Setze penedesencs/ques, conjuntament amb el Col.lectiu Bosc Verd, demanen la NUL·LITAT DE PLE DRET de la resolució del conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de data 3 de juny de 2010 per la qual s’atorga l’autorització ambiental d’incorporació d’un canvi substancial per una ampliació dels residus a valoritzar energèticament a l’autorització ambiental de 16 de gener de 2007 d’Uniland Cementera SA, i la suspensió de l’execució de la resolució.

El recurs el fonamentem en:

• La sol·licitud d’autorització ambiental consisteix en una modificació substancial per tal de substituir el 33% del coc de petroli mitjançant la utilització de residus sòlids urbans CDR (24%) i de fangs secs de depuradora (9%). Aquesta substitució del combustible per residus és molt important quantitativament (un 33%) la qual cosa implica una veritable transformació de l’activitat autoritzada en no limitar-se a la fabricació de ciment sinó també realitzar, de forma molt significativa, una altra com és la gestió de residus. Però també aquesta substitució del combustible per residus és molt rellevant qualitativament pels seus impactes a la salut de les persones i al medi ambient.
• Precisament, aquests impactes són la causa per la qual ha estat qualificada com una modificació substancial i que s’hagi hagut de demanar una nova autorització ambiental.
• La sol·licitud no s’ha sotmès al preceptiu i essencial tràmit d’informació pública.
• L’unic que es va anunciar es: El sotmetiment a informació publica sobre la sol.licitud d’autorització ambiental del projecte d’una activitat de fabricació de ciment i extracció de roca.
• En cap cas la informació pública realitzada és sobre la utilització de residus sòlids urbans i fangs secs de depuradora, ni que el seu objecte sigui utilitzar residus com a combustible que és l’activitat per a la qual s’ha demanat la sol·licitud d’autorització ambiental.
• Ben segur, que si s’hagués anunciat l’activitat objecte de l’autorització ambiental (la gestió de residus en una cimentera), el resultat hagués estat diferent tot essent coneixedor el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la conflictivitat social que genera aquesta activitat.
• La importància del tràmit d’informació pública en el present cas deriva de la gran extensió de l’àmbit d’afectació de l’activitat d’utilització de residus sòlids urbans i fangs secs de depuradora per la qual es va demanar autorització ambiental i avaluació d’impacte ambiental, atès que segons el capítol 3 de l’estudi d’impacte ambiental, l’àmbit afectat per l’activitat és molt ampli en abastar una extensió de 280km2 i diversos municipis, i el capítol 4 de l’estudi d’impacte inclou els mesuraments en diversos receptors situats en aquest ampli àmbit, i l’estudi d’impacte ambiental preveu un increment de les emissions d' HCl, HF, Cd, Hg, Pb, Cr, Co, Mn, Ni, i V I també de les immissions de HCl, Cd, Ni i Pb.
• Per tant, tot i ser de vital importància el seu coneixement per un bon nombre de municipis, no s’ha efectuat el tràmit d’informació pública.

La causa de nul·litat de ple dret consisteix en:

• L’omissió clara, manifesta i ostensible de tràmits procedimentals essencials la qual cosa equival a prescindir total i absolutament del procediment legalment establert, tal com preveu l’ article 62.1.e de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Emparament legal:

• La informació pública del procediment d’autorització ambiental (i de les seves modificacions substancials) és un tràmit establert de forma preceptiva per la normativa de control integrat de la contaminació, segons disposen els art. 16 de la Llei estatal 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, 13.2.c i 16 de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de control integral de l’Administració ambiental i 31 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el reglament general de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció integral de l’Administració ambiental. El caràcter obligatori d’aquest tràmit ha estat ratificat per l’art. 20 de la posterior Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats que ha obligat d’anunciar-lo també a les xarxes telemàtiques d’informació. A més, la informació pública també està prevista de forma obligatòria per la cabdal normativa d’avaluació d’impacte ambiental com són els art. 5.1.d i 9 del Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes.

