesi pren consistència.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, amb data 20 d’abril de 2012, autoritza a la cimentera Uniland, a ampliar la tipologia de residus de fusta per cremar com a combustible, a ampliar la tipologia de residus industrials per utilitzar com a matèria primera per fabricar ciment i ha augmentar, el doble, la capacitat d’emmagatzematge de residus.

Les dades confirmen, un cop més, el que fa temps el Moviment contra la incineració a Uniland denuncia: la cimentera Uniland Monjos s’està convertint en la incineradora del Penedès per a residus de la Àrea Metropolitana de Barcelona. També constata que el ciment de la Uniland està contaminat de residus industrials ja sigui com additiu o per a la cocció en la fabricació del ciment.

Tot seguit desglossem aquests punts.

La cimentera Uniland amplia els residus a incinerar com a combustible

Uniland Monjos ha sol·licitat permís per autoritzar la incineració de residus de fusta com a combustible,  procedents de taulers, mobles, serradures, escorça, suro, encenalls, retalls de fusta, fulloles, pasta de paper, fustes de demolició de construccions inclosa la terra excavada de zones contaminades, teixits vegetals, fustes premsades, fustes triturades, fustes compactades3.

D’aquesta manera s’amplia notablement la tipologia de residus que vol cremar i crema al costat del nucli urbà dels Monjos i a tocar de Vilafranca i altres poblacions del Penedès.

En total, seran 115.000 tones/any de restes de podes i residus de fustes (moltes d’elles tractades) que es cremaran a la nostra comarca.

La cimentera incorpora nous residus industrials en la fabricació del ciment

Uniland també ha sol·licitat permís perquè se l’autoritzi a incorporar residus que aportin òxid de ferro com a matèria primera per fabricar el ciment. Volen substituir el mineral de ferro, que s'utilitza com la limonita, per residus industrials procedents d'escòries fèrriques de foneries del coure, de residus de foneries del ferro i l'acer, de cendres de pirita, de residus de l'extracció de minerals metàl·lics, residus procedents d'instal·lacions de tractament de residus4.

En total vol incorporar 60.000 tones/any d'aquests residus industrials, restant-les de les 430.000 tones/any de les cendres volants a que estant autoritzats a utilitzar com addicció al ciment o per la seva cocció per fabricar el ciment.

La cimentera Uniland vol doblar l'emmagatzematge dels residus

Uniland ha sol·licitat permís per a la construcció de dos hangars de matèries primeres, amb coberts i sòl pavimentat. Aquests nous magatzems, volen doblar la capacitat d'emmagatzematge de residus municipals de 500 tones, a 1000 tones i augmentar l'emmagatzematge de restes de podes i residus de fusta de 1000 m3, a 1000 tones.

L'empresa al·lega que per assegurar el subministrament continu al forn, l'emmagatzematge dels residus a les sitges existents és insuficient.

Des del Moviment creiem que hi ha altres motius, que són el tancament (pràcticament total) de la cimentera de Vallcarca, ja que es podria incinerar els residus que cremaven a la cimentera de Vallcarca, a la cimentera dels Monjos.

Nosaltres entenem, que si doblen la capacitat d’emmagatzematge de residus, poden cremar el doble de residus com a combustible.

Tanca la cimentera d’Uniland de Vallcarca

Degut a polítiques d’ajust pressupostari de l’empresa Portland Valderrivas (grup al que pertany Uniland dels Monjos i de Vallcarca) la cimentera de Vallcarca tancarà durant 10 mesos l'any. Això comportarà acomiadaments de treballadors i desplaçaments de treballadors de la cimentera de Vallcarca, a la cimentera de Monjos. Des del Moviment entenem que gran part de la producció de ciment es traslladarà de Vallcarca als Monjos i per tant creiem que els residus que s’incineraven a Vallcarca es portaran a cremar als Monjos.

Per tot plegat, denunciem públicament que:

• Uniland dels Monjos, de manera silenciosa està convertint-se en una gran incineradora a 200 metres de la població dels Monjos i al vell mig de la plana del  Penedès.
• Denunciem la manca d’informació pública de tot aquest procés, sent la ciutadania la  principal afectada de la activitat d’Uniland a la comarca.
• Denunciem aquest silenci sospitós de les administracions públiques en tot aquest afer (Ajuntaments i Consell Comarcal) que corroboren (i són còmplices) de les polítiques de fets consumats, sempre portades a terme a benefici de les empreses i a esquenes de la població.
• Denunciem no poder debatre amb els nostres representants de les administracions més properes projectes d’aquest tipus, que afecten greument la nostra salut. Aquesta no és la nostra democràcia.

Moviment contra la incineració de residus a la Uniland

Santa Margarida i el Monjos, 28 de maig de 2012

Aquest diumenge 28 d’octubre, dins de la programació "Els diumenges a Sant Pau" del Servei de Medi Ambient, l'Ajuntament de Vilafranca i el Col·lectiu Bosc Verd, realitzen una repoblació forestal amb alzines a la muntanya de Sant Jaume.

