El Col·lectiu Bosc Verd organitza pel proper diumenge 31 d'octubre una sortida de seguiment de les caixes niu que tenim instal·lades a l'entorn de la riera de l'Adoberia. Ens trobarem a l les 10:00 del matí de l'avinguda Barcelona, al costat de la benzinera de l'Esclat de Vilafranca. Cal portar calçat adequat per caminar. La sortida és oberta a tothom i gratuïta. Es seguiran les mesures que es  determinin des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en relació a l'evolució de la pandèmia de la Covid-19.

Les caixes niu són caus artificials que es posen per pal·liar la manca de forats naturals als nostres boscos i edificis moderns. Les caixes que tenim penjades són per als pardals i mallerengues. Els ocells, fins i tot els pardals, alimenten els seus polls amb insectes. Actualment el pardals no passen pel seu millor moment, pateixen ena forta davallada de la seva població arreu del món, no se'n sabem ben bé les causes però es creu que la manca de forats per a niuar dels edificis moderns n'és una així com l'ús abusiu de pesticides.

El Col·lectiu Bosc Verd organitza una caminada pels vols de Sant Joan de la Muntanya (Pontons) pel proper diumenge 29 de maig. Sortirem de l'estació d'autobusos de Vilafranca del Penedès a les 8:30 o de l'aparcament Municipal de Pontons a les 9:00. El recorregut de la sortida passa per on volen implantar el Parc Eòlic, en els últims 15 anys n'hem aturat 3 i en resta un pendent de resolució el de Ferreres.

La capella de Sant Joan de la Muntanya és suspesa en l'espadat format per les roques on està encaixada, en un esperó que sembla tallat en el rocam. Quasi tota la part exterior de l'absis segueix la vertical de la cinglera, solament una llenca de la paret nord es pot vorejar per terra ferma. El fet més notable en l'època de Ramon Berenguer I fou la configuració de l'església de Sant Joan o capella del castell com a parròquia de Pontons. En fer-se les darreres obres de restauració de l'any 1969, es va desmuntar l'altar per la seva adequació, la qual cosa va permetre un descobriment, dins d'una cavitat practicada a la base hi havia una petita capseta de fusta de tapa corredora que contenia un petit pergamí amb lletra d'escriptura típica notarial del segle XI, amb aquestes frases tan evocadores: "Baixarem per la drecera, en curta o llarga carrera, qui s'esforça, qui s'afanya arribats a casa nostra, tindrem sempre en viva mostra, Sant Joan de la Muntanya"

L'itinerari a peu de la sortida, partint de l'aparcament municipal de Pontons, passarà pel camí antic de Sant Joan de la Muntanya, per després seguir fins a Mas Fonoll, on és previst poder parlar breument de la importància de preservar el Penedès agrari i natural de la possible l'agressió externa per part de companyies a la recerca de l'especulació i el lucre. L'evolució i l'avenç de la societat no ha d'estar renyida amb la natura, ans al contrari, sempre hagueren d'anar plegats, per fer que amb l'esforç de tots i totes, poder disposar d'un món millor.

En el recorregut passarem per unes fonts on poder refrescar-nos, dintre d'aquesta interessant i informativa caminada.

Cal portar aigua, esmorzar i caminat adequat per caminar. També recomanem portar pals o bastó. Sortida matinal gratuïta i oberta a tothom. Dificultat mitjana.

Xerrada sobre l'Ampliació de l'Aeroport del Prat pel proper dilluns a les 19:30 a l'Escorxador.

Visita al Centre d'Educació Ambiental El Bosc de les Escoles de Sant Sadurní pel proper diumenge 8 de maig. Sortirem a 9:30 de l'aparcament de l'Hospital de Vilafranca o a les 10:00 del l'aparcament del Centre de Sant Sadurní.

Visitarem el bosc de les escoles, la bassa d'amfibis i la Masia de Can Mas de la Riera amb una visita guiada per l'exposició Boscos, Canvi Climàtic i incendis forestals. També farem la ruta pel sender del riu Lavernó.

El riu Foix, a sota la Torre de l’Aigua de Vilafranca, ha deixat de ser un riu i s’ha convertit en un torrent sec i, és clar, els peixos han mort. Probablement es tracta de barbs cua-roig (Barbus haasi), espècia que si es pesca s’ha de retornar immediatament a l’aigua i que si es mata que se n'estableix una indemnització de 30 € per exemplar a més de la sanció.

Aquí no s’ha respectat el cabal mínim ambiental ni de bon tros. Ja sabem que a la zona de clima Mediterrani no anem sobrats d’aigua, però sembla que sovint ho oblidem. Només cal donar una ullada al Google Maps per veure la quantitat de piscines que hi ha la Vila, realment en una zona seca com la mediterrània podem mantenir tantes piscines. No tenim dret a utilitzar tota l’aigua encara que tinguem capacitat i diners per fer-ho.

Des de fa més de 20 anys, gran part de l’aigua que es consumeix al Penedès prové d’Aigües del Ter Llobregat, això ens ha servit per a créixer desmesuradament i crear polígons a tort i a dret, però no hem estat capaços de mantenir un mínim cabal dels nostres rius.

El riu Foix en la seva part baixa és ben curiós, sembla que només existeix com a riu des de la depuradora de Vilafranca fins a l’Embassament del Foix. En aquest tram sempre hi ha un cabal acceptable. Per abastir a Vilafranca pugem l’aigua als dipòsits que hi ha dalt de la Muntanya de Sant Pau, però no se’ns acut de bombar una part de l’aigua de la depuradora a sobre de la zona captació d’aigua per mantenir un cabal ecològic.

.

"Caminada a la muntanya de Sant Pau de Vilafranca del Penedès i plantada d'una alzina en memòria de la Mònica Hill, fundadora del Bosc Verd pel proper diumenge 13 març, a les 10 del matí. La caminada s'inicia des del Balcó de les Clotes/camí de Sant Pau i a 2/4 12 del matí al peu de la muntanya de Sant Pau plantarem una alzina en memòria de la Mònica Hill."

Aquesta activitat està organitzada pel Col·lectiu Ecologista Bosc Verd - EdC (Ecologistes de Catalunya), el GEIF (Grup d'Extinció d'Incendis Forestals), l'ADF-315 La Carrerada i el Col·lectiu els Imprescindibles.

Per la caminada cal dur aigua, esmorzar i calçat adequat per caminar.

L‘empresa Cementos Porland Valderrivas, SA (antiga Uniland, antiga Ciments Freixa) que produeix ciment a la seva planta de Santa Margarida i els Monjos, ha sol·licitat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya substituir el coc de petroli que utilitzava com combustible per carbó, la qual cosa representa un increment important d’emissions contaminants a l’atmosfera: pel transport del producte i per la tipologia del mateix. Actualment la cimentera utilitza 5 tipologies de residus com combustible. També volen incorpora un nou residu al ciment, les cendres volants procedents de centrals tèrmiques (100.000 tones any), que s’afegirien als 15 residus que ja incorporen al ciment.

La substitució del coc de petroli per carbó representarà un increment de la quantitat de producte degut a que per obtenir les mateixes calories calen més tones de combustible i, conseqüentment, un augment del transport. Transport que ja no pot ser ferroviari degut a que tot el moll de carrega de l’estació va desaparèixer per la construcció de les vies de l’AVE.

Segons el professor Carlos Arribas Ugarte “el coc de petroli té un major valor del Producte Calorífic Inferior (PCI) de 32,50 GJ/tona, davant del carbó nacional, 27,34 GJ/t o el d’importació, 24,45 gJ/t.” això vol dir que s’hauran de cremar més tones de carbó que de coc de petroli (46% en el cas de carbó nacional i 17% en el cas de carbó d’importació) per aconseguir la mateixa quantitat d’energia, la qual cosa vol dir una major quantitat de transport i per tant d’emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb el transport. El coc de petroli té el seu origen generalment en les refineries més properes (Tarragona, Castelló, Puertollano, Cádiz, Huelva). Degut a que les mines de carbó de l’estat han tancat, el carbó serà d’importació de Colòmbia o d’Austràlia, que són els principals proveïdors.

Un altre dels factors que cal tenir en compte és que el canvi provocarà un increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle especialment del diòxid de carboni. Segons el professor Carlos Arribas “El factor d’emissió del carbó d’importació és 101,00 kg/GJ i el nacional 99,42 Kg/GJ, i el del coc de petroli és 97,5 kg/GJ, conseqüentment hi haurà un increment en les emissions de CO2”.”

Aquesta substitució també provocarà un increment de les emissions d’arsènic a l’atmosfera “El factor d’emissió del carbó és 7,1 mg/GJ i el del coc de petroli 3,98 mg/GJ. Hi hauria un important augment en les emissions d’aquest metall pesant.” I el mateix passarà amb metalls pesats i altament cancerígens com són el crom i el mercuri. Les emissions de plom augmentaran un 60% i serà d’un 400% l’increment de les dioxines i els furans.

Des de l’any 2010 Bosc Verd-EdC i la Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient dels Monjos, estan personades com a part interessada en el procediment de qualsevol canvi de l’autorització ambiental de la Cimentera dels Monjos, en cap cas s’ha notificat a cap d’aquestes dues entitats aquest nou canvi i la Generalitat a vulnerat els nostres drets com a part interessada.

És per a tots aquests motius que La Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient de Santa Margarida i els Monjos, el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd-EdC, el Moviment contra la Incineració de Residus a la Cimentera de Santa Margarida i els Monjos, amb el suport de SOS Penedès, han presentat un recurs de reposició al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i fan una crida a totes les veïnes i veïns, les administracions, els partits i les associacions del Penedès per tal d’iniciar accions per deturar aquest canvi tan perjudicial per a la salut, el medi ambient i l'acceleració del canvi climàtic, i exigir a aquesta empresa el consum d’energies menys contaminants com el gas.

El proper diumenge 21 de novembre es farà una plantació forestal d’alzines a la Serreta, guiada pel Col·lectiu Ecologista Bosc Verd i amb el suport de l’ADF “La Carrerada” i el GEIF. Ens trobarem al camí de la Serreta (cruïlla Roda de Mar amb el carrer Mare Ràfols). Qui disposi d'eines (pics o aixades) i guants que els proti.

Organitza: Ajuntament de Vilafranca i el Col·lectiu Bosc Verd.

Es seguiran les mesures que determini del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en relació de l'evolució de la pandèmia de la Covid-19