Notícies

El Grup Ametller vol construir un Agroparc de 121 hectàrees en sòl no urbanitzable a Gelida i a Sant Llorenç d’Hortons

El Col·lectiu Bosc Verd ha fet una roda de premsa per mostrar la seva disconformitat amb el Agroparc de 121 hectàrees que el grup Ametller vol construir als municipis de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.

El mes de novembre l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, ens ha comunicat que es vol implantar un Agroparc Ametller Origen, als termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, a través de la redacció d’un pla especial urbanístic.

En la documentació rebuda electrònicament, l’avanç del pla especial, s’especifica sense massa detall, què s’hi vol posar en aquest Agroparc de 121,37 hectàrees (ha). En concret es vol ubicar una zona industrial d’elaboració de productes alimentaris, tres granges (cabres, gallines i vaques), un aparcament, un hotel, una zona hivernacles, cultius (vinya, oliveres, cereals, fruiters i verdures), vials de connexió, una depuradora, una bassa d’aigua, una planta de compostatge, una planta de tractament de residus, unes bodegues de vins i caves, una cerveseria, un molí d’oli, magatzems agrícoles, un edifici de control, els serveis centrals d’Ametller Origen, un museu, una agrobotiga, una central de trigeneració, una xarxa de túnels per donar serveis a totes les instal·lacions anomenades, entre d’altres.

Usos amb impacte ambiental  Superfície afectada 
Zona industrial  14,2 ha 
Granges  3,14 ha 
Hotel  1,41 ha 
Aparcament  2,87 ha 
Hivernacles  3,42 ha 
Vials de connexió 2,22 ha

Es tracta doncs d’una instal·lació de grans dimensions. A més, el Grup Ametller té la previsió de que tota la producció i distribució dels seus productes agroalimentaris passi per aquest espai. En aquests moments disposen de 3000 ha de cultiu (1500 ha són de propietat: a Catalunya són 218 ha, a Sòria 73 ha i a Múrcia 1.157 ha).

El Grup Ametller vol construir aquesta gran instal·lació en un sòl no urbanitzable que està protegit als dos municipis. A Gelida estan protegits com a sòl agrícola de protecció especial pel seu interès natural i agrari, sòl agrícola de protecció especial de la vinya i altres proteccions de sòl forestal, fluvial o hidràulic. A Sant Llorenç d’Hortons també tenen protecció de fondos, de boscos, de zona d’interès agrícola o de sistema hídric.

Usos

(Gelida i St. Llorenç d’Hortons)  Superfície 
Sòl protecció agrícola  92,34 ha  76,09 % 
Sòl protecció forestal  7,99 ha  6,58 % 
Sòl protecció fluvial 16,52 ha  13,61 % 
Sòl sistema viari 2,23 ha 1,83 %
Sòl sistema hidràulic-hídric  2,28 ha  1,88 % 
Total pla especial urbanístic 121,37 ha 100 %

 El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (2008) protegeix aquest espai com a “sòls protegits i sòls de valor natural i connectors i com a sòls de protecció especial de la vinya”.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010), també els protegeix i els defineix com a “sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari i com espais de protecció especial de la vinya”. I per si fos poc, la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès (2004), promou la protecció d’aquest espai. Tots els planejaments, ja siguin locals, comarcals o territorials protegeixen aquest espai.

El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès defineix la zona com espais de connexió ecològica i forma part del paisatge forestal i agrari del riu Anoia. La Carta del Paisatge de l’Alt Penedès estableix la zona com a espais agraris amb valor mediambiental i espais forestals i fluvials amb valor mediambiental. En el mateix sentit ho defineix el Pla Territorial Metropolita de Barcelona.

Aquest Agroparc tindrà un fort impacte ambiental a la zona perquè està projectat per a que el puguin visitar 200.000 persones anualment. Donarà cobertura a 154 botigues del grup (actualment en té 80), i ha corners en superfícies comercials. També es vol comercialitzar 4 milions d’ampolles de cava i vi, 2 milions de litres de cervesa i 50.000 menús diaris.

Nosaltres creiem que les zones industrials proposades han d’anar en zones industrials existents a la comarca, ja que moltes d’elles no estan ocupades al 100%.

No estem d’acord que el sòl no urbanitzable s’utilitzi per especular, el sòl no urbanitzable té un preu infinitament més baix que el sòl industrial planejat o desenvolupat. El sòl no urbanitzable no té els serveis necessaris (aigua, llum i comunicacions). En canvi el sòl industrial sí. 

No estem d’acord en la construcció de parcs temàtics de grans dimensions, que humanitzen els espais agraris i forestals de l’Alt Penedès que estan protegits. Actualment a la zona afectada només hi ha la masia de Can Mata d’Abelló i la resta d’espais són agrícoles, forestals o fluvials.

D’altra banda, la carretera BV-2249, que connecta Gelida i Sant Llorenç d’Hortons no pot assumir la visita de 200.000 persones amb autocars i cotxes particulars, els desplaçaments dels 700 treballadors/es i els milers de camions que circularan per donar servei a l’Agroparc. Actualment en un dels trams de carretera hi ha un pont molt estret que només s’hi pot circular en un sentit. Tampoc està realitzada l’obra de la variant de Sant Llorenç d’Hortons.

La construcció de l’Agroparc comportarà molts moviments de terres, degut als pendents del terreny, (entre el 5% i el 20% depenen de la zona) i la gran quantitat de construccions a realitzar.

Aquest projecte, sens dubte, trencarà el corredor biològic entre els PEIN’s (pla d’espais d’interès natural de Catalunya) de Montserrat i Roques Blanques i el de les Muntanyes de l’Ordal, és a dir, impedint la continuïtat entre les serralades Litoral i Prelitoral.

Darrera una imatge de projecte de producció agrària de proximitat, s’hi amaga un projecte industrial en un espai protegit. Quan tenim molts polígons desocupats. Aquí, s’especula amb el territori.

Clicant al següent enllaç podeu descarregar-vos l'Avanç del Pla Especial Urbanístic en Sòl no Urbanitzable per la Implantació de l'Agroparc Ametller Origen (56 MB)

Clicant al següent enllaç podeu descarregar-vos els plànols (164 MB)

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

Ecologistes de Catalunya (EdC)

Signa contra el projecte de l'agroparc del grup Ametller

Signa contra el projecte de l'agroparc del grup Ametller, de 121 hectàrees, que vol es construir en sòl no urbanitzable entre Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.

Preservem els espais agraris i forestals del Penedès.

Per signar clica AQUÍ

Plantada forestal d'alzines a la muntanya de Sant Jaume

El proper diumenge 20 de novembre, en el marc de la programació “Els diumenges a Sant Pau”, es farà una plantació forestal d’alzines a la muntanya de Sant Jaume (Vilafranca), guiada pel Col·lectiu Ecologista Bosc Verd i amb el suport de l’ADF “La Carrerada”.

L’activitat s’adreça a un públic familiar i és gratuïta. Es demana que, qui pugui, porti eines (pics i aixades), així com guants. El lloc i hora de trobada per aquest diumenge 20 de novembre serà directament a l’espai Sant Jaume (antic Casal 2000) a les 11.00 h del matí. En cas de pluja, l’activitat quedarà suspesa.

Animem a tothom a venir per millorar amb la participació de tots un espai natural per compartir i gaudir!

Assemblea informativa sobre el projecte de l'Agroparc del Grup Ametller

El proper dilluns 19 de desembre a les 20:00 a l'Escorxador de Vilafranca el Col·lectiu Bosc Verd organitza una assemblea informativa sobre el projecte de l'Agroparc del Grup Ametller.

E Grup Ametller vol construir un Agroparc de 121 hectàrees als municipis de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. Dins d'aquest Agroparc hi ha prevista una zona industrial de 14 hectàrees, una zona de granges de 3.4, zona d'hotel de 3.14 entre altres.

Us hi esperem a tots

 

 

2a Mostra Audiovisual a l'Entorn del Medi Ambient

Aquest dissabte vint-i-quatre de setembre a les sis de la tarda es farà la mostra de Audiovisual a l'Entorn del Medi Ambient a l'auditori del Centre Cívic de Sant Cugat Sesgarrigues dins el marc de l'Ecofira. L'entrada és gratuïta.

Entorn geològic del Foix - del triàsic al quaternari.

Des del triàsic fins a l’actualitat les pedres ens han deixat escrita la història del nostre territori. Les roques, els minerals, els fòssils i les característiques del terreny ens expliquen com s’han format les muntanyes i valls de la conca del Foix i també com han evolucionat i han anat modelant el paisatge. Seguidament algunes preguntes al director. Un projecte del Centre de Documentació del Parc del Foix. Realitzat per EDN – Estudi Divulgació Natura. (18’)

Dos tomates y dos destinos.

Agronegoci i sobirania alimentària tenen una cita a cegues en aquesta història tan divertida. Documental dirigit per Aníbal Gómez i David Rodríguez. Amb la col·laboració de FICMAC. (9’)

Terra Incògnita.

La vida de la gent gran i pagesa del Penedès a través de la singular mirada de Lluís Escartín que, l’any 2005, va decidir fer aquest documental perquè en quedes constància. En acabar preguntes al director Lluís Escartín. Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. (25’)

Hija de la Laguna.

Produïda per Guarango i dirigida per Ernesto Cabellos. Documental que mostra la lluita de les petites comunitats andines pel dret a l’aigua i a una vida digna enfront les grans empreses mineres d’or. Aquesta defensa del medi natural amenaçat per pràctiques insostenibles d’extracció de recursos ens farà reflexionar sobre el cost social i mediambiental d’aquestes pràctiques, de com la nostra manera de viure suposa una amenaça per al planeta, quina responsabilitat tenim en el consum individual i col·lectiu o quina petjada deixem en el territori. Amb la col·laboració d’Entrepobles Penedès. (52’)

Calendari 2017

El Col·lectiu Bosc Verd ha dissenyat aquest calendari amb les activitats del 2017

Us el podeu descarregar en versió pdf per imprimir fent clic a la imatge del calendari.

Denúncia a Fiscalia per destrucció de l'hàbitat del corriol camanegre

L’APMA, el GEVEN i BOSC VERD denuncien a la Fiscalia, per delicte ambiental, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El mes de febrer les tres entitats ecologistes firmants, després de detectar la presència del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), van demanar a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que protegís la desembocadura de la riera de la Ramusa (o de Sant Joan) a banda i banda del bassal d’aigua. Vam demanar la instal·lació d’una balisa amb indicacions de zona protegida, prohibir que no accedissin persones ni gossos i estudiar possibles plantacions o afavoriment de vegetació dunar.

El mes de maig es va detectar la posta d’ous d’aquest ocell. L’Ajuntament amb molt bon criteri va col·locar una tanca tova, amb corda i estaques per a delimitar la zona de protecció i un gabió per a protegir el niu, i un cartell informatiu de la importància d’aquest fet a la Platja de Ribes Roges.

Inexplicablement, el dia 14 de juny, el propi ajuntament de Vilanova i la Geltrú va afectar greument l’hàbitat del corriol i el seu niu, a causa d’uns moviments de terres amb excavadores en les immediacions, suposadament sense l’autorització corresponent. Malauradament aquesta actuació ha fet que es perdés la posta i que els exemplars adults abandonessin la zona. Aquesta actuació també ha destruït el salicornar que s’havia començat a instaurar.

El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és una espècie protegida per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. És esmentada a l’Annex IV com a espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat; “Especies que serán objeto de medidas de conservación especiales en cuanto a su hábitat, con el fin de asegurar su supervivencia y su reproducción en su área de distribución) i també pel Reial Decret 439/1990 (Annex II – Espècie d'Interès Especial) i pel Decret Legislatiu 2/2008, espècie protegida (categoria C), i pel Decret 148/1992 (Annex I – Espècie Sensible).

 

Subcategories