Però, a més:

• La informació pública té uns fonaments constitucionals i estatutaris que el doten d’aquest caràcter de tràmit essencial en ser una de les màximes manifestacions de la participació pública en l’Administració i del dret constitucional al medi ambient (art. 1.1, 9.2 i 45.1 CE i 27 EAC), així com també un requisit essencial per garantir l’objectivitat i la transparència de l’actuació administrativa i el dret a una bona administració (art. 103.1 CE i 30.2 i 71.2 i 4 EAC).
• Pel que fa al primer fonament constitucional i estatutari esmentat, cal dir que la informació pública és una de les màximes expressions de la participació dels ciutadans en els procediments administratius ambientals la qual cosa és una exigència de les clàusules d’estats social i democràtic.
• Però, en especial, la informació pública deriva del principi de participació real i efectiva (art. 9.2), del dret fonamental a la participació en els afers públics (art. 23.1) i del dret a un medi ambient adequat (art. 45.1 CE i 27 EAC). Precisament, la participació pública en el camp ambiental està vinculada al reconeixement del dret al medi ambient com un dels drets humans de tercera generació. Aquests dret humans es caracteritzen per ser drets de titularitat col·lectiva (inclouen fins i tot les generacions futures) ja que tenen per objecte béns jurídics col·lectius com el medi ambient. I la participació pública conforma el contingut essencial d’aquest dret humà al medi ambient el qual exigeix noves formes de participació ciutadana en els poders públics per a la defensa d'aquest bé col·lectiu, i la seva principal manifestació es el tràmit d’informació pública.
• Aquests fonamentals constitucionals de la informació pública han estat reforçats a nivell internacional pel Conveni internacional sobre l’accés a la informació, la participació pública en les decisions i l’accés a la justícia en qüestions ambientals signat per nombrosos estats (entre d’altres l’Estat espanyol) i la Unió Europea el 28 de juny de 1998 a la ciutat danesa d’Aarhus. Conveni que ha entrat en vigor a la Unió Europea mitjançant Decisió del Consell 2005/370, de 17 de febrer fou publicat al DOCE L-124, de 17 de maig de 2005). I ha entrat en vigor a l’Estat espanyol mitjançant la seva publicació al BOE 40, de 16 de febrer de 2005.
• L’art. 1 d’aquest Conveni reconeix per primer cop en una norma de dret internacional el dret humà al medi ambient com a dret-deure de cada persona, de les generacions present i de les futures, a un medi ambient, i anomena tres pilars per a la seva efectiva protecció, tot essent un d’ells la participació administrativa en decisions relatives a activitats específiques amb efectes importants sobre el medi ambient.
• Aquests fonaments constitucionals de la informació pública han estat recollits expressament a la Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol, per a qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta Llei ha estat aprovada per adequar el nostre ordenament jurídic ambiental al Conveni d’Aarhus i la normativa europea derivada del mateix.
• I el segon fonament constitucional del tràmit d’informació pública mostra la seva naturalesa de requisit imprescindible per garantir l’objectivitat i la transparència de l’actuació de l’Administració (art. 103.1 CE i 71.2 i 4 EAC) mitjançant la participació dels ciutadans en les funcions administratives i també del dret a una bona administració recollit expressament a l’art. 30.2 EAC com a dret de les persones a una actuació imparcial i objectiva de l’administració.
• I ES DEMANA LA SUSPENSIÓ DE L’EXECUCIÓ DE LA RESOLUCIÓ MENTRES ES RESOL EL RECURS DE NUL.LITAT A L’EMPAR DELS ARTICLES 104 i 111 DE LA LLEI 30/1992, JA QUE LA SEVA EXECUCIO POT CAUSAR DANYS I PERJUDICIS D’IMPOSSIBLE O MOLT DIFICIL REPARACIO ATÈS EL GRAN ABAST DEL RADI D’AFECTACIÓ DE L’ACTIVITAT AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS URBANS I FANGS DE DEPURADORA EN AQUESTA PLANTA DE FABRICACIÓ DE CIMENT.

