SOS Penedès proposa aturar la tramitació dels plans i projectes urbanístics que puguin alterar la recerca del model Territorial, consensuat a través del procés democràtic d’una autèntica participació ciutadana, que ajudi a definir les directrius per a la redacció del Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

La Generalitat no pot seguir tramitant plans especulatius, innecessaris i obsolets i deixar de banda la gran oportunitat d’entrar en el segle XXI redactant un Pla Territorial modèlic com ha de ser el Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

Des de SOS Penedès demanem una moratòria urbanística de tots els plans i projectes en tot l’àmbit territorial de la Vegueria Penedès, perquè entenem que abans d'aprovar nous plans urbanístics expansius i obsolets de zones residencials, industrials i de serveis, hem de repensar el model territorial que volem davant els nous reptes econòmics, socials i ambientals.

Per a més informació clica aquí

Urbanisme expansiu al Penedès

Polítiques territorials obsoletes no tenen en compte la situació d’emergència climàtica i les diferències socials.

Redacció del projecte de polígon logístic de Can Vies-Sant Marçal.

Tot i l’oposició de la societat civil penedesenca que, durant 15 anys, s’ha manifestat en contra els polígons logístics, el Departament de Política Territorial i Sostenibilitat segueix invertint en projectes fallits (Logis Penedès, polígon logístic de Cal Vies- Sant Marçal, Pla Parcial el Mestral de l’Arboç)  fent cas omís de les propostes del territori.

La proposta dels pressupostos del govern de la Generalitat de Catalunya, tenen una partida de 76.068,75€ repartida entre els anys 2020 i 2021, per a la redacció del PDU (Pla Director Urbanístic) de Sant Marçal- Cal Vies, que afecta als municipis de l’Arboç, Castellet i la Gornal i de Castelví de la Marca. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat no s’ha tingut en compte les més de 2.300 al·legacions de ciutadans o d’empreses del sector vitivinícola i tampoc s’ha tingut en compte la demanda de 25 municipis de l’àmbit del Penedès de la retirada del Pla o l’aturada d’aquest fins que no es discuteixi en el marc del Pla Territorial de la Vegueria Penedès, que tot indica que sortirà l’avanç del Pla en breu.

Inversions pressupost 2020:

https://drive.google.com/file/d/1oYMXKtolzWR4XdRaFs3LmtrFGOr22Lte/view

Nova estació de regionals a les afores de Vilafranca.

Tot i encetar una nova etapa de la història amb la flamant Vegueria Penedès, Vilafranca, que hauria de liderar els plans d’aquest nou territori, es limita a especular amb plans especulatius com el Carrer Comerç, o demanant estacions al camp sense criteri, molt lluny de la dinàmica que una ciutat capdavantera en la vegueria Penedès, hauria de liderar.

Proposar una estació de l’AVE a les afores de Vilafranca és no entendre el problema, ni de la Vila ni del territori. És fonamental que abans de fer propostes aleatòries es produeixi un debat sobre el sistema ferroviari on hi ha tres sistemes: rodalies, alta velocitat i mercaderies. Aquest últim no existeix per negligència de tots els responsables ja que els 100 trens diaris de càrrega previstos passaran per sota Vilafranca.

No estem d’acord amb la construcció d’aquesta nova estació intermodal del Penedès fora del nucli urbà, perquè comportarà una nova ocupació de sòl agrícola, l’estació de Vilafranca pot arribar a perdre la seva centralitat, no es preserva el territori, ignora l’emergència climàtica i generarà un continu urbà des del municipi de La Granada fins al municipi de Santa Margarida i els Monjos, afavorint l’urbanisme especulatiu i de creixement sense aturador.

Proposem que les actuals estacions de trens de rodalies i d’autobusos, amb les millores que calguin, esdevinguin aquest pol de referència de la intermodalitat del transport públic del Penedès amb trens regionals i alhora aprofiti les infraestructures existents. Tècnicament es possible però ha d’haver-hi voluntat política.

