Els redactors del pla director sabien que Foment estava treballant en la creació d’una línia de tren de mercaderies que uniria Tarragona amb la línia Castellbisbal / Papiol - Mollet- Sant Fost, i per això van fer una reserva de terrenys per a aquesta nova via paral·lela al TGV. L’esforç per dissenyar des del territori el desenvolupament de les infraestructures no ha donat cap resultat. El Ministeri de Medi Ambient va enviar fa dies als ajuntaments de la comarca uns traçats que no tenen res a veure amb la proposta que va recollir el pla director. El projecte, amb dos traçats alternatius que travessen el territori amb un recorregut sinuós, ha aixecat la indignació dels polítics de la comarca. De fet, ja és el segon cop en menys de quinze dies que veuen com el que van preveure no és respectat per les administracions. Ahir aquest diari es feia ressò de les queixes del Consell de l’Alt Penedès i d’ERC per la decisió del govern català que no incloure la proposta de creixements ni la proposta de traçat de la nova N-340 –el nou eix viari que ha de connectar amb el quart cinturó a Abrera– que es feia en el pla director per al pla territorial metropolità.

La comissió permanent del consell d’alcaldes de l’Alt Penedès es va reunir a final de la setmana passada per valorar els documents i va acordar la presentació d’al·legacions a la consulta que ha fet el govern de l’Estat espanyol. Avui es preveu que el consell d’alcaldes ratifiqui aquest acord. Diversos governs locals dels municipis afectats, com ara el de Sant Sadurní d’Anoia, ja han presentat les seves queixes. Altres, com ara Vilafranca, han optat per expressar el seu rebuig a través del ple. Dimarts, un dia abans de tancar-se el termini per presentar al·legacions, el ple va aprovar una moció d’urgència presentada pel govern local en la qual es mostra «el total desacord» de l’Ajuntament amb les opcions del traçat previstes que «destrossa el territori, no respecta la carta del paisatge ni el pla director, i impossibilita el desenvolupament de sòls urbanitzables, industrials i residencials».

La moció, que es va aprovar per unanimitat, va incloure la petició defensada per la majoria de grups d’adjuntar a les al·legacions presentades el pla director. La nova línia de mercaderies que es construirà, d’uns 100 quilòmetres de llargada, permetrà alliberar el trànsit de les línies actuals.

El president comarcal d’ERC, Jesús Salius, ho va definir ahir: «Per a la Generalitat l’Alt Penedès no és res més que estadístiques i xifres.» L’àrea metropolitana necessita espai per expandir el seu creixement i, de moment, l’Alt Penedès és un lloc on poder fer aquesta expansió, «sense importar ni com es viu ni de què es viu aquí», va dir. Aquest és el resum que el líder d’ERC va fer ahir després que divendres el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella (CiU), va votar en contra del pla territorial metropolità. Olivella va recordar que el pacte entre les dues administracions era de respecte envers el contingut del pla director de l’Alt Penedès. «I no ha estat així», va dir Olivella. El president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès creu que no s’ha de traslladar la idea que a la comarca s’actua amb idees «integristes» del territori, però creu que s’ha de respectar el potencial que ofereix la viticultura, el paisatge i el territori. «En aquest moment, el pla territorial metropolità té un esperit que no s’adiu amb el que els penedesencs volem per a l’Alt Penedès», va dir Olivella.

L’exalcalde de Collbató Francesc Xavier Raventós ha acceptat cinc anys de presó, vuit d’inhabilitació per exercir com a càrrec públic i una multa de 12.000 euros per haver malversat 76.426 euros entre els anys 2001 i 2003, en què va dirigir l’Ajuntament. El fiscal sol·licitava deu anys de presó i quatre d’inhabilitació pels delictes de malversació i falsedat documental. La rebaixa va arribar ahir, després que l’advocat de Raventós aconseguís un acord de conformitat amb la fiscalia abans del judici, que es va fer a l’Audiència de Barcelona. Raventós, que militava en el PSC, va haver d’admetre davant del jutge que havia obtingut els diners de manera fraudulenta. En concret, va demanar a Comptabilitat prop de 8.000 euros per despeses relacionades amb el seu càrrec i va ordenar pagaments en efectiu a diferents creditors de la corporació local, que es va quedar parcialment.

L’Ajuntament de Collbató, que també s’havia personat en la causa, està satisfet del pacte, ja que, com explica l’actual alcaldessa, Josefina Martínez, es pretenia que l’exalcalde retornés els diners. En aquest sentit, l’advocat de Raventós va assegurar que ho farà i que, a més, demanarà l’indult. De moment, doncs, no entrarà a la presó fins que no es resolgui la petició de suspensió de la pena.

Els últims esdeveniments relacionats amb la MAT, com la compareixença del president de l’AMMAT al Parlament, les declaracions de Mario Monti, o el debat sobre si cal compensar els pobles per on es preveu que passi la línia de 400 kW soterrada, m’han fet recordar que convindria refrescar la memòria. A vegades, fa la sensació que més que no tenir-ne, no se’n vol tenir.

Convé recordar que el mag Monti, en el seu darrer informe oficial i en reunions públiques, va reconèixer que hi hauria compensacions per al territori. Per exemple, a través d’un cànon pel transport d’energia que hi passés. No obstant això, ara es veu que ja no se’n recorda, o més aviat no se’n vol recordar, del que va escriure.

També caldria recordar que el document oficial del nomenament de Mario Monti com a coordinador europeu per a la interconnexió, li atorga un mandat que comença a Sentmenat i acaba a Baixàs. En canvi, en la darrera reunió amb les plataformes, va fer un malabarisme de mag assegurant que només l’havien nomenat per coordinar la línia des de Santa Llogaia fins a Baixàs. Aquestes declaracions contradiuen un informe de l’exministre d’Energia, Joan Clos, que li diu textualment al president de l’AMMAT que l’interlocutor vàlid per tractar temes sobre la línia des de Sentmenat és Mario Monti.

Davant d’aquesta situació, on els mandataris es passen els documents impunement per cert lloc, vàrem presentar una denúncia a la UE. Potser no prosperarà, però servirà per posar al descobert com es protegeixen entre ells els lleons de les altes esferes de la UE.

Però aquí no acaba tot. Mario Monti, en un comunicat que ha fet arribar a la Prefectura de Perpinyà, anuncia una partida de 225 milions d’euros per sufragar una part del cost del soterrament de la línia. Aquests diners serien per a l’empresa que els estats espanyol i francès han creat i no pas per als ajuntaments dels pobles per on passarà la línia. Aquests diners nostres, en temps de crisi econòmica, aniran a parar a mans d’unes empreses que tenen finalitats comercials perquè construeixin aquesta infraestructura «estratègica i vital per al mercat energètic de la UE».

El mateix Mario Monti reconeix que la línia es d’interès comercial. Doncs per què cal indemnitzar el territori, si des de la UE donen diners –a les empreses– per fer el soterrament? Ja no seria tant negoci per a elles si cal donar un cànon per energia transportada al territori; una vegada més es veu com treballen intensament, els lobbies.

I pel que fa a l’informe de Monti a la Prefectura de Perpinyà, estaria bé saber si les plataformes personades jurídicament en la tramitació de la MAT al nostre país l’han rebut. El que no ha pogut fer aquesta plataforma és anar al Parlament. En canvi, els nostres companys de la Catalunya Nord tenen subvencions directes de l’Estat, són rebuts pel ministre i són convidats als debats oberts sobre la infraestructura. Aquestes són les diferències en la forma de treballar a banda i banda dels Pirineus.

Tots aquests fets enllacen amb les crítiques que va rebre Monti al Parlament català per part del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Els enginyers consideren que és costós i tècnicament complicat fer el soterrament amb corrent continu i amb les dues subestacions monstruoses que està previst que es construeixin.

La Plataforma No a la MAT vàrem ser l’única que en les reunions telegràfiques amb Mario Monti a Girona vàrem demanar que les seves recomanacions no es basessin només en un sol treball, el de l’empresa italiana CESI, «els amics sicilians» del coordinador, tal i com va reconèixer. Com és possible que les recomanacions es basin en el treball d’una sola empresa? Ens agradaria saber quant han costat les recomanacions de Monti i l’informe de CESI, ja que ara tothom hi està supeditat tant tècnicament com política.

Des d’un bon començament, la MAT, i la seva tramitació, van néixer malament. Sense cap justificació vàlida, sense veritables diàlegs ni debats, sense fer cas de les alternatives proposades, sense escoltar el territori. Davant la impotència dels nostres governs, el projecte s’ha acabat imposant des de la UE amb qüestions tècniques molt discutibles. Aquest és el diàleg que promou la UE amb el territori. Ja es veu clar que Catalunya, des de Brussel·les, és considerat un territori tercermundista. Aquí, hi poden fer el que volen, això sí, amb l’ajut o el silenci dels nostres governants de torn. Gran part de la nostra política energètica es decideix a Brussel·les, on els lleons amics de Monti fan i desfan al seu gust.

Joan Martí

Cirurgià. Portaveu de la Plataforma No  a la MAT.

El Punt 27 de maig de 2009

«De les 20.000 hectàrees que tenia aquesta plana agrícola fa 50 anys, ara només en queden 40; no sé de cap país que s’hagi deixat perdre aquest potencial.» Amb aquestes paraules, el representant d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat, Martí Sucarrats, denunciava el pla d’urbanització a Cal Trabal que vol tirar endavant el govern de l’Ajuntament de l’Hospitalet (PSC) i que ahir es va trobar amb l’oposició a la zona de 22 entitats cíviques que, a més, tenen el suport, segons van dir ahir, de la resta de grups polítics. Sucarrats va recordar que aquesta zona agrícola era una de les importants i més riques d’Europa, i que s’hi podien arribar a fer fins a quatre collites a l’any. «Aquestes terres formen part de la història del nostre país, i no pas les que es volen vendre ara amb pisos i concessionàries de cotxes», es lamentava.

Aquests terrenys estan catalogats com a sòl no urbanitzable programat pel pla general metropolità del 1976 i l’Ajuntament ha de tirar endavant una modificació del pla d’acord amb els interessos dels propietaris, que, segons es va denunciar ahir, tenen previst construir-hi fins a vuit blocs de catorze pisos cadascun, un hotel, concessionaris de cotxes i un parc urbà. Ricard Gutiérrez, un dels membres de la plataforma per a la conservació de la zona agrícola de l’Hospitalet, considera que hi ha altres terrenys a l’Hospitalet, amb la mateixa qualificació urbanística, que poden servir de permuta per salvar la zona de Can Trabal. De moment, segons expliquen els membres de l’entitat, s’ha pogut frenar la modificació del pla metropolità en espera que el Departament de Medi Ambient elabori un informe de sostenibilitat ambiental del projecte urbanístic d’acord amb la petició sorgida del consell de sostenibilitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Els membres de la plataforma també van denunciar la contradicció de l’actual equip de govern, que tant per acord de govern com per mitjà del pla d’acció municipal 2007-2011 es va comprometre a preservar els últims espais agrícoles de l’Hospitalet. «Reclamem justícia i que ens deixin l’últim oasi agrícola», assenyalava Fernando Martínez.

Una portaveu de REE ha explicat a aquest diari que la data del 2013 no obeeix a cap retard provocat per l’oposició que ha trobat l’autopista elèctrica de 400 kV, projectada per unir les centrals aragoneses amb la xarxa catalana i la MAT de Bescanó cap a França a través d’una connexió entre Penyalba, Montsó i Isona, sinó a la llarga tramitació que encara ha d’afrontar el projecte. Un cop es decideixi el traçat entre les diverses alternatives proposades per REE, cosa que ara per ara sembla lluny de consensuar-se, s’hauran de fer les expropiacions en 14 municipis d’administració catalana i 17 d’administració aragonesa. I, després d’això, construir les torres i les dues centrals transformadores previstes. L’anomenada MAT de Ponent està inclosa en el pla director de REE per al període 2002-2011, però com molts altres projectes, la seva realització s’acaba allargant més enllà d’aquesta data.

És el primer cop, però, que REE posa ja una data concreta per al projecte. I ho ha fet sense haver respost encara als alcaldes i als consells comarcals de la zona afectada, als quals va plantejar fa sis mesos diversos itineraris alternatius i els va demanar que s’hi pronunciessin. Això n’ha molestat uns quants. «Això no s’entén. Encara no ens han contestat i ja estan posant dates. El que haurien de fer és retirar el projecte i no tornar-lo a presentar fins que no hi hagi consens amb els municipis afectats», sosté l’alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells.

Perquè, de moment, els municipis afectats als dos costats de la frontera administrativa catalanoaragonesa s’han manifestat en sentit obertament contrari al projecte, tot i que una coordinadora d’alcaldes del Pallars i la Ribagorça s’han plantejat que, almenys com a mal menor, es faci servir el traçat d’una línia ja existent de 115 kV entre Pont de Montanyana (Ribagorça) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Les torres d’alta tensió estan aixecades seguint una carretera que uneix la Franja de Ponent amb Tremp i Isona. REE havia plantejat diversos traçats alternatius en aquest sector, entre Montsó i Isona, que afectaven dos espais d’interès natural i un de fauna protegida, passaven a tocar del nucli més habitat de la zona (Tremp) i preveien la instal·lació d’una central transformadora a menys d’un quilòmetre de Figuerola d’Orcau, un poblet situat dins del terme municipal d’Isona i Conca Dellà.

La proposta que s’inclou en el pla territorial ja respon a les primeres modificacions demanades pels dos socis recelosos del projecte, ERC i ICV, i que el PSC va acceptar en l’avantprojecte presentat l’abril de l’any passat. L’eix del quart cinturó baixa des de Terrassa i Sabadell per anar a fondre’s amb les reserves de sòl ja previstes en la històrica interpolar nord. A més, s’ha incorporat una modificació durant la consulta de l’avantprojecte perquè la via no travessi el nucli urbà de Lliçà d’Amunt, i el voregi pel nord amb una circumval·lació. Però aquest dibuix no és encara l’alternativa preferida pel govern català, i, tenint en compte que ERC i ICV hi volen més canvis, el pla territorial metropolità (PTM) aprovat ahir recull explícitament que es plantejaran altres opcions: «En el cas d’aquelles infraestructures que tinguin un tràmit específic i/o depenguin d’una altra administració, la concreció definitiva del traçat correspon a aquest tràmit específic.» És a dir, que el govern català no plantejarà les seves alternatives de traçat fins que el Ministeri de Foment no tregui a informació pública l’estudi informatiu de la seva proposta entre Terrassa i Granollers. CiU ha reaccionat immediatament i ha afirmat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), hauria de paralitzar la tramitació del PTM «fins que no sigui capaç de concretar les grans infraestructures de mobilitat». CiU considera una cortina de fum el principi d’acord per fer el quart cinturó expressat pel PSC, ERC i ICV en el recentment aprovat pacte nacional d’infraestructures.

A diferència de l’avantprojecte de PTM presentat l’abril de l’any passat, el document aprovat ahir sí que defineix clarament la connexió a Abrera del quart cinturó amb la futura autovia A-7 i el seu traçat per l’est de Sant Llorenç d’Hortons i el sud de Sant Sadurní d’Anoia. El pla també recull la via de connexió del quart cinturó amb la C-16 i l’autovia A-2 de Lleida entre Martorell i Vacarisses, així com el túnel de la Conreria a la B-500. També es preveuen el desdoblament de la C-59 entre Palau-solità i Caldes de Montbui, les calçades laterals a la C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa, o la via per a vehicles pesants d’accés al port de Barcelona. El document dibuixa els tres carrils reservats per a busos i vehicles d’alta ocupació –bus/VAO– a les tres principals entrades de Barcelona per la Diagonal, la Meridiana i la C-31 per Montgat.

A Madrid el Ministeri de Foment prepara per al futur una xarxa de rodalies que ha anat creixent durant la democràcia, i a Barcelona es limita a posar al dia una xarxa que no ha canviat en 25 anys i ha acabat ensorrant-se. Aquesta és la duríssima conclusió a la qual arriba la PTP en una anàlisi comparativa dels dos plans de Rodalies anunciats a les dues ciutats i que s’executaran fins al 2015. Es critica el govern espanyol però es culpa també la Generalitat. «Les diferències clamen al cel», diu un dels apartats del comunicat fet públic ahir per l’entitat. Les noves línies de Madrid integraran a la xarxa municipis de 5.000 habitants i milloraran la capacitat, el temps de viatge i els enllaços amb el centre de la ciutat per mitjà d’un cinquè túnel nou. Segons l’entitat, a Madrid, «amb gairebé tota la xarxa en via doble, es treballa des de fa anys en la quadruplicació dels corredors on les rodalies d’alta freqüència coexisteixin amb els trens de mercaderies i semidirectes. A Barcelona aquest tipus d’actuacions no només no han estat previstes pel ministeri sinó que mai han estat defensades per la Generalitat. Ja el 2008 es va rebutjar la proposta de la PTP de quadruplicar els accessos nord i sud a Barcelona. També se’ns va qüestionar la necessitat d’un tercer túnel.»