Exigim a CiU que compleixi la seva paraula i el seu compromís electoral: no es pot aprovar el Pla Director del Logis sense el  Pla Director comarcal realitzat amb consens i participació ciutadana.

Segons declaracions recents de membres del Govern i de CIMALSA, es preveu l'aprovació imminent del “Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès”, que inclou la construcció del Logis Penedès. Entitats cíviques del Penedès fem les següents consideracions:

Planificació territorial

Malauradament, el nostre Govern insisteix en fer la planificació territorial tan malament com pot, i en l'ordre invers de com s'ha de fer. El Govern aprovarà un Pla Director parcial per encabir de mala manera un polígon logístic al Penedès sense que s'hagi realitzat prèviament el Pla Director Comarcal. És a dir, que ens tornen a imposar, un cop més, fer primer la teulada que els fonaments. I aquest és precisament l'origen dels problemes del país i de la comarca. Aquesta manera de (no) planificar comporta conseqüències desastroses per la societat i l'economia que s'arrosseguen durant dècades i segles. El Penedès ja en té una àmplia experiència ja que pateix i patirà durant molts anys un urbanisme pèssim imposat de la mateixa manera que ara es vol imposar el Logis. Les 85 ha de polígons buits amb els carrers fets, dispersos pel Baix Penedès, només són un exemple que posa en evidència la manca d’entesa entre els diferents municipis i la inexistència d’una imprescindible planificació a nivell comarcal.

A més, aquesta aprovació és una clara violació del compromís electoral i la paraula donada per CiU a la comarca. El Sr. Joan Plana, màxim responsable de CiU al Baix Penedès, va assegurar i va donar la seva paraula, el 19 de novembre de 2010 en un debat electoral a l'Arboç, que no es realitzaria el pla director del Logis sense haver fet prèviament el Pla Director Comarcal, http://vimeo.com/17055071 (del minut 30'40'' al 32')

Democràcia

El Penedès ja fa prop d'una dècada que denuncia la conculcació sistemàtica del seu dret democràtic a la participació ciutadana en la planificació del seu territori. Amb la imminent aprovació definitiva del Pla director del Logis, s'enterren les escorrialles de democràcia participativa que ens pogués quedar.

Tal i com s'ha denunciat infinitat de vegades, aquest projecte ha vulnerat de manera flagrant la legislació europea i espanyola de participació ciutadana (conveni d'Aarhus), entre moltes d'altres coses, perquè no s'ha tingut mai la possibilitat de debatre i qüestionar la idoneïtat d'aquesta infraestructura prèviament a la decisió d'execució. En el països de la UE amb democràcies consolidades, una infraestructura d'aquesta magnitud comporta ineludiblement la creació d'una comissió amb la participació de totes les parts implicades. Sembla que bona part de la classe política encara no s'ha adonat que la ciutadania no en tenim prou amb una democràcia representativa encotillada, sinó que exigim, i no pensem renunciar, a una democràcia participativa plena.

Així, en aquest punt CiU insisteix en faltar a la seva paraula: El Sr. Jaume Domingo, el 13 de juliol del 2011, en seu parlamentària va dir “-l’únic que pretenem– és que es facin les coses amb el consens degut. Per tant, el que es demana és que hi hagi consens en el territori, que el Govern busqui el consens en el territori”.

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=17950

L'Aeroport de Castelló del Penedès

El contribuent català està tip de pagar infraestructures megalòmanes dissenyades sobre previsions de demanda absolutament delirants. Les polítiques d'infraestructures s'han sustentat en mites econòmics il·lusoris de creixements exponencials perpetus, que sembla que ni la crua realitat és capaç de modificar. Els aeroports buits, les línies de TGV sense passatgers, les autopistes de peatge rescatades,...Sembla que és hora de posar un bri de racionalitat a aquesta orgia infraestructural. En aquest sentit la ciutadania, els polítics locals, els sindicats, els empresaris, abans de valorar la idoneïtat d'aquesta infraestructura haurien de conèixer quina és el context històric del transport de mercaderies.

