EL GOVERN SOBLIDA DELS PAGESOS

Entesa Nacional de Progrés?

Ja
fa quasi cinc anys que la Generalitat de Catalunya és
governada per les mateixes forces polítiques i la manca de
resultats en matèria de política agrària és
cada cop més evident

Article
d’opinió de Joan Caball
Coordinador nacional de la Unió
de Pagesos de Catalunya

El
21 de novembre de 2006, el PSC-CPC, ERC i ICV-EUiA varen subscriure
un segon acord, anomenat Entesa Nacional de Progrés, que els
portaria a tornar a governar per segon mandat consecutiu. En
l’apartat d’agricultura i ramaderia es fixaven com a objectiu
consolidar i potenciar la pagesia al territori, impulsar un model
d’empresa agrària moderna, competitiva, respectuosa amb el
territori, que integri els nous valors de la sostenibilitat i la
multifuncionalitat de l’espai. Per assolir l’objectiu es proposaven
dur a terme les actuacions següents: desenvolupar l’agricultura
i la ramaderia ecològica; afavorir la conservació
ambiental, la seguretat alimentària, la traçabilitat,
les bones pràctiques agràries i el valor afegit de la
transformació de qualitat; desenvolupar el Contracte Global
d’Explotació; elaborar i aplicar un pla de formació
dels professionals agraris, impulsar les assegurances agràries;
assegurar un sistema d’assessorament que garanteixi la transferència
tecnològica; així com promoure els productes autòctons
i artesans amb distintius de qualitat. De fet, bona part d’aquestes
actuacions ja es preveien a l’acord per formar el primer govern amb
el suport de les mateixes coalicions i partits.

Ja
fa quasi cinc anys que la Generalitat és governada per
aquestes forces polítiques i la manca de resultats en aquestes
matèries de política agrària és cada cop
més evident. Si bé és cert que no són
responsables que la Política Agrària Comuna de la UE
(PAC) hagi abandonat la pagesia europea a la seva pròpia
capacitat per afrontar els reptes, ni de l’encariment dels costos de
producció, sí que ho són d’haver deixat passar
cinc anys sense gairebé polítiques de foment per
millorar la competitivitat del sector.

Pel
que fa a les inversions per adequar les explotacions (inclosa la
incorporació de joves), els ajuts a plans de millora concedits
han passat d’una mitjana de 1.428 expedients per any en les
convocatòries dels governs de CiU (2000-2004) a una mitjana de
524 en les convocatòries dels governs del tripartit
(2005-2007); si l’any 2005 es varen concedir ajuts a 1.042
expedients, l’any 2006 ja només en van ser 519 i l’any 2007 es
van reduir a una desena d’expedients.

Pel
que fa als ajuts concedits a la incorporació de joves, s’ha
passat d’una mitjana de 557 expedients per any en les convocatòries
dels governs de CiU (2000-2003), a una mitjana de 184 en les
convocatòries dels governs del tripartit (2004-2007). A més,
si l’any 2004 es varen concedir ajuts a cinquanta expedients i l’any
2005 a 458, l’any 2006 només es van concedir a 228 i, per
acabar-ho d’adobar, l’any 2007 es van limitar a un únic
expedient!

Pel
que fa a la promoció dels productes de qualitat o d’origen
certificat (DO, DOP, IGP…) el nou Pla de Desenvolupament Rural de
Catalunya 2007-2013 (PDR) preveu una mitjana anual de suport públic
d’un milió d’euros per finançar accions de promoció
d’aquests distintius: l’any 2007 ja no s’hi van destinar els recursos
i l’any 2008 el pressupost del DAR tampoc ho preveu.

Pel
que fa a la formació continuada de professionals per compte
propi, després del conflicte judicial els primers anys de
tripartit –enguany s’ha dictat la primera sentència que ha
estat favorable a la Unió de Pagesos–, s’assolí el
compromís de redactar d’acord amb els convenis de
l’Organització Internacional del Treball (OIT) el primer pla
de formació dels professionals agraris per compte propi.
Efectivament, el pla es va redactar i aprovar, però el Servei
d’Ocupació de Catalunya i el Consorci de Formació
Contínua de Catalunya ni el tenen en compte, ni l’apliquen.

Tot
plegat fa que cada dia sigui més difícil que hi hagi
una pagesia que pugui fer front als reptes del sector agrari. El
mateix Institut d’Estadística de Catalunya fa palesa, al seu
Anuari Estadístic de Catalunya, la contínua pèrdua
de competitivitat dels darrers anys. Així, el valor afegit
brut per ocupat del sector agrari (VAB) s’ha reduït deu punts
percentuals en set anys respecte a la mitjana per ocupat de
l’economia catalana, fins a situar-se al 57,4% el 2007. Aquesta
pèrdua s’ha vist agreujada per la disminució
progressiva dels ajuts europeus a la renda de la PAC des del 2005 i
el fort encariment del darrer any dels costos de producció.

Per
si tot això no fos prou, el conseller d’Agricultura, Joaquim
Llena, es nega a reconèixer la greu crisi que pateix la
pagesia catalana i continua sense exercir plenament les competències
que la Generalitat de Catalunya té atribuïdes per
implementar una política agrària catalana que permeti
afrontar la situació. Més clar no es pot dir, però
la Unió de Pagesos de Catalunya ho podem dir molt més
alt i fer-ho sentir especialment al president de la Generalitat i als
partits polítics que donen suport al govern. Aquesta és
i serà la nostra tasca mentre no canviïn radicalment les
actuacions i les omissions de l’actual govern.