El Punt, 27 de febrer de 2009

Els veïns del TAV diuen que les molèsties han crescut i reclamen que l'Ajuntament «pressioni més»

Demanen que el govern local convoqui una nova audiència pública

Afectades pels sorolls dels TAV. Foto: A.M.

El 3 de Vuit, 27 de febrer de 2009

La Cambra de Comerç diu que la línia orbital ferroviària és vital per al desenvolupament de l'Alt Penedès

El president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, al centre, va presentar l'informe de Mobilitat i Infraestructures de Transport de l'Alt Penedès

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, va ser dimecres a Subirats per presentar l'informe i ressaltar el pes específic de l'Alt Penedès al conjunt de Catalunya. La situació geogràfica de la comarca l'obliga a estar ben comunicada amb la resta de pols econòmics i socials per tal de dinamitzar la competitivitat empresarial, però també per facilitar la mobilitat de les persones. En aquest negociat, Valls va ressaltar la necessitat de construir la línia orbital per trencar la radialitat de Barcelona i connectar les ciutats importants de la segona corona metropolitana. Són connexions que, segons el director del Gabinet d'Infraestructures de la Cambra, Salvador Curcoll, ara no semblen urgents per al conjunt de la població però que es demostren “bàsiques per respondre a les necessitats del futur”. Amb aquesta reflexió, Curcoll vol donar a entendre que més enllà de les mancances d'infraestructures a dia d'avui, cal pensar a mig termini.

I en aquesta previsió, la Cambra té dades per argumentar les seves tesis. L'enginyera Irene González va detallar que, fins el 2026, es doblarà la demanda de transport públic i de mobilitat en general. Per això, cal preveure obres per descongestionar la mobilitat amb vehicle privat com es vol fer a la C-15, on s'ha de desdoblar el tram entre Vilafranca i Vilanova; o desdoblar l'A7 de Vilafranca fins Abrera en el que seria el Quart Cinturó. O millorar la N-340 entre Vilafranca i Vallirana.

La Cambra no només ha estudiat la connexió de l'Alt Penedès amb la resta de comarques veïnes. També ha parat atenció a les necessitats internes de la comarca. En aquest sentit, aposta per interconnectar els 27 municipis penedesencs sense necessitat de fer cap a Vilafranca. Per aconseguir-ho, la Cambra demana una flota d'autobusos adient a noves rutes que enllacin els municipis per compensar la radialitat de les infraestructures que actualment caracteritza l'Alt Penedès.

El Punt, 25 de febrer del 2009

L'Estat invertirà 800 milions addicionals en infraestructures i superarà els 4.800

Saura celebra un pacte «sense precedents» que es destinarà, en part, a eixugar el dèficit inversor de l'any 2007

Les infraestructures van centrar la comissió bilateral Estat-Generalitat celebrada ahir a Barcelona. Les dues administracions van acordar inversions del govern espanyol per valor de 800 milions d'euros, que se sumen als 4.006 ja previstos –i amb projecte assignat– en el pressupost estatal pel 2009. L'Estat desembutxacarà un total de 4.806 milions durant aquest any, una xifra que «compleix sobradament el que diu l'Estatut», segons la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado. Aquesta xifra, a més, servirà, en part, per eixugar el dèficit d'inversió que es va registrar en els comptes del 2007, que es va situar en 500 milions. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va celebrar el que va qualificar d'«acord sense precedents».

Foto: GABRIEL MASSANA..

La darrera reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, presidida per la part catalana, va durar poc més de dues hores i es va dedicar exclusivament a les inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya, en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixa que s'ha d'equiparar a la participació relativa del PIB català a l'Estat –un 18,8%– durant set anys –a partir del 2007–. La trobada, encapçalada pel conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, i la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, va servir per acordar un desembutxacament de 800 milions més, que s'han de sumar als ja pressupostats en els comptes estatals per aquest any, per valor de 4.006 milions, amb una factura final de 4.806 milions.

