El Punt, 11 de gener de 2009

Amb la política de deixar fer, deixar passar i al no obligar a etiquetar correctament, no es respecta el dret a decidir què volem menjar. Ara mateix entre Catalunya i l'Aragó tenim més hectàrees de panís transgènic que a la resta de la UE.

Els organismes genèticament modificats (OMG) com a principal negoci de quatre multinacionals ens els han anat introduint silenciosament, sense cap mena de publicitat, amb el vistiplau, això sí, dels governs de molts països del Primer Món.

Conscients, ben segur, que essent un tema conflictiu tenia l'oposició de molta gent, fins i tot del món científic, van decidir que la millor política era anar introduint aquestes noves llavors en l'agricultura sense fer soroll, com havien fet a gran escala als Estats Units, el Brasil o l'Argentina amb un èxit de mercat inqüestionable. Amb aquesta sàvia política han aconseguit que entre Catalunya i l'Aragó hi hagi avui més hectàrees de panís transgènic que a la resta de la Unió Europea.

A Catalunya tenim una gran producció de bestiar d'engreix, de les més grans d'Europa, però som deficitaris en cereals i lleguminoses (panís i soia sobretot), que hem d'importar. Tant el que importem com el que produïm no es comercialitza separant els transgènics de la resta de llavors convencionals, sinó que entra barrejat a les fàbriques de pinsos o de productes alimentaris. Per tant, a partir de la permissivitat o de la complicitat de les administracions, tots estem consumint transgènics, ja sigui amb carn alimentada amb OMG o amb pastes, farines i fins i tot dolços.

Primera denúncia: amb aquesta política de deixar fer, deixar passar i al no obligar a etiquetar correctament, no es respecta el nostre dret a decidir què volem menjar. Es vulneren, per tant, drets bàsics de tota la ciutadania.Ves per on, però, des que hem entrat al Parlament de Catalunya la iniciativa legislativa popular per declarar Catalunya lliure de transgènics, comencen a sortir veus manifestant-se a favor dels OMG, sobretot del món científic, i per cert no totes respectuoses amb els que ens hi hem manifestat en contra, des de fa anys.

Jo no vull entrar en el terreny llefiscós de l'insult i la desqualificació, d'aquells que tenen perfectament dret a defensar els OMG, des de l'objectivitat i sense estar subordinats a cap multinacional. Vull donar el meu punt de vista des de les meves experiències professionals com a pagès, que arrenquen del 1955. Els transgènics que tenim avui al mercat no trauran la fam del Tercer Món, perquè no són varietats més productives i perquè són llavors cares i que no es poden reproduir; vull dir que cal comprar-les cada any. El mateix ha passat amb les llavors híbrides, que també són cares i no es poden reproduir i que amb 50 anys d'experiència segueixen sent un luxe a l'abast només de la pagesia endeutada del Primer Món.

Aquí el conreu de soia és testimonial i el negoci l'estan fent amb dues varietats de blat de moro. La primera resistent a un herbicida total, el Roundup, que es pot aplicar en qualsevol estadi de creixement de la planta i que no l'afecta gens ni mica. Ara bé, el que diem molts pagesos és: tan mals professionals som que no sabem combatre les herbes ja sigui amb mitjans manuals o mecànics o bé amb herbicides selectius, aplicats correctament? Per a més inri, el Roundup és un dels herbicides més residuals del mercat. El segon panís és resistent al barrinador perquè duu incorporat el producte que l'elimina. En aquest cas hi hagi o no atac del barrinador, la planta ja té incorporat el tractament. Tornem enrere: és com quan al Maresme els hortolans fèiem tractaments «preventius» els dissabtes, per les malalties que poguessin venir.

És un contrasentit perquè el DARP fomentant les agrupacions de defensa vegetal, amb un bon assessorament tècnic, ja fa anys que ha fet canviar aquest costum altament contaminant, per passar a fer tractaments per prescripció dels tècnics en casos excepcionals i amb perill de perdre la collita. Però hi ha més coses: què els dirà el catedràtic Abel Mariné als pagesos que feien panís ecològic i que han hagut de plegar perquè amb la pol·linització del panís transgènic els han contaminat els seus camps? Que deixant franges de seguretat de 50 quilòmetres ja tindran una protecció suficient? Jo penso que moltes preguntes tenen resposta des de l'objectivitat i el sentit comú. I mentrestant em situo com a pagès amb els «ecologistes de saló» com els anomena el senyor Mariné pensant que al seu interrogant: Aliments transgènics, per què no? hi contraposo un: Menjar bé, per què no?

