Sos Penedès presenta en roda de premsa la seva Alternativa a l’Avanç de Pla Territorial del Penedès basada en tres punts:

1. Una Auditoria Ambiental, econòmica i social, prèvia. Abans que Territori dibuixi una ratlla sobre el Penedès volem els estudis previs sobre Sostenibilitat, Agricultura, Empresa, Societat i Medi ambient. Si es vol construir un model de territori amb un mínim de responsabilitat, cal tenir en compte els 10 criteris que el mateix Avanç proposa. S’ha de consultar els Departaments corresponents i les entitats expertes en matèria ambiental i climàtica.
2. Posteriorment, en base a aquests estudis, es debatrà, amb tots els agents del Territori, el model més adient. La seva correcta elaboració ha de servir, en el futur, de referència per gestionar el territori.
3. Creació d’una taula de treball efectiva de tots els sectors implicats per gestionar el Pla de manera gradual a mesura que es van resolent les prioritats, com poden ser:
   1. La gestió de la crisi industrial de l’automòbil, del tèxtil o el cuir.
   2. El desenvolupament del projecte per a una regió agroalimentària tal com diu Konrad Schreiber.
   3. La reestructuració del sistema urbà costaner.
   4. Establir un programa d’implantació energètica neta, de proximitat i d’autoproducció a escala regional.
   5. Redactar i gestionar un projecte d’extensió de la fibra òptica per tot el territori.
   6. Aquests projectes són prioritaris, necessaris per dotar al territori d’eines que generin riquesa efectiva i llocs de treball qualificats i s’han de resoldre d’immediat, abans d’abordar el llarg procés de desenvolupament del Pla Territorial.

Veure més informació

SOS Penedès proposa aturar la tramitació dels plans i projectes urbanístics que puguin alterar la recerca del model Territorial, consensuat a través del procés democràtic d’una autèntica participació ciutadana, que ajudi a definir les directrius per a la redacció del Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

La Generalitat no pot seguir tramitant plans especulatius, innecessaris i obsolets i deixar de banda la gran oportunitat d’entrar en el segle XXI redactant un Pla Territorial modèlic com ha de ser el Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

Des de SOS Penedès demanem una moratòria urbanística de tots els plans i projectes en tot l’àmbit territorial de la Vegueria Penedès, perquè entenem que abans d'aprovar nous plans urbanístics expansius i obsolets de zones residencials, industrials i de serveis, hem de repensar el model territorial que volem davant els nous reptes econòmics, socials i ambientals.

Per a més informació clica aquí

La plataforma valora positivament els 10 criteris de l’avanç de Pla   però alerta que, les propostes que exposa en els propis documents, a part de que els contradiuen, no obeeixen a cap criteri científic ni racional, i troba inadmissible que el Departament de Territori i Sostenibilitat doni per feta la implantació logística al Penedès, abans de tenir cap estudi específic i d’haver iniciat el debat amb la ciutadania. SOS Penedès demana tres accions prèvies al desenvolupament del Pla:

1. Una Auditoria Ambiental, econòmica i social, prèvia. Abans que Territori dibuixi una ratlla sobre el Penedès volem els estudis previs sobre Sostenibilitat, Agricultura, Empresa, Societat i Medi ambient. Si es vol construir un model de territori amb un mínim de responsabilitat, cal tenir en compte els 10 criteris que el mateix Avanç proposa. S’ha de consultar els Departaments corresponents i les entitats expertes en matèria ambiental i climàtica.
2. Posteriorment, en base a aquests estudis, es debatrà, amb tots els agents del Territori, el model més adient. La seva correcta elaboració ha de servir, en el futur, de referència per gestionar el territori.
   1. Revisió dels Plans Territorials de rang superior a través del procés d’innovació en aquest Pla. Fins ara els Plans Territorials Parcials (PTP) s’han basat en criteris desenvolupistes i en plans redactats fa mig segle, com és el cas del Pla Territorial General de Catalunya que és del 1995 . Ni l’emergència climàtica, ni les crisis econòmiques sistèmiques, ni les plagues víriques, òbviament, hi eren contemplades. Ara cal un ‘feedback’ i que aquest pla pugui donar resposta a sistemes sectorials i generals que fins ara s’han mantingut inamovibles.
   2. Abordar amb profunditat la crisi econòmica generada per la situació actual. El desconcert generat en el món econòmic i laboral dels últims esdeveniments de tancaments i reduccions d’indústries de l’automòbil, afegit a les que ja existien a les crisis del tèxtil, el cuir i, més recent, del cava, fa necessari un estudi a fondo de la situació econòmica i laboral, de les possibilitats reals del Territori de generar riquesa i fomentar la cohesió social. Sense això, el Pla, no servirà de gran cosa. Cal saber on invertir adequadament.
   3. Debatre la logística global en el marc de l’actual crisi. Tampoc estava sobre la taula la importància de la logística global que ens afecta de ple i que, a la llum de la macro regió a que pertanyem -Barcelona-Lió- i de la concentració urbana sobre la franja litoral, cal una revisió del sistema urbà -Barcelona-Tarragona- i, si cal, l’ampliació cap a l’interior territorial i revisar, amb més perspectiva, el sistema de transport del territori inter-metropolità. Això facilitarà resoldre amb més claredat, eficiència i amb mitjans tècnics més actuals, el sistema de transport públic intern.
3. Mentrestant, abordar la situació critica a través d’unes primeres intervencions urgents, reconegudes com a prioritàries pels propis estudis de l’Avanç.
   1. Aplicació de la moratòria urbanística sobre plans d’expansió i creixement. Sos Penedès porta molt de temps insistint en la paralització de plans dirigits a la innecessària creació de grans polígons logístics; de plans que ocupen la zona del litoral de la Costa Daurada, totalment degradada; o de la creació de macro complexos hotelers, comercials i de lleure que no fan més que tirar llenya al foc de la crisi en que està immersa l’economia turística de la costa.
   2. Revisió dels sòl urbanitzable residencial dels POUMs municipals. Segons dades del mateix document de l’Avanç El fort increment demogràfic -augment d’uns 145.000 habitants des del 2001-. L’existència de més de 115.000 habitatges buits o de 2a residència -representen entorn dels 300.000 habitants- i  un excés de sòl residencial en sòl urbanitzable -100.000 habitatges més-, demanen una reducció dràstica d’aquest sòl residencial. Això representa una revisió dels POUMs municipals a la baixa. No podem créixer demogràficament quan els llocs de treball estan entorn dels 90.000, mentre tenim uns 127.000 treballadors oficials. La situació demana un estudi a fondo del sector laboral i demogràfic paral·lel a les activitats econòmiques.
   3. Creació d’una taula de treball efectiva de tots els sectors implicats per gestionar el Pla de manera gradual a mesura que es van resolent les prioritats, com poden ser:
      1. La gestió de la crisi industrial de l’automòbil, del tèxtil o el cuir;
      2. El desenvolupament del projecte per a una regió agroalimentària tal com diu Konrad Schreiber.
      3. La reestructuració del sistema urbà costaner.
      4. Establir un programa d’implantació energètica neta, de proximitat i d’autoproducció a escala regional.
      5. Redactar i gestionar un projecte d’extensió de la fibra òptica per tot el territori.
      6. Aquests projectes són prioritaris, necessaris per dotar al territori d’eines que generin riquesa efectiva i llocs de treball qualificats i s’han de resoldre d’immediat, abans d’abordar el llarg procés de desenvolupament del Pla Territorial.

Comentari sobre la participació ciutadana:

La veu ciutadana, en el marc d’una democràcia plena, és un element de pes en la presa de decisions. No només serveix per a formalitzar el procediment.
Quan a la xerrada de presentació de l’Avanç de Pla Territorial del Penedès es remarca que el procés de participació ciutadana no serà vinculant, hem de recordar: Excusa no demanada, culpa confirmada. Agraïm l’arrauxada de sinceritat per recordar-nos qui mana i el paper secundari que, des de l’Administració, en el nostre sistema democràtic, se li dona a la societat civil.  Ja sabem, ve de lluny, que se´ns senti molt i se´ns escolti poc. Esperem que en successius governs, aquesta part del tracte amb la gent gaudeixi d’una millora considerable.

Plataforma SOS PENEDÈS

SOS Penedès i APMA no estan d’acord en la aprovació del projecte de l’autòdrom de Ribes per la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès, per les seves greus conseqüències ambientals. Hem de tenir en compte que aquest projecte inclou la construcció de tres hotels, accessos i un aparcament, a la zona de vinyes, de 3200 places, implica l’afectació de la Xarxa Natura 2000, declarada com a zona d'interès natural, que actua com a connector natural entre els Colls Miralpeix i el Parc del Garraf, una peça clau en la protecció de la biodiversitat.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha fet un ús pervers del Reial Decret de l’estat d’alarma de forma il·legal i antidemocràtica: ha considerat aquest projecte, “indispensable per a la protecció de l’interès general”. L’excusa era evitar oposició i protestes contra el projecte.

Creiem que l’ús de les eines telemàtiques durant el confinament no estan garantint el dret a la participació democràtica.

Clicant aquí pots descarregar-te el comunicat de premsa de SOS Penedès i l'APMA.

1. Afavorir la diversitat territorial mantenint la referència a la matriu biofísica.
2. Establir un model territorial sostenible i resilient que integri les variables ambientals, socials i econòmiques i doni resposta al canvi climàtic.
3. Integrar transversalment el paisatge en la planificació territorial reconeixent-ne l'interès social i econòmic.
4. Planificar els espais oberts de manera proactiva i estratègica.
5. Moderar el consum de sòl prioritzant el reciclatge dels teixits urbans i minimitzant el creixement en extensió sobre l'espai obert.
6. Potenciar el model territorial amb estructura nodal mitjançant l'enfortiment de ciutats i viles principals.
7. Garantir un model urbà compacte que millori la qualitat urbana.
8. Afavorir una visió supramunicipal per tal de millorar l'eficiència del territori.
9. Garantir l'accessibilitat als serveis, als béns i a les oportunitats.
10. Promoure una mobilitat de proximitat i sostenible fo10 criteris de l’avanç de Pla mentant especialment el transport públic.

SOS Penedès denuncia l’Ajuntament de Cunit per aprovar la urbanització a la Plana del Castell, que és l’últim espai agrícola a la franja litoral de Cunit. La urbanització de l’espai es vol realitzar per fases i ara han aprovat el sector SUD 2 “Pla de Cunit 2”. Segons l’agenda del pla de la Plana del Castell el volen realitzar en un període de tres anys.

A la Plana del Castell trobem els últims reductes que queden a Cunit d’un passat on els aiguamolls i les zones conreades ocupaven gran part del litoral penedesenc. Les aigües subterrànies en aquest indret es troben a pocs centímetres de la superfície, provocant que siguin inundables.

A més, l’espai trobem zones d’inundació temporal, que són hàbitats que aporten biodiversitat. De fet, a la zona encara trobem una població de gripau corredor (Epidalea calamita), una espècia d’amfibi comuna al Baix Penedès i que cada cop ho és menys, ja que de manera progressiva va minvant i la seva població a causa precisament, de la pèrdua d’hàbitats i del confinament de les seves poblacions.

Adjacent a la Plana del Castell i separat per la via del tren, trobem els terrenys inundables de la desembocadura del Torrent de Sant Antoni, la principal riera de Cunit. Els terrenys on desemboca el torrent, juntament amb la Plana del Castell, són l’últim punt del litoral cunitenc lliures de construccions. Ambdós conformen una zona de descongestió urbanística amb potencial ambiental i patrimonial, si es té la suficient voluntat política per treure’n profit en la direcció adequada.

Si vols més informació pots descarregar-te el document comunicat de premsa se SOS Penedès clicant aquí.

L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA), i Bosc Verd - EDC han presentat denúncia per possible delicte ecològic, contra Miquel Delgado Almansa, alcalde de Castellet i la Gornal.

Des del dia 1 de setembre s’estan portant a terme les obres per a la implantació d'un espai d'aparcament al costat de la carretera BV-2115 al seu pas pel nucli de Castellet, del terme Municipal de CASTELLET I LA GORNAL.  L’espai afectat és Sòl No Urbanitzable i es troba dins del Parc del Foix. 

Les obres s’estan fent sense haver-se sotmès prèviament el projecte a un procés  d’Avaluació Ambiental, segons preveu la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Ens veiem obligats a denunciar aquesta possible il·legalitat i, per tant, demanar la paralització cautelar d'aquest projecte, fins que no es faci un estudi d'impacte ambiental, tal com preveuen les normes legals, ja que aquest espai està i forma part de la Xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

El propi redactor del document del Projecte admet que: Pel fet de poder afectar espais de la Xarxa Natura 2000, el Pla requereix una avaluació ambiental estratègica simplificada, en els termes que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.Però, en canvi, ens consta que aquest projecte no ha passat per l’Oficina Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona.
Els treballs estan tenint un fort impacte ambiental i els gestors del Parc, de la Diputació de Barcelona, estan tolerant i encobrint aquesta actuació  il·legal de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.
Lleis que s’han infringit:

1. LLEI 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. («BOE» 299, de 14-12-2007.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
2. Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. («BOE» 296, de 9-12-2013.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
3. LLEI 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE). («BOE» 171, de 19-7-2006.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat

En relació a les Declaracions al Parlament de Catalunya del Conseller Damià Calvet. 20.4.2020. en la Comissió de seguiment COVID 19 del Departament de Territori.

La Federació d'Ecologistes de Catalunya davant la Declaració del Conseller de Territori i Sostenibilitat en la Comissió de Seguiment de COVID-19 de Territori comparteix la necessitat de garantir els tres objectius d’emergència sanitària que ha comportat l’aturada de l’activitat econòmica

• Garantir els serveis essencials de les empreses publiques i infraestructures critiques
• Fer el seguiment dels Indicadors de l’activitat dels transports, d’aigua , residus, ports i aeroports i activitat logística, xarxa viaria alta capacitat i nivell de contaminació atmosfèrica del país
• Establir uns criteris de serveis públics de mobilitat i transport d’acord amb els criteris establerts per marc legal del R.Decret d’Alarma en termes sanitaris.

Però denuncia que s'aprofiti la crisi generada pel Covid19 per desregularitzar actuacions en el medi natural en espais protegits i Xarxa Natura 2000 per la generació de parcs eòlics i parcs solars entre altres actuacions.

Clicant aquí podeu descarregar-vos el text de la denúncia integre.