La Candidatura d'Unitat Popular ha realitzat aquesta setmana una roda de premsa per explicar els motius que els portaran a presentar al ple de dimarts una moció per demanar la retirada de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) de les Bassetes i el Pla Director que se'n deriva.

Per la CUP aquesta ARE representa consolidar un model de creixement urbà insostenible i l'anul·lació de l'autonomia municipal quant a la tasca planificadora i d'ordenació del territori. Al desembre la CUP ja va presentar al·legacions i ara es troba oberta la fase perquè els ajuntaments presentin al·legacions i mostrar el seu posicionament davant de la Generalitat. És per aquest motiu que en el ple de dimarts la CUP presentarà una moció en la qual demanarà que l'Ajuntament sol·licit al govern de la Genralitat la retirada de l'àrea residencial estratègica. En el cas que la Generalitat no respectés la voluntat expressada pel plenari municipal, diu la CUP, l'Ajuntament de Vilafranca hauria d'implementar una consulta popular per tal de conèixer que volen els ciutadans. Per la CUP les ARES “no són necessàries ni pel que fa al medi ambient ni econòmicament. A Vilafranca hi ha més de 2.000 pisos buits i no és una política sostenbile fer més habitatges i desenvolupar més zones. El que cal és fer més lloguer social just, rehabilitar habitatges, etc. No urbanitzar espais que són vinyes”. Segons la CUP presenten la moció “confiant que els partits que diuen que a Vilafranca hi ha un creixement desmesurat ens donin suport. Primer s'han de mirar les conclusions del Pla Local de l'Habitatge, que tindrem a finals d'any i a principis de l'any vinent i llavors decidirem”. Per la CUP l'equip de govern muncipal, lluny d'apostar per un model de creixement sostenbile, “està desenvolupant un model que exerceix una pressió constant sobre els sectors no urbans del municipi, destruint un patrimoni ecològic i paisatgístic molt valuós i que contribueix al deteriorament progressiu del territori”.

Avui, 18 de febrer del 2009

Un bloc de gel equivalent a mig Catalunya es trenca a l'Antàrtic pel canvi climàtic

El vaixell oceanogràfic 'Hespérides' confirma la fragmentació de la plataforma Wilkins. Experts catalans participen en l'expedició polar

L'Hespérides envia imatges dels icebergs formats a la plataforma Wilkins. Damià Gomis CSIC

Els investigadors que participen en el projecte Atos (d'estudi de l'intercanvi de materials entre els oceans polars i l'atmosfera) a bord del vaixell oceanogràfic Hesperides estan observant en directe la fragmentació d'un sector de la plataforma Wilkins (Antàrtida), amb una superfície de gel de gairebé 14.000 quilòmetres quadrats (Catalunya fa 32.000 quilòmetres quadrats). Els experts calculen que el 25% d'aquest superfície gelada s'ha convertit durant les últimes setmanes en fragments aïllats (icebergs) i apunten que, al ritme actual, tota la plataforma Wilkins podria quedar separada de la península Antàrtica "de manera imminent". Els investigadors relacionen aquest fenomen amb el canvi climàtic i alerten dels seus efectes sobre el medi ambient.

L'Hespérides va arribar al mar de Belinghausen, a l'oest de la península Antàrtica, diumenge passat i ha estat el primer vaixell científic que ha pogut observar els efectes de la fragmentació de la plataforma Wilkins aquesta temporada. Durant els dos últims estius australs, els científics han observat una intensa destrucció de la massa de gel que habitualment cobreix aquesta zona costanera de l'Antàrtida però fins ara no s'havia produït una separació total de la plataforma. Segons els investigadors de l'Hespérides, durant les dues últimes setmanes el gel del mar de Belinghausen ha retrocedit unes 550 quilòmetres i les temperatures de l'aigua del mar són extraordinàriament càlides.

La tripulació de l'Hespérides inclou actualment un grup de científics del projecte Atos, finançat en el marc de la participació de l'Estat espanyol a l'Any Polar Internacional. Atos és liderat per l'investigador Carlos Duarte, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (UIB-CSIC), amb seu a Palma. Entre els 29 científics integrats en aquest projecte destaca la participació d'experts de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (CSIC) i de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), també de Barcelona.