Pep Riera Pagès

Dissabte 24, a les 19:00 hores a l'Escorxador, Vilafranca del Penedès. Us convidem a participar en aquesta xerrada, on es presentaran dos projectes que parteixen de l'hort com a espai per a desenvolupar experiències de canvi. Un primer projecte es replanteja l'hort des de la vessant professional: parlem de  l'Assemblea Pagesa, un moviment format bàsicament per pagesos i pageses, i per ciutadanes de les zones rurals de Catalunya, decidits a lluitar per un altre model de desenvolupament rural. Plantegen un concepte de sostenibilitat tant ecològic com agrari. Reivindiquen que les relacions socials també fan possibles els equilibris naturals. Un representant de l'Assemblea Pagesa ens parlarà del moviment, i dels principals fronts de lluita actuals. Un segon projecte partirà d'un angle ben diferent: parlarem de l'horticultura ja no com a activitat professional, sinó com a activitat de lleure, com a espai educatiu, i també com a teràpia ocupacional d'aquells col•lectius en risc d'exclusió social. Ens referim, aquí, als horts urbans, zones urbanes o peri-urbanes convertides en horts per a ús i gaudi dels seus habitants. Parlaran, en aquest cas, els redactors del treball que va presentar la CUP el 18 de novembre del 2008, on es proposava un projecte d'horts urbans per a Vilafranca. Es descriuran les idees més importants de l'estudi, i s'explicarà en quina fase es troba aquest projecte, després que fos aprovada al ple municipal de Vilafranca una moció en pro dels horts urbans el 25 de novembre passat.

Més costerut i llarg pel Quart Cinturó, més planer i curt per l'AP7

El trajecte del Quart Cinturó entre els peatges de Martorell i la Roca seria de 55,29 Quilòmetres de longitud segons les previsions del disseny inclòs en el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per contra, si el recorregut es fa per l'actual AP7 la distància és de 43,80 quilòmetres. Per tant, pel Quart Cinturó la longitud seria un 26% més llarga. Si l'Estat vol fer una via paral·lela a l'AP7 i la considera com l'A7 (sense "P" de peatge) com una alternativa clara de no peatge, cal tenir en compte que castiga els usuaris amb un 26% de major recorregut.

Però, a més, el Quart Cinturó, se situa en llocs amb més pendent i alçada que el pas de l'AP7. De fet, la part en construcció entre Abrera i Terrassa assoleix molts punts amb un pendent que supera el 7% i ha calgut preveure un carril lent per a fer-lo funcional. Entre Terrassa i Martorell hi ha uns 260 metres de diferència d'altitud respecte del mar. És com si tots els camions i vehicles de pas se'ls fes pujar l'alçada de la Torre Eiffel per una rampa de pendent relativament fort.

Des dels romans, per anar de Martorell a la Roca, o sigui des de Ad Fines a Semproniana, la via més directa de pas ha estat sempre per la vall, passant per Sant Cugat (Castrum Octavianum) i no pels pendents de peu de muntanya (Egara, Arrahona, Aquae Calidae, Granularia, és a dir Terrassa, Sabadell, Caldes de Montbui i Granollers).

Kheops ambulant pel Vallès

Calculant el pas d'uns 5000 camions per dia, una dimensió més que prudent, el pas alternatiu per una o altra via significaria que, només en termes d'elevació de càrrega pel camí llarg del Quart Cinturó en un any de 300 dies laborables, aquests 5.000 camions carregats amb només amb 1 m3 desplaçarien 260 metres d'alçada la no menyspreable quantitat de 390 milions de m3 (5.000x300x260).

La gran Piràmide de Kheops, la major de Gizeh, al Caire, amida un volum de 2.593.692 m3 (el total de l'alçada de la piràmide és de 146,58 m i la base un quadrat de 230,40 metres de costat). Per construir-la fou necessari elevar la respectable quantitat de 126'73 milions de m3 un metre d'alçada. Cada metre cúbic de pedra pesa uns 2.600 Kg/m3.

Doncs bé els 5.000 camions dia, 300 dies laborables a l'any i amb solament un metre cúbic de càrrega per a cada un (2.600 Kg) elevarien cada any, passant pel Quart Cinturó en comptes de per l'AP7, l'equivalent de 3 cops la piràmide de Kheops! Però si la càrrega per camió fos de 10 tones, cosa força normal, llavors l'equivalent arribaria a la dimensió d'elevar la massa de més d'11 piràmides de Kheops per any!

Conclusió: l'esforç de passar pel Quart Cinturó seria, com a mínim, equivalent a fer desfilar en un any al llarg del Vallès l'equivalent a una piràmide de Kheops cada mes laborable, cost que ens estalviaríem del tot si passessin per l'AP7.

La Piràmide de Kheops emociona perquè està elevada a pes de braços. En canvi, el moviment de la seva massa al llarg del Quart Cinturó en un any ens deixa estèticament freds, perquè es faria a força de cremar petroli. Com de potent és el petroli i com de barat quan n'hi ha a dojo! Clar que el petroli genera emissions i s'ha de pagar a tercers països. Però sembla que som rics i que no hi ha problema. I no és gens cert.

Quart Cinturó, Kheops, o els senyors d'un altre temps

La pregunta és si ens podem permetre el luxe de ser tant poc eficients amb els consums energètics dels desplaçaments, en un moment no solament de crisi sinó de futura escassetat i encariment del petroli, a part de les emissions que ens hem compromès a reduir. Si ho mirem des del punt de vista de les decisions polítiques i del disseny de la xarxa vial, l'opció de construir el Quart Cinturó en lloc d'aprofitar el corredor de l'AP7 Vallès comportaria una dimensió de cost extra, o ineficient, que no es pot menystenir.

Fins ara, els estudis sobre despesa i estalvis en la previsió de l'execució del Quart Cinturó mai no han parlat de manera rigorosa de consums energètics segons els trajectes. Els estudis s'han fet de manera ideal, com si el país fos pla i com si tota nova via servís simplement per a escurçar distàncies. Com si tant fos anar per una banda com per l'altra, quan no és gens comparable.

La natura i la història han posat els camins als llocs més adients, només que actualment, ebris de petroli i grollers amb el paisatge, ens pensem que tot és construïble i consumible, i afirmem que els ciutadans que es queixen són uns pobres retardats.

Les autopistes són avui un gran espectacle de petroli cremant a raig. Aquest és certament el nostre món, el que hem construït i el que defensem. Però fer també d'aprenents de bruixot i accelerar encara més el desastre, com fan alguns polítics irresponsables que ens prometen el Quart Cinturó tot volent emular Kheops, és ja patètic. El judici dels historiadors els serà molt dur.

En aquest nou segle, el Quart Cinturó és clarament faraònic i els seus promotors senyors d'un altre temps.

Manel Larrosa i Padró, Arquitecte

Membre de la Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 20 de gener de 2009

El proper diumenge, dia 25 de gener el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd realitzarà la sortida pel  control i neteja de les caixes niu del Bosc de les Graus.

Ens trobarem al Aparcament de l'Auditori, a la zona esportiva a 2/4 de 10.

Des de fa uns 10 anys el col·lectiu té penjades unes caixes nius al Bosc de les Graus amb un molt bon índex d'ocupació que confirma la necessitat d'aquestes caixes.

Us hi esperem a tots i a totes.

El balanç de la gestió del Departament d'Agricultura és nefast i les conseqüències les paguem els qui volem viure de la terra. Amb preus baixos al productor i costos de producció desmesurats, les mesures públiques estructurals són urgents

D urant aquest any que ara ha començat, cal que la pagesia demani comptes a l'administració i especialment al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural per la gestió dels darrers dos anys de govern. Els mesos que acabem de deixar enrere han estat marcats per la greu crisi arrossegada pel sector agrari, així com per la lluita de la pagesia per continuar la nostra activitat en un context advers: un context de preus cada vegada més baixos al productor i costos de producció desmesurats. Els pagesos i pageses hem sortit al carrer per fer escoltar la nostra veu i per traslladar a la societat la importància que té la pagesia com a sector productiu per a l'economia i la societat catalana. I si bé la pagesia ha estat a l'altura de les circumstàncies, no podem dir el mateix de les administracions; ni tan sols del Departament d'Agricultura, que s'ha limitat a negar reiteradament la crisi i la dura realitat que travessa el sector. La gestió de l'actual conseller d'Agricultura davant una situació límit és, a hores d'ara, clarament insatisfactòria, i es caracteritza per una inexplicable passivitat que genera cada dia més malestar. Els responsables polítics d'Agricultura ni tan sols no han fet efectives les mesures ja previstes per millorar la competitivitat i la inversió i enfortir les explotacions agràries, quan això podia pal·liar la crisi abans que s'agreugés. A hores d'ara, de la convocatòria del Contracte Global d'Explotació de 2007 pel que fa a modernització (inversions, joves i diversificació), només s'ha aprovat una sol·licitud d'incorporació de joves i 108 plans d'inversions, i resten pendents encara 97 incorporacions de joves i 325 plans d'inversions. A més, de la convocatòria del 2008 estan pendents totes les sol·licituds d'incorporació de joves (197 expedients) i tots els plans d'inversió (844 expedients). La desídia ha arribat a l'extrem que per al 2009 ni tan sols s'han pressupostat els recursos per afrontar aquests compromisos que el mateix Departament té amb les explotacions agràries: als pressupostos del 2009, per cobrir les convocatòries del 2007 i el 2008 i tancar amb diligència la convocatòria del 2009, li manquen com a mínim 13,6 milions d'euros. No cal dir les implicacions que té per a un sector productiu que s'abandonin les mesures destinades a incentivar la inversió en un moment de crisi. Per si no n'hi havia prou, la nefasta negociació duta a terme pel ministeri espanyol a la UE, pel que fa a la Política Agrària Comuna, suposarà una retallada de 35 milions d'euros, fins al 2013, de recursos europeus en la renda dels que realment viuen de l'agricultura. A aquest fet, també cal afegir-hi que la gestió que el Departament d'Agricultura fa del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) de la UE demostra que ni tan sols són capaços d'aprofitar els recursos europeus i estatals que ens corresponen. Un altre aspecte que podria haver contribuït a pal·liar la crisi del sector agrari hauria estat un suport decidit del govern a la comercialització per part de la pagesia. Bé sigui impulsant un marc legislatiu que afavoreixi un preu just al productor i al consumidor, en relació amb els evidents marges abusius dels intermediaris; bé sigui, com a mínim, complint les polítiques de comercialització del mateix Departament d'Agricultura. Tanmateix, de l'anterior Pla de Desenvolupament Rural (PDR) del 2000-2006 només es van executar 4,1 milions d'euros dels 26,9 previstos per a promoció. I si, respecte als productes de qualitat (agricultura ecològica, producció integrada...) o d'origen certificat (DO, IGP...), el PDR pel 2007-2013 preveu una mitjana anual de suport d'un milió d'euros, el 2007 ja no s'hi van destinar els recursos i el 2008 tampoc estaven previstos. Cal recordar que el PDR d'Andalusia preveu una mitjana de 5,5 milions d'euros per a promoció. I que els aplica, és clar. El balanç dels darrers dos anys de gestió del Departament d'Agricultura és nefast, però les conseqüències les paguem aquells que senzillament volem viure de la terra. Amb la crisi del sector agrari a sobre, amb preus baixos al productor agrari i costos de producció des mesurats, les mesures públiques estructurals destinades a la pagesia es fan més urgents que mai. Per això, també ens cal exigir que s'apliquin amb més eficàcia que mai, i cal exigir-ho fent més soroll que mai.

Joan Caball Subirana

Coordinador nacional d'Unió de Pagesos de Catalunya

Gener 2009

Sortint al pas de la campanya mediàtica orquestrada a favor del Logis-Penedès  —sobretot del PSC— s'ha de matisar que, l'argument de pal·liar l'increment del nombre d'aturats mitjançant la logística, no té res a veure amb una necessària planificació econòmica racional del territori. Omplir la comarca de naus i blocs de pisos indiscriminadament és una solució barroera. Un recurs fàcil tenyit de demagògia.

Davant d'una situació com aquesta, en què el sector immobiliari té un paper determinant en el desenvolupament de l'economia penedesenca, cal emprar arguments més adients i dissenyar uns objectius més enllà de les simples frases maniqueistes.

És el moment d'analitzar l'atur des d'una perspectiva més àmplia i profunda. No perdem de vista la incidència negativa que ha tingut el creixement urbà descontrolat sobre l'economia de la comarca. L'opinió pública n'és conscient —amb l'oposició al Logis— i per això reclama de les administracions una actitud més responsable i solidària, exempta de comportaments individualistes i messiànics, i menys lligada als interessos polítics i immobiliaris.

Mentre no es demostri que les coses es fan amb sentit comú, coherència i amb consens de tot el territori es seguirà pensant que les AREs, els golf, el Corte Inglés i els Logis amaguen interessos ocults contraris a un model territorial equilibrat. No és admissible malbaratar el nostre recurs més escàs i valuós: la terra, a qualsevol preu, ni per les presses de la crisi. Fer-ho així, demà tindrem més atur i menys terra.

A hores d'ara ja s'ha insistit prou que la posició estratègica del Penedès, no només ho és per a la logística —interessos aliens—, també gaudeix d'una gran oportunitat de potenciar els seus valors ambientals —constitució interna— com a model econòmic d'un territori propi, alternatiu i complementari del metropolità, molt més qualificat, productiu i estable a llarg termini. Sabem que aquest camí és més difícil. Caldrà veure si s'està disposat al canvi o seguirem dilapidant-lo camuflats sota la retòrica de frases inconsistents.

Pau Batlle, arquitecte

http://paubatlle.blogspot.com/

Desembre 2008

Caminada popular per la Serra de Les Gunyoles

El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd organitza per aquest diumenge 1 de febrer de 2009 una caminada popular per la Serra de Les Gunyoles (Avinyonet del Penedès) que estarà guiada per en Toni Inglada.

Sortirem a les 9 del matí de l'estació d'autobusos de Vilafranca des d'on ens distribuïrem en cotxes particulars per desplaçar-nos fins a l'inici de la caminada.

Aquesta caminada ens permetrà conèixer la serra de Les Gunyoles i les seves rodalies per la seva cara sud-est, així com pobles carregats d'història pertanyents al terme municipal d'Avinyonet del Penedès, pel qual transcorre la totalitat de la nostra sortida, entre boscos i terres de conreu.

Començarem a caminar des de l'Arboçar de Dalt per prendre direcció a l'Arboçar de Baix on podrem veure de prop la seva torre de defensa d'època medieval amb planta circular construïda entre els segles X i XI amb parets d'un bon gruix. Tot el petit nucli es molt digne de conèixer destacant el baluard de cal Roig. Tot seguit anirem a visitar el colomar de l'Arboçar situat al mig de la plana de la Torre, on actualment es considera una estructura medieval amb la funció bàsica de colomar i que s'utilitzà com a torre de guaita a camp obert.

Un corriol ens portarà fins a l'Arboçar de les Roques, el tercer dels nuclis que formen el conjunt de l'Arboçar. Seguirem camí per la plana del Pou Vell tot passant pel costat de la vella masia de mas Sunyer i el fondo de Santa Magdalena, per a continuació prendre un bonic corriol envoltat de bosc fins arribar al torrent de la Bruixa, per començar aquí la pujada pel fondo del Badell que ens portarà al poble de les Gunyoles, el segon del seu municipi, on es troba la torre de las Gunyoles, monument funerari d'època romana, utilitzat a l'edat mitjana com a torre de defensa.

També podrem observar l'església de Sant Salvador temple d'estructura neoclàssica edificat de nou, donat que el segle XVII s'enderrocà completament la primitiva església romànica per haver patit moltes modificacions al segle XVI. A Les Gunyoles durant els vols de les festes nadalenques, i des de fa 32 anys, es representa a la part més alta del poble el tradicional pessebre vivent parlat. Des d'aquest punt començarem a caminar per la part més enlairada de la serra de les Gunyoles, la carena o llom de la serra, que és per on passava l'antiga carrerada reial o carrerada de la Cerdanya que recollia els remats de la marina i els encaminava vers les muntanyes pirinenques.

Arribant a passar pel costat de la creu de Llaners, gaudirem d'àmplies vistes panoràmiques que ens permetran de veure el mar, la gran plana del Penedès, la serralada prelitoral, bona part del Garraf i si el dia és clar podrem abastar amb la vista molt més lluny. Seguint per la carrerada o via Cerdana arribarem a la cota més alta del nostre recorregut (403 m.) i tot passant pel costat del solitari pi d'en Barba anirem baixant fins el nucli de població de l'Arboçar de Dalt, amb cases arreglades amb molt de gust, inici i final d'aquest bonica e instructiva caminada.

L'arribada està prevista per a 2/4 de 3 del migdia. La caminada és gratuïta i oberta a tothom. Cal portar beguda i esmorzar. Es recomana portar calçat adequat per muntanya i pal o bastó.

Des de l'època de Josep Borrell al Ministerio de Fomento, llavors d'Obras Públicas, s'ha teoritzat que l'Estat ha de construir una via lliure al costat de cada via de peatge per a contribuir a la magnificència i magnanimitat de l'Estat respecte dels usuaris que puguin pagar, o no, segons vulguin. Així de ric és (o era) l'Estat. El Quart Cinturó s'ha justificat en aquesta lògica, només que passa una mica lluny que l'autopista AP7 i mai no rendiria el mateix servei de cara als usuaris. De fet, l'Estat anomena A7 (sense la “P” de peatge) al Quart Cinturó. Les previsions són fer aquest eix

des de Cadis a la frontera francesa, on els ciutadans, nosaltres i ells, pagarem l'autopista un cop passada la frontera. A França no són ni tan magnànims ni tan rics.

La cosa és espectacular perquè, al tronc central de l'AP7 al Baix Llobregat i al Vallès, al bell mig de

l'àrea metropolitana, els dos grans peatges de Martorell i de la Roca són dues enormes caixes registradores de dos cents metres d'amplada que facturen peatge indiscriminadament. A altres capitals espanyoles el pas de les autopistes de peatge en els trams propers als nuclis urbans, com passa a València, a Saragossa o Logronyo, és lliure i el peatge no es carrega en els moviments metropolitans; aquí sí.

La pressió popular fa anys primer va aconseguir que es construïssin els laterals anomenats B30, després treure els semàfors i, finalment, anul·lar el peatge de Bellaterra quan ja passaven més cotxes pels laterals que pel tronc central de la via. És així que es va substituir el peatge directe per a posar-lo a l'ombra: el seguim pagant, però sense notar-ho directament. La cosa s'ha anant complicant perquè l'Estat ha assumit des de fa uns anys les millores del tram central d'aquesta autopista metropolitana, tot realitzant més accessos i més carrils en una via que oficialment és privada, o sigui de concessió. El caràcter privat no ha estat cap obstacle per a fer aquestes obres. L'Estat ho va fer sense manies, perquè és la típica cosa que s'hauria pogut negar a fer amb un bon pilot d'arguments legals. Quan vol hi ha solucions.

En bona lògica, es podria concloure que l'Estat ja ha fet una bona part de l'A7 en les obres dels laterals de la B30 i en la mateixa AP7 amb les ampliacions de carrils a la part on no hi ha laterals. Així, al Vallès Oriental es fonen AP7 i A7, mentre que a l'Occidental van per separat i en paral·lel, però funcionalment lligades en accessos i connexions.

La idea d'anomenar A7 al Quart Cinturó en el tram en construcció des d'Abrera a Terrassa i, el supòsit futur, des de Terrassa a Granollers, és un escarni que mantindria intocables i sense competència els dos grans peatges de Martorell i la Roca, a més del de Bellatera, invisible, però ben real. Només des d'un planejament servicial i súbdit de les concessionàries es pot oferir que el tram lliure (l'anomenat Quart cinturó) passi per l'exterior i que el tram central de la vall sigui amb peatge (a l'ombra).

