Foment continua fent el projecte del quart cinturó pel nord de l'Alt Penedès

L'avantprojecte del pla metropolità descartarà la proposta de Foment i col·locarà la via a tocar de l'AP-7

El nou alcalde de Sant Llorenç d'Hortons, el socialista Àlex Jover, es va reunir fa setmanes amb responsables tècnics del Ministeri de Foment per saber si es continua treballant o no en el traçat que el govern de l'Estat va plantejar el 2005: fer la continuació del quart cinturó –que ja s'està executant entre Terrassa i Abrera– pel nord del territori, després que el pla director de l'Alt Penedès hagi rebutjat aquesta via, l'anomenada A7, i hagi proposat un altre traçat batejat ara com a eix central –abans desdoblament de l'N-340–, que transcorre paral·lel a l'AP-7 en gran part del seu itinerari. La visita de Jover es produïa poc temps després que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, fes públiques les diferències que hi ha en el tripartit català i indiqués que, si finalment no s'arriba a un acord, el ministeri pot acabar per tirar pel dret i executar el que inicialment havia previst.

Segons ha explicat l'alcalde, els tècnics li van assegurar que «res no ha canviat perquè ningú ha dit el contrari» i que estan en espera de l'ordre del ministeri per posar en exposició pública el tram a l'Alt Penedès. Segons explica Jover, els tècnics li van fer saber que les previsions per començar a executar la via es poden allargar encara «uns sis o set anys».

Les explicacions dels tècnics del ministeri evidencien que encara a hores d'ara no s'ha traslladat al govern de l'Estat el document definitiu del pla director territorial de l'Alt Penedès. El futur pla director metropolità inclourà a l'avantprojecte el document aprovat a la comarca, segons han confirmat tècnics del Consell Comarcal aquesta setmana. La notícia de «l'oblit» del ministeri ha sorprès els tècnics perquè en l'elaboració del pla metropolità també hi ha un representant de Foment.

El president del Consell s'indigna i diu que si cal aniran als tribunals

Al president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Francesc Olivella (CiU), ja li va pujar la mosca al nas quan va escoltar les declaracions del conseller Joaquim Nadal sobre les diferències al govern pel quart cinturó en una entrevista a RAC1 a principi d'any, quan es dirigia en cotxe a una trobada amb els mitjans de comunicació i no se'n va poder estar de comentar-ho amb els periodistes minuts més tard. Olivella recordava que s'havia aprovat el pla director territorial de l'Alt Penedès, en què s'especifica «clarament» que la connexió amb el quart cinturó es farà a través del desdoblament de l'N-340. Olivella s'ha mostrat indignat aquesta setmana quan el diari li ha explicat la conversa amb Jover i la resposta dels tècnics de Foment. Olivella ha assegurat que «l'únic responsable en el cas que no es respecti el que diu el pla director serà el conseller i el tripartit català, i hauran de donar moltes explicacions». Olivella diu que mai ha estat partidari d'anar als tribunals, però en el cas que hi hagi un incompliment del pla director «no es descarta» iniciar aquesta via. El president comarcal diu que «el pla és ben clar pel que fa a la construcció de noves infraestructures a l'Alt Penedès i aquesta via no té cap projecte aprovat». En el pla director aprovat s'inclou que, en els trams no executats i sense estudi informatiu o projecte de traçat, el planejament urbanístic ha de recollir la traça proposada pel pla director de l'Alt Penedès. En aquest cas, sí que hi ha un estudi informatiu fet, que va ser adjudicat el 1996.

Sant Llorenç vol el quart cinturó

Jover explica que, a conseqüència d'això, el govern local prefereix frenar els projectes d'infraestructures viàries al municipi fins que se sàpiga realment per on passarà la via. «No ens podem permetre el luxe de tenir dues carreteres que trinxin el territori», diu. El govern de Sant Llorenç d'Hortons és l'únic de l'Alt Penedès que aposta obertament pel traçat nord, tot i que es manté caut a l'hora de manifestar-se públicament. L'alcalde explicava aquesta setmana que el municipi va fer una aposta clara per situar el polígon a la zona nord. «Es va fer perquè el ministeri ens va assegurar que hi hauria una via de comunicació que passaria per allà. Si ara es canvien les previsions i es fa pel sud n'haurem de parlar. Per nosaltres el millor seria que passés pel nord», conclou. Com que en sentit nord no hi ha cap via ràpida, molts dels camions que accedeixen al polígon es dirigeixen en sentit sud cap a Gelida, on poden accedir a l'AP-7, en sentit Barcelona. Aquest trànsit rodat ha col·lapsat el tram que passa per davant del nucli urbà de Sant Llorenç d'Hortons i ha obligat la Generalitat a projectar una variant pel cantó oest per evitar aquest tipus de trànsit. El projecte, que ja es va treure a exposició pública a final de l'any passat, inclou una inversió de prop de 12 milions. L'anterior alcalde, Carles Baiget, va celebrar llavors l'aprovació del projecte i va anunciar que el govern local pressionaria perquè la via es fes al més ràpidament possible i que la voluntat era que s'iniciés el 2010. Ara, el govern està en una situació de punt mort fins que no tingui clar per on ha d'anar el futur quart cinturó.