Jordi Dachs, director científic d'Atos, ha explicat que com a conseqüència del despreniment de gel a la plataforma Wilkins, a més de formar-se grans icebergs s'ha detectat més presència de fauna (balenes i foques) i una concentració molt baixa de diòxid de carboni a l'aigua. En conseqüència, a més de produir un augment del nivell del mar, la destrucció de gel permanent a la plataforma Wilkins pot accelerar la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera, causa principal del canvi del clima.

El 3 de vuit, 20 de febrer de 2009

El CCAP s'indigna perquè Foment projecta el 4t Cinturó pel nord de la comarca sense fer cas del Pla Director

El quart cinturó ha de passar paral·lel a l'autopista AP-7, segons mana el Pla Director de l'Alt Penedès i avalarà el pla director metropolità. En canvi, el projecte inicial, del 2005, era fer-lo passar per una via nova al nord de la comarca (de Sant Llorenç a Vilafranca, passant per Puigdàlber). Doncs resulta que aquesta opció torna a prendre força perquè el govern català no ha fet arribar la proposta de la comarca. Això ha indignat el consell comarcal, que ja ha demanat una reunió amb Política Territorial i Obres Públiques perquè el govern vagi a la una a l'hora de defensar què vol l'Alt Penedès.

Aquesta és la mare dels ous, que el govern no va a la una en aquesta qüestió. Hi ha diferències al tripartit sobre com s'ha de fer el Quart Cinturó i si s'ha de fer, la qual cosa provoca situacions com la que afecta l'Alt Penedès.

Resulta que la comarca va oposar-se al projecte inicial del traçat del quart cinturó pel nord de la comarca amb l'argument que el territori quedaria trinxat innecessàriament. Així, en la redacció i aprovació del Pla Director de l'Alt Penedès es plasmava una alternativa més integrada al sistema d'infraestructures que s'anomena “eix central”. El nom fa la cosa perquè vol dir traçar el quart cinturó ben paral·lel a l'AP-7 i aprofitar aquest corredor.

La proposta s'inclourà també en el futur Pla Director Metropolità que elabora el departament de Política Territorial i Obres Públiques que comanda Joaquim Nadal.

Però justament Nadal va fer saltar totes les alarmes fa uns dies en advertir que el Ministeri de Foment tirava pel camí del mig en la qüestió del quart cinturó. El camí del mig, en aquest cas, és l'opció nord. El motiu és que a Madrid no tenen constància que hi hagi una proposta sud i, és clar, ells van fent com tenien planejat el 2005.

La notícia ha alarmat el president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Francesc Olivella, que ja ha demanat reunir-se amb el director de Planificació de la Generalitat, Oriol Nel·lo, perquè li expliqui què ha passat i per arrencar-li el compromís de defensar les opcions plantejades des del territori i avalades per la mateixa Generalitat.

Olivella també assegura que està disposat a anar a Madrid i trucar les portes que calguin perquè les intencions actuals del Ministeri no prosperin i es faci passar la carretera pel costat de l'autopista.

El malestar del presdient del Consell Comarcal és compartit per la resta de consellers de l'ens i així es va posar de manifest en el ple que es va celebrar la setmana passada. El plenari va donar suport a Olivella en la seva estratègia per reconduir el projecte.

Brussel·les talla les ales al Segarra-Garrigues

La UE insta la Generalitat a fer una retallada profunda de la nova regió de regadiu prevista a les terres de Lleida

Més de 18.000 regants del canal Segarra-Garrigues estan convocats a manifestar-se avui al centre de Barcelona. No hi aniran pas tots, però és probable un gran seguiment de la convocatòria, convertida en vàlvula d'escapament del profund malestar que ha causat en el territori la decisió de la Unió Europea de retallar substancialment la nova àrea de regadiu perquè el projecte no protegeix les aus estepàries de la zona. Segons els pagesos, la retallada converteix el projecte faraònic del Segarra-Garrigues en un projecte fallit i inviable. La Generalitat està negociant aquests dies amb Brussel·les una solució de compromís que permeti fer compatible el regadiu previst amb la protecció d'aus. El canal Segarra-Garrigues obrirà les primeres comportes aquest mes de març.