Els nous diners acordats aniran a parar, en gran part, a projectes de Foment, però també de Medi Ambient, Ciència i Innovació, Indústria, Comerç i Turisme. A més, serviran per eixugar el dèficit derivat de l'aplicació de la disposició addicional tercera. La desviació entre els diners pressupostats per l'Estat en compliment de l'Estatut i el que realment es va liquidar el 2007 va ascendir a 500 milions i, a hores d'ara, encara s'està pendent de conèixer el grau de compliment de les previsions del 2008. Un total de 140 milions de la quantitat acordada ahir es destinaran a minvar aquest dèficit i s'han de sumar als 100 milions ja inclosos en el pressupost de l'Estat també amb aquest objectiu. Segons va deixar entendre la ministra, la voluntat és, a partir d'ara, ajustar al màxim la previsió amb la liquidació.

Tant Salgado com Saura es van mostrar satisfets d'un acord amb el qual «es compleix sobradament el que diu l'Estatut», segons la ministra. El conseller va parlar, fins i tot, de pacte «sense precedents». Després de les tibantors mostrades en diverses reunions de la comissió bilateral, sobretot pels ajornaments de la transferència de rodalies de Renfe, ahir hi havia una certa voluntat de fer prevaldre l'acord assolit. Saura va evitar fer sang sobre el ritme de traspassos estatutaris, si bé va admetre que el govern català voldria que «avancessin més ràpidament». L'executiu català espera que cap a l'estiu –abans o després, depenent de la maduresa dels treballs– es faci una altra reunió de la comissió bilateral en què es tanquin totes les transferències en què treballen els dos governs, entre les quals hi ha les beques, la Inspecció de Treball –pendent d'un conveni al juny–, la de formació i titulacions pesqueres i l'estrella: rodalies de Renfe.

Voluntat de complir

Salgado va atribuir el lent desplegament de la carta catalana a la complexitat de les transferències i va posar d'exemple l'autorització inicial del permís de treball per a immigrants, tancat el 12 de febrer en la comissió mixta de transferències. Va deixar clar el compromís del govern espanyol amb la carta catalana. «Estem absolutament decidits a complir el que diu l'Estatut», va garantir. L'Estat està «content» amb el ritme del desplegament, tot i que la ministra entén «la preocupació» de l'executiu català.

Sobre la reforma

La ministra d'Administracions Públiques no es va escapar de les preguntes sobre els reiterats incompliments del govern espanyol en els terminis de la negació del nou model de finançament. Salgado va treure importància als terminis superats. La ministra creu que l'important és que, s'acordi quan s'acordi, el nou model tindrà efectes retroactius i s'aplicarà a partir de l'1 de gener del 2009.

Set propostes empresarials opten a la redacció del Pla Director del Logis Penedès per a l'interior de la comarca

Divendres es van obrir les pliques per a l'adjudicació de la redacció de l'anomenat Pla Director Urbanístic per al Desenvolupament d'Infraestructures Viàries, Ferroviàries i Logístiques al Penedès, el ‘Pla director del Logis Penedès' que va acordar de tramitar la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat, en la seva reunió del 19 de desembre passat.

Com ja es va anunciar la setmana passada, l'empresa o unió temporal d'empreses (UTE) a qui s'adjudiqui la redacció del pla urbanístic -procés que tindrà lloc entre finals d'aquest mes de febrer i primers del mes de març que ve- disposarà d'un termini de 18 setmanes per fer aquesta feina. Abans, però, a les 10 setmanes ja haurà de presentar un avanç del pla, amb l'objectiu de poder endegar-se el document d'impacte ambiental del Logis Penedès.

Fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat que gestiona el projecte del Logis Penedès han explicat a aquest setmanari que a la redacció del Pla Director Urbanístic pel Logis Penedès s'hi van presentar 9 empreses o UTE. De fet, la majoria de candidatures són UTE i n'hi ha de Catalunya, però també de la resta de l'Estat. Dues de les opcions a la redacció del pla es van excloure d'entrada perquè, segons les mateixes fonts de la Generalitat, no complien les bases mínimes del concurs per a la redacció del pla.

El pressupost de la redacció que s'adjudicarà en breu és de 200.000 euros i un cop estigui redactat el Pla Director del Logis Penedès s'exposarà al públic perquè s'hi puguin presentar al·legacions. “Fins ara hi hagut una participació no reglada i ara s'entrarà en la discussió reglada, que inclou l'exposició pública del que haurà de dir el Pla”, s'ha resumit des de PTOP de la Generalitat.

