Des de fa vint dies, el servei d'acollida d'animals de Vilanova i la Geltrú és responsabilitat de la Mancomunitat Penedès-Garraf, la qual cosa implica el tancament progressiu del centre municipal, situat a la ronda Europa. De moment, els animals que hi ha a la gossera municipal continuen a les seves instal·lacions, encara que, abans de l'estiu, és previst que se'ls comenci a traslladar al centre de Vilafranca del Penedès, gestionat per la Mancomunitat i pendent ara d'unes obres d'ampliació.

Però, malgrat que el traspàs del servei ja és una realitat, les tres entitats protectores (Amics i Protectors dels Gats, Unió Protectora d'Animals del Garraf i VNG en Acció pels Animals) no es donen per vençudes i han presentat més de 9.000 signatures «a favor de la gestió de la gossera per part de la Fundació Altarriba i contra el seu tancament». Segons les entitats, les firmes ja són a l'ajuntament i estan pendents de la validació per part del secretari municipal i de la valoració per part de l'alcalde de la impugnació de l'acord plenari. Les protectores al·leguen que tenen dret a aquesta impugnació perquè consideren que es van vulnerar els seus drets. Ho fonamenten en un acord plenari anterior al del traspàs del servei a la Mancomunitat. L'octubre passat es van aprovar les conclusions d'una comissió específica per atendre les desavinences que en aquell moment ja eren evidents entre l'Ajuntament i les protectores, i les entitats recorden ara que la comissió proposava la creació d'una comissió mixta entre ajuntaments, Mancomunitat i entitats defensores dels animals per elaborar el projecte de gestió mancomunada. La comissió no es va arribar a crear, com tampoc s'han desenvolupat els nous protocols de funcionament i de responsabilitats de cadascuna de les parts implicades en el servei (tècnics, veterinaris, voluntaris), com també havia assenyalat la comissió d'investigació que va tenir la participació del govern, els tècnics, les protectores i els grups de l'oposició.

Per la seva part, el govern de Vilanova i la Geltrú ha defensat reiteradament les millores que representarà en la prestació de servei aquest traspàs a la Mancomunitat, perquè les instal·lacions estaran en les condicions que exigeix la normativa i els animals no hauran de compartir uns espais sobresaturats com els de Vilanova i la Geltrú. A més, el govern sosté que la despesa que representa el manteniment del centre d'acollida es reduirà a la meitat amb el trasllat a Vilafranca, que també evita una inversió en l'ampliació i l'adequació de les instal·lacions a la normativa. I és que la gossera està tancada al públic per motius de seguretat i salut, però les adopcions es poden fer sense problemes a les mateixes instal·lacions.

Tots els afectats estan amb aïllament respiratori, és a dir, porten una mascareta que els tapa la boca i el nas per evitar la transmissió del virus per l'aire si en fossin portadors. «És una actitud preventiva, de tallar la cadena de transmissió», explicava la consellera de Salut, Marina Geli. Els tres estan ingressats tenen o han tingut algun dels símptomes de la grip porcina: febre, tos o dificultats respiratòries. Geli assegurava que algun ja no té febre.

Si són portadors o no es confirma per exclusió, explicava ahir el microbiòleg de l'hospital Clínic, Tomàs Pumerola, que és on s'estan analitzant els frotis de la laringe i també el nasal que s'han fet als possibles infectats. Pomerola assenyalava que aquest migdia es coneixerien els primers resultats dels primers pacients a qui es van fer les proves.

Geli no descartava que es detectés algun possible cas més de grip porcina, en les properes hores. Malgrat això, va llançar un missatge tranquil·litzador assegurant que «no estem davant una situació d'emergència sinó d'alerta epidemiològica». La consellera de Salut va afegir que Catalunya estaria preparada per fer front a la malaltia. Arran del brot de grip aviària de fa dos anys, el país disposa de dosis antivirals suficients per a 50.000 persones. Malgrat que els especialistes asseguren que aquests antivirals servirien per a la grip porcina, el doctor Pumerola recordava que en aquests moments «no hi ha una recomanació clara pel que fa a l'ús dels antivírics».

El temporal de neu i vent va malmetre unes 200.000 tones de fusta i va afectar unes 30.000 hectàrees de terreny. Les nevades es van notar, especialment, a la Garrotxa i el Ripollès, i amb menys intensitat, a Osona i la Selva. El Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès van patir els efectes del vent. A través de l'acord signat ahir es preveu la retirada d'unes 300.000 tones (unes 100.000 es generaran a través dels treballs d'extracció) i l'arribada a la indústria de tota la matèria primera per impulsar el sector. Segons va explicar ahir el conseller, a través de l'empresa pública Forestal Catalana SA es gestionaran els tres milions d'euros i se signaran els acords i convenis per facilitar la neteja de l'espai forestal afectat, la seva regeneració, i el transport i la utilització industrial de la fusta. El conveni també garanteix, segons Baltasar, que la fusta arribarà a les empreses transformadores amb «un preu just», ja que es prendran com a referència els mínims fixats per la Llotja de Vic. El sector es queixava que l'increment dels costos d'extracció de la fusta malmesa repercutia en el cost final de la matèria.

Un miler d'operaris treballen des del març sobre els terrenys forestals afectats per obrir camins i talar arbres per poder retirar tota la fusta malmesa. Baltasar va afirmar ahir que «s'estan complint els objectius» malgrat reconèixer que les darreres pluges no els han facilitat la tasca. Tot i això, no es va fer un balanç quantitatiu de la feina feta per les brigades.

L'empresa Tríade, especialitzada en treballs arqueològics, i una empresa de construcció de Vilobí treballen des de principis de mes per rebaixar la cota de l'espai en què en el curs dels propers mesos començaran les obres de construcció dels accessos del peatge de Vilafranca Centre de l'AP-7 i diverses prospeccions arqueològiques. Els treballs, que ara estan a punt d'acabar –«falta una setmana com a molt», assegurava ahir un treballador de l'empresa–, ja s'han iniciat, tot i que el Ministeri de Foment no ha aprovat encara el projecte definitiu de l'obra. Potser per això fonts d'Acesa eren reticents a admetre, aquest dimarts, que les obres que s'estaven fent a la zona, just a tocar de l'actual accés a l'autopista des de la C-15, eren seves, i va caldre que aquest diari es desplacés al lloc on estan treballant les màquines i aconseguís confirmar-ho a través del responsable de l'empresa de construcció. Ahir, la concessionària va acabar reconeixent que els treballs eren seus, però va intentar treure ferro de la qüestió assegurant que «les obres definitives no es faran fins que Foment no aprovi el projecte definitiu, que s'espera que sigui aviat», deia una portaveu d'Acesa-Avertis. Durant aquest mes, les obres (molt visibles, sobretot en els últims dies) han passat desapercebudes fins i tot per l'Ajuntament de Vilafranca, que no tenia coneixement oficial del moviment de terres fins ahir, que va ser quan el diari va preguntar pel treball de les excavadores. El director general d'Acesa-Avertis, Josep Lluís Giménez, ja va reconèixer el passat 4 de desembre, en una visita a Vilafranca, que Foment estava «excedint els límits de temps aconsellables» per tal d'aprovar els projectes de creació dels peatges tancats i va apuntar que Acesa-Avertis confiava que l'aprovació del projecte no s'allargués fins més enllà del primer trimestre d'aquest any. Es calcula que, un cop aprovat el projecte, les obres dels peatges es facin en 6 o 9 mesos, segons va apuntar Giménez. En aquella visita, el director d'explotació de la concessionària, Antoni Español, va apuntar que el projecte ja tenia inclosos els treballs arqueològics. Els projectes dels peatges tancats de l'AP-7: Martorell, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilafranca Nord, Vilafranca Centre, Vilafranca Sud, Altafulla, Tarragona-Reus i Vilaseca-Salou permetran l'eliminació dels peatges troncals de Martorell, el Vendrell i Tarragona i obligaran els usuaris a adquirir un tiquet cada vegada que accedeixin a l'autopista. El pagament del tram recorregut es farà una cop el conductor hagi sortit de la via en les àrees de peatge entre Martorell i Vilaseca-Salou.

