Des de l'època de Josep Borrell al Ministerio de Fomento, llavors d'Obras Públicas, s'ha teoritzat que l'Estat ha de construir una via lliure al costat de cada via de peatge per a contribuir a la magnificència i magnanimitat de l'Estat respecte dels usuaris que puguin pagar, o no, segons vulguin. Així de ric és (o era) l'Estat. El Quart Cinturó s'ha justificat en aquesta lògica, només que passa una mica lluny que l'autopista AP7 i mai no rendiria el mateix servei de cara als usuaris. De fet, l'Estat anomena A7 (sense la “P” de peatge) al Quart Cinturó. Les previsions són fer aquest eix
des de Cadis a la frontera francesa, on els ciutadans, nosaltres i ells, pagarem l'autopista un cop passada la frontera. A França no són ni tan magnànims ni tan rics.
La cosa és espectacular perquè, al tronc central de l'AP7 al Baix Llobregat i al Vallès, al bell mig de
l'àrea metropolitana, els dos grans peatges de Martorell i de la Roca són dues enormes caixes registradores de dos cents metres d'amplada que facturen peatge indiscriminadament. A altres capitals espanyoles el pas de les autopistes de peatge en els trams propers als nuclis urbans, com passa a València, a Saragossa o Logronyo, és lliure i el peatge no es carrega en els moviments metropolitans; aquí sí.
La pressió popular fa anys primer va aconseguir que es construïssin els laterals anomenats B30, després treure els semàfors i, finalment, anul·lar el peatge de Bellaterra quan ja passaven més cotxes pels laterals que pel tronc central de la via. És així que es va substituir el peatge directe per a posar-lo a l'ombra: el seguim pagant, però sense notar-ho directament. La cosa s'ha anant complicant perquè l'Estat ha assumit des de fa uns anys les millores del tram central d'aquesta autopista metropolitana, tot realitzant més accessos i més carrils en una via que oficialment és privada, o sigui de concessió. El caràcter privat no ha estat cap obstacle per a fer aquestes obres. L'Estat ho va fer sense manies, perquè és la típica cosa que s'hauria pogut negar a fer amb un bon pilot d'arguments legals. Quan vol hi ha solucions.
En bona lògica, es podria concloure que l'Estat ja ha fet una bona part de l'A7 en les obres dels laterals de la B30 i en la mateixa AP7 amb les ampliacions de carrils a la part on no hi ha laterals. Així, al Vallès Oriental es fonen AP7 i A7, mentre que a l'Occidental van per separat i en paral·lel, però funcionalment lligades en accessos i connexions.
La idea d'anomenar A7 al Quart Cinturó en el tram en construcció des d'Abrera a Terrassa i, el supòsit futur, des de Terrassa a Granollers, és un escarni que mantindria intocables i sense competència els dos grans peatges de Martorell i la Roca, a més del de Bellatera, invisible, però ben real. Només des d'un planejament servicial i súbdit de les concessionàries es pot oferir que el tram lliure (l'anomenat Quart cinturó) passi per l'exterior i que el tram central de la vall sigui amb peatge (a l'ombra).
El manteniment de les barreres de peatge a Martorell i la Roca provoca un gran destorb en el funcionament del trànsit metropolità, ja que els vehicles, sobretot els de llarg recorregut, tendirien a usar la part amb major desnivell i més llarga del recorregut a través del Quart Cinturó, se suposa que en benefici del medi ambient i malgrat el major consum energètic. I no és aquesta cap cosa nova: ara ja passa dins de Granollers, a la Ronda Sud, que està plena de camions que es volen estalviar el peatge de la Roca. Una mínima decència i respecte al territori ens portaria a adjudicar a l'Estat unes obres serioses de pas pel corredor de la vall prelitoral formades per l'AP7/A7, juntes o en paral·lel, segons el tram, en una única obra i concepte que atorgués a l'Estat una funció específica i ben clara. Ja que hi ha Estat, que es retrati i que sigui potent. Per les vies purament metropolitanes, com la Ronda del Vallès si és necessària la seva construcció abans que la d'altres tipus d'infraestructures, han de ser purament catalanes o quasi simplement barcelonines.
L'Estat té l'obligació de fer que el tram central de l'AP7/A7 sigui lliure i funcional, i l'obligació de construir en aquesta via uns grans centres d'intercanvi i comunicació amb el ferrocarril, com haurien de ser els nuclis de Baricentre (a Barberà del Vallès) i de l'Hospital General de Catalunya (a Rubí i Sant Cugat). I, en els extrems, cal dissoldre els peatges de Martorell i la Roca. Només s'hauria de pagar en els accessos d'autopista un cop eixits de l'àrea metropolitana, mai al tronc central. Qualsevol altra opció és tractar la ciutadania de la regió metropolitana com a súbdits i, a més,destruir el país: el Quart Cinturó suposa un gran impacte, com ara ja es pot comprovar en el tram de les obres d'Abrera a Terrassa.
La conxorxa entre entitats econòmiques partidàries de les concessionàries, com la Cambra de Comerç de Barcelona, entitats propietàries de les concessionàries, com la Caixa, i els principals partits polítics de Catalunya ultrapassa la decència pública. Només que els catalans som així de bledes fins que no ens agafa la rauxa, un cop cada cent anys diuen. A l'Estat caldria fer-li pagar, entre altres vies, l'Eix Transversal complet. No obstant ens entestem en demanar-li coses petites, com els pocs quilòmetres del Quart Cinturó, tot i que puguin ser una destrossa assegurada. Ens conformem amb poc.
Notícia, doncs: la Generalitat renúncia a qualsevol via pròpia al llarg de la Regió Metropolitana. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb el Conseller Nada al capdavant i amb el Secretari per a la Mobilitat, també Nadal, aspira a cedir la titularitat de totes les vies principals de la Regió Metropolitana a l'Estat. Fantàstic autogovern.
I la cosa és greu perquè al mig del Vallès es vol fer allò que al Penedès i al corredor del Montseny s'ha renunciat a fer, o sia un Quart Cinturó pel bec gros. Allò que és vàlid per al Montseny i per al Penedès no ho és per al mig del Vallès. Pel Penedès l'A7 anirà un bon tros en paral·lel com a laterals de l'AP7 i pel corredor del Montseny es pensa seguir la traça d'una via existent, la C35, paral·lela a l'AP7. Però, pel mig del Vallès se li encomana a l'Estat de passar pel recte i pels millors espais de la plana.
Per aquesta camí el Quart Cinturó va en la direcció de ser una gran renúncia catalana a l'ordenació
de l'espai i un mal criteri respecte d'allò que ha de fer l'Estat. Hi ha qui pensa que amb aquesta via
l'Estat paga el seu deute amb Catalunya, quan el Quart Cinturó o A7 és una obra ridícula i són pedres al nostre teulat.
Clar que, si no ens agrada sempre podrem fer el gran cor i bramar: “És que ho han fet els de Madrid”. I així doncs els catalans sempre contents perquè, quan l'errem, mai no és per culpa nostra.
Manel Larrosa i Padró,Arquitecte
Membre de la Campanya Contra el Quart Cinturó
El Vallès, 11 de desembre de 2008