• Transport de mercaderies marítim mundial: l'any 2009 hi va haver un descens del 9'6%.
• Transport de mercaderies marítim de la UE-27: del 2007 al 2010 hi ha hagut un descens del 7,5%, quedant-nos als nivells de 2005.
• Transport de mercaderies total a Catalunya: el descens del 2007 al 2010 ha estat d'un 27%, quedant-nos als nivells previs a l'any 2000.
• Transport de contenidors del port de Barcelona: del 2007 al 2011 hi ha hagut un descens del 22%. Del febrer del 2011 al febrer del 2012, el descens ha estat del 28%.
• Planificació d'àrees logístiques a Catalunya: actualment a Catalunya hi ha 109 ha de CIMs i Logis ocupades. La planificació vigent de la Generalitat, però, és incrementar aquesta superfície fins les 544ha, cosa que suposa un increment del 499%.

A la llum de les dades del transport de mercaderies mundials, europees i catalanes, és de sentit comú preguntar-se si les previsions que fa la Generalitat s'ajusten a la realitat o són la continuació d'unes polítiques que ens han portat a les portes d'un rescat econòmic. Tot fa pensar que a la llarga llista d'aeroports, TGV i autopistes, ara hem d'afegir els polígons logístics. Tothom entén que un país modern necessita capacitat i eficiència logística, però també és evident que a Catalunya no podem seguir llençant els pocs euros que ens queden en Logis inútils. Per tant, es fa imprescindible redimensionar les estructures logístiques i ajustar-les a la realitat, no als deliris de grandesa d'alguns gestors públics. El Penedès no vol el seu Aeroport de Castelló.

Full de ruta

Atenent-nos als precedents exposats, les entitats sota signants exigim al Govern de la Generalitat la paralització immediata de l'aprovació del “Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès” fins no haver realitzat les següents iniciatives:

• Finalització del Pla Director de la Comarca i/o de l'Àmbit Penedès, realitzant-lo amb estrictes criteris de participació ciutadana.
• Revisió profunda del Pla de les Infraestructures de Catalunya atenint-se a la realitat econòmica mundial i nacional, i a criteris d'austeritat i maximització de l'eficiència inversora.
• Establiment d'una comissió d'estudi i assessorament del projecte Logis Penedès, que ha de complir les següents condicions:
  • Composició mínima: un ambientòleg, un geògraf, un sociòleg, un acadèmic expert en el pic del petroli, un expert en evolució de la logística, economistes proposats per les diverses parts implicades, representants de la societat civil, d'empresaris i polítics locals.
  • Condicions de treball: s'ha de disposar d'un temps prudencial (mínim sis mesos) per a poder mantenir un debat rigorós i quantitatiu.

L'Arboç, 17 d'abril del 2012

Sotasignants: No Fem el CIM, Bosc Verd, Geven, Gel, El Taulell, Som Penedès, Apma, Adema, Ecologistes de Catalunya, ICV, ERC, la CUP del Penedès i la Plataforma de defensa del medi ambient i la salut del Monjos.

La cimentera de Vallcarca tanca i la cimentera dels Monjos amplia la seva capacitat per a poder cremar més residus

(Roda de premsa 29-5-12)

La cimentera Uniland Monjos compleix, al juny, dos anys de la crema de residus municipals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una acció que l’empresa va donar a conèixer a la població un any després de l’autorització de la Generalitat i de l’ajuntament dels Monjos.

El Moviment contra la incineració a Uniland celebra el seu primer aniversari portant a l'opinió pública les noves ampliacions d'Uniland Monjos, que coincideixen amb el tancament d'Uniland Vallcarca (Sitges).

La cimentera Uniland dels Monjos és una incineradora encoberta1 que des de fa dos anys que crema 4 tipologies de residus com a combustible2; farines càrniques, llots depuradores, residus municipals i restes de podes; i ara ha demanat permís per cremar 6 tipologies més de residus de fusta.

Uniland també ha incorporat 14 tipus de residus industrials com a additiu al ciment o per  a la seva cocció en la fabricació de ciment. A més, ara la cimentera demana incorporar 4 tipologies més de residus industrials al ciment.

També ha sol·licitat doblar la capacitat d’emmagatzemar residus, així, pot cremar el doble. Si tenim en compte que la cimentera de Vallcarca tanca, aquesta hipòtesi pren consistència.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, amb data 20 d’abril de 2012, autoritza a la cimentera Uniland, a ampliar la tipologia de residus de fusta per cremar com a combustible, a ampliar la tipologia de residus industrials per utilitzar com a matèria primera per fabricar ciment i ha augmentar, el doble, la capacitat d’emmagatzematge de residus.

Les dades confirmen, un cop més, el que fa temps el Moviment contra la incineració a Uniland denuncia: la cimentera Uniland Monjos s’està convertint en la incineradora del Penedès per a residus de la Àrea Metropolitana de Barcelona. També constata que el ciment de la Uniland està contaminat de residus industrials ja sigui com additiu o per a la cocció en la fabricació del ciment.

Tot seguit desglossem aquests punts.

La cimentera Uniland amplia els residus a incinerar com a combustible

Uniland Monjos ha sol·licitat permís per autoritzar la incineració de residus de fusta com a combustible,  procedents de taulers, mobles, serradures, escorça, suro, encenalls, retalls de fusta, fulloles, pasta de paper, fustes de demolició de construccions inclosa la terra excavada de zones contaminades, teixits vegetals, fustes premsades, fustes triturades, fustes compactades3.

D’aquesta manera s’amplia notablement la tipologia de residus que vol cremar i crema al costat del nucli urbà dels Monjos i a tocar de Vilafranca i altres poblacions del Penedès.

En total, seran 115.000 tones/any de restes de podes i residus de fustes (moltes d’elles tractades) que es cremaran a la nostra comarca.

La cimentera incorpora nous residus industrials en la fabricació del ciment

Uniland també ha sol·licitat permís perquè se l’autoritzi a incorporar residus que aportin òxid de ferro com a matèria primera per fabricar el ciment. Volen substituir el mineral de ferro, que s'utilitza com la limonita, per residus industrials procedents d'escòries fèrriques de foneries del coure, de residus de foneries del ferro i l'acer, de cendres de pirita, de residus de l'extracció de minerals metàl·lics, residus procedents d'instal·lacions de tractament de residus4.

En total vol incorporar 60.000 tones/any d'aquests residus industrials, restant-les de les 430.000 tones/any de les cendres volants a que estant autoritzats a utilitzar com addicció al ciment o per la seva cocció per fabricar el ciment.

La cimentera Uniland vol doblar l'emmagatzematge dels residus

Uniland ha sol·licitat permís per a la construcció de dos hangars de matèries primeres, amb coberts i sòl pavimentat. Aquests nous magatzems, volen doblar la capacitat d'emmagatzematge de residus municipals de 500 tones, a 1000 tones i augmentar l'emmagatzematge de restes de podes i residus de fusta de 1000 m3, a 1000 tones.

L'empresa al·lega que per assegurar el subministrament continu al forn, l'emmagatzematge dels residus a les sitges existents és insuficient.

Des del Moviment creiem que hi ha altres motius, que són el tancament (pràcticament total) de la cimentera de Vallcarca, ja que es podria incinerar els residus que cremaven a la cimentera de Vallcarca, a la cimentera dels Monjos.

Nosaltres entenem, que si doblen la capacitat d’emmagatzematge de residus, poden cremar el doble de residus com a combustible.