«La demanda de trànsits que tindrà el quart cinturó està estudiada i, per tant, l'oferta de via s'ha d'acomodar a la demanda.» Amb aquestes paraules, Oriol reivindica un eix de gran capacitat de trànsit que respongui al paper del Vallès com a corredor de pas entre la península Ibèrica i la resta d'Europa, i no només com una carretera de servei local i comarcal o exclusivament català. El col·legi va presentar ahir un informe sobre l'estat de les infraestructures que pretén que es converteixi, a partir d'aquest any, en un observatori fix i regular a Catalunya sobre la planificació, execució i gestió de transports per carretera, mar i ferrocarril; xarxes d'aigua i electricitat, i també residus i ordenació del territori.

En col·laboració amb l'Institut Cerdà, el col·legi presentarà un informe bianual sobre una part d'aquestes infraestructures, «un informe estrictament tècnic i professional», sense partidismes. «Si hem d'aplaudir una decisió, ho farem i, si l'hem de censurar, també», però no per condicionaments polítics, sinó perquè el col·legi ho considerarà bo o dolent per a les necessitats de Catalunya, en paraules d'Oriol. Pel que fa a la xarxa de trens de rodalies de Renfe, el col·legi en va dir ahir una de freda i una de calenta.

El col·legiat i director general d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Jordi Julià, defensa el contingut del pla de rodalies de l'Estat per reformar la xarxa de Barcelona fins al 2015: «Està bé i tothom està d'acord que és coherent. Permetrà circular trens de 200 metres de llarg i dos pisos. Això és molta més capacitat que l'actual.» Julià defensa que aquest és el pla que el govern espanyol ha d'executar per fer front als dèficits actuals i considera que la construcció del túnel d'Horta i el tercer túnel de rodalies a Barcelona són una projecció de futur però no una urgència. El degà va dir la freda: «El govern espanyol ja fa un any i mig que incompleix el traspàs de rodalies. Quan es faci, caldrà dotar-lo econòmicament si no volem que es converteixi en una bomba de rellotgeria per a la Generalitat.»

L'anunci del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí d'invertir 9 milions d'euros per reparar els desperfectes als passejos marítims pels temporals del desembre passat i d'una aportació extraordinària de 500.000 m³ de sorra al litoral del Baix Maresme, ha anat acompanyat també de la «solució definitiva» que dóna l'Estat perquè les platges no es quedin sense sorra cada cop que hi ha una llevantada. Segons el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri, Miguel Velasco, si es fa una aportació contínua de sorra a la costa els problemes es resoldran. «Sempre es diu que amb aquest sistema es llencen els diners al mar, però no és cert, perquè la sorra no desapareix, sinó que va a altres zones o s'acumula als ports», hi va afegir.

La fórmula que dóna per vàlida el ministeri implica exigir als ports que compleixin les seves obligacions i que, de manera periòdica, facin els transvasaments que per llei els toquen. Així doncs, es tractaria de portar la sorra des de la part de llevant fins a les platges de ponent, les quals queden gairebé desertes pels temporals. Velasco va reconèixer que aquests moviments s'han portat a terme en comptades ocasions, però va assegurar que ara s'intentarà pressionar perquè es facin.

De moment, i com a mesura d'urgència, l'Estat començarà, aquest abril, una aportació d'urgència als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar per solucionar temporalment la falta de platja. La regeneració es farà a través de dragues. Malgrat les crítiques dels pescadors, el subsecretari defensa que el sistema només es farà en llocs on hi ha acumulació de sorra i diu que, per tant, no afectarà l'ecosistema marí.

La demanda del fiscal es basa en l'informe policial fet a partir d'una investigació del maig i el juny del 2008. Les analítiques fetes a partir de les mostres que els Mossos d'Esquadra van recollir al riu i a l'arqueta de sortida de l'aigua de l'empresa Glower entre el 13 i el 20 de maig de l'any passat confirmen «el greu impacte contaminant de les aigües residuals» generades per la fàbrica de sabó. En els sediments contaminats s'hi detecten detergents, i quantitats elevades de ferro i alumini (que s'haurien fet servir en el procés de depuració de la glicerina utilitzada per a l'elaboració del sabó). En el procés també es feia servir sosa càustica i carbonat de sodi per a la neutralització dels àcids grassos i un elevat nombre de sals. Aquests abocaments haurien provocat, segons l'informe del fiscal, la putrefacció de l'aigua del riu i l'esgotament de l'oxigen, hauria destruït el bosc i la vegetació de la ribera, i hauria generat pudors i un greu risc per a la vida aquàtica de la zona. Segons l'informe policial, a més, en aquestes dates es van investigar totes les empreses de la zona i en cap cas es van detectar abocaments d'aigües residuals a la claveguera general.

Aquest no és el primer cop que l'empresa Glower es troba en una situació il·legal. Els abocaments contaminants de l'empresa ja s'havien detectat el 1997. En aquell moment, la junta de sanejament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat li va posar una multa de 137.800 pessetes. Des d'aleshores no hi va haver cap seguiment. El 2006, però, l'ACA va fer un requeriment a l'empresa perquè suprimís qualsevol abocament d'aigües residuals que pogués afectar les aigües superficials o subterrànies. I, el maig del 2008, una investigació d'abocaments il·legals al riu Anoia va conduir la policia fins a l'empresa Glower. Segons l'informe policial, fins i tot es va arribar a trobar un bloc de sabó a la zona afectada.

La fiscalia de medi ambient entén que en el cas de l'empresa Glower s'ha produït un greu delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, que a més, s'agreuja per la desobediència repetida de l'empresari davant dels advertiments rebuts tant per part de l'ACA com per part de la junta de sanejament de la Generalitat poc després d'haver iniciat l'activitat a la planta de Gelida. A més, el fiscal recorda que l'empresari va mentir a l'hora de demanar les corresponents llicències, assegurant que l'empresa no produïa aigües residuals en el procés de producció de sabó. Per això la fiscalia ha optat per demanar una pena exemplar de sis anys de presó per al propietari de l'empresa.

Dels 65.442 habitatges d'obra nova que estan per vendre a Catalunya, un 53%, és a dir, 34.530 pisos i cases, es concentren a les comarques barcelonines. Tarragona en té 17.472 (27%), Girona 10.483 (16%) i Lleida 2.957 (4%). La de Barcelona és una xifra elevada, però si s'analitza de manera relativa, és a dir, tenint en compte la densitat de població, l'estoc a la demarcació és menor al de la resta del territori i s'estableix que, per cada mil habitants, hi ha un estoc de 6,4 habitatges per vendre. Una xifra menor als 6,9 pisos per cada mil habitants de Lleida, els 14,3 de Girona i els 22,1 de Tarragona. Cal tenir en compte, en aquestes dues demarcacions, l'efecte que té el mercat de segones residències, que fa que aquest indicador creixi i que també alenteix especialment els ritmes de venda ja que, en època de crisi, els apartaments a la platja es venen més malament que els pisos als centres urbans. I també que la demanda de segona residència no té perquè originar-se en la mateixa demarcació.

Segons les dades recollides per l'Associació de Promotors de Barcelona (APCE), dels 34.530 habitatges en estoc que hi ha a la demarcació de Barcelona, 8.434 corresponen a la conurbació de Barcelona (en una proporció de 2,8 pisos per cada 1.000 habitants), 4.984 a la comarca del Barcelonès (2,2 pisos per cada miler de persones) i 2.701 a la ciutat de Barcelona (1,6). Pel president de l'APCE, Enric Reyna, això confirma que «no hi ha un problema excessiu d'estoc a la zona urbana de Barcelona». Segons Reyna, «la demanda existeix, però el que falta és el finançament necessari per comprar pisos».

Sense anar més lluny, l'entitat estima que fins al primer trimestre del 2010 no es començarà a reduir l'estoc que hi ha a Catalunya, però que a la conurbació de Barcelona la recuperació s'avançarà al tercer trimestre del 2009 i la capital es recuperarà aquest segon trimestre, és a dir, fins al juny. La conurbació inclou 19 ciutats de l'àrea, de Sitges a Sant Cugat del Vallès.