Avui no tenim paraules per expressar tot el que ens va donar la Mònica Hill.

Va ser una de les fundadores de Col.lectiu Ecologista Bosc Verd i sempre serà la considerarem la nostra presidenta.

Una gran defensora del seu estimat Penedès on lluitava sempre amb força i valentia per tal de que tothom pogués respirar un aire net i veure un territori sostenible ple de boscos i vinyes.

El seu somriure i la seva manera de dir les coses la feien especial: una persona amb valors, ètica i coratge. Res ni ningú la podia aturar quan defensava un dels seus principis.

La recordarem a les nostres reunions sempre amb els quicos a la mà, una copa de cava i aquells ulls plens de vida.

Ens has deixat molta feina feta però en queda molta per fer. Ens tocarà intentar estar a la teva alçada. Sabem que serà difícil però confiem que quan perdem el nord, des d'allà on siguis, ens donaràs l'empenteta que sempre donaves.

T'estimem i t'enyorarem sempre. Cuidarem molt a tota la teva família que són part de la nostra.

Allà on estiguis dona guerra i descansa en pau.

Col.lectiu Ecologista Bosc Verd

Sos Penedès presenta en roda de premsa la seva Alternativa a l’Avanç de Pla Territorial del Penedès basada en tres punts:

1. Una Auditoria Ambiental, econòmica i social, prèvia. Abans que Territori dibuixi una ratlla sobre el Penedès volem els estudis previs sobre Sostenibilitat, Agricultura, Empresa, Societat i Medi ambient. Si es vol construir un model de territori amb un mínim de responsabilitat, cal tenir en compte els 10 criteris que el mateix Avanç proposa. S’ha de consultar els Departaments corresponents i les entitats expertes en matèria ambiental i climàtica.
2. Posteriorment, en base a aquests estudis, es debatrà, amb tots els agents del Territori, el model més adient. La seva correcta elaboració ha de servir, en el futur, de referència per gestionar el territori.
3. Creació d’una taula de treball efectiva de tots els sectors implicats per gestionar el Pla de manera gradual a mesura que es van resolent les prioritats, com poden ser:
   1. La gestió de la crisi industrial de l’automòbil, del tèxtil o el cuir.
   2. El desenvolupament del projecte per a una regió agroalimentària tal com diu Konrad Schreiber.
   3. La reestructuració del sistema urbà costaner.
   4. Establir un programa d’implantació energètica neta, de proximitat i d’autoproducció a escala regional.
   5. Redactar i gestionar un projecte d’extensió de la fibra òptica per tot el territori.
   6. Aquests projectes són prioritaris, necessaris per dotar al territori d’eines que generin riquesa efectiva i llocs de treball qualificats i s’han de resoldre d’immediat, abans d’abordar el llarg procés de desenvolupament del Pla Territorial.

Veure més informació

Molts en aquest mesos hem pogut conèixer millor els magnífics paratges del Penedès, però sempre hi ha un espai per poder aprendre més de la natura. I volem aprofitar que s´apropa Sant Jordi per tal de recomanar-vos alguns llibres per que entre tots continuem preservant, defensant i gaudint del nostre entorn.

Us recomanem:

	Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears (Descobrir la Natura). Edició en català. Es la primera guia de camp que tracta de forma exclusiva les 67 especies de amfibis y rèptils presents en el àmbit dels Països Catalans. 280 fotografies i una vintena de dibuixos per poder identificar les especies.
	Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra (Descobrir la Natura. Guies) La primera guia exclusiva d´aus. 1000 dibuixos que identifiquen els diversos plomatges segons el sexe i l´edat de les aus.
	Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Es molt completa i podreu descobrir tota la varietat que trobem als nostres camps.
	101 flors de camp, de marges i vores de Catalunya: que cal conèixer (Miniguia de camp) En aquesta guia es recull una tria molt representativa de les flors silvestres més vistoses i freqüents que es poden trobar tot passejant pel camp o per camins de  foravila: enmig dels conreus, a prats i erms, vora carreteres i corriols i als marges dels sembrats.
	101 Arbres De Catalunya: que cal conèixer (Miniguia de camp) Els 101 arbres d'aquesta guia són els que podreu identificar quan sortiu al medi rural i les muntanyes, tant els autòctons com aquells exòtics que ja formen part del paisatge. D´aquesta col·lecció també en podeu trobar  d'ocells, amfibis, bolets, papallones, petits mamífers i rapinyaires.
	Flora i fauna de l'espai natural Parc del Foix. En aquesta guia trobarem representades al voltant de 700 espècies de flora i fauna d'aquest espai natural del nostre país, de les més comunes a les més singulars. Adreçada a un públic ampli, ofereix la possibilitat de trobar, identificar i conèixer la immensa biodiversitat d'aquest paratge natural.
	Un tomb pel Foix. De Xavier Bayer i Gonzalez Es un gran llibre pels més petits de la casa. On aprendran molt del Foix i la seva riquesa.
	Vida quotidiana a l'Alt Penedès (1870-2000) Va sortir a la venda gràcies als micromecenes. L'autora és Montserrat Sala i Figueras, mestra jubilada de la Rovira Roja, que ha estat aplegant durant anys testimonis i documents que ens parlen de la vida rural a l'Alt Penedès. Es pot trobar a Vilafranca al Vinseum.
	Les Fonts del Penedès I els seus voltants (2ª part) de Manel Córdoba i Martínez Aquest llibre ens apropa a les 29 fonts que existeixen en tot el territori de Sant Pere, a més de tot un seguit de fonts de diferents municipis del Penedès, de les quals es descriu l’estat de cadascuna d’elles, la forma d’arribar-hi, els seus voltants, llacs, ruïnes, pèlags, coves, castells, molins i salts d’aigua, entre d’altres curiositats. Tan mateix, algunes estan il•lustrades amb fotografies en color, en les quals s’aprecia el seu estat de conservació.
	L´Alt Penedès per camins i dreceres del Joan Domènech Es un llibre on es detallen excursions per l´Alt Penedès. Un seguit de caminades per conèixer el medi físic, la historia i el paisatge de la comarca.
	La vinya i el vi del Penedès. 1850-2018 del poeta Santi Borrell Premi al millor llibre de món sobre vins europeus. Es tracta dels Gourmand World Cookbook Awards, un dels premis de més prestigi, ja que enquadra totes les temàtiques i categories sobre els llibres que parlen sobre els vins d’Europa. A la vegada, ha rebut el segon premi com a millor llibre del món en la categoria ‘història del vi’. La vinya i el vi del Penedès. 1850-2018’ mostra l’evolució del sector a partir de l’aparició dels primers grans comerciants de vi del Penedès, molt centrat en la pagesia i en la comercialització del vi. No hi falta un capítol dedicat als preus del raïm, o d’altres dedicats a les cooperatives penedesenques, als cellers elaboradors de vi base o als cellers embotelladors de vins de qualitat, que s’obre amb l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges.

La plataforma valora positivament els 10 criteris de l’avanç de Pla   però alerta que, les propostes que exposa en els propis documents, a part de que els contradiuen, no obeeixen a cap criteri científic ni racional, i troba inadmissible que el Departament de Territori i Sostenibilitat doni per feta la implantació logística al Penedès, abans de tenir cap estudi específic i d’haver iniciat el debat amb la ciutadania. SOS Penedès demana tres accions prèvies al desenvolupament del Pla:

1. Una Auditoria Ambiental, econòmica i social, prèvia. Abans que Territori dibuixi una ratlla sobre el Penedès volem els estudis previs sobre Sostenibilitat, Agricultura, Empresa, Societat i Medi ambient. Si es vol construir un model de territori amb un mínim de responsabilitat, cal tenir en compte els 10 criteris que el mateix Avanç proposa. S’ha de consultar els Departaments corresponents i les entitats expertes en matèria ambiental i climàtica.
2. Posteriorment, en base a aquests estudis, es debatrà, amb tots els agents del Territori, el model més adient. La seva correcta elaboració ha de servir, en el futur, de referència per gestionar el territori.
   1. Revisió dels Plans Territorials de rang superior a través del procés d’innovació en aquest Pla. Fins ara els Plans Territorials Parcials (PTP) s’han basat en criteris desenvolupistes i en plans redactats fa mig segle, com és el cas del Pla Territorial General de Catalunya que és del 1995 . Ni l’emergència climàtica, ni les crisis econòmiques sistèmiques, ni les plagues víriques, òbviament, hi eren contemplades. Ara cal un ‘feedback’ i que aquest pla pugui donar resposta a sistemes sectorials i generals que fins ara s’han mantingut inamovibles.
   2. Abordar amb profunditat la crisi econòmica generada per la situació actual. El desconcert generat en el món econòmic i laboral dels últims esdeveniments de tancaments i reduccions d’indústries de l’automòbil, afegit a les que ja existien a les crisis del tèxtil, el cuir i, més recent, del cava, fa necessari un estudi a fondo de la situació econòmica i laboral, de les possibilitats reals del Territori de generar riquesa i fomentar la cohesió social. Sense això, el Pla, no servirà de gran cosa. Cal saber on invertir adequadament.
   3. Debatre la logística global en el marc de l’actual crisi. Tampoc estava sobre la taula la importància de la logística global que ens afecta de ple i que, a la llum de la macro regió a que pertanyem -Barcelona-Lió- i de la concentració urbana sobre la franja litoral, cal una revisió del sistema urbà -Barcelona-Tarragona- i, si cal, l’ampliació cap a l’interior territorial i revisar, amb més perspectiva, el sistema de transport del territori inter-metropolità. Això facilitarà resoldre amb més claredat, eficiència i amb mitjans tècnics més actuals, el sistema de transport públic intern.
3. Mentrestant, abordar la situació critica a través d’unes primeres intervencions urgents, reconegudes com a prioritàries pels propis estudis de l’Avanç.
   1. Aplicació de la moratòria urbanística sobre plans d’expansió i creixement. Sos Penedès porta molt de temps insistint en la paralització de plans dirigits a la innecessària creació de grans polígons logístics; de plans que ocupen la zona del litoral de la Costa Daurada, totalment degradada; o de la creació de macro complexos hotelers, comercials i de lleure que no fan més que tirar llenya al foc de la crisi en que està immersa l’economia turística de la costa.
   2. Revisió dels sòl urbanitzable residencial dels POUMs municipals. Segons dades del mateix document de l’Avanç El fort increment demogràfic -augment d’uns 145.000 habitants des del 2001-. L’existència de més de 115.000 habitatges buits o de 2a residència -representen entorn dels 300.000 habitants- i  un excés de sòl residencial en sòl urbanitzable -100.000 habitatges més-, demanen una reducció dràstica d’aquest sòl residencial. Això representa una revisió dels POUMs municipals a la baixa. No podem créixer demogràficament quan els llocs de treball estan entorn dels 90.000, mentre tenim uns 127.000 treballadors oficials. La situació demana un estudi a fondo del sector laboral i demogràfic paral·lel a les activitats econòmiques.
   3. Creació d’una taula de treball efectiva de tots els sectors implicats per gestionar el Pla de manera gradual a mesura que es van resolent les prioritats, com poden ser:
      1. La gestió de la crisi industrial de l’automòbil, del tèxtil o el cuir;
      2. El desenvolupament del projecte per a una regió agroalimentària tal com diu Konrad Schreiber.
      3. La reestructuració del sistema urbà costaner.
      4. Establir un programa d’implantació energètica neta, de proximitat i d’autoproducció a escala regional.
      5. Redactar i gestionar un projecte d’extensió de la fibra òptica per tot el territori.
      6. Aquests projectes són prioritaris, necessaris per dotar al territori d’eines que generin riquesa efectiva i llocs de treball qualificats i s’han de resoldre d’immediat, abans d’abordar el llarg procés de desenvolupament del Pla Territorial.

Comentari sobre la participació ciutadana:

La veu ciutadana, en el marc d’una democràcia plena, és un element de pes en la presa de decisions. No només serveix per a formalitzar el procediment.
Quan a la xerrada de presentació de l’Avanç de Pla Territorial del Penedès es remarca que el procés de participació ciutadana no serà vinculant, hem de recordar: Excusa no demanada, culpa confirmada. Agraïm l’arrauxada de sinceritat per recordar-nos qui mana i el paper secundari que, des de l’Administració, en el nostre sistema democràtic, se li dona a la societat civil.  Ja sabem, ve de lluny, que se´ns senti molt i se´ns escolti poc. Esperem que en successius governs, aquesta part del tracte amb la gent gaudeixi d’una millora considerable.

Plataforma SOS PENEDÈS

Avant Projecte del Parc Eòlic Pontons

Diagnòstic del territori i del medi ambient del Parc Eòlic Pontons

Estudi d’alternatives i anàlisi d’impactes, del Parc Eòlic Pontons

Comunicat de Bosc Verd – EdC i SOS Penedès 23/11/2020

1. Afavorir la diversitat territorial mantenint la referència a la matriu biofísica.
2. Establir un model territorial sostenible i resilient que integri les variables ambientals, socials i econòmiques i doni resposta al canvi climàtic.
3. Integrar transversalment el paisatge en la planificació territorial reconeixent-ne l'interès social i econòmic.
4. Planificar els espais oberts de manera proactiva i estratègica.
5. Moderar el consum de sòl prioritzant el reciclatge dels teixits urbans i minimitzant el creixement en extensió sobre l'espai obert.
6. Potenciar el model territorial amb estructura nodal mitjançant l'enfortiment de ciutats i viles principals.
7. Garantir un model urbà compacte que millori la qualitat urbana.
8. Afavorir una visió supramunicipal per tal de millorar l'eficiència del territori.
9. Garantir l'accessibilitat als serveis, als béns i a les oportunitats.
10. Promoure una mobilitat de proximitat i sostenible fo10 criteris de l’avanç de Pla mentant especialment el transport públic.

El Col·lectiu Bosc Verd-EdC i SOS Penedès ens oposem a la construcció d'un Parc Eòlic al terme municipal de Pontons que implicarà fer una línia d'evacuació de més de 20 Km, de Pontons a Moja. Aquest parc estarà format per 9 aerogeneradors de 200 m d'alçada (tres vegades el campanar de Santa Maria) que s'ubicaran en una zona de pas migratori d'ocells, de nidificació de rapinyaires com l'esparver, l'astor, l'àliga marcenca, l'aligot i el falcó pelegrí.

A l'entorn del parc hi ha nius d'àliga cuabarrada i àliga daurada que utilitzen la zona del parc com a espai de caça. Aquests rapinyaires son l'emblema de les nostres serres i indicadors de la biodiversitat.

Per això Col·lectiu Bosc Verd-EdC i SOS Penedès estem contra de la construcció del parc en aquesta zona. No volem d'industrialitzar els nostres boscos més verges, més tranquils el Penedès. A més la zona triada forma part del corredor biològic entre les Serres d'Ancosa, el Montmell i l'Alt Gaià.

La producció de les energies renovables són el futur, però cal que siguin de proximitat a la demanda energètica, que potencïin l'autoproducció als nostres municipis i que no malmeti les zones agroforestals més preuades pel seu valor paisatgístic i ecològic de connector biològic de fauna i flora. Posar aerogeneradors a les muntanyes més altes del Penedès, comportarà un gran impacte visual, posarà en perill les nostres aus rapinyaires, moltes d'elles en perill d'extinció com l'aigua cuabarrada.

Des de Bosc Verd-EdC i SOS Penedès no estem d'acord que s'impulsin projectes de gran envergadura que hipotequen el nostre futur, com el Parc Eòlic de Pontons, l'Autòdrom de Terramar de Ribes, l'urbanització de La Plana del Castell del litoral de Cunit, la logística al Penedès, el Quart Cinturó, l'ampliació d'urbanitzacions de Calafell-Vendrell, un nou polígon industrial a Masquefa (Clot del Xarel·lo 2) i tants altres projectes que estan sobre la taula.

Tots aquests projectes tenen el vistiplau de la Generalitat o de la Comissió d'Urbanisme del Penedès (participada pels governs de la Vegueria), que modificaran el territori en la línia del creixement, en plena pandèmia amb restriccions de llibertats fonamentals, amb confinament perimetral municipal i quan s'està discutint el Pla Territorial del Penedès. Tot plegat sembla que no els importi la participació ciutadana, que la democràcia passi per hores baixes per la pèrdua dels drets i que ignorin el canvi climàtic tan alegrement.

Per a més informació podeu descarregar-vos el comunicat de premsa del Col·lectiu Bosc Verd i SOS Penedès en format pdf clicant aquí.

Ubicació dels aerogeneradors

Línia d'evacuació

L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA), i Bosc Verd - EDC han presentat denúncia per possible delicte ecològic, contra Miquel Delgado Almansa, alcalde de Castellet i la Gornal.

Des del dia 1 de setembre s’estan portant a terme les obres per a la implantació d'un espai d'aparcament al costat de la carretera BV-2115 al seu pas pel nucli de Castellet, del terme Municipal de CASTELLET I LA GORNAL.  L’espai afectat és Sòl No Urbanitzable i es troba dins del Parc del Foix. 

Les obres s’estan fent sense haver-se sotmès prèviament el projecte a un procés  d’Avaluació Ambiental, segons preveu la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Ens veiem obligats a denunciar aquesta possible il·legalitat i, per tant, demanar la paralització cautelar d'aquest projecte, fins que no es faci un estudi d'impacte ambiental, tal com preveuen les normes legals, ja que aquest espai està i forma part de la Xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

El propi redactor del document del Projecte admet que: Pel fet de poder afectar espais de la Xarxa Natura 2000, el Pla requereix una avaluació ambiental estratègica simplificada, en els termes que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.Però, en canvi, ens consta que aquest projecte no ha passat per l’Oficina Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona.
Els treballs estan tenint un fort impacte ambiental i els gestors del Parc, de la Diputació de Barcelona, estan tolerant i encobrint aquesta actuació  il·legal de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.
Lleis que s’han infringit:

1. LLEI 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. («BOE» 299, de 14-12-2007.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
2. Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. («BOE» 296, de 9-12-2013.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
3. LLEI 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE). («BOE» 171, de 19-7-2006.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat