L'exalcalde de Collbató Francesc Xavier Raventós ha acceptat cinc anys de presó, vuit d'inhabilitació per exercir com a càrrec públic i una multa de 12.000 euros per haver malversat 76.426 euros entre els anys 2001 i 2003, en què va dirigir l'Ajuntament. El fiscal sol·licitava deu anys de presó i quatre d'inhabilitació pels delictes de malversació i falsedat documental. La rebaixa va arribar ahir, després que l'advocat de Raventós aconseguís un acord de conformitat amb la fiscalia abans del judici, que es va fer a l'Audiència de Barcelona. Raventós, que militava en el PSC, va haver d'admetre davant del jutge que havia obtingut els diners de manera fraudulenta. En concret, va demanar a Comptabilitat prop de 8.000 euros per despeses relacionades amb el seu càrrec i va ordenar pagaments en efectiu a diferents creditors de la corporació local, que es va quedar parcialment.

L'Ajuntament de Collbató, que també s'havia personat en la causa, està satisfet del pacte, ja que, com explica l'actual alcaldessa, Josefina Martínez, es pretenia que l'exalcalde retornés els diners. En aquest sentit, l'advocat de Raventós va assegurar que ho farà i que, a més, demanarà l'indult. De moment, doncs, no entrarà a la presó fins que no es resolgui la petició de suspensió de la pena.

Una portaveu de REE ha explicat a aquest diari que la data del 2013 no obeeix a cap retard provocat per l'oposició que ha trobat l'autopista elèctrica de 400 kV, projectada per unir les centrals aragoneses amb la xarxa catalana i la MAT de Bescanó cap a França a través d'una connexió entre Penyalba, Montsó i Isona, sinó a la llarga tramitació que encara ha d'afrontar el projecte. Un cop es decideixi el traçat entre les diverses alternatives proposades per REE, cosa que ara per ara sembla lluny de consensuar-se, s'hauran de fer les expropiacions en 14 municipis d'administració catalana i 17 d'administració aragonesa. I, després d'això, construir les torres i les dues centrals transformadores previstes. L'anomenada MAT de Ponent està inclosa en el pla director de REE per al període 2002-2011, però com molts altres projectes, la seva realització s'acaba allargant més enllà d'aquesta data.

És el primer cop, però, que REE posa ja una data concreta per al projecte. I ho ha fet sense haver respost encara als alcaldes i als consells comarcals de la zona afectada, als quals va plantejar fa sis mesos diversos itineraris alternatius i els va demanar que s'hi pronunciessin. Això n'ha molestat uns quants. «Això no s'entén. Encara no ens han contestat i ja estan posant dates. El que haurien de fer és retirar el projecte i no tornar-lo a presentar fins que no hi hagi consens amb els municipis afectats», sosté l'alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells.

Perquè, de moment, els municipis afectats als dos costats de la frontera administrativa catalanoaragonesa s'han manifestat en sentit obertament contrari al projecte, tot i que una coordinadora d'alcaldes del Pallars i la Ribagorça s'han plantejat que, almenys com a mal menor, es faci servir el traçat d'una línia ja existent de 115 kV entre Pont de Montanyana (Ribagorça) i Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Les torres d'alta tensió estan aixecades seguint una carretera que uneix la Franja de Ponent amb Tremp i Isona. REE havia plantejat diversos traçats alternatius en aquest sector, entre Montsó i Isona, que afectaven dos espais d'interès natural i un de fauna protegida, passaven a tocar del nucli més habitat de la zona (Tremp) i preveien la instal·lació d'una central transformadora a menys d'un quilòmetre de Figuerola d'Orcau, un poblet situat dins del terme municipal d'Isona i Conca Dellà.

Els redactors del pla director sabien que Foment estava treballant en la creació d'una línia de tren de mercaderies que uniria Tarragona amb la línia Castellbisbal / Papiol - Mollet- Sant Fost, i per això van fer una reserva de terrenys per a aquesta nova via paral·lela al TGV. L'esforç per dissenyar des del territori el desenvolupament de les infraestructures no ha donat cap resultat. El Ministeri de Medi Ambient va enviar fa dies als ajuntaments de la comarca uns traçats que no tenen res a veure amb la proposta que va recollir el pla director. El projecte, amb dos traçats alternatius que travessen el territori amb un recorregut sinuós, ha aixecat la indignació dels polítics de la comarca. De fet, ja és el segon cop en menys de quinze dies que veuen com el que van preveure no és respectat per les administracions. Ahir aquest diari es feia ressò de les queixes del Consell de l'Alt Penedès i d'ERC per la decisió del govern català que no incloure la proposta de creixements ni la proposta de traçat de la nova N-340 –el nou eix viari que ha de connectar amb el quart cinturó a Abrera– que es feia en el pla director per al pla territorial metropolità.

La comissió permanent del consell d'alcaldes de l'Alt Penedès es va reunir a final de la setmana passada per valorar els documents i va acordar la presentació d'al·legacions a la consulta que ha fet el govern de l'Estat espanyol. Avui es preveu que el consell d'alcaldes ratifiqui aquest acord. Diversos governs locals dels municipis afectats, com ara el de Sant Sadurní d'Anoia, ja han presentat les seves queixes. Altres, com ara Vilafranca, han optat per expressar el seu rebuig a través del ple. Dimarts, un dia abans de tancar-se el termini per presentar al·legacions, el ple va aprovar una moció d'urgència presentada pel govern local en la qual es mostra «el total desacord» de l'Ajuntament amb les opcions del traçat previstes que «destrossa el territori, no respecta la carta del paisatge ni el pla director, i impossibilita el desenvolupament de sòls urbanitzables, industrials i residencials».

La moció, que es va aprovar per unanimitat, va incloure la petició defensada per la majoria de grups d'adjuntar a les al·legacions presentades el pla director. La nova línia de mercaderies que es construirà, d'uns 100 quilòmetres de llargada, permetrà alliberar el trànsit de les línies actuals.

La proposta que s'inclou en el pla territorial ja respon a les primeres modificacions demanades pels dos socis recelosos del projecte, ERC i ICV, i que el PSC va acceptar en l'avantprojecte presentat l'abril de l'any passat. L'eix del quart cinturó baixa des de Terrassa i Sabadell per anar a fondre's amb les reserves de sòl ja previstes en la històrica interpolar nord. A més, s'ha incorporat una modificació durant la consulta de l'avantprojecte perquè la via no travessi el nucli urbà de Lliçà d'Amunt, i el voregi pel nord amb una circumval·lació. Però aquest dibuix no és encara l'alternativa preferida pel govern català, i, tenint en compte que ERC i ICV hi volen més canvis, el pla territorial metropolità (PTM) aprovat ahir recull explícitament que es plantejaran altres opcions: «En el cas d'aquelles infraestructures que tinguin un tràmit específic i/o depenguin d'una altra administració, la concreció definitiva del traçat correspon a aquest tràmit específic.» És a dir, que el govern català no plantejarà les seves alternatives de traçat fins que el Ministeri de Foment no tregui a informació pública l'estudi informatiu de la seva proposta entre Terrassa i Granollers. CiU ha reaccionat immediatament i ha afirmat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), hauria de paralitzar la tramitació del PTM «fins que no sigui capaç de concretar les grans infraestructures de mobilitat». CiU considera una cortina de fum el principi d'acord per fer el quart cinturó expressat pel PSC, ERC i ICV en el recentment aprovat pacte nacional d'infraestructures.

A diferència de l'avantprojecte de PTM presentat l'abril de l'any passat, el document aprovat ahir sí que defineix clarament la connexió a Abrera del quart cinturó amb la futura autovia A-7 i el seu traçat per l'est de Sant Llorenç d'Hortons i el sud de Sant Sadurní d'Anoia. El pla també recull la via de connexió del quart cinturó amb la C-16 i l'autovia A-2 de Lleida entre Martorell i Vacarisses, així com el túnel de la Conreria a la B-500. També es preveuen el desdoblament de la C-59 entre Palau-solità i Caldes de Montbui, les calçades laterals a la C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa, o la via per a vehicles pesants d'accés al port de Barcelona. El document dibuixa els tres carrils reservats per a busos i vehicles d'alta ocupació –bus/VAO– a les tres principals entrades de Barcelona per la Diagonal, la Meridiana i la C-31 per Montgat.

El president comarcal d'ERC, Jesús Salius, ho va definir ahir: «Per a la Generalitat l'Alt Penedès no és res més que estadístiques i xifres.» L'àrea metropolitana necessita espai per expandir el seu creixement i, de moment, l'Alt Penedès és un lloc on poder fer aquesta expansió, «sense importar ni com es viu ni de què es viu aquí», va dir. Aquest és el resum que el líder d'ERC va fer ahir després que divendres el president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, Francesc Olivella (CiU), va votar en contra del pla territorial metropolità. Olivella va recordar que el pacte entre les dues administracions era de respecte envers el contingut del pla director de l'Alt Penedès. «I no ha estat així», va dir Olivella. El president del Consell Comarcal de l'Alt Penedès creu que no s'ha de traslladar la idea que a la comarca s'actua amb idees «integristes» del territori, però creu que s'ha de respectar el potencial que ofereix la viticultura, el paisatge i el territori. «En aquest moment, el pla territorial metropolità té un esperit que no s'adiu amb el que els penedesencs volem per a l'Alt Penedès», va dir Olivella.

El grup municipal de la CUP de Vilafranca del Penedès ha presentat al·legacions al pla parcial de la Pelegrina que va aprovar el govern local el febrer d'aquest any perquè en el tràmit no s'inclou una agenda de desenvolupament urbanístic del sector i perquè el creixement previst –amb una ocupació de 150.000 metres quadrats de sòl rural i la construcció de 830 nous habitatges- «fomenta la creació d'un barri perifèric i dormitori, desequilibris demogràfics, dels serveis municipals i un desenvolupament insostenible». La CUP considera que el pla que va aprovar el govern anterior (PSC) està «sotmès als interessos del mercat» i que no planteja solucions a l'accés a l'habitatge, ja que tan sols un 20% dels habitatges que s'hi construeixin seran de protecció pública, segons asseguren. La formació ho va explicar dilluns i va aprofitar per criticar la política que va aplicar el PSC en el govern local. Els responsables de la CUP va afirmar que «lluny d'apostar per un model de desenvolupament equilibrat, el model urbanístic del PSC ha provocat el malbaratament de sòl més important en tota la historia de Vilafranca i una pujada de preus irracional. En comptes d'intentar evitar-ho s'han posat tots els mitjans per afavorir-ho», van explicar. La CUP ja ha deixat clar que s'oposarà a qualsevol nou desenvolupament urbanístic sense que s'hagi aprovat el pla local d'habitatge o l'agenda urbanística.