L'Ajuntament de Cunit va aprovar una moció contra el Logis Penedès amb els vots de ERC, ICV, CIU i PP desautoritzant així a l'alcaldesa Judith Alberich.

27/11/2008: Dijous de la setmana passada es va posar a votació una moció contra la instal•lació del Macropolígon Logístic de 186ha el més gran de Catalunya a terres Penedesenques, on es proposava aprofitar els "pocs terrenys comprats" per activitats de recerca i investigació.

Amb aquesta moció en contra del Logis de tots els partits de Cunit (excepte el PSC) s'anula la validesa d'una al•legació Pro-Logis de l'ajuntament de Cunit presentada per l'alcaldesa Judith Alberich (PSC) que ni tant sols havia consultat amb els seus socis de govern del PP.

Des d'ERC el conseller Ivan Faccia va denunciar aquesta falta de diàleg i negociació a l'Ajuntament de Cunit.

Des d'ICV, Toni Martínez va qualificar la defensa del PSC com de «submisio als lobbies de poder» i Montserrat Carreras des de CiU va puntualitzar que «la comarca te potencial per generar llocs de treball. Ara el govern ha de posar els mitjans».

A aquesta sessió de l'ajuntament també hi van assistir membres de la Plataforma No Fem el CIM, la policia local va retirar  les pancartes malgrat la indignació de la oposició i el gerent va amenaçar de retirar també les càmeres en cas de fer fotos. Desprès de l'aprovació de la moció contra el Logis el public va aplaudir i una vegada fora de l'ajuntament i al carrer la policia local va intentar demanar la identificació al membres de la plataforma. La mateixa policia local també va aturar pel carrer a José Mª Abril (ICV), alcalde de Banyeres per identificar-lo.

Amb aquesta votació ja son 14 els municipis que estan en contra del Logis Penedès, que juntament amb els dos consells comarcals de l'Alt i del Baix Penedès, el consell d'alcaldes del Baix Penedès, les més de 1000 al•legacions recollides contra el Pla Territorial, més de 5000 signatures contra el Macropoligon i les més de 80 entitats, grups i associacions, fan que aquest projecte fet a esquenes dels ciutadans s'hagi de retirar donat al rebuig del Penedès que busca definir un model de territori propi diferent al que les dues metrópolis (Barcelona i Tarragona) havien dissenyat i que era totalment obsolet e insostenible.

El Punt, 2 de febrer de 2009

Els ecologistes critiquen la concentració dels molins i les empreses diuen que busquen el vent

L'energia eòlica és inesgotable, neta i segura. Tot i així, hi ha grups ecologistes molt crítics amb la manera com es desenvolupa el sector a Catalunya. Rebutgen la concentració dels molins en determinades comarques i proposen com a alternativa fer parcs a petita escala distribuïts pel territori i més propers a les àrees de més consum elèctric. Les empreses instal·ladores asseguren que no concentren els aerogeneradors per caprici sinó perquè només poden implantar els parcs allà on bufa el vent.

+ El parc eòlic Serra del Tallat, inaugurat el març passat, és un dels més grans de Catalunya. Foto: EFE JAUME SELLART

Tot i que no hi ha unanimitat de criteri entre els grups ecologistes, hi ha un sector important que critica la massificació de parcs eòlics prevista en algunes comarques, com és el cas de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Així s'ha posat de manifest en les jornades sobre la implantació territorial de les energies renovables celebrades recentment a Barcelona, en les quals el geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié va presentar una proposta alternativa a l'actual model d'expansió. Saladié critica que els parcs es facin lluny dels gran centres consumidors i que «continuï havent-hi una predilecció per territoris pobres amb forts dèficits en finançament municipal». També qüestiona els beneficis empresarials tan elevats, que només «deixen un 2% de la facturació al territori, quan si es desenvolupés des del territori la facturació podria arribar fins al 90%». Saladié posa com a exemple el cas de la Llacuna, a l'Anoia, un poble amb 875 habitants en què amb la venda de l'electricitat produïda per un únic aerogenerador de 0,23 MW, propietat de l'Ajuntament, es paga la factura municipal de la llum.

