«L'únic històric aquí és la presa de pèl que intenten el ministre Sebastián i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN)», va afirmar ahir la plataforma Apaguem les Nuclears, que diumenge ha convocat una marxa a peu des de Camposines fins a Ascó. A través d'un comunicat, el col·lectiu va advertir que Ascó I ingressa cada dia 600.000 euros, i que l'empresa titular pagarà la multa amb 25 dies i 16 hores de facturació. «La fuita va produir-se sense declarar-la durant 72 dies, i per tant Iberdrola i Endesa encara han guanyat la facturació de 46 dies i 8 hores més», conclouen.

Per la seua banda, Ecologistes en Acció ha exigit al Ministeri d'Indústria que faci efectiu el cobrament de la multa, tot recordant que la sanció que va imposar-se a Vandellòs II l'any 2006 ha trigat molt a pagar-se, pels recursos presentats per l'empresa. Segons l'entitat, el més aconsellable és la clausura i el desmantellament de la central, ja que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) «no està capacitada per administrar les centrals nuclears catalanes». A banda, el Gepec assenyala que la sanció a la central d'Ascó hauria de ser el triple de l'actual (46,2 milions), tot i que si s'arribés a conèixer el total de la fuita s'elevaria la gravetat de l'accident, i caldria retirar la llicència a Endesa i plantejar el tancament de la planta. Segons el Gepec, continua sense saber-se l'abast real de la fuita, com a conseqüència de les «dificultats» que el CSN hauria posat a la investigació de la fiscalia de Medi Ambient.

Finalment, Greenpeace va reiterar que la sanció és «insuficient», i va acusar el Ministeri d'Indústria de «voler girar full». En declaracions a ACN, el portaveu Carlos Bravo va advertir que Indústria ha fet els càlculs a partir de la denúncia de Greenpeace, sense tenir en compte que els mesos anteriors la central ja emetia material radioactiu al medi ambient.

El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, va signar ahir l'ordre ministerial que sanciona Endesa, l'empresa titular de la central nuclear Ascó I, amb una multa de gairebé 15,4 milions d'euros. Una sanció que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II encara no coneixia ahir oficialment, i que va preferir no valorar. Ja el mes d'agost passat, quan es va conèixer el contingut de l'expedient del CSN, Sebastián va anunciar que el govern actuaria amb «contundència» contra Ascó I, en considerar que les centrals nuclears «han de ser segures i això vol dir que no hi poden haver ni manipulacions ni ocultacions». De fet, en aquell moment ja es va anunciar que la multa podria oscil·lar entre els 9 i els 22 milions d'euros, unes xifres que l'organització ecologista Greenpeace van jutjar com a insuficients, a més de titllar-les de «multa ridícula». Finalment, la sanció aprovada per l'Estat ha estat de 15.390.000 euros. En concret, 7,5 milions els ha imposat Indústria per l'emissió de partícules radioactives a Ascó I des de finals del 2007 a principis del 2008. Unes emissions que van superar el límit anual de la dosi permesa per a membres del públic a l'interior de la central, i que es considera una infracció greu. A més, Indústria també ha multat la central per no haver establert un control de la contaminació externa del personal una vegada descoberta la contaminació interior, i per no haver senyalitzat i delimitat radiològicament les zones de lliure accés de la central. Això també es considera una infracció greu (3 milions d'euros). També cal afegir-hi 3 milions d'euros més per haver incomplert les recomanacions de senyalització; i una sanció d'1,8 milions per haver incomplert el Manual de protecció radiològica, per no haver fet constar als registres de vigilància la contaminació trobada a les zones de lliure accés.

Pel que fa a les infraccions lleus, s'ha sancionat amb 15.000 euros la no-emissió d'un informe d'un succés notificable, quan al novembre del 2007 es va produir una maniobra de vessament del contingut d'una aspiradora a una piscina combustible; i amb 75.000 euros més per no haver adoptat les mesures per minimitzar la probabilitat d'exposicions potencials, ja que va permetre la sortida d'un camió de ferralla que contenia partícules radioactives.

El diputat del PSC per Tarragona i portaveu del grup socialista a la ponència del CSN del Congrés, Francesc Vallès, va valorar molt positivament la sanció al titular de la nuclear d'Ascó, que va titllar d'«històrica». Segons Vallès, el CSN va actuar «amb independència, i ara al govern no li ha tremolat el pols, i ha actuat amb contundència». «És un toc d'atenció molt important a les nuclears, perquè sàpiguen que amb la seguretat no s'hi juga», va dir. A més, Vallès va remarcar que els socialistes continuaran exigint «les màximes garanties de seguretat i més inversions» a les centrals catalanes, tenint en compte que «cal continuar convivint amb les nuclears». A banda, Vallès va assenyalar que pressionaran perquè una part de la sanció «puga revertir» al territori, i en especial a la Ribera d'Ebre, per aconseguir una major millora econòmica. Un aspecte que, per la seua banda, l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal (CiU), va voler replicar. «És penós que s'hagin de demanar compensacions», va dir. «Això són mesures conjunturals i puntuals, i els municipis de les zones nuclears fa 30 anys que demanem mesures estratègiques per diversificar la nostra economia», va remarcar. Vidal va valorar que la sanció a la central hauria de servir perquè Ascó i la comarca recuperin «la tranquil·litat i la confiança en les empreses i les institucions».

Les comportes les van obrir diumenge, i ahir al migdia ja eren ben visibles els efectes al pas del riu Segre per Balaguer, uns quaranta quilòmetres aigües avall de l'embassament de Rialb. El riu ha començat a ocupar la zona enjardinada i de passeig que hi ha al marge esquerra del riu, i s'han posat tanques per impedir l'accés de vehicles a l'aparcament que hi ha al costat del pont vell.

Més avall, a Lleida, l'altre gran nucli habitat que travessa el Segre, la Guàrdia Urbana també ha muntat un dispositiu per evitar que els vianants i els vehicles accedeixin al parc fluvial del Segre: un lloc de passeig des del qual ahir s'havien de llançar els focs amb què clouen les festes de maig que ha viscut la capital del Segrià aquest cap de setmana. A mitja tarda, el Segre ja començava a ocupar algunes zones de la llera fora del seu llit habitual al seu pas per la ciutat.

La culpa és l'abundant aigua que ha caigut durant l'últim any a la conca del Segre, i especialment la neu que s'ha acumulat durant l'hivern al Pirineu i que les bones temperatures estan començant a fondre. L'embassament de Rialb ja ha arribat als 352 hm³ d'aigua i no pot suportar-ne més. Almenys fins que no finalitzin les diferents proves de càrrega que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre està fent des que es va inaugurar l'embassament, l'any 2000. Quan estigui a ple rendiment, Rialb podrà emmagatzemar 430 hm³, i es convertirà en el segon més gran dels Països Catalans, darrere del de Mequinensa. Aquest ha estat el primer cop que la CHE ha hagut d'obrir comportes a Rialb.

Segons una portaveu de la CHE, la mesura no ha de comportar més complicacions extraordinàries per a les ciutats del curs del riu que les habituals d'una primavera molt plujosa. «Ara mateix estem deixant anar de Rialb tanta aigua com entra de manera natural: 60 m³ per segon.»

El servei de cotxe multiusuari és un bon exemple per constatar que la crisi no ha arribat a tots els sectors. En només dos anys, el servei ha crescut un 326% i ha passat de tenir 827 clients als 2.692 actuals. «En moments de crisi la reflexió sobre el que val tenir cotxe fa que la gent avaluï altres alternatives. I aquí el carsharing pot ser una solució», comenten des de l'empresa Avancar, l'única que ofereix el servei de cotxe multiusuari a Catalunya. A mesura que ha anat creixent el nombre de clients, també ho ha fet el de cotxes i d'aparcaments de què disposa Avancar. La ciutat de Barcelona i el Vallès són les úniques zones de Catalunya en què el servei de cotxe multiusuari està disponible. Segons dades facilitades per la firma, que opera al país des de l'any 2004, el 64% dels clients del carsharing tenen entre 30 i 40 anys, i la majoria són homes (67%).

Aquest servei ja és conegut en més de 600 ciutats de 18 països, i és una opció de mobilitat que crea adeptes arreu del món, no només a Catalunya. A Europa hi ha més de 40 operadors de cotxe multiusuari distribuïts en 250 ciutats, però el cas més paradigmàtic és el de Suïssa, país on va sorgir aquesta iniciativa el 1987 i on hi ha prop de 70.000 persones que aposten per una modalitat que ja disposa d'un parc propi de 1.800 vehicles. Europa és, de moment, el continent on el carsharing ha funcionat més bé, ja que el servei té més de 200.000 usuaris i prop de 5.000 cotxes. L'Amèrica del Nord va al darrere amb 117.000 clients i uns 3.300 cotxes. El servei també té presència a Austràlia, el Japó, Singapur i Xile.

Aquest sistema de transport s'ha començat a promoure activament en ciutats com París i Londres, dins dels plans de lluita contra el canvi climàtic i en pro de la sostenibilitat. Un estudi encarregat per l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDA) conclou que els cotxes multiusuari emeten un 24 per cent menys de CO2.

El servei funciona de manera semblant al Bicing, per la qual cosa els usuaris comparteixen una flota de vehicles que gestiona Avancar. L'empresa disposa de cinc categories de cotxes, que renova cada dos anys. Els més utilitzats són els models utility –tipus Opel Corsa o Seat Ibiza–i compact –Renault Mégane o Seat León–. La resta de categories que ofereix Avancar Carsharing són familiar, hybrid i minibus.

Segons les dades d'Adif, que executa els treballs, ja hi ha sis trams que estan enllestits, on només s'està pendent d'acabar el muntatge de les vies i la instal·lació elèctrica. Són gairebé 43 quilòmetres, entre la Roca del Vallès i Riudellots de la Selva, amb l'excepció d'un tram entremig, de Maçanet a Sils, de 5,6 quilòmetres, on les obres estan al 82% perquè encara hi falta acabar dos passos inferiors.

Red Eléctrica ha intensificat els treballs de la línia en el tram entre Sentmenat i Bescanó, on ja té aproximadament un 90 per cent de l'obra civil acabada, un 70 per cent de l'aixecament de les torres i un 20 per cent de l'estesa del cable. La companyia preveu tenir acabada tota l'obra d'aquest tram a finals d'any, encara que de moment no ha obtingut l'autorització ambiental necessària per obrir camins d'accés a les torres de la zona del parc de les Guilleries. Al municipi de Bescanó, fa poques setmanes els operaris van iniciar les tasques d'estesa de cables. En els últims dies, els treballs s'han intensificat mitjançant la utilització de grues i maquinària diversa i, ocasionalment, en zones arbrades, a través d'un helicòpter per reduir al màxim els possibles efectes sobre l'entorn.

El projecte Sentmenat-Vic-Bescanó inclou també el desmuntatge de la línia de 400 kV que uneix Pierola i Vic, en un tram de 37 quilòmetres; de 220 kV entre Vic i Juià (de 39,5 km), i la de 110 kV que passa per les Guilleries (de 16,5 km). Així, en aquesta zona hi haurà una única línia de 400 kV, que, segons l'empresa Red Eléctrica, subministrarà l'energia suficient per satisfer la «demanda que és d'un constant augment».

Les posicions contràries a la instal·lació de la línia no han impedit que el projecte tirés endavant. El traçat Sentmenat-Vic-Bescanó disposa de l'autorització administrativa i la declaració d'impacte ambiental. El 9 de febrer del 2007 el Consell de Ministres va aprovar el projecte i la declaració d'utilitat pública, la qual cosa va permetre'n l'inici de la construcció el maig del 2007. Red Eléctrica manté els seus arguments segons els quals la línia garantirà el subministre a Girona, al TAV i a la Costa Brava.

A menys de dos mesos de la inauguració, més d'un centenar d'operaris treballen a la dessalinitzadora del Prat. Segons ha assenyalat la companyia Aigües Ter-Llobregat, empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, la data d'entrada en funcionament serà el 20 de juliol. Això representa un retard de dos mesos de la posada en marxa de la planta, que estava prevista per a aquest mes de maig.

La dessalinitzadora ha suposat una inversió de 230 milions d'euros i permetrà el subministrament d'aigua els 365 dies de l'any, independentment del temps que faci. Segons Aigües Ter-Llobregat, l'entrada en funcionament de la planta augmentarà la garantia del subministrament en la qualitat i quantitat d'aigua abastida. Cada any produirà 60 hectòmetres cúbics d'aigua dessalinitzada, el que representa el 20% del consum metropolità. L'aigua produïda a la dessalinitzadora es bombarà al dipòsit de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, fins on arribarà mitjançant una canonada de 1,4 metres de diàmetre i 11,5 quilòmetres, seguint un traçat paral·lel al riu Llobregat en gran part del seu recorregut. L'aigua, a banda de poder-se utilitzar com a aigua potable, servirà per recarregar l'aqüífer del Llobregat.

D'altra banda, l'ACA va posar ahir a exposició pública l'avantprojecte de la dessalinitzadora de Cunit, la tercera de Catalunya. La planta tindrà una capacitat per produir, d'entrada, 20 hectòmetres cúbics anuals, ampliables, si cal, a 60. Això contribuirà a incrementar l'abastament d'aigua potable a les comarques de Barcelona i Tarragona, que estan en l'àrea del Consorci d'Aigües de Tarragona i d'Aigües Ter-Llobregat.

La dessalinitzadora s'instal·larà a la zona de Mas Peirot, per sobre del traçat de l'autopista, dins el terme de Cunit. Les canonades de captació, l'estació de bombament i l'emissari de salmorres, en canvi, estaran situades al terme veí de Cubelles.