Document d'objectius i proposits generals del Pla Director del Logis Penedès

Prèvia a la redacció del Pla Director del Logis Penedès, els ajuntaments afectats directament pel projecte van rebre el mes de desembre el document que resumeix els “objectius i propòsits generals” del pla. Segons aquest treball, que afecta els municipis de l'Arboç, Banyeres i Sant Jaume, però també una part dels de Castellet i la Gornal i, puntualment, Santa Margarida i els Monjos, per la preservació ambiental d'alguns elements, la ubicació del Logis Penedès a la comarca del Baix Penedès obeeix a una estratègia per a la logística en el conjunt de Catalunya.

El mateix document a disposició dels ajuntaments afectats pel Logis Penedès assenyala que els centres d'activitat logística, respecte dels polígons industrials disseminats, permeten canviar la tendència de polígons dispersos “amb efectes paisatgístics i d'accessibilitat no sempre positius”, afavoreixen una millor mobilitat de vehicles, estimulen l'impuls d'activitat econòmica paral·lela -hotels, restaurants, tallers...-, afavoreixen la col·laboració entre empreses i, per exemple, atrauen activitat econòmica indirecta.

El Logis Penedès, d'acord amb el citat document, esdevindria el segon centre d'activitats logístiques en volum de superfície a Catalunya -territori que aglotina el 25% dels metres quadrats de magatzems especialitzats en logística a l'Estat-. Només la zona d'activitat logística (ZAL) del Prat de Llobregat, amb 143 hectàrees de sòl, seria més gran que el Logis Penedès, previst de moment per a unes 130 hectàrees de terrenys.

Quant a algunes de les característiques del Logis Penedès, el mateix document a disposició dels consistoris implicats parla de la necessitat de construir un accés directa a l'autopista AP-7, un “apartador” de la línia ferroviària que travessa la comarca.

I pel que fa a la qualificació actual del sòl que afectaria el projecte del Logis, a l'Arboç el planejament urbanístic el considera apte per a “conreus (...) i conreus i granges”, depenent de la zona; a Banyeres el sòl és “no urbanitzable” i està qualificat com a “zona de valor agrícola” i “zona lliure permanent”; i a Sant Jaume el sòl afectat pel projecte del Logis Penedès també és “no urbanitzable” i “d'especial protecció valor agrícola” -on es permet un ús de serveis tècnics- i la part de l'autopista AP-7, “sòl de protecció de servituds”.

Onze municipis superen el límit de contaminació

Barcelona i el Prat de Llobregat tornen a liderar la mala qualitat atmosfèrica | L'any 2007 els llindars van ser superats en 25 municipis | La finalització de les obres de l'AVE i les pluges van ajudar a netejar l'aire

Onze municipis van superar l'any passat els límits de contaminació atmosfèrica per partícules en suspensió (PM-10) o diòxid de nitrogen, segons el Balanç de qualitat de l'aire a Catalunya elaborat pel departament de Medi Ambient i Habitatge. Les superacions es van registrar en estacions de control situades al Prat de Llobregat, Barcelona, Sant Vicenç del Horts, Granollers, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Pallejà, Sabadell, Sant Andreu de la Barca, Santa Perpètua de Mogoda i Vilanova i la Geltrú.

L'informe del departament de Medi Ambient mostra que els nivells de contaminació i el nombre d'estacions afectades es va reduir l'any passat. De fet, el 2007 els límits de contaminació es van superar en estacions de control de 25 municipis (més del doble que l'any passat). Tot i que l'informe no en fa menció explícita, la reducció de la contaminació del 2008 sembla estar motivada, en bona part, per la finalització de les obres de l'AVE (que van incrementar les partícules en suspensió en zones com el Barcelonès i el Baix Llobregat) i les abundants pluges caigudes a partir del segon semestre (un dels factors que redueixen la presència de partícules en suspensió a l'aire).