La muntanya de Sant Jaume se situa al nord est de la muntanya de Sant Pau. La carena de la muntanya coincideix aproximadament amb el límit de terme i arriba a una cota de 294 m.

El lloc i hora de trobada per aquest diumenge 28 d’octubre serà al Balcó de les Clotes, a la cruïlla amb el camí de Pacs, a les 10 del matí, lloc des d'on caminarem fins a l'espai de la muntanya de Sant Jaume (15 minuts).

Per a la replantació forestal, demanem que, qui pugui porti eines (pics i aixades), així com guants.

L’activitat s’adreça a un públic familiar i és gratuïta.  En cas de pluja, l’activitat quedarà suspesa. És preferible inscriure’s per a poder fer millor el recompte del material a través del web Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Col·lectiu Bosc Verd

l proper dimecres 23 de maig tindrà lloc l'Assemblea General Extraordinària de socis i sòcies del Col·lectiu Bosc Verd, a les 21.00 hores en primera convocatòria i a les 21.15 en segona, a l'espai de l'Escorxador de Vilafranca, carrer Escorxador 19-21 (08720).

L'ordre del dia previst és el següent:

1. Aprovació de l'acta de la darrera assemblea.
2. Aprovació dels comptes de l'entitat i de les quotes.
3. Adaptació/modificació dels Estatuts al nou marc legal i elecció dels nous càrrecs de la Junta.
4. Modificació del domicili fiscal i social
5. Memòria i valoració de la tasca feta fins ara.
6. Precs i preguntes.

Amb l'objectiu de facilitar la informació a tothom, podeu trobar la proposta dels nous Estatuts clicant aquí.

Trobada Ecologista: Tercer Sector Ambiental a Catalunya (TSA) el dissabte 20 d'octubre a les 9:30 a Sant Vicenç de Torelló Vall del Ges (Osona) a Aula de Cultura de la plaça de l'Ajuntament.

Els Ecologistes de Catalunya (EdC) ha organitzat un cicle de dues Trobades d'enfortiment del Tercer Sector Ambiental del país, una planteja; Com contribueix la comunicació a la defensa del territori? a Sant Vicenç de Torelló el 20 d'octubre, i l'altre Qui escolta als Ecologistes? a Girona el 10 de novembre.

La visibilització de les argumentacions i la capacitat de transmetre un missatge clar a la societat i a les administracions és un dels aspectes clau que configuren el major o menor èxit de les entitats ambientals. Per una banda, les limitacions d’aquest tipus d’entitat degut al seu caràcter majoritàriament de voluntariat, a l’hora de reaccionar davant els esdeveniments socials de forma àgil i ràpida fa que la comunicació interna sigui encara més important que en altres tipus d’entitats.

Per aquest motiu, les trobades pretenen exposar i analitzar de forma molt pràctica els models de comunicació interna i externa habitualment més utilitzats per les entitats del TSA i, analitzar la seva eficàcia. Compartir les experiències de les diverses entitats TSA i debatre sobre nous sistemes, vinculats especialment a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ha de permetre enriquir el debat entre els participants.

El cartell de la Trobada:

Clicant aquí podeu descarregar-vos el tríptic de la trobada.

Col·lectiu Bosc Verd

Us convidem al II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) que se celebra el II Fòrum el proper 4 de maig.

El 4 de març de 2011 es va constituir el I Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero, que aplegà desenes de participants de tots els sectors de la societat catalana amb la voluntat de desenvolupar processos de canvi. Calen noves visions per sortir de la crisi. Cal un nou paradigma sobre noves bases ambientals, més generadores de treball, més estalviadores de materials i energia i que evitin la contaminació i les agressions al territori.

Per avançar en aquesta direcció, diverses regions i ciutats del món, ja estan treballant per assolir l'objectiu anomenat "Residu i emissió Zero".

Amb aquest propòsit, s'ha constituït a Catalunya  el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, format per diverses administracions locals, entitats ciutadanes, empreses i universitats,...amb voluntat de desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques, i econòmiques que permetin assolir aquests objectius esperançadors.

Un any després, ens trobem de nou per a valorar els avenços, compartir les noves experiències i traçar el full de ruta. Us convidem a formar part d'aquest projecte i a integrar-vos en els seus àmbits de treball.

Al matí se celebren tres jornades simultànies de debats sectorials, organitzades per les corresponents Xarxes i grups de treball Residu Zero (municipis, universitats i empreses). Compta amb el reconeixement per part de l'ARC dels municipis els resultats dels quals en matèria de prevenció i recuperació de residus mostren el camí cap al Residu Zero. A la tarda té lloc el plenari, en el qual es planteja el paper de les entitats ciutadanes en l'ECRZ i la diagnosi de la situació dels conflictes de residus a Catalunya, així com l'experiència potent de l'Estratègia Residu Zero a Euskal Herria i a Itàlia.

Programa II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero (2.37 MB)

Lloc: la Casa del Mar (c/ Albareda, 1 - Barcelona)

Inscripcions AQUÍ (Si us plau, especifiqueu la Jornada sectorial a la qual voleu participar)

Us hi esperem!

Mercè Girona

Secretaria del Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero