Un país pensat per les carreteres

El País de les meravelles

Un
eix amb 16 carrils?

El
bonic Vallès té al seu llarg una autopista de peatge
l’AP7, amb tres carrils per sentit, doblada en alguns trams per
una autovia, la B-30 (no es tracta d’uns laterals, sinó d’una
autovia), amb un total de cinc carrils per banda i que segueixen cap
al nord fusionant-se amb la mateixa secció.

Però
no n’hi ha prou –diuen- amb aquests cinc carrils per sentit,
perquè el Ministeri, la Generalitat i les Cambres de Comerç
proposen ampliar amb tres carrils més per banda aquest eix
entre França i el perímetre de la Península, amb
la B-40, o Quart Cinturó (QC), anomenat A7 segons el Ministeri
de Foment. Tres carrils més que en farien 16 en total en l’eix
prelitoral. Déu n’hi do. I això que no comptem amb la
Interpolar Sud (C-35 en alguns trams), que farien augmentar la xifra
fins a 20 carrils.

Bé,
de fet l’AP7 és oficialment de pagament, però, com
que era tant lesiu, ara és el Ministeri que paga el petge
anul·lat de Bellaterra. I no solament això, sinó
que directament de la seva butxaca el Ministeri ha pagat l’ampliació
de carrils i accessos que es van acabar fa ben poc.

Ni
el francès eix del Roine, que comunica el centre d’Europa
amb Espanya i Itàlia, ni el pas per París cap a Bèlgica
i Holanda, ni cap lloc d’Europa posseeix una secció de setze
carrils en un corredor de pas. I, tanmateix, les Cambres de Comerç,
de tant en tant, demanen a crits col·lapsar el país,
diuen per poder-lo fer funcionar, construint la B-40. O sigui, dues
A7 són necessàries, una amb peatge a l’ombra i una
sense, però de facto
les dues sense.

A
més, tot plegat es fa, òbviament, en favor de mitigar
el canvi climàtic i en favor d’un canvi de modalitat de
transport que afavoreixi el transport públic. Una altra cosa
seria desobeir les lleis i la doctrina oficial.

No
es debat sobre el model de mobilitat, només sobre el model de
QC

Les
forces polítiques que integren el Govern de la Generalitat es
van comprometre a fer un debat sensat sobre el Quart Cinturó,
debat que no s’ha produït mai, ja que el Departament de Política
Territorial està abduït per la demanda cridanera de les
Cambres de Comerç i altres aprenents de bruixot, com
recentment la PIMEC. Cal recordar que aquest Govern ha creat la
Direcció General de Participació, i que aprofitar-la
per crear espais de concertació i debat li hauria significat
un bon impuls.

El
debat no es pot produir per raons històriques. El Conseller
Nadal ja va sobreviure fa anys la mala experiència de
travessar amb la N2 les muntanyes de l’est de Girona, per la vall
de sant Daniel; d’aquesta manera, ara que també es planteja
augmentar la secció de l’AP7 i que el Vallès no sigui
menys, no li suposa cap experiència amenaçadora.

En
canvi, el Grup Parlamentari Socialista (Miquel Iceta, Roberto
Labandera…) ens asseguren que un conflicte com el del Quart Cinturó
dins el govern actual, amb dos partits petits (ERC i ICV) compromesos
des de fa anys en contra del Quart Cinturó i amb un de gros
(PSC) a favor, hauria de permetre arribar un procés més
endreçat per a resoldre el conflicte.

Un
primer pas ha estat canviar el nom de la cosa. Ara, allò que
el Ministeri anomena A7 sense pudor aquí l’anomenem Ronda
del Vallès. I si preguntes als diputats del grup majoritari
del Govern si la cosa és únicament un canvi de nom o un
canvi de concepte, et diuen que això darrer, que ha de ser una
ronda urbana de comunicació interna i respectuosa. No obstant,
el Ministeri no parla amb les mateixes paraules.

Mentrestant,
les obres del tram Abrera – Terrassa s’estan executant amb el model
clàssic de Ministeri: molt ample, amb molt impacte i sense
manies. Però ens asseguren des del Departament de la
Generalitat que no patim, que la resta serà feta, també
pel Ministeri, però només amb túnels i
viaductes!

El
Quart Cinturó forma part de la conxorxa o lògica
hispànica de portar dues vies en paral·lel des de Cadis
a França, frontera a partir de la qual només hi hauria
una sola via amb lògica cartesiana francesa.

Durant
les campanyes electorals, els dos grans partits, CiU i PSC,
rivalitzaven en testosterona quan disputaven qui faria el QC més
gros, però ni en els governs de CiU ni en els actuals mai han
sabut resoldre el seu pas pel Vallès. A hores d’ara, la
contradicció dins del Govern entre els grups petits i el major
dels tres impossibilita la resolució de la discussió
sobre el Quart Cinturó, tot i que de moment ja s’ha posat en
la llista de les obres que el Ministeri ens ha de fer a compte de les
disposicions d’inversió de l’Estat previstes a l’Estatut.

Els
grups petits del Govern negocien solucions a la baixa, en la línia
d’una Ronda del Vallès (ronda urbana de comunicació
interna i respectuosa), mentre que el grup parlamentari del PSC
veuria políticament interessant estalviar aquest conflicte
dins el govern. Però qui mana mana, i són el Conseller
i el Departament de Política de Territorial els que no han
virat ni un mil·límetre del seu rumb. Tant és
així que les cridòries de les Cambres de Comerç
només es poden entendre com una supeditació al poder
establert i com una molt generosa i il·lusionada participació
de holligans en fer de la política un camp de futbol,
amb perdó del futbol.

En
aquests darrers anys el moviment ambientalista i contrari al QC ha
acceptat que cal millorar el Vallès no solament en transport
públic sinó també en una millor malla de vies
per al vehicle privat. El Govern també ha entès que la
Campanya planteja un canvi en el model de mobilitat (fins i tot de
model territorial). No obstant això, aquests passos no han
estat suficients com perquè un vell conflicte que porta quinze
anys entri en un camí de major racionalitat i que, entre tots,
almenys sapiguem reduir-lo en el possible en el cas que no s’arribi a
resoldre. Doncs tampoc: un Govern d’esquerres i progressista,
format per tres grups que no parlen civilitzadament del cas, segueix
entestat en mantenir en vells paràmetres un problema que seria
lògic encarrilar millor. L’oposició hi juga per a
desgastar el Govern i per convicció megalòmana. El
partit gran en el Govern juga a mirar amb bons ulls o no una possible
solució, els diputats potser sí, però el
Conseller no. Mentre, els partits minoritaris asseguren que en aquest
afer es quadraran. Però, a l’hora de la veritat, suporten el
Govern, és a dir el Conseller.

I
el president? Doncs, no ho sabem perquè mai no hi hem pogut
parlar directament, malgrat que tot just prendre possessió del
càrrec vam sol·licitar audiència per poder-li-ho
explicar. Però que sàpiga que, per part nostra, un vell
conflicte com el present podria situar-se en paràmetres més
racionals. Potser mai a plena satisfacció nostra, però
sí molt millor per al país.

Conclusió:
molt mala traça política. I d’això plora la
criatura.

CAMPANYA
CONTRA EL QUART CINTURÓ

El
Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès, Octubre 2008