Les dades analitzades per Medi Ambient mostren que a l'àrea de Barcelona els valors límits de contaminació anual per partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM-10) van ser superats l'any passat a 7 estacions de control, mentre que el valor límit anual per diòxid de nitrogen va ser superat a 6 de les 14 estacions de control existents. L'any 2007 en l'àrea metropolitana es van registrar 12 superacions en els nivells de PM-10 i 6 superacions per diòxid de nitrogen.

A les àrees del Vallès i el Baix Llobregat, en segon lloc en contaminació a Catalunya, l'any passat es van registrar superacions dels límits de PM-10 en 7 estacions de control (5 menys que l'any anterior) i es van superar els límits de diòxid de nitrogen a 3 estacions (una menys que el 2007).

A la resta de Catalunya les incidències de contaminació més destacades durant el 2008 es van produir a Vilanova i la Geltrú (superació del límit anual a l'estació del centre cívic del barri del Tacó), Perafort (superacions esporàdiques per sulfur d'hidrogen) i Tarragona (superacions esporàdiques per clorur d'hidrogen). L'informe destaca que les actuacions realitzades per l'Ajuntament d'Igualada en el clavegueram i les aigües residuals han fet possible una reducció important de la contaminació per sulfur d'hidrogen. Menció a part mereix la contaminació per ozó, amb superacions en una vintena d'estacions.

Un estudi del Ministeri de Fomento rebutja que el desdoblament de la N-340 passi per la Cobertera

Imatge general de la zona de la Cobertera, entre els municipis de Calafell i Bellvei que havia estat amenaçada pel projecte de desdoblament de la carretera N-340 al Baix Penedè

Veïns de Sant Llorenç creen una plataforma per lluitar contra la variant de la BV - 2249

L'exposició pública del document de la nova variant de la travessia de la carretera BV -2249 ha estat el detonant que ha fet mobilitzar un grup de veïns de Sant Llorenç per aconseguir aturar un projecte que, segons ells, es vol convertir en “el corredor de comunicacions dels projectes Aldi i Redur”.

Segons aquests veïns, que han creat la plataforma que porta per nom ‘També som Penedès', són “inacceptables” les dues alternatives que s'han presentat d'aquest projecte ja que els recorreguts que presenten són molt llargs, un fet que suposa que es generi un impacte visual molt important. Pels membres d'aquesta plataforma, són intolerables les raons que s'addueixen per dur a terme aquesta obra que són en primer lloc, que el projecte “no obeeix a les necessitats actuals del poble” sinó que es vol convetir una zona agrícola i forestal de gran valor mediambiental i paisatgístic en la zona de pas dels complexos logístics projectats Aldi i Redur. El primer s'ubicarà al terme municipal de Masquefa, a l'Anoia, i el segon a cavall entre Masquefa i Sant Llorenç.

En segon lloc, els veïns hortonencs creuen que aquesta actuació, “en continuïtat amb altres decisions urbanístiques i d'infraestructures dutes a terme darrerament”, contravé les directrius del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i el Pla Director de l'Alt Penedès, i els objectius polítics presentats pels grups municipals a les darreres eleccions.

A banda de les nombroses al·legacions presentades contra aquest projecte de variant, els impulsors de la plataforma ‘Tots som Penedès' tenen la intenció d'obrir un debat sobre el model de poble que s'està desenvolupant a Sant Llorenç d'Hortons, situant el municipi en l'àmbit social, econòmic i històric al qual pertany, “que és l'Alt Penedès” i valorant “molt negativament” el fet que l'Ajuntament de Sant Llorenç sigui l'únic municipi del Penedès que hagi refusat adherir-se a la reivindicació d'una Vegueria Pròpia.

‘Tots som Penedès' també s'ha posicionat respecte al que considera que tots els habitants de Sant Lorenç d'Hortons aprecien el seu paisatge, el creixement -”fins ara”- limitat i respectuós amb l'entorn i la qualitat de vida d'un model de vila “que ara es veu amenaçat”. Els promotors de la plataforma afirmen que els projectes industrials duts a terme darrerament al municipi de Sant Llorenç donen uns resultats “molt escassos en quantitat i qualitat de llocs de treball” de manera que, conclouen, es replantegi la promoció industrial que s'està fent actualment a la vila.

L'Associació de Veïns de la Bleda presenta un contenciós administratiu als jutjats de Barcelona

Alguns dels veïns afectats amb l'advocat Xavier Rodríguez aquest dimecres a la sala polivalent de la Bleda

Els veïns van explicar que no ha donat fruit cap de les estratègies amb l'Ajuntament, i, el projecte d'urbanització del barri, aprovat definitivament l'estiu passat, havia superat el temps legal i els terminis han abocat els veïns afectats a portar-ho al contenciós administratiu.

Els fonaments bàsics que els han dut a presentar aquest contenciós, va explicar l'advocat, han estat criteris de forma i d'altres de fons. Uns criteris que venen determinats pel fet que les normes subsidiàries que regulen l'àmbit d'actuació a la Bleda no van ser publicades íntegrament en el butlletí corresponent ni al Diari Oficial de la Generalitat i, per tant, estaven mancades d'executivitat. L'advocat també va explicar que s'ha detectat la inclusió d'algunes partides d'urbanització que consideren “alienes” a la càrrega urbanística dels propietaris del sector de la Bleda “perquè són infraestructures que depassen l'interès local de l'àmbit d'actuació de la Bleda i són d'interès general”. A tall d'exemple, va posar la urbanització de la carretera local de la Bleda o alguna àrea de protecció com poden ser marges, torrents o lleres, “no ha de ser exclusivament de compte i càrrec dels propietaris de la Bleda”. L'advocat també va explicar que hi ha unes incongruències entre “el projecte d'urbanització i les normes subsidiàries del 2003” que no es veuen reflectides en el projecte.

A banda d'iniciar una campanya judicial contra el projecte de reparcel·lació del barri de la Bleda, els veïns van afirmar que “continuem tirant ponts de diàleg amb l'Ajuntament”. En aquest sentit, van explicar que, darrerament, han estat parlant amb alts càrrecs de la comissió d'Urbanisme de Barcelona, des d'on s'han ofert com a espai de diàleg per mirar de consensuar una solució. “Deixem una porta oberta per poder dialogar amb els polítics del nostre Ajuntament”. Els veïns afectats continuen amb la lluita constant, malgrat que pensen que és una lluita desigual “perquè els recursos que està emprant l'alcalde són molts”.

A la roda de premsa, els veïns van explicar que “al barri corren dos calendaris diferents” fent referència, d'una banda, al projecte de reparcel·lació i de l'altre al projecte d'urbanització “quan haurien d'anar agafats de la mà” però que, en canvi, “suposem per raons estratègiques” aquests van en calendaris diferents. “Si el govern no canvia d'actitud ens trobarem als jutjats” van afirmar.

Ara, en quinze dies, els veïns sabran si el contenciós s'admet a tràmit i, en cas afirmatiu, se'ls ajudicarà una sala. En aproximadament vint dies l'Ajuntament rebrà la notificació d'aquest recurs perquè aporti l'expedient administratiu. Un cop s'hagi fet tot això es formularà la demanda judicial. Els veïns volen que el jutge declari la nul·litat del projecte d'urbanització i que l'Ajuntament tramiti el projecte d'acord amb la legalitat. Malgrat els terminis, a la realitat podrien allargar-se i la previsió és que el procés judicial duri gairebé un any.

“Seguirem fent accions pacífiques”

Els veïns van afegir que estan motivats per seguir lluitant perquè “molta gent s'hi juga el patrimoni. Seguirem fent accions de protesta pacífiques”. Sense anar més lluny, a la rua de Carnaval d'aquest cap de setmana, a Sant Martí, prop d'una quarantena de veïns afectats van fer una comparsa per donar a conèixer què es vol fer al barri de la Bleda “aprofitant que venia molta gent de la comarca”.

Per últim, van insistir novament que “des d'Urbanisme s'han ofert per fer d'intermediaris entre les dues parts -veïns i Ajuntament- se'ns ha assegurat que de solucions n'hi ha i no tot passa per la cessió del 30%” en referència al que darrerament l'alcalde de Sant Martí, Ramon Carbó, havia argumentat com un dels inconvenients per fer un nou planejament.