La recollida selectiva d'escombraries s'estanca per la crisi

La planta de triatge de residus de Gavà-Viladecans MANOLO GARCÍA

La recollida selectiva de residus a la ciutat de Barcelona va augmentar l'any passat un 0,7%, fet que suposa un estancament respecte a anys anteriors. La cinquena tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, ho atribueix a la crisi econòmica. "L'única cosa positiva que deu tenir aquesta crisi", va indicar, ja que també ha baixat un 0,5% el volum total de residus generats.

Per fraccions, el que més augmenta respecte al 2007 són els envasos, amb un 8,3%, 18.462 tones; la recuperació del vidre, amb 31.285 tones, creix un 4,6%, i el paper i el cartró, amb 97.803 tones, augmenten un 3,1%. També creix un 0,9% el que es recupera als punts verds, amb 20.945 tones. D'altra banda, baixa un 5,5% la recollida de voluminosos, amb 26.977 tones.

També baixa, un 2,5% -84.760 tones-, la recollida de matèria orgànica. En aquest cas s'ha detectat un augment considerable dels residus impropis en la separació domèstica, ja que s'ha passat del 24,7% del 2007 al 31,6% del 2008.

CEPA-Ecologistes de Catalunya no fa una lectura tan optimista d'aquestes dades. Considera que la recuperació selectiva és només del 29%, ja que cal descomptar-ne els materials que no es poden recuperar però que van a parar als contenidors de recollida selectiva. En un comunicat indiquen que l'Ajuntament barceloní segueix incomplint la llei de residus i afirmen que "malauradament sembla que la crisi econòmica és, ara com ara, l'única política de prevenció de residus efectiva".

El Punt, 27 de febrer de 2009

Els veïns del TAV diuen que les molèsties han crescut i reclamen que l'Ajuntament «pressioni més»

Demanen que el govern local convoqui una nova audiència pública

Afectades pels sorolls dels TAV. Foto: A.M.

El Punt, 5 de març de 2009

El jutjat admet a tràmit el contenciós contra el projecte del barri de la Bleda

El Punt, 25 de febrer del 2009

L'Estat invertirà 800 milions addicionals en infraestructures i superarà els 4.800

Saura celebra un pacte «sense precedents» que es destinarà, en part, a eixugar el dèficit inversor de l'any 2007

Les infraestructures van centrar la comissió bilateral Estat-Generalitat celebrada ahir a Barcelona. Les dues administracions van acordar inversions del govern espanyol per valor de 800 milions d'euros, que se sumen als 4.006 ja previstos –i amb projecte assignat– en el pressupost estatal pel 2009. L'Estat desembutxacarà un total de 4.806 milions durant aquest any, una xifra que «compleix sobradament el que diu l'Estatut», segons la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado. Aquesta xifra, a més, servirà, en part, per eixugar el dèficit d'inversió que es va registrar en els comptes del 2007, que es va situar en 500 milions. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va celebrar el que va qualificar d'«acord sense precedents».

Foto: GABRIEL MASSANA..

La darrera reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, presidida per la part catalana, va durar poc més de dues hores i es va dedicar exclusivament a les inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya, en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixa que s'ha d'equiparar a la participació relativa del PIB català a l'Estat –un 18,8%– durant set anys –a partir del 2007–. La trobada, encapçalada pel conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, i la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, va servir per acordar un desembutxacament de 800 milions més, que s'han de sumar als ja pressupostats en els comptes estatals per aquest any, per valor de 4.006 milions, amb una factura final de 4.806 milions.

Els nous diners acordats aniran a parar, en gran part, a projectes de Foment, però també de Medi Ambient, Ciència i Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. A més, serviran per eixugar el dèficit derivat de l'aplicació de la disposició addicional tercera. La desviació entre els diners pressupostats per l'Estat en compliment de l'Estatut i el que realment es va liquidar el 2007 va ascendir a 500 milions i, a hores d'ara, encara s'està pendent de conèixer el grau de compliment de les previsions del 2008. Un total de 140 milions de la quantitat acordada ahir es destinaran a minvar aquest dèficit i s'han de sumar als 100 milions ja inclosos en el pressupost de l'Estat també amb aquest objectiu. Segons va deixar entendre la ministra, la voluntat és, a partir d'ara, ajustar al màxim la previsió amb la liquidació.

Tant Salgado com Saura es van mostrar satisfets d'un acord amb el qual «es compleix sobradament el que diu l'Estatut», segons la ministra. El conseller va parlar, fins i tot, de pacte «sense precedents». Després de les tibantors mostrades en diverses reunions de la comissió bilateral, sobretot pels ajornaments de la transferència de rodalies de Renfe, ahir hi havia una certa voluntat de fer prevaldre l'acord assolit. Saura va evitar fer sang sobre el ritme de traspassos estatutaris, si bé va admetre que el govern català voldria que «avancessin més ràpidament». L'executiu català espera que cap a l'estiu –abans o després, depenent de la maduresa dels treballs– es faci una altra reunió de la comissió bilateral en què es tanquin totes les transferències en què treballen els dos governs, entre les quals hi ha les beques, la Inspecció de Treball –pendent d'un conveni al juny–, la de formació i titulacions pesqueres i l'estrella: rodalies de Renfe.

Voluntat de complir

Salgado va atribuir el lent desplegament de la carta catalana a la complexitat de les transferències i va posar d'exemple l'autorització inicial del permís de treball per a immigrants, tancat el 12 de febrer en la comissió mixta de transferències. Va deixar clar el compromís del govern espanyol amb la carta catalana. «Estem absolutament decidits a complir el que diu l'Estatut», va garantir. L'Estat està «content» amb el ritme del desplegament, tot i que la ministra entén «la preocupació» de l'executiu català.

Sobre la reforma

La ministra d'Administracions Públiques no es va escapar de les preguntes sobre els reiterats incompliments del govern espanyol en els terminis de la negació del nou model de finançament. Salgado va treure importància als terminis superats. La ministra creu que l'important és que, s'acordi quan s'acordi, el nou model tindrà efectes retroactius i s'aplicarà a partir de l'1 de gener del 2009.

Els enginyers aposten per la incineració de residus

La incineradora de Sant Adrià, reformada recentment, va cremar el 2007 unes 220.00 tones de deixalles D. MUÑOZ

Joan Torres, president de l'Associació d'Enginyers de Catalunya, va detallar que l'aposta per la incineració no vol negar que les actuacions prioritàries han de seguir sent la minimització i el reciclatge dels residus. "La gestió dels residus a Catalunya s'està fent bé, però es pot millorar", va indicar Joan Torres.

Catalunya disposa actualment de quatre incineradores de residus municipals (Sant Adrià de Besòs, Mataró, Tarragona i Girona) i una incineradora de residus industrials (Constantí). No obstant això, segons els enginyers industrials, l'actual legislació catalana discrimina la incineració de residus (en relació amb altres alternatives com els abocadors).

Els plans de gestió de residus en vigor no preveuen la construcció de noves incineradores. No obstant això, el projecte de pla metropolità de gestió de residus municipals (2009-2016) inclou la proposta de construir-ne una amb capacitat per a 400.000 tones anuals (gairebé el doble que la planta de Sant Adrià de Besòs). La proposta indica que aquesta nova instal·lació s'hauria de posar en marxa "a causa del dèficit de tractament de rebuig [residus que no es poden recuperar a les plantes de reciclatge] que es presentarà al llarg de tot el període" d'aquest pla metropolità.

Torres va indica que si es confirma el projecte de construcció d'aquesta nova incineradora metropolitana el Col·legi d'Enginyers Industrials donarà la "benvinguda a l'energia" que se'n produeixi.

El president de l'Associació d'Enginyers va afirmar que els moderns sistemes d'incineració de residus ofereixen totes les garanties per evitar la contaminació i permeten aprofitar els residus en forma d'energia. Torres considera que "cal desmitificar els suposat problema de les dioxines que es generen a les incineradores" i va afirmar que els atacs ecologistes a aquesta tecnologia "són demagògia".

Onze municipis superen el límit de contaminació

Barcelona i el Prat de Llobregat tornen a liderar la mala qualitat atmosfèrica | L'any 2007 els llindars van ser superats en 25 municipis | La finalització de les obres de l'AVE i les pluges van ajudar a netejar l'aire

Onze municipis van superar l'any passat els límits de contaminació atmosfèrica per partícules en suspensió (PM-10) o diòxid de nitrogen, segons el Balanç de qualitat de l'aire a Catalunya elaborat pel departament de Medi Ambient i Habitatge. Les superacions es van registrar en estacions de control situades al Prat de Llobregat, Barcelona, Sant Vicenç del Horts, Granollers, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Pallejà, Sabadell, Sant Andreu de la Barca, Santa Perpètua de Mogoda i Vilanova i la Geltrú.

L'informe del departament de Medi Ambient mostra que els nivells de contaminació i el nombre d'estacions afectades es va reduir l'any passat. De fet, el 2007 els límits de contaminació es van superar en estacions de control de 25 municipis (més del doble que l'any passat). Tot i que l'informe no en fa menció explícita, la reducció de la contaminació del 2008 sembla estar motivada, en bona part, per la finalització de les obres de l'AVE (que van incrementar les partícules en suspensió en zones com el Barcelonès i el Baix Llobregat) i les abundants pluges caigudes a partir del segon semestre (un dels factors que redueixen la presència de partícules en suspensió a l'aire).

Les dades analitzades per Medi Ambient mostren que a l'àrea de Barcelona els valors límits de contaminació anual per partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM-10) van ser superats l'any passat a 7 estacions de control, mentre que el valor límit anual per diòxid de nitrogen va ser superat a 6 de les 14 estacions de control existents. L'any 2007 en l'àrea metropolitana es van registrar 12 superacions en els nivells de PM-10 i 6 superacions per diòxid de nitrogen.

A les àrees del Vallès i el Baix Llobregat, en segon lloc en contaminació a Catalunya, l'any passat es van registrar superacions dels límits de PM-10 en 7 estacions de control (5 menys que l'any anterior) i es van superar els límits de diòxid de nitrogen a 3 estacions (una menys que el 2007).

A la resta de Catalunya les incidències de contaminació més destacades durant el 2008 es van produir a Vilanova i la Geltrú (superació del límit anual a l'estació del centre cívic del barri del Tacó), Perafort (superacions esporàdiques per sulfur d'hidrogen) i Tarragona (superacions esporàdiques per clorur d'hidrogen). L'informe destaca que les actuacions realitzades per l'Ajuntament d'Igualada en el clavegueram i les aigües residuals han fet possible una reducció important de la contaminació per sulfur d'hidrogen. Menció a part mereix la contaminació per ozó, amb superacions en una vintena d'estacions.

El Punt, 1 de març de 2009

Comparacions odioses

El Ministeri de Foment inverteix menys en rodalies de Barcelona, tot i que està pitjor que altres xarxes del servei, com la de Madrid

Les comparacions són odioses. I encara ho són més quan un usuari de rodalies de Barcelona que diàriament conviu amb un servei que sovint deixa molt a desitjar va a Madrid i percep el bon funcionament de la xarxa de Cercanías. Més de 201,2 milions de passatgers van utilitzar els Cercanías l'any 2007. Durant el mateix període, el nombre d'usuaris de rodalies es van quedar en 117,1 milions, la qual cosa representa un 4,1% menys que el 2006. Renfe atribueix la pèrdua de passatgers al reguitzell d'avaries que va tenir la xarxa.

Primera foto tren de rodalies Barcelona, segona foto tren de rodalies Madrid /O.D.

Innocentment, l'usuari habitual de rodalies va a demanar els horaris dels trens que van a Getafe a l'oficina d'informació d'Atocha, que és buida. Sense cues de viatgers que reclamen la devolució exprés perquè el tren ha arribat tard. Amablement –el to emprat pel personal de Renfe també sorprèn el viatger d'aquí– li pregunten què vol. «Tenen uns horaris?» «No, és que cada línia té una freqüència de pas.» Es queda parat, i fa una última pregunta: «Funcionen com un metro?» «Sí», respon l'empleat d'atenció al client. A la xarxa de rodalies de Barcelona l'única línia que teòricament funciona amb freqüència de metro és la C2 sud i ho fa per la reestructuració dels serveis per les obres del TAV a la Sagrera.

Va cap a les andanes i veu que en les pantalles anuncien que falten tres minuts perquè passi el seu tren. El servei de megafonia de l'estació d'Atocha també anuncia l'arribada del tren amb veu nítida i sense equivocacions. El comboi arriba puntual, ni un minut abans ni un minut després, com sí que passa a la xarxa de Barcelona. Un cop dins el tren s'adona que són combois nous, model Civia, adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Fins i tot han suprimit la distància que habitualment queda entre el tren i l'andana. Dins els vagons hi ha pantalles d'informació que funcionen correctament. Alguns trens de rodalies de Barcelona també tenen aquestes pantalles, però sovint els missatges que donen no són correctes. L'estació de Getafe Centro és antiga, però el fet de no deixar-la envellir i fer-ne un manteniment constant fa que el seu estat sigui més que acceptable. Sembla una estació nova al costat d'altres tan cèntriques com la d'Arc de Triomf, la de Sant Andreu Arenal o la de la plaça de Catalunya.

Les comparacions també són odioses quan es parla d'inversions. Mentre que el pla de Cercanías de Madrid té un pressupost de 5.000 milions d'euros, el de rodalies de Barcelona es queda amb 4.000 milions. La diferència de 1.000 milions d'euros pesa més si es té en compte que «la situació de partida és totalment diferent», apunta el president de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol. La xarxa de Barcelona és més extensa: té 467 km, mentre que la de Madrid en té 393. Però per la xarxa d'aquí només hi circulen 777 trens, cosa que fa que la freqüència de pas sigui més dilatada que a Madrid, on hi ha prop de 1.500 combois repartits per les vuit línies.

Per Riol, el pla de rodalies de Barcelona «sembla pensat per actualitzar una xarxa que fa molt temps que ha quedat antiquada; possiblement, tot el que ara funciona malament s'arreglarà, però no fa un pas endavant, cap al futur». L'entitat demana que el pla de rodalies sigui tan ambiciós com el que té el metro de Barcelona.

Els 5.000 milions del pla de Madrid serviran per fer 115 quilòmetres de via nous, quadriplicar vies a 66 km que ara són dobles, fer 25 estacions noves, remodelar-ne 55 més i construir 5 nous intercanviadors. Els 4.000 milions per a Barcelona permetran fer 25 km de via nous, duplicaran 80 km de via –sense quadruplicar-ne cap, cosa que impedeix que es plantegi fer alguns serveis semidirectes perquè la xarxa no té prou capacitat–. El pla presentat dimarts també inclou fer 9 estacions noves, remodelar-ne mig centenar més i fer 10 intercanviadors. Només construiran una línia nova, la que anirà de Cornellà a Castelldefels. «Aquesta, sense comptar el ramal de l'aeroport, serà la primera línia de rodalies que s'haurà planificat, ja que totes les altres han estat reconvencions històriques.»

Veïns de Sant Llorenç creen una plataforma per lluitar contra la variant de la BV - 2249

L'exposició pública del document de la nova variant de la travessia de la carretera BV -2249 ha estat el detonant que ha fet mobilitzar un grup de veïns de Sant Llorenç per aconseguir aturar un projecte que, segons ells, es vol convertir en “el corredor de comunicacions dels projectes Aldi i Redur”.

Segons aquests veïns, que han creat la plataforma que porta per nom ‘També som Penedès', són “inacceptables” les dues alternatives que s'han presentat d'aquest projecte ja que els recorreguts que presenten són molt llargs, un fet que suposa que es generi un impacte visual molt important. Pels membres d'aquesta plataforma, són intolerables les raons que s'addueixen per dur a terme aquesta obra que són en primer lloc, que el projecte “no obeeix a les necessitats actuals del poble” sinó que es vol convetir una zona agrícola i forestal de gran valor mediambiental i paisatgístic en la zona de pas dels complexos logístics projectats Aldi i Redur. El primer s'ubicarà al terme municipal de Masquefa, a l'Anoia, i el segon a cavall entre Masquefa i Sant Llorenç.

En segon lloc, els veïns hortonencs creuen que aquesta actuació, “en continuïtat amb altres decisions urbanístiques i d'infraestructures dutes a terme darrerament”, contravé les directrius del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i el Pla Director de l'Alt Penedès, i els objectius polítics presentats pels grups municipals a les darreres eleccions.

A banda de les nombroses al·legacions presentades contra aquest projecte de variant, els impulsors de la plataforma ‘Tots som Penedès' tenen la intenció d'obrir un debat sobre el model de poble que s'està desenvolupant a Sant Llorenç d'Hortons, situant el municipi en l'àmbit social, econòmic i històric al qual pertany, “que és l'Alt Penedès” i valorant “molt negativament” el fet que l'Ajuntament de Sant Llorenç sigui l'únic municipi del Penedès que hagi refusat adherir-se a la reivindicació d'una Vegueria Pròpia.

‘Tots som Penedès' també s'ha posicionat respecte al que considera que tots els habitants de Sant Lorenç d'Hortons aprecien el seu paisatge, el creixement -”fins ara”- limitat i respectuós amb l'entorn i la qualitat de vida d'un model de vila “que ara es veu amenaçat”. Els promotors de la plataforma afirmen que els projectes industrials duts a terme darrerament al municipi de Sant Llorenç donen uns resultats “molt escassos en quantitat i qualitat de llocs de treball” de manera que, conclouen, es replantegi la promoció industrial que s'està fent actualment a la vila.