El Segarra-Garrigues preveu la transformació del territori més gran prevista a Catalunya els pròxims anys. Seguint projectes semblants a Israel i altres països de l'Orient Mitjà, preveu convertir una extensa regió àrida de prop de 100.000 hectàrees de secà en una àrea de regadiu, amb una agricultura més intensiva i activitats econòmiques noves en la que avui és una de les àrees més deprimides del país. La transformació es farà a través d'un llarg canal de 85 quilòmetres per on circularan a l'any 342 hm³ d'aigua del riu Segre, desviada des de tres punts de captació. El principal d'ells, el pantà de Rialb.

El projecte actual, en construcció, preveu que 26.000 hectàrees no es puguin regar perquè han estat declarades zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) estepàries [vegeu gràfic]. La Comissió Europea, però, ha decidit que no n'hi ha prou i que s'hi han d'afegir 20.000 hectàrees més de protecció. Això faria que l'àrea de reg es reduís a 54.000 hectàrees, la meitat de la superfície total.

Els efectes que pot tenir això són, d'una banda, una reducció important del nombre de pagesos que podran regar, i de l'altra, que els pagesos que sí que pugin regar hauran de pagar l'aigua tan cara que no els sortirà a compte fer-ho, ja que el preu de la infraestructura es reparteix entre els beneficiaris.

L'informe de la Comissió Europea arriba ara a conseqüència d'una sentència del Tribunal d'Estrasburg del 2007, motivada per una denúncia que va fer el 2002 l'associació SEO/Birdlife. Llavors el projecte era només als plànols. Ara l'obra està en marxa i és a punt de començar el reg.

Rodalies només té adaptades 7 de les 30 estacions de la xarxa a

la primera corona

Unes escales o una rampa amb una pendent massa pronunciada en una estació de metro o tren poden ser obstacles difícils de superar no només per una persona que va amb cadira de rodes sinó també per un avi que s'ha de valdre d'un bastó i per una mare que ha d'empènyer el cotxet de la seva criatura.

Catalunya va ser una de les primeres comunitats de l'Estat en tenir una codi d'accessibilitat –la llei 135/1995– que estableix com ha de ser una estació sense barreres arquitectòniques. Des de llavors, totes les línies de metro o FGC noves i les estacions que s'han remodelat que depenen de la Generalitat s'han construït tenint en compte aquesta normativa i, per tant, suprimint qualsevol obstacle. «L'itinerari adaptat garanteix que des del carrer es pugui arribar a l'andana sense trobar cap barrera arquitectònica», detalla el director de Transport Terrestre, Manel Villalante. En una estació «no només s'han de suprimir els esglaons, també s'ha adaptar pels invidents sensorials: donant informació acústica pels cecs i informació escrita a les pantalles pels sords».

Totes les estacions de la L2, per exemple, ja que es van construir després de l'aprovació del decret d'accessibilitat estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda, explica Villalante. El govern també ha anat suprimit les traves que hi havia a les estacions fetes abans de la normativa. Aquestes obres «sempre topen amb dificultats de menor o major intensitat», explica Villalante. Quan es va plantejar adaptar l'estació de metro de Diagonal es va veure que també s'havia de fer accessible l'estació de FGC de Provença, que està a tocar. La complexitat d'aquestes obres les ha perllongat amb el temps. Hi ha altres treballs que no han estat tant espectaculars però que també han portat cua. Quan es va adaptar l'estació de Can Vidalet de la L5 «es van haver de tancar alguns comerços, perquè sinó era impossible executar aquests treballs». De resultes de totes aquestes actuacions, 84 de les 123 estacions de la xarxa de metro ja s'han adaptat, el que representa un 68%. N'hi ha 18 més que estan en obres i s'estant definint els projectes de la vintena d'estacions que queden pendents. Per Villalante, «la facilitat per accedir al metro explica l'augment d'usuaris d'aquest transport públic en detriment del bus en els darrers anys». La Generalitat també ha avançat feina a les línies de FGC. De les 76 estacions que hi ha a les línies del Vallès i de Llobregat–Anoia, 69 ja estant adaptades, 3 estant en obres i s'estan redactant els projectes de les 4 restants.

Un nivell «acceptable»

«Hi ha un nivell acceptable, correcte, d'accessibilitat a les estacions de metro i tren», afirma l'arquitecte especialista en accessibilitat i usuari de cadira de rodes, Enrique Rovira Beleta. «Quan viatges a Londres, la gent es posa les mans al cap perquè s'adona que no hi ha cap estació adaptada», explica. Reconeix, però, «que tot es pot millorar, sobretot els detalls» Rovira explica que hi ha «rampes amb una pendent massa pronunciada que es converteixen en tobogans, lavabos que no tenen pastell per tancar o on si el llum s'apaga, perquè va amb temporitzador, no arribes per tornar a engegar-lo». A banda d'aquests detalls, reconeix que hi ha altres barreres més difícils d'arreglar com el gap entre el tren i l'andana.

Rodalies: el punt negre

La confederació ECOM d'entitats de discapacitats físics titlla de «punt negre» la xarxa de Rodalies. Valora, però, les reunions que des de principi d'any manté amb l'Adif, el govern i TMB per avançar en l'accessibilitat a les estacions.

Malgrat que Adif ha començat a suprimir les barres arquitectòniques en algunes estacions, com la de passeig de Gràcia, encara té molt camí per endavant. De les 30 estacions que hi ha a la primera corona, només set estan adaptades: aeroport, Cornellà, el Prat del Llobregat, Montgat, plaça Catalunya, Viladecans i Sants. El 2012 hi haurà 50 estacions més adaptades a tota la xarxa, nou de les quals estant a la primera corona. D'aquí a tres anys, doncs, 16 de les trenta estacions no tindran barreres.

A banda de les barreres arquitectòniques a les estacions, rodalies també té problemes d'accessibilitat als combois. Només té alguns trens accessibles a les línies C1 i C2. A la plana web de Renfe informen que la línia C2 hi ha dos trens a l'hora adaptats, són els nous model Civia, i recomanen al viatger amb problemes de mobilitat avisar a l'operadora del recorregut que vol fer amb dues hores d'antelació. L'autonomia que l'operadora dóna als seus usuaris és ben escassa. El director de Rodalies, Miguel Ángel Remacha, té la intenció d'adaptar en un futur sense concretar quan, els combois model 447, com ja han fet a Madrid.

El Punt, 14 de febrer del 2009

Els experts que assessoren el govern aposten per la implantació massiva d'energies renovables a Catalunya

Avisen que caldran més línies elèctriques per canviar de model energètic

El grup d'experts en energia que assessora la Generalitat recomana ampliar la xarxa elèctrica perquè estigui preparada per a «la incorporació massiva de fonts renovables». Per afrontar el canvi de model energètic que requeriran la crisi del petroli i el canvi climàtic, els experts aposten per una indústria catalana d'energies renovables i automoció elèctrica i híbrida que tingui garantida la recerca i la formació de professionals. Avisen que no serà possible sense més línies elèctriques.

+ Parc solar al cementiri de Santa Coloma de Gramenet Foto: . O.D.

El grup d'experts en energia va presentar ahir les seves propostes junt amb el conseller Castells. En el treball La política energètica en el nou escenari mundial: reflexions i propostes des de Catalunya, els vuit experts de diversos àmbits i opinions han consensuat línies de treball per a les properes dues dècades. Per ells, Catalunya ha d'apostar fermament per les energies solar, eòlica, de biomassa, geotèrmica i mareomotriu, així com per una indústria automobilística basada en l'electricitat i l'hidrogen. Però també per la tèrmica de cicle combinat i les noves centrals de carbó de baixes emissions de CO2. Però això no serà possible sense ampliar, modernitzar i estendre l'actual xarxa elèctrica, tant les línies d'alta tensió per transportar-la com les línies de mitjana i baixa tensió per distribuir-la. La vicepresidenta del grup assessor i expresidenta de Red Eléctrica Española (REE), Paulina Beato, avisa que «sense xarxa no hi ha paradís».

José Antonio Garrido, exvicepresident d'Iberdrola, defensa que la inexistència d'una xarxa elèctrica europea és un problema de futur perquè l'aposta per les energies renovables requerirà «interconnexions plenes» entre països. Però el canvi tampoc serà possible sense inventors, dissenyadors i operaris que coneguin com funciona una planta solar o el motor elèctric d'un cotxe. L'informe, doncs, aposta per la formació universitària i professional en aquests camps. A més, consideren la crisi una oportunitat –només a Alemanya s'han creat 145.000 llocs de treball relacionats directament amb mesures i tecnologies d'eficiència energètica–. Els vuit experts recomanen la creació a Catalunya d'una indústria pròpia d'energies renovables, la reconversió del sector de l'automòbil cap al vehicle elèctric, d'hidrogen o híbrid, i la creació d'empreses especialitzades en eficiència i estalvi energètic.