Tanca la cimentera d’Uniland de Vallcarca

Degut a polítiques d’ajust pressupostari de l’empresa Portland Valderrivas (grup al que pertany Uniland dels Monjos i de Vallcarca) la cimentera de Vallcarca tancarà durant 10 mesos l'any. Això comportarà acomiadaments de treballadors i desplaçaments de treballadors de la cimentera de Vallcarca, a la cimentera de Monjos. Des del Moviment entenem que gran part de la producció de ciment es traslladarà de Vallcarca als Monjos i per tant creiem que els residus que s’incineraven a Vallcarca es portaran a cremar als Monjos.

Per tot plegat, denunciem públicament que:

• Uniland dels Monjos, de manera silenciosa està convertint-se en una gran incineradora a 200 metres de la població dels Monjos i al vell mig de la plana del  Penedès.
• Denunciem la manca d’informació pública de tot aquest procés, sent la ciutadania la  principal afectada de la activitat d’Uniland a la comarca.
• Denunciem aquest silenci sospitós de les administracions públiques en tot aquest afer (Ajuntaments i Consell Comarcal) que corroboren (i són còmplices) de les polítiques de fets consumats, sempre portades a terme a benefici de les empreses i a esquenes de la població.
• Denunciem no poder debatre amb els nostres representants de les administracions més properes projectes d’aquest tipus, que afecten greument la nostra salut. Aquesta no és la nostra democràcia.

Moviment contra la incineració de residus a la Uniland

Santa Margarida i el Monjos, 28 de maig de 2012

El proper dijous 19 d'abril, a les 19:30, al Centre Cultural Recreatiu Rapitenc (La Ràpita), el Moviment contra la incineració, farà un acte informatiu sobre la crema de residus urbans a Uniland amb el doctor Josep Martí.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

l proper dimecres 23 de maig tindrà lloc l'Assemblea General Extraordinària de socis i sòcies del Col·lectiu Bosc Verd, a les 21.00 hores en primera convocatòria i a les 21.15 en segona, a l'espai de l'Escorxador de Vilafranca, carrer Escorxador 19-21 (08720).

L'ordre del dia previst és el següent:

1. Aprovació de l'acta de la darrera assemblea.
2. Aprovació dels comptes de l'entitat i de les quotes.
3. Adaptació/modificació dels Estatuts al nou marc legal i elecció dels nous càrrecs de la Junta.
4. Modificació del domicili fiscal i social
5. Memòria i valoració de la tasca feta fins ara.
6. Precs i preguntes.

Amb l'objectiu de facilitar la informació a tothom, podeu trobar la proposta dels nous Estatuts clicant aquí.

El proper dissabte, 24 de març, s’organitza el Fem Dissabte!, una neteja coordinada de trams de riu a diversos municipis de Catalunya, organitzada per l'Associació Hàbitats i, a l’Alt Penedès, en col·laboració amb els Ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès.

La jornada es planteja com una passejada pel riu on, a mesura que s’avanci, es recollirà la brossa trobada al pas. A l'Alt Penedès, s’han programat aquestes dues neteges:

Neteja al riu Foix: a les 10h trobada al Molí del Foix, al costat del consultori mèdic. S’actuarà en un tram del riu al seu pas pel Parc urbà del Foix, als Monjos. Es preveu acabar l’actuació cap a la 13h del migdia.

Neteja a la riera de Llitrà: a les 17h trobada a la plaça Àgora, al Polígon Industrial Domenys II. S’actuarà en un tram de la riera propera a l’Àgora, a Vilafranca. Es preveu acabar l’actuació cap a les 19h.

Si esteu interessats en participar en alguna d’aquestes neteges, podeu posar-vos en contacte a l'adreça Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., o bé, al telèfon 93 421 32 16 - 93 745 31 03.

Entre tots podrem millorar l'estat actual de conservació dels nostres rius i riberes!

Us convidem al II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) que se celebra el II Fòrum el proper 4 de maig.

El 4 de març de 2011 es va constituir el I Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero, que aplegà desenes de participants de tots els sectors de la societat catalana amb la voluntat de desenvolupar processos de canvi. Calen noves visions per sortir de la crisi. Cal un nou paradigma sobre noves bases ambientals, més generadores de treball, més estalviadores de materials i energia i que evitin la contaminació i les agressions al territori.

Per avançar en aquesta direcció, diverses regions i ciutats del món, ja estan treballant per assolir l'objectiu anomenat "Residu i emissió Zero".

Amb aquest propòsit, s'ha constituït a Catalunya  el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, format per diverses administracions locals, entitats ciutadanes, empreses i universitats,...amb voluntat de desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques, i econòmiques que permetin assolir aquests objectius esperançadors.

Un any després, ens trobem de nou per a valorar els avenços, compartir les noves experiències i traçar el full de ruta. Us convidem a formar part d'aquest projecte i a integrar-vos en els seus àmbits de treball.

Al matí se celebren tres jornades simultànies de debats sectorials, organitzades per les corresponents Xarxes i grups de treball Residu Zero (municipis, universitats i empreses). Compta amb el reconeixement per part de l'ARC dels municipis els resultats dels quals en matèria de prevenció i recuperació de residus mostren el camí cap al Residu Zero. A la tarda té lloc el plenari, en el qual es planteja el paper de les entitats ciutadanes en l'ECRZ i la diagnosi de la situació dels conflictes de residus a Catalunya, així com l'experiència potent de l'Estratègia Residu Zero a Euskal Herria i a Itàlia.

Programa II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero (2.37 MB)

Lloc: la Casa del Mar (c/ Albareda, 1 - Barcelona)

Inscripcions AQUÍ (Si us plau, especifiqueu la Jornada sectorial a la qual voleu participar)

Us hi esperem!

Mercè Girona

Secretaria del Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero

Pista de gel a 384.403 Km.

El　dia　20 de juliol de 1969, la humanitat　vivia　una de les　experiències　més rellevants de la seva　història. Una experiència　que mai abans　hauria　imaginat conquerir i que plantejava tot un seguit de　questions　filosòfiques.

Aquell　dia　l'home trepitjava la lluna i per primer cop　podia　veure el nostre planeta a una distància de 384.403 km. Una gran esfera de tons predominantment　blavosos. Aquella　meravella　era casa nostra, un planeta on convivim milions　d'éssers　vius. Amb aquesta　experiència　ens　seria　més　fàcil　entendre, que el nostre planeta té unes　fronteres　naturals infranquejables, que els seus recursos no són　il·limitats i que per suposat els hem de compartir amb totes i cadascuna　de les formes de vida que cohabitem en aquesta gran nau que viatja per l'espai... un espai fred, buit i immens.

Com a espècie "dominant" d'aquest planeta, haurem　d'atorgar　més protagonisme al ben anomenat sentit comú, aquell que　ajudava　a les primeres comunitats d'humans a gestionar els seus　conflictes　i　relacionar-se　d'una manera sostenible amb el seu entorn, aconseguint així la clau de la seva　supervivència.

El sentit comú ens ajuda a decidir si tanquem o　no　la porta de la nevera, si　desconnectem　el　TV　quan anem a dormir, si hem d'apujar el　termostat　de la calefacció o　posar-nos　un　jersei, o si　desconnectem　aquell llum encès innecessàriament.

El sentit comú també ens　hauria　de fer reflexionar si hem de participar o　no en iniciatives que promocionen pistes de gel per patinar a les nostres　latituds; per raons òbvies de temperatura ambiental. A　països com Dinamarca, Noruega,　Finlàndia ... ho poden fer de manera "natural". Però nosaltres no. Què estem inculcant als nostres fills i néts? Ho hem de poder fer tot a qualsevol preu?

A 384.403 km de distància només som una nau preciosa viatjant en la immensitat　de l'univers. A aquestes alçades ja ho hauríem de tenir clar.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd