Des de fa vint dies, el servei d'acollida d'animals de Vilanova i la Geltrú és responsabilitat de la Mancomunitat Penedès-Garraf, la qual cosa implica el tancament progressiu del centre municipal, situat a la ronda Europa. De moment, els animals que hi ha a la gossera municipal continuen a les seves instal·lacions, encara que, abans de l'estiu, és previst que se'ls comenci a traslladar al centre de Vilafranca del Penedès, gestionat per la Mancomunitat i pendent ara d'unes obres d'ampliació.

Però, malgrat que el traspàs del servei ja és una realitat, les tres entitats protectores (Amics i Protectors dels Gats, Unió Protectora d'Animals del Garraf i VNG en Acció pels Animals) no es donen per vençudes i han presentat més de 9.000 signatures «a favor de la gestió de la gossera per part de la Fundació Altarriba i contra el seu tancament». Segons les entitats, les firmes ja són a l'ajuntament i estan pendents de la validació per part del secretari municipal i de la valoració per part de l'alcalde de la impugnació de l'acord plenari. Les protectores al·leguen que tenen dret a aquesta impugnació perquè consideren que es van vulnerar els seus drets. Ho fonamenten en un acord plenari anterior al del traspàs del servei a la Mancomunitat. L'octubre passat es van aprovar les conclusions d'una comissió específica per atendre les desavinences que en aquell moment ja eren evidents entre l'Ajuntament i les protectores, i les entitats recorden ara que la comissió proposava la creació d'una comissió mixta entre ajuntaments, Mancomunitat i entitats defensores dels animals per elaborar el projecte de gestió mancomunada. La comissió no es va arribar a crear, com tampoc s'han desenvolupat els nous protocols de funcionament i de responsabilitats de cadascuna de les parts implicades en el servei (tècnics, veterinaris, voluntaris), com també havia assenyalat la comissió d'investigació que va tenir la participació del govern, els tècnics, les protectores i els grups de l'oposició.

Per la seva part, el govern de Vilanova i la Geltrú ha defensat reiteradament les millores que representarà en la prestació de servei aquest traspàs a la Mancomunitat, perquè les instal·lacions estaran en les condicions que exigeix la normativa i els animals no hauran de compartir uns espais sobresaturats com els de Vilanova i la Geltrú. A més, el govern sosté que la despesa que representa el manteniment del centre d'acollida es reduirà a la meitat amb el trasllat a Vilafranca, que també evita una inversió en l'ampliació i l'adequació de les instal·lacions a la normativa. I és que la gossera està tancada al públic per motius de seguretat i salut, però les adopcions es poden fer sense problemes a les mateixes instal·lacions.

Caixa Catalunya va presentar ahir la seva política de vendre pisos amb descomptes de fins al 30% i amb pacte de recompra per part de l'entitat, una oferta dirigida a particulars amb l'objectiu que puguin adquirir una residència malgrat la crisi econòmica. La direcció de la caixa ha presentat el projecte com «un pla comercial immobiliari», amb la principal novetat que l'entitat d'estalvi, es compromet a recomprar l'immoble en cas que el comprador tingui problemes laborals, i també la recompra o una compensació econòmica en cas que els actius immobiliaris segueixin baixant a la zona.

Així, l'entitat d'estalvi es desprèn d'un paquet total de 1.700 immobles, dels quals 1.000 habitatges disposen d'un descompte addicional del 30%, 500 pisos més tenen descomptes addicionals del 20% i 200 més amb un descompte addicional del 10%. El preu que ofereixen suposa una mitjana de 190.000 euros o una superfície de 110 metres quadrats, segons les dades que ha donat l'entitat, i també es dóna l'alternativa als interessats de poder-los llogar. Aquesta mitjana no es podria aplicar a les ciutats, i així llocs com ara Barcelona serien habitatges nous a un preu de 2.800 euros el metre quadrat.

En cas de col·locar tot el paquet en venda, Caixa Catalunya ingressaria en l'operació uns 35 milions d'euros, provinents de les vendes d'aquests pisos. A més, Caixa Catalunya ofereix lloguers per a un total de 1.800 habitatges a menys de 500 euros al mes amb una superfície mitjana de 86 metres quadrats, segons va dir Eduard Mendiluce, conseller delegat de Procam, la immobiliària de l'entitat. «La gràcia és la combinació, i estem segurs que aquest pla marcarà un abans i un després en el sector, perquè el que necessita el sector és donar tranquil·litat», va assegurar.

El temporal de neu i vent va malmetre unes 200.000 tones de fusta i va afectar unes 30.000 hectàrees de terreny. Les nevades es van notar, especialment, a la Garrotxa i el Ripollès, i amb menys intensitat, a Osona i la Selva. El Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès van patir els efectes del vent. A través de l'acord signat ahir es preveu la retirada d'unes 300.000 tones (unes 100.000 es generaran a través dels treballs d'extracció) i l'arribada a la indústria de tota la matèria primera per impulsar el sector. Segons va explicar ahir el conseller, a través de l'empresa pública Forestal Catalana SA es gestionaran els tres milions d'euros i se signaran els acords i convenis per facilitar la neteja de l'espai forestal afectat, la seva regeneració, i el transport i la utilització industrial de la fusta. El conveni també garanteix, segons Baltasar, que la fusta arribarà a les empreses transformadores amb «un preu just», ja que es prendran com a referència els mínims fixats per la Llotja de Vic. El sector es queixava que l'increment dels costos d'extracció de la fusta malmesa repercutia en el cost final de la matèria.

Un miler d'operaris treballen des del març sobre els terrenys forestals afectats per obrir camins i talar arbres per poder retirar tota la fusta malmesa. Baltasar va afirmar ahir que «s'estan complint els objectius» malgrat reconèixer que les darreres pluges no els han facilitat la tasca. Tot i això, no es va fer un balanç quantitatiu de la feina feta per les brigades.

El nou Estatut de Catalunya obria, fa gairebé tres anys, la porta al traspàs de les xarxes de rodalies i regionals a la Generalitat de Catalunya.

«La demanda de trànsits que tindrà el quart cinturó està estudiada i, per tant, l'oferta de via s'ha d'acomodar a la demanda.» Amb aquestes paraules, Oriol reivindica un eix de gran capacitat de trànsit que respongui al paper del Vallès com a corredor de pas entre la península Ibèrica i la resta d'Europa, i no només com una carretera de servei local i comarcal o exclusivament català. El col·legi va presentar ahir un informe sobre l'estat de les infraestructures que pretén que es converteixi, a partir d'aquest any, en un observatori fix i regular a Catalunya sobre la planificació, execució i gestió de transports per carretera, mar i ferrocarril; xarxes d'aigua i electricitat, i també residus i ordenació del territori.

En col·laboració amb l'Institut Cerdà, el col·legi presentarà un informe bianual sobre una part d'aquestes infraestructures, «un informe estrictament tècnic i professional», sense partidismes. «Si hem d'aplaudir una decisió, ho farem i, si l'hem de censurar, també», però no per condicionaments polítics, sinó perquè el col·legi ho considerarà bo o dolent per a les necessitats de Catalunya, en paraules d'Oriol. Pel que fa a la xarxa de trens de rodalies de Renfe, el col·legi en va dir ahir una de freda i una de calenta.

El col·legiat i director general d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Jordi Julià, defensa el contingut del pla de rodalies de l'Estat per reformar la xarxa de Barcelona fins al 2015: «Està bé i tothom està d'acord que és coherent. Permetrà circular trens de 200 metres de llarg i dos pisos. Això és molta més capacitat que l'actual.» Julià defensa que aquest és el pla que el govern espanyol ha d'executar per fer front als dèficits actuals i considera que la construcció del túnel d'Horta i el tercer túnel de rodalies a Barcelona són una projecció de futur però no una urgència. El degà va dir la freda: «El govern espanyol ja fa un any i mig que incompleix el traspàs de rodalies. Quan es faci, caldrà dotar-lo econòmicament si no volem que es converteixi en una bomba de rellotgeria per a la Generalitat.»

Des que a Sant Sadurní d'Anoia es fa la recollida selectiva porta per porta –des del maig del 2005–, el municipi genera 200 grams menys d'escombraries per habitant al dia respecte al que es generava fa cinc anys, quan encara no s'havia posat en marxa el model actual, o el que és el mateix: 1.000 tones d'escombraries a l'any, segons les dades facilitades fa dies pel PSC i extretes de l'Agència Catalana de Residus. Les dades, segons va confirmar Rando, dilluns, es deuen a «un grup reduït de veïns del municipi» que prefereixen marxar de la capital del cava amb la seva bossa de les escombraries i llençar-la a pobles dels voltants abans que fer la separació de la brossa i llençar-la com fan la resta de ciutadans. «En total serien unes 40 bosses cada dia de gent que no vol fer la recollida porta per porta», va admetre Rando, però va apuntar que «el repte» del govern local (CiU i AMI) és aconseguir que aquest nombre es redueixi i que «aquest grup minoritari» segueixi el sistema porta per porta.

Rando va admetre les dades en el decurs de la roda de premsa que va fer dilluns per presentar la campanya informativa que s'iniciarà en els propers dies per donar a conèixer a la població el mecanisme de la recollida a partir de l'1 de juny. A partir d'aquesta data es preveu que s'ampliï la recollida porta per porta iniciada ara fa quatre anys –en principi amb la fracció orgànica i la de rebuig– amb les fraccions de paper i cartró, i envasos. La campanya d'informació es farà els dies 11, 12, 14, 18 i 19 de maig a dos quarts de nou del vespre al CEIP La Pau amb reunions dirigides als ciutadans, i els dies 13 i 20 de maig a dos quarts de nou del vespre al Casal d'Entitats es faran les reunions informatives per als comerços i establiments de restauració. L'ampliació de la recollida selectiva porta per porta suposarà la reducció de les zones amb contenidors al municipi de 56 a 39 zones i limitarà la presència als contenidors de vidre, que a partir d'ara aniran dins d'un tancat de fusta –com es pot veure a la foto que il·lustra aquesta informació–. L'àrea de Medi Ambient confia que amb aquesta reducció, que en el futur es podria reduir encara més amb la creació de contenidors soterrats de vidre en diversos punts del centre, desaparegui el nombre de veïns que continuen sense fer la recollida selectiva i deixen la brossa al costat dels contenidors.

La visita amb la premsa al nou tancat de fusta dels iglús, dilluns, va permetre veure diverses bosses a terra quan feia tots just dues hores que s'havia netejat la zona. A Sant Sadurní es recupera el 88% de la brossa que es tira i s'espera arribar al 90%.

La demanda del fiscal es basa en l'informe policial fet a partir d'una investigació del maig i el juny del 2008. Les analítiques fetes a partir de les mostres que els Mossos d'Esquadra van recollir al riu i a l'arqueta de sortida de l'aigua de l'empresa Glower entre el 13 i el 20 de maig de l'any passat confirmen «el greu impacte contaminant de les aigües residuals» generades per la fàbrica de sabó. En els sediments contaminats s'hi detecten detergents, i quantitats elevades de ferro i alumini (que s'haurien fet servir en el procés de depuració de la glicerina utilitzada per a l'elaboració del sabó). En el procés també es feia servir sosa càustica i carbonat de sodi per a la neutralització dels àcids grassos i un elevat nombre de sals. Aquests abocaments haurien provocat, segons l'informe del fiscal, la putrefacció de l'aigua del riu i l'esgotament de l'oxigen, hauria destruït el bosc i la vegetació de la ribera, i hauria generat pudors i un greu risc per a la vida aquàtica de la zona. Segons l'informe policial, a més, en aquestes dates es van investigar totes les empreses de la zona i en cap cas es van detectar abocaments d'aigües residuals a la claveguera general.

Aquest no és el primer cop que l'empresa Glower es troba en una situació il·legal. Els abocaments contaminants de l'empresa ja s'havien detectat el 1997. En aquell moment, la junta de sanejament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat li va posar una multa de 137.800 pessetes. Des d'aleshores no hi va haver cap seguiment. El 2006, però, l'ACA va fer un requeriment a l'empresa perquè suprimís qualsevol abocament d'aigües residuals que pogués afectar les aigües superficials o subterrànies. I, el maig del 2008, una investigació d'abocaments il·legals al riu Anoia va conduir la policia fins a l'empresa Glower. Segons l'informe policial, fins i tot es va arribar a trobar un bloc de sabó a la zona afectada.

La fiscalia de medi ambient entén que en el cas de l'empresa Glower s'ha produït un greu delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, que a més, s'agreuja per la desobediència repetida de l'empresari davant dels advertiments rebuts tant per part de l'ACA com per part de la junta de sanejament de la Generalitat poc després d'haver iniciat l'activitat a la planta de Gelida. A més, el fiscal recorda que l'empresari va mentir a l'hora de demanar les corresponents llicències, assegurant que l'empresa no produïa aigües residuals en el procés de producció de sabó. Per això la fiscalia ha optat per demanar una pena exemplar de sis anys de presó per al propietari de l'empresa.