El projecte estableix un augment de l'àrea esquiable que havia tingut temps enrere l'estació, que arribaria als 35 km de pistes, i una gran operació immobiliària a peu de pistes que, teòricament, ha de servir per finançar l'estació: 562 habitatges als afores del nucli de Betren, que confluirien en una gran plaça central envoltada d'hotels i establiments comercials, més un equipament de residència universitària, que seria el nucli de l'activitat d'estiu.

La quantitat d'habitatges previstos multiplica per cinc el que permet l'actual normativa urbanística per a aquesta zona.

La comissió d'Urbanisme, però, no ha emès un no definitiu i podria aprovar la iniciativa més endavant. La Generalitat troba a faltar un «pla d'etapes» que garanteixi la realització de totes les inversions compromeses a mesura que es desenvolupa la zona residencial i hotelera. La Generalitat tampoc està d'acord en la densitat dels habitatges i reclama també un estudi de mobilitat que justifiqui les places d'aparcament previstes i un altre sobre la sostenibilitat del projecte. Si els promotors afegeixen aquests estudis a la seva proposta i la tornen a tramitar, tindran via lliure, segons van avançar fonts del Departament de Política Territorial.

«L'únic històric aquí és la presa de pèl que intenten el ministre Sebastián i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN)», va afirmar ahir la plataforma Apaguem les Nuclears, que diumenge ha convocat una marxa a peu des de Camposines fins a Ascó. A través d'un comunicat, el col·lectiu va advertir que Ascó I ingressa cada dia 600.000 euros, i que l'empresa titular pagarà la multa amb 25 dies i 16 hores de facturació. «La fuita va produir-se sense declarar-la durant 72 dies, i per tant Iberdrola i Endesa encara han guanyat la facturació de 46 dies i 8 hores més», conclouen.

Per la seua banda, Ecologistes en Acció ha exigit al Ministeri d'Indústria que faci efectiu el cobrament de la multa, tot recordant que la sanció que va imposar-se a Vandellòs II l'any 2006 ha trigat molt a pagar-se, pels recursos presentats per l'empresa. Segons l'entitat, el més aconsellable és la clausura i el desmantellament de la central, ja que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) «no està capacitada per administrar les centrals nuclears catalanes». A banda, el Gepec assenyala que la sanció a la central d'Ascó hauria de ser el triple de l'actual (46,2 milions), tot i que si s'arribés a conèixer el total de la fuita s'elevaria la gravetat de l'accident, i caldria retirar la llicència a Endesa i plantejar el tancament de la planta. Segons el Gepec, continua sense saber-se l'abast real de la fuita, com a conseqüència de les «dificultats» que el CSN hauria posat a la investigació de la fiscalia de Medi Ambient.

Finalment, Greenpeace va reiterar que la sanció és «insuficient», i va acusar el Ministeri d'Indústria de «voler girar full». En declaracions a ACN, el portaveu Carlos Bravo va advertir que Indústria ha fet els càlculs a partir de la denúncia de Greenpeace, sense tenir en compte que els mesos anteriors la central ja emetia material radioactiu al medi ambient.

A Vilafranca del Penedès, el Museu de Vilafranca ha canviat de nom i ara es diu Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, i està sent objecte d'una profunda remodelació tant estructural com pel que fa al projecte museològic. A Sant Sadurní d'Anoia, l'Ajuntament dissenya un centre d'interpretació del cava en una antiga fassina. Les dues infraestructures –que juntes superen els divuit milions d'euros d'inversió– són l'exemple més clar de l'aposta que està fent el territori per dotar de contingut tota l'oferta de l'enoturisme, que va començar a ser present fa 12 anys al territori i que després de vèncer les «incredulitats del territori» s'ha acabat imposant, tal com explicava dijous passat el president del Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, Lluís Valls. En l'actualitat, la comarca té 135 empreses censades, les quals ofereixen serveis de turisme enològic, i les iniciatives no paren de créixer perquè hi ha mercat, asseguren. Tot i així, les úniques dades oficials de què es disposa encara són les que al·ludeixen als més de 300.000 turistes que cada any visiten les 84 caves que té repartides Sant Sadurní pel seu terme municipal, però no pas de tota la comarca. Per això, el consorci va haver de reconèixer que de dades oficials de turistes ara per ara no en tenen i que un dels objectius d'aquest mateix any és crear un observatori que oficialitzi les xifres i que detecti les necessitats del sector.

Els membres del consorci saben que la tasca de l'observatori és clau si la intenció és consolidar portes enfora «el projecte de turisme i valors», al qual feia referència Valls, amb xifres de visitants a la mà. Una de les coses que demanen més els operadors turístics és el volum de visitants i l'oferta que donen. L'oferta la van mostrar dijous, deixant clar que darrere del projecte que ara exposen hi ha dotze anys de treball previ, sempre envoltat de vinyes.

Les comportes les van obrir diumenge, i ahir al migdia ja eren ben visibles els efectes al pas del riu Segre per Balaguer, uns quaranta quilòmetres aigües avall de l'embassament de Rialb. El riu ha començat a ocupar la zona enjardinada i de passeig que hi ha al marge esquerra del riu, i s'han posat tanques per impedir l'accés de vehicles a l'aparcament que hi ha al costat del pont vell.

Més avall, a Lleida, l'altre gran nucli habitat que travessa el Segre, la Guàrdia Urbana també ha muntat un dispositiu per evitar que els vianants i els vehicles accedeixin al parc fluvial del Segre: un lloc de passeig des del qual ahir s'havien de llançar els focs amb què clouen les festes de maig que ha viscut la capital del Segrià aquest cap de setmana. A mitja tarda, el Segre ja començava a ocupar algunes zones de la llera fora del seu llit habitual al seu pas per la ciutat.

La culpa és l'abundant aigua que ha caigut durant l'últim any a la conca del Segre, i especialment la neu que s'ha acumulat durant l'hivern al Pirineu i que les bones temperatures estan començant a fondre. L'embassament de Rialb ja ha arribat als 352 hm³ d'aigua i no pot suportar-ne més. Almenys fins que no finalitzin les diferents proves de càrrega que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre està fent des que es va inaugurar l'embassament, l'any 2000. Quan estigui a ple rendiment, Rialb podrà emmagatzemar 430 hm³, i es convertirà en el segon més gran dels Països Catalans, darrere del de Mequinensa. Aquest ha estat el primer cop que la CHE ha hagut d'obrir comportes a Rialb.

Segons una portaveu de la CHE, la mesura no ha de comportar més complicacions extraordinàries per a les ciutats del curs del riu que les habituals d'una primavera molt plujosa. «Ara mateix estem deixant anar de Rialb tanta aigua com entra de manera natural: 60 m³ per segon.»

El Vallès Occidental i el Vallès Oriental sumen 1,2 milions d'habitants, el 77% de la població que té la ciutat de Barcelona. I lideren la producció industrial en nou de les deu branques d'activitat presents a Catalunya, ja que només el Baix Llobregat els supera en el camp de la indústria de l'automòbil. Malgrat això, aquesta posició preeminent no s'ha traduït en una xarxa d'infraestructures potent. Els grans eixos viaris i ferroviaris tenen caràcter radial i es van concebre per enllaçar amb Barcelona. Només el corredor de l'AP-7 trenca la radialitat, però no garanteix una connexió eficient, per exemple, entre Terrassa i Granollers.

Segons les dades d'Adif, que executa els treballs, ja hi ha sis trams que estan enllestits, on només s'està pendent d'acabar el muntatge de les vies i la instal·lació elèctrica. Són gairebé 43 quilòmetres, entre la Roca del Vallès i Riudellots de la Selva, amb l'excepció d'un tram entremig, de Maçanet a Sils, de 5,6 quilòmetres, on les obres estan al 82% perquè encara hi falta acabar dos passos inferiors.

El grup municipal d'ERC de Sant Pere de Riudebitlles està repartint al·legacions ja fetes pel grup municipal perquè els veïns les presentin abans del 24 d'aquest mes, quan acaba el termini d'exposició pública del POUM. En les al·legacions es denuncia «la planificació d'un urbanisme desmesurat i allunyat de la realitat» i els errors que conté el document encarregat pel govern municipal (PSC-GIR i CiU). El cap d'ERC al municipi, Jesús Salius, opina que aquests errors evidencien que «el POUM ha estat escrit per un equip redactor que no ha trepitjat el poble». El cap de setmana passat, el grup municipal va fer la segona de les xerrades previstes per donar a conèixer la seva opinió sobre el pla d'ordenació urbana i va repartir entre els presents fins a 300 models d'al·legacions. Durant la xerrada, els regidors d'ERC van denunciar «la desaparició d'algunes cases en el document», cosa que comportaria el seu enderrocament per la creació de carrers; aquest seria el cas de cal Romeu, cal Lluch, cal Gran del Mas i la continuació del carrer Pirineu. Segons ERC, aquests canvis són «innecessaris i incoherents». Els republicans apunten, a més, que els espais verds i les zones reservades per a equipaments «no tenen un criteri clar i es col·loquen als espais residuals i només pels percentatges que estableix la normativa», la qual cosa podria provocar un repartiment desigual.

A menys de dos mesos de la inauguració, més d'un centenar d'operaris treballen a la dessalinitzadora del Prat. Segons ha assenyalat la companyia Aigües Ter-Llobregat, empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, la data d'entrada en funcionament serà el 20 de juliol. Això representa un retard de dos mesos de la posada en marxa de la planta, que estava prevista per a aquest mes de maig.

La dessalinitzadora ha suposat una inversió de 230 milions d'euros i permetrà el subministrament d'aigua els 365 dies de l'any, independentment del temps que faci. Segons Aigües Ter-Llobregat, l'entrada en funcionament de la planta augmentarà la garantia del subministrament en la qualitat i quantitat d'aigua abastida. Cada any produirà 60 hectòmetres cúbics d'aigua dessalinitzada, el que representa el 20% del consum metropolità. L'aigua produïda a la dessalinitzadora es bombarà al dipòsit de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, fins on arribarà mitjançant una canonada de 1,4 metres de diàmetre i 11,5 quilòmetres, seguint un traçat paral·lel al riu Llobregat en gran part del seu recorregut. L'aigua, a banda de poder-se utilitzar com a aigua potable, servirà per recarregar l'aqüífer del Llobregat.

D'altra banda, l'ACA va posar ahir a exposició pública l'avantprojecte de la dessalinitzadora de Cunit, la tercera de Catalunya. La planta tindrà una capacitat per produir, d'entrada, 20 hectòmetres cúbics anuals, ampliables, si cal, a 60. Això contribuirà a incrementar l'abastament d'aigua potable a les comarques de Barcelona i Tarragona, que estan en l'àrea del Consorci d'Aigües de Tarragona i d'Aigües Ter-Llobregat.

La dessalinitzadora s'instal·larà a la zona de Mas Peirot, per sobre del traçat de l'autopista, dins el terme de Cunit. Les canonades de captació, l'estació de bombament i l'emissari de salmorres, en canvi, estaran situades al terme veí de Cubelles.