El govern creu que el Segarra-Garrigues pot ser viable tot i la

retallada de la UE

Camps de golf, hotels i parcs temàtics es podran fer sense permís de Medi Ambient

El govern català ha fet el que demanen des de fa anys les empreses que es dediquen a activitats amb impacte sobre el medi ambient: posar-los les coses més fàcils a l'hora de rebre una autorització. Les empreses es queixaven que els tràmits eren llargs, complexos i cars. El projecte de llei de prevenció i control ambiental que ahir aprovava el tripartit d'esquerres simplifica la tramitació i permet que el 90% d'activitats es facin sense que la Generalitat hagi de donar la seva autorització ambiental. Així, els camps de golf, els hotels, els càmpings o els parcs temàtics com Port Aventura es podran construir amb una simple llicència ambiental dels ajuntaments. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, assegura que «no es redueix la qualitat ambiental».

+ Els alcaldes, ahir, en una foto de família a la seu del Parlament Europeu. Foto: ACN

De fet, la nova llei serà exclusivament ambiental i evitarà entrar en els àmbits competencials que ja disposen de legislació sectorial pròpia. Per exemple, actualment, un local d'espectacles o una mina s'havien d'acollir a la llei ambiental, de la qual depenien les normatives de prevenció d'incendis, espectacles o explotació minera. Però, a més, la Generalitat també intervenia en l'autorització que afectava els ajuntaments. Ara ja no. L'autorització ambiental de la Generalitat ja només serà requerida per llei a unes 4.900 instal·lacions del país, que són els grans centres de producció d'electricitat, derivats del petroli, metall, ciment, vidre, paper, vehicles o, en les grans extraccions, d'aigua. És el cas de les centrals tèrmiques, les incineradores i les plantes de cogeneració o biomassa de més de 50 MW, així com de les refineries, coqueries i foses de més de 2,5 tones de producció cada hora. També requeriran l'avaluació d'impacte ambiental de la Generalitat les cimenteres amb forns rotatoris amb una producció de més de 500 tones diàries o les de forns no rotatoris de més de 50 tones al dia, així com les vidrieries de més de 20 tones diàries de producció, a més de les grans factories químiques, papereres i lleteres, així com dels grans escorxadors. En darrer terme, també es requerirà el vistiplau de la Generalitat a les fàbriques de cotxes, avions i trens de més de 30.000 m², els parcs eòlics de més de 5 aerogeneradors o bé situats a menys de 2 quilòmetres d'un altre, les centrals fotovoltaiques de més de 2 MW i les extraccions d'aigua de més de 20.000 m³ anuals en domini públic hidràulic.

Centrals eòliques, fotovoltaiques i extraccions gaudiran «d'un règim simplificat de declaració» sense necessitat d'autorització ambiental. Les activitats per sota d'aquests paràmetres de potència elèctrica, producció o superfície només requeriran una llicència ambiental que concediran els ajuntaments.

Així, serà competència exclusiva dels municipis autoritzar camps de golf, hotels, càmpings o parcs temàtics encara que siguin molt grans. L'única condició és que la Generalitat es reservarà el dret d'exigir autorització ambiental si afecten espais naturals protegits per les xarxes PEIN, de zones humides o natura. Són al voltant de 21.600 activitats. Entre les que requeriran permís ambiental de la Generalitat o l'Ajuntament sumen el 10% de les instal·lacions, de les quals només el 22% hauran de disposar, a més, d'una autorització sectorial afegida com la llicència energètica o minera. En canvi, el 90% restant d'activitats, és a dir, al voltant de 235.000 instal·lacions del país, només requeriran una simple comunicació als ajuntaments. «Només hauran de presentar la documentació i podran començar», explica el conseller. Aquest darrer cas inclou hospitals i clíniques, geriàtrics, funeràries, cementiris, cases de colònies, tallers i hotels de fins a 400 habitacions.