La proposta del geògraf, que comparteixen altres entitats com ara el Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GPEC), és fer parcs petits distribuïts pel territori i amb més implicació dels ajuntaments. El president d'Eoliccat, Ramon Carbonell, assegura que no concentren els parcs per gust, sinó que estan condicionats pel vent. Saladié qüestiona aquesta afirmació i defensa que «hi ha bon vent a qualsevol lloc de Catalunya», perquè, segons subratlla, «el mapa eòlic marca les zones on hi ha vents amb velocitat alta i s'ha de tenir en compte que a partir dels 90 km/h s'aturen els aerogeneradors».

Altres entitats, com és el cas de la Fundació Terra, acusen els opositors de «no entendre que el canvi climàtic és més important que l'impacte paisatgístic», i lamenten «el retard de Catalunya en l'expansió del sector per les múltiples traves administratives». La instal·lació d'un parc eòlic pot costar més d'un milió d'euros, i fins ara a Catalunya, segons ha denunciat Carbonell, el procés burocràtic pot allargar-se vuit o deu anys.

El Punt, 15 de gener de 2009

Faran un consell d'alcaldes per discutir la proposta d'instal·lar miniparcs eòlics

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà convocarà tots els alcaldes en una reunió per discutir quina és la posició de la comarca arran de la proposta de l'empresa Gamesa de fer una trentena de miniparcs eòlics en una trentena de pobles alt-empordanesos. Segons va explicar ahir el president, Pere Vila, també alcalde de Llançà, la idea és que els alcaldes puguin dir la seva entorn a la proposta d'aquesta companyia, una de les més importants del sector. Gamesa ha ofert a diversos municipis de la comarca instal·lar dos aerogeneradors per acabar fent un parc repartit per tot l'Alt Empordà. Vila afirma que vol tenir de primera mà totes les opinions i que la decisió s'ha de prendre cap a un costat o cap a l'altre amb una majoria de municipis a favor o en contra. Personalment, el president del consell no creu que aquesta sigui la solució per apostar per les energies renovables però entén que les compensacions econòmiques que es plantegen facin que alguns alcaldes vegin bé la proposta. Per això vol que se'n parli en una reunió.

El Punt, 2 de febrer de 2009

La Generalitat ha autoritzat la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics més

L'objectiu del govern és passar dels 420 megawatts actuals als 3.500 previstos en el pla d'energia pel 2015.

La Generalitat ha autoritzat ja la instal·lació de mig centenar de parcs eòlics més a Catalunya, que s'han d'afegir als disset que funcionen actualment. L'objectiu del govern, segons s'ha recollit en el pla de l'energia aprovat l'octubre del 2005, és poder arribar als 3.500 megawatts (Mw) de potència eòlica l'any 2015, una xifra que quedarà força lluny dels 420 Mw actuals. El govern està apunt d'aprovar un decret que intenta simplificar el tràmits administratius per poder obrir un parc eòlic. Amb el decret es pretén accelerar el procés d'expansió d'un sector que a Catalunya presenta un important endarreriment respecte al conjunt de l'Estat, el segon del món pel que fa a potència eòlica instal·lada. A més dels parcs autoritzats, hi ha en tràmit l'obertura de 25 més.

Aliè a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC), que ha decretat la presumpta il·legalitat de dos parcs eòlics de l'Urgell-les Garrigues i la Conca de Barberà per vulnerar la llei d'urbanisme, el govern de la Generalitat continua treballant en l'objectiu d'arribar als 3.500 megawatts de potència eòlica el 2015. Catalunya té un retard històric respecte a l'Estat espanyol en la instal·lació de parcs eòlics, fins al punt que a hores d'ara la potència instal·lada no arriba ni al 3 per cent, molt per darrere de comunitats com ara Castella-la Manxa, Galícia o Andalusia, totes elles amb més de 1.500 Mw –en el cas de Castella-la Manxa ja supera els 3.000– quan Catalunya en té només 420.

