l proper dimecres 23 de maig tindrà lloc l'Assemblea General Extraordinària de socis i sòcies del Col·lectiu Bosc Verd, a les 21.00 hores en primera convocatòria i a les 21.15 en segona, a l'espai de l'Escorxador de Vilafranca, carrer Escorxador 19-21 (08720).

L'ordre del dia previst és el següent:

1. Aprovació de l'acta de la darrera assemblea.
2. Aprovació dels comptes de l'entitat i de les quotes.
3. Adaptació/modificació dels Estatuts al nou marc legal i elecció dels nous càrrecs de la Junta.
4. Modificació del domicili fiscal i social
5. Memòria i valoració de la tasca feta fins ara.
6. Precs i preguntes.

Amb l'objectiu de facilitar la informació a tothom, podeu trobar la proposta dels nous Estatuts clicant aquí.

El proper dissabte, 24 de març, s’organitza el Fem Dissabte!, una neteja coordinada de trams de riu a diversos municipis de Catalunya, organitzada per l'Associació Hàbitats i, a l’Alt Penedès, en col·laboració amb els Ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès.

La jornada es planteja com una passejada pel riu on, a mesura que s’avanci, es recollirà la brossa trobada al pas. A l'Alt Penedès, s’han programat aquestes dues neteges:

Neteja al riu Foix: a les 10h trobada al Molí del Foix, al costat del consultori mèdic. S’actuarà en un tram del riu al seu pas pel Parc urbà del Foix, als Monjos. Es preveu acabar l’actuació cap a la 13h del migdia.

Neteja a la riera de Llitrà: a les 17h trobada a la plaça Àgora, al Polígon Industrial Domenys II. S’actuarà en un tram de la riera propera a l’Àgora, a Vilafranca. Es preveu acabar l’actuació cap a les 19h.

Si esteu interessats en participar en alguna d’aquestes neteges, podeu posar-vos en contacte a l'adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., o bé, al telèfon 93 421 32 16 - 93 745 31 03.

Entre tots podrem millorar l'estat actual de conservació dels nostres rius i riberes!

Us convidem al II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) que se celebra el II Fòrum el proper 4 de maig.

El 4 de març de 2011 es va constituir el I Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero, que aplegà desenes de participants de tots els sectors de la societat catalana amb la voluntat de desenvolupar processos de canvi. Calen noves visions per sortir de la crisi. Cal un nou paradigma sobre noves bases ambientals, més generadores de treball, més estalviadores de materials i energia i que evitin la contaminació i les agressions al territori.

Per avançar en aquesta direcció, diverses regions i ciutats del món, ja estan treballant per assolir l'objectiu anomenat "Residu i emissió Zero".

Amb aquest propòsit, s'ha constituït a Catalunya  el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, format per diverses administracions locals, entitats ciutadanes, empreses i universitats,...amb voluntat de desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques, i econòmiques que permetin assolir aquests objectius esperançadors.

Un any després, ens trobem de nou per a valorar els avenços, compartir les noves experiències i traçar el full de ruta. Us convidem a formar part d'aquest projecte i a integrar-vos en els seus àmbits de treball.

Al matí se celebren tres jornades simultànies de debats sectorials, organitzades per les corresponents Xarxes i grups de treball Residu Zero (municipis, universitats i empreses). Compta amb el reconeixement per part de l'ARC dels municipis els resultats dels quals en matèria de prevenció i recuperació de residus mostren el camí cap al Residu Zero. A la tarda té lloc el plenari, en el qual es planteja el paper de les entitats ciutadanes en l'ECRZ i la diagnosi de la situació dels conflictes de residus a Catalunya, així com l'experiència potent de l'Estratègia Residu Zero a Euskal Herria i a Itàlia.

Programa II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero (2.37 MB)

Lloc: la Casa del Mar (c/ Albareda, 1 - Barcelona)

Inscripcions AQUÍ (Si us plau, especifiqueu la Jornada sectorial a la qual voleu participar)

Us hi esperem!

Mercè Girona

Secretaria del Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero

Pista de gel a 384.403 Km.

El　dia　20 de juliol de 1969, la humanitat　vivia　una de les　experiències　més rellevants de la seva　història. Una experiència　que mai abans　hauria　imaginat conquerir i que plantejava tot un seguit de　questions　filosòfiques.

Aquell　dia　l'home trepitjava la lluna i per primer cop　podia　veure el nostre planeta a una distància de 384.403 km. Una gran esfera de tons predominantment　blavosos. Aquella　meravella　era casa nostra, un planeta on convivim milions　d'éssers　vius. Amb aquesta　experiència　ens　seria　més　fàcil　entendre, que el nostre planeta té unes　fronteres　naturals infranquejables, que els seus recursos no són　il·limitats i que per suposat els hem de compartir amb totes i cadascuna　de les formes de vida que cohabitem en aquesta gran nau que viatja per l'espai... un espai fred, buit i immens.

Com a espècie "dominant" d'aquest planeta, haurem　d'atorgar　més protagonisme al ben anomenat sentit comú, aquell que　ajudava　a les primeres comunitats d'humans a gestionar els seus　conflictes　i　relacionar-se　d'una manera sostenible amb el seu entorn, aconseguint així la clau de la seva　supervivència.

El sentit comú ens ajuda a decidir si tanquem o　no　la porta de la nevera, si　desconnectem　el　TV　quan anem a dormir, si hem d'apujar el　termostat　de la calefacció o　posar-nos　un　jersei, o si　desconnectem　aquell llum encès innecessàriament.

El sentit comú també ens　hauria　de fer reflexionar si hem de participar o　no en iniciatives que promocionen pistes de gel per patinar a les nostres　latituds; per raons òbvies de temperatura ambiental. A　països com Dinamarca, Noruega,　Finlàndia ... ho poden fer de manera "natural". Però nosaltres no. Què estem inculcant als nostres fills i néts? Ho hem de poder fer tot a qualsevol preu?

A 384.403 km de distància només som una nau preciosa viatjant en la immensitat　de l'univers. A aquestes alçades ja ho hauríem de tenir clar.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

Exigim a CiU que compleixi la seva paraula i el seu compromís electoral: no es pot aprovar el Pla Director del Logis sense el  Pla Director comarcal realitzat amb consens i participació ciutadana.

Segons declaracions recents de membres del Govern i de CIMALSA, es preveu l'aprovació imminent del “Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès”, que inclou la construcció del Logis Penedès. Entitats cíviques del Penedès fem les següents consideracions:

Planificació territorial

Malauradament, el nostre Govern insisteix en fer la planificació territorial tan malament com pot, i en l'ordre invers de com s'ha de fer. El Govern aprovarà un Pla Director parcial per encabir de mala manera un polígon logístic al Penedès sense que s'hagi realitzat prèviament el Pla Director Comarcal. És a dir, que ens tornen a imposar, un cop més, fer primer la teulada que els fonaments. I aquest és precisament l'origen dels problemes del país i de la comarca. Aquesta manera de (no) planificar comporta conseqüències desastroses per la societat i l'economia que s'arrosseguen durant dècades i segles. El Penedès ja en té una àmplia experiència ja que pateix i patirà durant molts anys un urbanisme pèssim imposat de la mateixa manera que ara es vol imposar el Logis. Les 85 ha de polígons buits amb els carrers fets, dispersos pel Baix Penedès, només són un exemple que posa en evidència la manca d’entesa entre els diferents municipis i la inexistència d’una imprescindible planificació a nivell comarcal.

A més, aquesta aprovació és una clara violació del compromís electoral i la paraula donada per CiU a la comarca. El Sr. Joan Plana, màxim responsable de CiU al Baix Penedès, va assegurar i va donar la seva paraula, el 19 de novembre de 2010 en un debat electoral a l'Arboç, que no es realitzaria el pla director del Logis sense haver fet prèviament el Pla Director Comarcal, http://vimeo.com/17055071 (del minut 30'40'' al 32')

Democràcia

El Penedès ja fa prop d'una dècada que denuncia la conculcació sistemàtica del seu dret democràtic a la participació ciutadana en la planificació del seu territori. Amb la imminent aprovació definitiva del Pla director del Logis, s'enterren les escorrialles de democràcia participativa que ens pogués quedar.

Tal i com s'ha denunciat infinitat de vegades, aquest projecte ha vulnerat de manera flagrant la legislació europea i espanyola de participació ciutadana (conveni d'Aarhus), entre moltes d'altres coses, perquè no s'ha tingut mai la possibilitat de debatre i qüestionar la idoneïtat d'aquesta infraestructura prèviament a la decisió d'execució. En el països de la UE amb democràcies consolidades, una infraestructura d'aquesta magnitud comporta ineludiblement la creació d'una comissió amb la participació de totes les parts implicades. Sembla que bona part de la classe política encara no s'ha adonat que la ciutadania no en tenim prou amb una democràcia representativa encotillada, sinó que exigim, i no pensem renunciar, a una democràcia participativa plena.

Així, en aquest punt CiU insisteix en faltar a la seva paraula: El Sr. Jaume Domingo, el 13 de juliol del 2011, en seu parlamentària va dir “-l’únic que pretenem– és que es facin les coses amb el consens degut. Per tant, el que es demana és que hi hagi consens en el territori, que el Govern busqui el consens en el territori”.

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=17950

L'Aeroport de Castelló del Penedès

El contribuent català està tip de pagar infraestructures megalòmanes dissenyades sobre previsions de demanda absolutament delirants. Les polítiques d'infraestructures s'han sustentat en mites econòmics il·lusoris de creixements exponencials perpetus, que sembla que ni la crua realitat és capaç de modificar. Els aeroports buits, les línies de TGV sense passatgers, les autopistes de peatge rescatades,...Sembla que és hora de posar un bri de racionalitat a aquesta orgia infraestructural. En aquest sentit la ciutadania, els polítics locals, els sindicats, els empresaris, abans de valorar la idoneïtat d'aquesta infraestructura haurien de conèixer quina és el context històric del transport de mercaderies.

• Transport de mercaderies marítim mundial: l'any 2009 hi va haver un descens del 9'6%.
• Transport de mercaderies marítim de la UE-27: del 2007 al 2010 hi ha hagut un descens del 7,5%, quedant-nos als nivells de 2005.
• Transport de mercaderies total a Catalunya: el descens del 2007 al 2010 ha estat d'un 27%, quedant-nos als nivells previs a l'any 2000.
• Transport de contenidors del port de Barcelona: del 2007 al 2011 hi ha hagut un descens del 22%. Del febrer del 2011 al febrer del 2012, el descens ha estat del 28%.
• Planificació d'àrees logístiques a Catalunya: actualment a Catalunya hi ha 109 ha de CIMs i Logis ocupades. La planificació vigent de la Generalitat, però, és incrementar aquesta superfície fins les 544ha, cosa que suposa un increment del 499%.

A la llum de les dades del transport de mercaderies mundials, europees i catalanes, és de sentit comú preguntar-se si les previsions que fa la Generalitat s'ajusten a la realitat o són la continuació d'unes polítiques que ens han portat a les portes d'un rescat econòmic. Tot fa pensar que a la llarga llista d'aeroports, TGV i autopistes, ara hem d'afegir els polígons logístics. Tothom entén que un país modern necessita capacitat i eficiència logística, però també és evident que a Catalunya no podem seguir llençant els pocs euros que ens queden en Logis inútils. Per tant, es fa imprescindible redimensionar les estructures logístiques i ajustar-les a la realitat, no als deliris de grandesa d'alguns gestors públics. El Penedès no vol el seu Aeroport de Castelló.

Full de ruta

Atenent-nos als precedents exposats, les entitats sota signants exigim al Govern de la Generalitat la paralització immediata de l'aprovació del “Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès” fins no haver realitzat les següents iniciatives:

• Finalització del Pla Director de la Comarca i/o de l'Àmbit Penedès, realitzant-lo amb estrictes criteris de participació ciutadana.
• Revisió profunda del Pla de les Infraestructures de Catalunya atenint-se a la realitat econòmica mundial i nacional, i a criteris d'austeritat i maximització de l'eficiència inversora.
• Establiment d'una comissió d'estudi i assessorament del projecte Logis Penedès, que ha de complir les següents condicions:
  • Composició mínima: un ambientòleg, un geògraf, un sociòleg, un acadèmic expert en el pic del petroli, un expert en evolució de la logística, economistes proposats per les diverses parts implicades, representants de la societat civil, d'empresaris i polítics locals.
  • Condicions de treball: s'ha de disposar d'un temps prudencial (mínim sis mesos) per a poder mantenir un debat rigorós i quantitatiu.

L'Arboç, 17 d'abril del 2012

Sotasignants: No Fem el CIM, Bosc Verd, Geven, Gel, El Taulell, Som Penedès, Apma, Adema, Ecologistes de Catalunya, ICV, ERC, la CUP del Penedès i la Plataforma de defensa del medi ambient i la salut del Monjos.

Sis mil tones de tones de pneumàtics arribaran a uniland per a ser cremats a la n0stra comarca vitivinícola!

El novembre de 2011, l'empresa Signus (“Sistema Integrado de Gestión de Neumáticos Usados”) va publicar a la seva web, la convocatòria d'una subhasta per a la contractació de diverses empreses per a subministrar 43.000 tones anuals de pneumàtics usats triturats i dur-los a diferents cimenteres de l'Estat per incinerar-los, entre les que s'hi troba la cimentera Uniland que incinerarà 6.000 tones/any de pneumàtics.

GMN (Gestión Medioambiental de Neumàticos S.L.) de Lleida, és l'empresa adjudicatària de transportar i triturar els pneumàtics que portarà a la Uniland per ser incinerats a partir de l'1 de juliol de 2012.

A mes dels pneumàtics Uniland incinerarà altres residus !

Uniland va incinerar l'any 2010, 55.239 tones de residus que va utilitzar com a part de matèria prima secundària (segons dades de 2010):

• 30 tones (t) de llots de paperera
• 2.683 t de sorres de foneria
• 11.457 t de “cascarilla”
• 13.659 t de pirita
• 2.291 tones de “finos” argilosos
• 2.590 t de llots industrials
• 8.353 t de “chamota” ceràmica
• 23 t de residus de formigó
• 566 t d'escòries de central tèrmica
• 3.519 t d'escòries blanques de foneria
• 10.068 t de cendres volants

A tots aquests residus incinerats hem d'incorporar a partir del 2011 i 2012 la crema de 90.000 t/any de residus sòlids urbans, 50.000 t/any de fangs secs de depuradora, 115.000 t/any de restes vegetals, i la possibilitat de cremar fins a 330.000 t/any de cendres volants, farines animals i de 6.000 tones de pneumàtics.

Des del Col•lectiu Bosc Verd manifestem que al Penedès no volem incineradores i menys si són encobertes!

Amb els residus tenim altres opcions molt més ecològiques que cremar o incinerar, solucions més sostenibles i menys perilloses per a la nostra salut, com reduir, reutilitzar i reciclar, la jerarquia en la gestió dels residus que haurien de seguir totes les administracions públiques i les empreses privades.

No entenem d'altra banda el silenci dels Ajuntaments respecte a aquesta qüestió tan seriosa i que s'està portant amb tant poca transparència.

La incineradora Uniland representa una amenaça per a la nostra salut i per a la nostra comarca!.

“Les dioxines, emeses per la crema de residus, són les partícules més tòxiques que existeixen”, afirma el Dr. En medicina Eduard Rodríguez Farré.

El passat 19 de gener, a Vilafranca del Penedès es va realitzar una xerrada amb l'Eduardo Rodríguez Farré, doctor en Medicina, professor d'investigació a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC) i cap del Grup de Neurotoxicologia Ambiental. La seva veu és reconeguda internacionalment ja que és membre del Comitè Científic sobre Nous Riscos per a la Salut de la Unió Europea.

Rodríguez Farré va explicar que molts científics d'arreu del món defensen que la incineració de residus produeix l'emissió de contaminants tant perillosos com les dioxines, els furans i els metalls pesants. Aquests són cancerígens, bioacumulatius i produeixen alteracions a la salut de les persones. Una vegada dispersos al medi, tendeixen a concentrar-se en els teixits dels organismes vius, vegetals, animals i éssers humans.

A més, les cendres dels residus incinerats s'incorporen al ciment, i per tant produeixen un ciment tòxic. “S'han de buscar alternatives, perquè la incineració suposa un greu perill per a la salut dels éssers vius”, sentencià Rodríguez Farré.

Podeu agafar els talls de veu/imatge de l'entrevista realitzada a Eduardo Rodríguez Farré pel Moviment contra la incineració a Uniland:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=bi5YNRiTBgc

Economia vitivinícola i incineració de pneumàtics i altres residus als Monjos, no són dues coses compatibles!

El mateix Dr. Eduard Martínez, va alertar a la conferència de que els contaminants que s'emeten en la incineració, s'acumularien també en el procés d'elaboració dels vins i caves i que l'existència d'una incineradora a la nostra comarca posa més que en dubte, els paràmetres ambientals, d'imatge i de qualitat que els nostres vins i caves necessiten.

Per aquests motius, la crema de residus a Uniland devalua el valor del lloc on vivim i treballem, el nostre Penedès.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

El proper dijous 19 d'abril, a les 19:30, al Centre Cultural Recreatiu Rapitenc (La Ràpita), el Moviment contra la incineració, farà un acte informatiu sobre la crema de residus urbans a Uniland amb el doctor Josep Martí.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

Diverses entitats i partits polítics de Vilafranca qüestione a l'Ajuntament la Pista de gel per la seva insostenibilitat

Davant la instal·lació de nou, de la pista de gel per part de l'Associació de Comerciants del Centre-Vila (en aquest cas a la Rambla de Sant Francesc), les entitats i els partits sotasignants volem expressar la nostra opinió al respecte.

D'una banda, les entitats i els partits polítics signants, estem d'acord en la conveniència de realitzar activitats de promoció del teixit comercial de la vila, sigui la pista de gel, o sigui qualsevol altra activitat de promoció.

Ens sembla més encertat el canvi d'ubicació de la pista cap a la Rambla de Sant Francesc, ja que fa dos anys, la majoria de les entitats que avui signem aquest document, ja vàrem proposar aquesta ubicació degut a l'impacte que la pista de gel tenia a la plaça Jaume I per als veïns/es a nivell de sorolls i d'impacte paísatgístic, entre altres qüestions (seguretat, mollader constant dels carrers on s'instal·la la pista, etc.).

Però la nostra reivindicació principal, la de l'impacte ambiental que generava la pista de gel no s'ha tingut en compte novament, i sembla que s'ha refusat de nou la proposta d'instal·lar una pista de gel sintètica.

Instal·lar una pista de gel sintètica representa poder fer compatible la realització d'activitats a la vila i la sostenibilitat. Comportaria un gran estalvi d'aigua i d'energia que ja no hauriem d'estar conservant el gel durant les 24 hores del dia, i evitariem també la contaminació acústica que provoca el generador que realitza aquesta funció.

El fet d’utilitzar una pista de gel sintètica, aportaria una important millora pel que fa als valors ecològics que actualment s’implanten a la nostra societat, ja que la despesa energètica i dels milers de litres d’aigua potable que s’inverteixen a la pista són molt elevats.

Per aquests motius hem demanat per escrit a l'Ajuntament 4 qüestions:

1. Que autoritzi la pista de gel només en el cas de que sigui sintètica i de que respecti els paràmetres ambientals expressats.
2. Que degut als temps de crisi que patim tots/es demanem a l'Ajuntament que en el cas de que s'insta·li una pista de gel NO sintètica, no en pagui les despeses d'energia i d'aigua que provoca el manteniment constant de la pista de gel.
3. Que els preus per a l'accés a la pista de gel siguin els més populars possibles, per tal de facilitar al màxim que tots els nens/es de la vila i la comarca, hi puguin accedir, i que no s'exclogui així a cap part de la ciutadania.
4. Que se'ns facilitin els consums d'electricitat i d'aigua generats per les diferents edicions de la pista de gel, així com, el seu equivalent en quanties dineràries, pagades per l'Ajuntament.

Signen aquest document les següents entitats:

• AAVV del Centre de Vilafranca
• Col·lectiu Ecologista Bosc Verd – EdC (Ecologistes de Catalunya)
• Agrupament Escolta i Guia Pere II i Santa Maria de Foix
• Moviment Infantil de Vilafranca
• CUP – Vilafranca
• Esquerra - Vilafranca
• ICV – Vilafranca

Notícia a El Cargol. Clica l'enllaç per a més informació.

Noticia a Ràdio i Televisió Vilafranca. Clica l'enllaç per a més informació.

Noticia a El 3 de Vuit. Clica l'enllaç per a més informació.

Noticia a La Fura. Clica l'enllaç per a més informació.