COMUNICAT DE NO FEM EL CIM

El
sentit de la VEGUERIA PENEDÈS.

El
sentit comú

Des
de la plataforma NoFemelCIM considerem que la Vegueria Penedès
té el seu sentit en el moment que el model territorial que
volem difondre és el del sentit comú. Sabem que un
territori serà governat amb més encert com més
pròxim siguin els òrgans que el gestionin però
també si el territori manté unes característiques
que el diferencien de l’entorn.

No
podem deixar perdre l’oportunitat de rectificar errors anteriors,
com és el fet de partir el territori històrico-geogràfic
entre dues províncies. Fer això és negar
l’existència d’una unitat que s’ha manifestat ja segles
enrere i que avui dia neguen, des de la Generalitat, els successius
plans territorials i directors que s’estan desenvolupant.

Un
model per sobre de la crisi

La
Vegueria Penedès ha de servir per salvaguardar els interessos
dels que vivim en un territori comú, des de l’Anoia al
Garraf. Amb uns interessos comuns, diferents de les metròpolis
que en encerclen. I quin són aquests interessos? Semblaria
difícil de dir, ara en època de crisi, però una
estructura territorial no es pot fer només en una conjuntura
econòmica específica, sinó que ha de tenir prou
coherència com perquè s’adapti a qualsevol moment
econòmic. No ens podem plegar de braços en temps
difícils i deixar que el govern actuï com més li
convingui, ja que la situació és prou delicada. Ara és
l’hora de mantenir-nos ferms en la nostra convicció. La
Vegueria Penedès no pot seguir sent un calaix de sastre pels
interessos d’un sistema urbà obsolet.

Referències
externes

La
Vegueria que volem passa pel respecte al territori: a la seva
economia diversa en base al seu paisatge agrari. I això no és
incompatible amb altres propostes econòmiques que
contribueixin al manteniment de la seva riquesa. Només cal
observar altres paisatges europeus per adonar-nos que estem molt
lluny d’aquest respecte. Per això, una de les propostes que
es podria tenir en compte és la d’observar i agermanar la
Vegueria Penedès amb altres zones en les que la tradició
vinícola sigui prou representativa: Toscana, Bordeus,…

Aquest
respecte no es podrà portar a terme sense una articulació
racional i pròpia de l’espai. No trencant, sinó unint
els descosits. Cercant el model adient que li és propi.

L’essència
de la diferència

L’organització
territorial ha de ser diferent en essència de les dues
metròpolis. Una consolidada a partir d’una ciutat històrica
–Barcelona- i l’altra, més jove, a partir d’uns nuclis
–Tarragona, Reus, Valls- i uns elements macro econòmics
implantats –petroquímiques, Port Aventura..- que generen una
xarxa d’ infraestructures viàries, ferroviàries i
d’interconnexions complexes que es constitueix en la base del model
metropolità.

Si
l’estructura territorial d’Est a Oest està definida per
les ciutats costaneres i els seus creixements metropolitans. Una
lectura de Nord a Sud seguint l’eix Igualada-Vilafranca-Vilanova
ens dóna una lectura menys urbana, més agrícola
i de paisatge més ric i divers on els espais entre ciutats les
fan més compactes i la diversitat està en un ric mosaic
agrari i natural.

La
història per damunt d’interessos aliens

Aquesta
seria el punt de partida per un territori veguer, la coherència
de les seves parts, l’èmfasi en el contingut i els seus
trets més característics que són els que al
llarg de la història ens ha portat. No podem seguir acceptant
les imposicions de les metròpolis –instal·lacions
macrourbanes, la logística, el creixement residencial excessiu
i expansiu en “ares” del creixement econòmic a
cegues i sota interessos aliens.

Propostes
de futur

Un
nou planejament per un nou model de territori

En
primer lloc s’hauria de exigir el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques la creació d’un Pla
Director Urbanístic de l’Àmbit Funcional de la
Vegueria d’acord amb la línia que s’apunta des del Ple
Municipal de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Per
alguna cosa hem de començar

La
creació d’una oficina tècnica amb un equip
interdisciplinari que portés a terme aquesta tasca,
possiblement, pels quatre consells comarcals, però
independent, amb connexió i mitjans tècnics i humans
del DPTOP a la manera com s’ha desenvolupat el Pla Director de
l’Alt Penedès i prenent aquest com a base –que no vol dir
copiar-lo- tot i les dificultats que això representaria a
nivell de funcionament tant de competències com d’informació
i determinacions tècniques.

Ara
com ara l’estructura de funcionament del sistema està massa
condicionada políticament i caldria plantejar un marc polític
favorable i ben representat.

Una
proposta un pèl agosarada

Falta
molt, encara, per arribar a unes conclusions territorials, actualment
el què està passant és una mica vergonyós.
Mentre al PDAP es protegeix amb més o menys fortuna els espais
naturals al Baix Penedès el PTPCT permet construir camps de
golf dins els espais de protecció natural i corredors
biològics. Les responsabilitats de cada pla i els agents que
han d’intervenir són extremadament diferents. A l’Alt la
capital incideix amb voluntat sobre el territori al Baix, la capital
comarcal no ha fet cap suggeriment en la fase de l’avanç de
pla del PTPCT.

Ús
animem a presentar al·legacions per modificar aquest PTPCT tan
agressiu amb les nostres comarques (trobareu les intruccions a peu de
la Nota de Premsa).

Plataforma
No Fem el CIM

Penedès,
29 de setembre del 2008