En aquest intent d'accelerar el procés d'expansió del sector, el govern ha autoritzat ja la creació de cinquanta-un parcs més d'una potència total de 1.528 Mw. Aquests s'hauran de sumar als disset que ja funcionen i també als vint-i-cinc que estan en procés de tramitació, amb una potència estimada de 777 Mw. La suma de tots ells encara no permet arribar als 3.000 Mw, però el govern confia que un cop entri en vigor el nou decret d'implantació, que està a punt de ser aprovat per substituir el que va impulsar CiU el 2002, el procés agafarà embranzida.

Ubicació dels parcs La gran majoria dels parcs eòlics que funcionen actualment a Catalunya estan situats en zones rurals de les províncies de Tarragona i Lleida. Segons el mapa elaborat a partir de les dades facilitades per l'agrupació d'empreses del sector EolicCat, comarques com ara el Baix Ebre, el Baix Camp, les Garrigues, la Conca de Barberà, la Terra Alta o l'Anoia concentren el nombre més importants d'aerogeneradors.

De moment, els parcs tendeixen a implantar-se en municipis amb un fort caràcter rural que, a més a més, es troben en una situació de cert declivi. Així, com a mínim es va posar de manifest en unes jornades sobre energies alternatives organitzades recentment a Barcelona per la Fundació del Món Rural (FMR). «En general, els molins s'instal·len en municipis que tenen pèrdua de població i en què la demanda energètica no és tan important», diu Marc Costa, de l'àrea de Medi Ambient de l'FMR.

Actualment hi ha una relació directa entre la implantació eòlica i les zones amb un vent mitjà anual superior als 20 km/h. I, si s'analitzen les plantes ja autoritzades, no sembla que hi hagi un canvi de tendència. La Terra Alta, Ribera d'Ebre i les Garrigues seran comarques amb una forta concentració de parcs eòlics i per primer cop apareixen projectes a l'Alt Empordà, amb una important oposició en el territori, i també a les comarques del Segrià o del Solsonès, on fins ara no hi havia cap aerogenerador.

Els parcs eòlics en funcionament més grans de Catalunya són el Serra de Rubió, situat entre els municipis de Rubió, Òdena i Castellfollit del Boix, a la comarca de l'Anoia, amb una potència de 49,59 Mw, i el Serra de Tallat, a Vallbona de les Monges i Blancafort, entre les comarques de l'Urgell, les Garrigues i la Conca de Barberà. Entre els parcs autoritzats n'hi ha tres amb el mateix potencial i tres més que està previst que superin aquests límits. Curiosament, aquests tres últims, que seran els més grans de Catalunya, amb una potència màxima de 50.000 Kw, es concentraran a la Terra Alta.

Expectativa empresarial El president d'EolicCat, Ramon Carbonell, espera que el nou decret no alenteixi més el procés i serveixi per donar un fort impuls als parcs eòlics. «A Catalunya hem donat moltes voltes i el nostre retard de fa temps és greu si tenim en compte que el primer parc eòlic de l'Estat espanyol es va construir a Girona», recorda.

Pel que fa als 51 parcs ja autoritzats per la Generalitat, Carbonell confia que comencin a funcionar properament. «La majoria estan pendents de poder-se connectar a la xarxa elèctrica. Un tema difícil, perquè va molt carregada.»

Penedès. L'empresa que promou el parc eòlic de Pontons porta la Generalitat als tribunals

Els promotors no estan d'acord amb la regulació dels parcs eòlics que aprovarà el govern català

El parc eòlic de Pontons, encara en projecte, ja ha arribat als tribunals quan ni tan sols té llum verd per a l'execució. L'empresa que inicialment va impulsar el projecte de crear un parc eòlic a la serra de Matania, en un espai forestal, ha presentat un contenciós perquè no està d'acord que la Generalitat acabi regulant la potencia màxima que pot captar la central, segons va explicar ahir l'alcalde, Lluís Caldentey (PP). L'empresa que promou actualment el parc, la constructora Copcisa, s'ha trobat des de fa setmanes que no és l'únic interessat a desenvolupar l'activitat energètica. L'empresa Gamesa ja pren mesures al lloc.

+ Imatge del mesurador del vent que hi ha instal·lat a la serra de Matania propietat de Copcisa, a Pontons. Foto: A.M.

L'alcalde de Pontons, el popular Lluís Caldentey, confia que «al març o abril es conegui el resultat del contenciós que ha interposat l'empresa» i que a partir de llavors es reprengui el projecte. L'alcalde ha explicat que els actuals impulsors del projecte han vist que «la potència mitjana del vent en aquesta zona és de 7 metres per segon», sensiblement superior al que es va registrar fa un parell d'anys, 5,8 metres per segon, i que fins al moment no hi ha cap informe desfavorable que veti la possibilitat de fer el parc eòlic. Caldentey va puntualitzar ahir que «el parc es projecta en un espai forestal i no pas rústic». Fa dies es va donar a conèixer que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat els projectes de parcs eòlics de les serres del Tallat i Vilobí, entre la Conca de Barberà, l'Urgell i les Garrigues, perquè vulneren la llei d'urbanisme, ja que són en sòl rústic, la qual cosa posaria en dubte tots aquells projectes a Catalunya que ocupessin sol rústic.

El projecte de Pontons va ser rebutjat fa temps pel Ministeri d'Indústria perquè en la documentació no hi havia el projecte d'evacuació de l'electricitat que generaran els molins ni tampoc el projecte d'accessos per assegurar l'arribada i col·locació de les aspes de 45 metres d'alçada fins al lloc.

El fet que Indústria desestimés el projecte fins que no es presentin aquests altres projectes va fer que la Generalitat s'inhibís de donar-hi llum verd fins que hi hagués aquest informe. Segons explicava ahir l'alcalde, a data d'avui els promotors del parc han presentat «més d'una dotzena d'estudis que avalen la seva posada en marxa». El parc eòlic de Pontons, amb una trentena d'aerogeneradors, es posaria en funcionament amb una concessió de 30 anys i generaria uns ingressos pel poble al voltant de 200.000 euros a l'any, segons els càlculs del govern local. El parc va ser promogut per Eissl i l'any passat el projecte va passar a les mans de Copcisa en ser adquirida l'empresa energètica, segons va informar ahir l'empresa constructora.

Reviscolen els moviments antieòlics

Les sentències favorables del TSJC reorganitzen les plataformes contràries, que ja preparen mobilitzacions conjuntes

Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, conegudes aquesta setmana, que determinen que els parcs eòlics de les serres del Tallat i Vilobí, entre la Conca de Barberà, l'Urgell i les Garrigues, vulneren la llei d'urbanisme perquè són en sòl rústic, no només han estat acollides amb alegria, pel precedent que suposen, entre els col·lectius del Camp i l'Ebre que s'oposen als projectes que hi ha en dansa, sinó que els farà reviscolar el vessant més reivindicatiu. Plataformes gairebé inactives, com la de la Conca, anuncien trobades imminents, i ja es preveu per la setmana entrant una reunió entre moviments de tot el país per organitzar accions conjuntes. Pendents que s'aprovi el decret d'energies renovables que prepara el govern, el debat eòlic torna a estar sobre la taula.

+ En la imatge es pot observar que el coll de la Garganta queda exclosa de la Xarxa Natura 2000, que afecta a la carena del Tormo.

Les resolucions del TSJC s'han produït en el millor moment i han estat ben rebudes per les plataformes antieòliques del territori, que havien vist que els darrers anys proliferaven els projectes mentre la via judicial endegada s'allargava sense data. L'advocat ambientalista Albert Calduch, defensor de bona part de les causes, resumeix la base de la sentència: «No era lògic que es posés una instal·lació industrial sobre sòl rústic; fins ara s'ha deixat que els promotors regulessin el sector.» Tot i que admet que la regulació fa uns anys de la Xarxa Natura 2000, que fixa una sèrie d'espais protegits, «hi ha posat més seny», recorda que «s'ha de pesar en una balança la generació d'energia i la protecció del medi, i llavors es veu que la mica més d'energia que es produeix fent els parcs a les carenes no compensa la gran afectació sobre la natura, el paisatge i les espècies animals, sobretot les aus». Calduch, com ja passa en molts llocs d'Europa, és partidari de situar els aerogeneradors «en zones habitades, com ara polígons industrials».

Calduch creu que la sentència «obre camí», perquè la situació de molts altres parcs podria ser irregular. No cal anar gaire lluny del Tallat, on hi ha els parcs eòlics afectats per la sentència, per trobar-ne un exemple. Fonts de l'Ajuntament de Conesa, a la Conca de Barberà, –on en les últimes eleccions municipals va guanyar precisament un grup alternatiu sorgit de la lluita antieòlica– admetien aquesta setmana que els dos parcs que s'hi tramiten finalment «també estan en sòl rústic», per la qual cosa ara els sorgeixen els dubtes sobre si han d'atorgar o no la llicència d'activitat, l'últim tràmit que falta per construir-los. En tot cas, justificaven la seva acció fins ara: «A tu Urbanisme et diu que tiris endavant, i ho fas.»

Satisfacció

  Tot i que queda materialment envoltat pels molins, els parcs del Tallat i Vilobí no afecten ni un pam del terme de Senan, que al seu dia s'hi va oposar rotundament. L'alcaldessa, Núria Albà, s'alegra per les sentències, i reflexiona que «la Generalitat haurà de prendre ara alguna decisió». La notícia encara és calenta, però ja avança: «Suposo que la gent que vam ser fa uns anys en la lluita ens tornarem a reunir per valorar-ho i veure què fem.» Així ho confirma Francesc Calbet, un dels signants de la denúncia ara resolta, i membre de la gairebé inactiva Plataforma per Senan: «Som poca gent i estem molt cansats, però la sentència ha estat una gran alegria per a nosaltres, i suposarà una reactivació de la mobilització.» Calbet recorda que «Senan va mantenir una posició molt ferma contra els parcs, tant el poble com el consistori», però lamenta: «A les poblacions del costat ha creat molta divisió, perquè n'hi ha que només hi veuen el benefici econòmic.» En tot cas, i en espera de «veure com s'acaba el recurs que hi volen presentar», ja avança que organitzaran «un acte massiu a principi de març, una marxa entre Montblanquet i el santuari del Tallat», a la qual segurament convidaran altres col·lectius amb els quals encara mantenen contactes. Calbet, abans, vol aclarir: «No estem contra les energies renovables, però no volem que es facin d'aquesta manera, amb una concentració enorme de molins, sense cap sentit paisatgístic ni compatibilitat urbanística.»

«El Collet dels Feixos és il·legal» També força satisfeta d'entrada es mostra Roser Vernet, de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, que creu que la resolució «és important perquè posa de manifest que les coses no s'han fet com caldria». «Com a mínim som a temps de fer bé el que falta», apunta. Això sí, segons ella el dictamen «hauria de ser retroactiu», i aquí ja es mostra més escèptica, vistos els antecedents: «Tenim una carta de la Generalitat que ens dóna la raó, ja que ja admetia abans que es fes que el parc del Collet dels Feixos, a la Teixeta, és il·legal, però el van tirar endavant igualment». «Hi ha pressions molt fortes de les empreses que prevalen sobre l'administració», lamenta Vernet.

Estudis conjunts a la Terra Alta La Plataforma per la Defensa de la Terra Alta també es mostra satisfeta per les dues sentències, ja que entén que així es fan visibles algunes de les seves reivindicacions i es posen de manifest les irregularitats comeses tant per les empreses eòliques com per la mateixa Generalitat. «La majoria de parcs s'han tramitat moguts per interessos econòmics i no generals. La Generalitat i les empreses han abusat del seu poder», es queixa un dels membres del col·lectiu, Xavier Fortuño, que hi afegeix: «Ara s'hauran de revisar la majoria de parcs, ja que s'han fet en moltes ocasions de manera precipitada, i a banda d'haver saltat la normativa urbanística també han comès irregularitats en altres sentits, com ara haver-se tirat endavant tot i haver-hi informes desfavorables sobre la fauna i el medi.» Fortuño considera que els estudis d'impacte ambiental i paisatgístic no s'haurien de fer només de cada parc individualment, sinó també per al conjunt del territori afectat. Això s'hauria de materialitzar aixecant el prisma i dibuixant una macrocentral als territoris afectats per parcs eòlics, com a suma de totes les que hi ha projectades, la qual també tingués estudis ambientals propis. «Aquesta globalitat donaria una visió molt més definida de l'afectació dels territoris», considera Fortuño. La setmana vinent, en tot cas, ja avança que plataformes de tot Catalunya en defensa del territori es reuniran per buscar una estratègia comuna d'ara endavant i materialitzar les reivindicacions en una mobilització conjunta abans de la primavera.

La convivència Josep M. Font, del col·lectiu Terra i Vent de Tots de la Fatarella, es mostra menys animat per les sentències, tot i que tenen presentats dos recursos semblants contra els projectes previstos al poble. «El problema aquí no és jurídic, sinó de convivència», afirma amb tristesa. «Com que l'afectació és tan gran, i a alguns veïns els expropien terrenys i a altres no, hi ha una guerra al poble.» «L'important és veure com seguim convivint, i això no ho podrà arreglar cap tribunal», constata.