El manteniment de les barreres de peatge a Martorell i la Roca provoca un gran destorb en el funcionament del trànsit metropolità, ja que els vehicles, sobretot els de llarg recorregut, tendirien a usar la part amb major desnivell i més llarga del recorregut a través del Quart Cinturó, se suposa que en benefici del medi ambient i malgrat el major consum energètic. I no és aquesta cap cosa nova: ara ja passa dins de Granollers, a la Ronda Sud, que està plena de camions que es volen estalviar el peatge de la Roca. Una mínima decència i respecte al territori ens portaria a adjudicar a l'Estat unes obres serioses de pas pel corredor de la vall prelitoral formades per l'AP7/A7, juntes o en paral·lel, segons el tram, en una única obra i concepte que atorgués a l'Estat una funció específica i ben clara. Ja que hi ha Estat, que es retrati i que sigui potent. Per les vies purament metropolitanes, com la Ronda del Vallès si és necessària la seva construcció abans que la d'altres tipus d'infraestructures, han de ser purament catalanes o quasi simplement barcelonines.

L'Estat té l'obligació de fer que el tram central de l'AP7/A7 sigui lliure i funcional, i l'obligació de construir en aquesta via uns grans centres d'intercanvi i comunicació amb el ferrocarril, com haurien de ser els nuclis de Baricentre (a Barberà del Vallès) i de l'Hospital General de Catalunya (a Rubí i Sant Cugat). I, en els extrems, cal dissoldre els peatges de Martorell i la Roca. Només s'hauria de pagar en els accessos d'autopista un cop eixits de l'àrea metropolitana, mai al tronc central. Qualsevol altra opció és tractar la ciutadania de la regió metropolitana com a súbdits i, a més,destruir el país: el Quart Cinturó suposa un gran impacte, com ara ja es pot comprovar en el tram de les obres d'Abrera a Terrassa.

La conxorxa entre entitats econòmiques partidàries de les concessionàries, com la Cambra de Comerç de Barcelona, entitats propietàries de les concessionàries, com la Caixa, i els principals partits polítics de Catalunya ultrapassa la decència pública. Només que els catalans som així de bledes fins que no ens agafa la rauxa, un cop cada cent anys diuen. A l'Estat caldria fer-li pagar, entre altres vies, l'Eix Transversal complet. No obstant ens entestem en demanar-li coses petites, com els pocs quilòmetres del Quart Cinturó, tot i que puguin ser una destrossa assegurada. Ens conformem amb poc.

Notícia, doncs: la Generalitat renúncia a qualsevol via pròpia al llarg de la Regió Metropolitana. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb el Conseller Nada al capdavant i amb el Secretari per a la Mobilitat, també Nadal, aspira a cedir la titularitat de totes les vies principals de la Regió Metropolitana a l'Estat. Fantàstic autogovern.

I la cosa és greu perquè al mig del Vallès es vol fer allò que al Penedès i al corredor del Montseny s'ha renunciat a fer, o sia un Quart Cinturó pel bec gros. Allò que és vàlid per al Montseny i per al Penedès no ho és per al mig del Vallès. Pel Penedès l'A7 anirà un bon tros en paral·lel com a laterals de l'AP7 i pel corredor del Montseny es pensa seguir la traça d'una via existent, la C35, paral·lela a l'AP7. Però, pel mig del Vallès se li encomana a l'Estat de passar pel recte i pels millors espais de la plana.

Per aquesta camí el Quart Cinturó va en la direcció de ser una gran renúncia catalana a l'ordenació

de l'espai i un mal criteri respecte d'allò que ha de fer l'Estat. Hi ha qui pensa que amb aquesta via

l'Estat paga el seu deute amb Catalunya, quan el Quart Cinturó o A7 és una obra ridícula i són pedres al nostre teulat.

Clar que, si no ens agrada sempre podrem fer el gran cor i bramar: “És que ho han fet els de Madrid”. I així doncs els catalans sempre contents perquè, quan l'errem, mai no és per culpa nostra.

Manel Larrosa i Padró,Arquitecte

Membre de la Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 11 de desembre de 2008