L’actual estació de Vilafranca té molts avantatges perquè si pot accedir a peu a, es molt a prop de les grans comunicacions per carretera (N-340, C-15, AP-7), forma part de l’entramat urbanístic de la ciutat, genera identitat i cultura, dona protagonisme a les naus del carrer Comerç, reforça la centralitat a la ciutat, dinamitza i potencia la Vila, genera activitats positives al seu entorn, afavoreix l’entramat comercial de Vilafranca, revaloritza els barris de l’entorn, manté el model de territori de pobles i ciutats compactes amb un entorn agrícola i natural, defugim del model urbanístic americà dels centres comercials al mig del no res on el protagonista exclusiu és el cotxe.

Tenir una estació intermodal dins de Vilafranca, ha d’anar acompanyada de la millora dels transports públics entre tots els pobles del seu entorn ja sigui en transport col·lectiu o compartit, en prioritzar el transports de les persones abans que les mercaderies i en millorar les rodalies cap a Barcelona i cap Tarragona amb puntualitat, amb freqüència, amb temps de recorregut, amb trens semidirectes o regionals. L’objectiu es que per viatjar pel Penedès puguem prescindir del cotxe, cosa que actualment es molt difícil si vius fora de Vilafranca.

També hem de tenir en compte que la majoria de la població utilitza les rodalies per als seus desplaçaments diaris, l’any 2019 rodalies de Catalunya va moure 128,5 milions de viatgers, si ho comparem amb l’alta velocitat la xifra es de 7,5 milions de viatgers a l’any.

Actualment El Pla Territorial Metropolità de Barcelona situa aquesta estació als terrenys de la base de muntatge, entre La Granada i Vilafranca, fora dels nuclis urbans i entre vinyes.

Aprovació del Pla del carrer del Comerç a Vilafranca.

La precipitació en l’aprovació inicial del POUM en el àmbit del carrer Comerç i la posterior moció a favor de l’estació intermodal a les afores, evidencia la desorientació de l’Ajuntament de Vilafranca i del Delegat de la Vegueria respecte al model penedesenc que cal portar a terme abans d’executar qualsevol projecte. Amb aquestes dues decisions, l’Ajuntament defuig el debat necessari davant els reptes que el Territori, davant els reptes globals i territorials, demanden.

La plataforma Obrim el Molí d’en Rovira i SOS-Penedès lamenta que, un cop constituïda la Comissió d’Urbanisme del Penedès, hagi aprovat, en la seva primera reunió, un pla urbanístic que representarà la pèrdua de part d’un conjunt industrial urbà imprescindible per entendre la història de la comarca. La creació de la Vegueria Penedès havia de ser una eina per a preservar la identitat del Penedès i l’aprovació d’aquest projecte és un símptoma preocupant que hauria de ser motiu d’una reflexió col·lectiva.

El Molí d’en Rovira és un barri d’origen industrial i de cellers, que ha patit un aïllament en relació a la resta de Vilafranca degut a la barrera del ferrocarril que travessava Vilafranca. Aquest aïllament ha permès que s´hagi mantingut intacte un ric patrimoni arquitectònic que configura un conjunt amb uns valors que el fa únic. Aquest patrimoni és fonamental per explicar i entendre la història del vi a la comarca i les transformacions urbanes que va representar l’arribada del ferrocarril.
El cobriment de les vies del ferrocarril podria ser una oportunitat per a cosir i integrar els dos costats de la via i crear una centralitat urbana al costat de l’estació. Però el projecte de modificació de planejament que s’ha aprovat ha optat per portar a terme una simple operació immobiliària, sense ànima, i amb més de 900 nous habitatges que obvia la valorització i reutilització dels edificis existents.

Reciclar els edificis existents per a nous usos és molt més eficient en termes de consum de recursos que no pas fer edificis de nova planta. Reutilitzar permetria crear un barri amb un caràcter únic i amb molts elements singulars.
Davant de l’actual situació d’estancament, d’indiferència i de manca de solucions als problemes actuals demandades des de la societat, SOSPENEDES reclama dels partits polítics i de la societat en general una actitud més crítica i activa a fi d’aconseguir impulsar un model territorial que faci front a l’emergència  climàtica, a l’elevat radicalisme de les diferències socials i l’equilibri ecològic del Territori.

A Vilafranca del Penedès 17 de gener de 2020

SOS Penedès i APMA no estan d’acord en la aprovació del projecte de l’autòdrom de Ribes per la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès, per les seves greus conseqüències ambientals. Hem de tenir en compte que aquest projecte inclou la construcció de tres hotels, accessos i un aparcament, a la zona de vinyes, de 3200 places, implica l’afectació de la Xarxa Natura 2000, declarada com a zona d'interès natural, que actua com a connector natural entre els Colls Miralpeix i el Parc del Garraf, una peça clau en la protecció de la biodiversitat.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha fet un ús pervers del Reial Decret de l’estat d’alarma de forma il·legal i antidemocràtica: ha considerat aquest projecte, “indispensable per a la protecció de l’interès general”. L’excusa era evitar oposició i protestes contra el projecte.

Creiem que l’ús de les eines telemàtiques durant el confinament no estan garantint el dret a la participació democràtica.

Clicant aquí pots descarregar-te el comunicat de premsa de SOS Penedès i l'APMA.

El proper diumenge, 23 de febrer el Servei de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilafranca enceta la programació de Els diumenges a Sant Pau, organitzant  l'activitat consistent en l'alliberament d'un ocell procedent de l'equipament de recuperació de fauna que la Generalitat de Catalunya té a Torreferrussa.

L'alliberament es realitzarà a l'esplanada del mirador de Sant Pau, i, un cop s'hagi alliberat l'ocell, el naturalista i expert en ornitologia, Xavier Bayer, farà una explicació sobre com viuen les aus rapinyaires nocturnes del nostre territori, i seguidament es podrà fer un taller de dissecció d'egagròpiles, per conèixer en major detall els hàbits alimentaris d'aquests ocells. Per poder fer el taller, es demana que, qui pugui, porti pinces, lupa i guants de plàstic o làtex.

El lloc de trobada és el camí de Pacs, a la cruïlla amb el balcó de les Clotes a les 11h. L'activitat durarà entre dues i tres hores, i en cas de pluja, quedarà suspesa. Es recomana portar aigua i calçat còmode per caminar i és preferible inscriure's prèviament a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

SOS Penedès denuncia l’Ajuntament de Cunit per aprovar la urbanització a la Plana del Castell, que és l’últim espai agrícola a la franja litoral de Cunit. La urbanització de l’espai es vol realitzar per fases i ara han aprovat el sector SUD 2 “Pla de Cunit 2”. Segons l’agenda del pla de la Plana del Castell el volen realitzar en un període de tres anys.

A la Plana del Castell trobem els últims reductes que queden a Cunit d’un passat on els aiguamolls i les zones conreades ocupaven gran part del litoral penedesenc. Les aigües subterrànies en aquest indret es troben a pocs centímetres de la superfície, provocant que siguin inundables.

A més, l’espai trobem zones d’inundació temporal, que són hàbitats que aporten biodiversitat. De fet, a la zona encara trobem una població de gripau corredor (Epidalea calamita), una espècia d’amfibi comuna al Baix Penedès i que cada cop ho és menys, ja que de manera progressiva va minvant i la seva població a causa precisament, de la pèrdua d’hàbitats i del confinament de les seves poblacions.

Adjacent a la Plana del Castell i separat per la via del tren, trobem els terrenys inundables de la desembocadura del Torrent de Sant Antoni, la principal riera de Cunit. Els terrenys on desemboca el torrent, juntament amb la Plana del Castell, són l’últim punt del litoral cunitenc lliures de construccions. Ambdós conformen una zona de descongestió urbanística amb potencial ambiental i patrimonial, si es té la suficient voluntat política per treure’n profit en la direcció adequada.

Si vols més informació pots descarregar-te el document comunicat de premsa se SOS Penedès clicant aquí.

El Col·lectiu Bosc Verd ha dissenyat aquest calendari del 2020

Us el podeu descarregar en versió pdf per imprimir fent clic a la imatge del calendari.

En relació a les Declaracions al Parlament de Catalunya del Conseller Damià Calvet. 20.4.2020. en la Comissió de seguiment COVID 19 del Departament de Territori.

La Federació d'Ecologistes de Catalunya davant la Declaració del Conseller de Territori i Sostenibilitat en la Comissió de Seguiment de COVID-19 de Territori comparteix la necessitat de garantir els tres objectius d’emergència sanitària que ha comportat l’aturada de l’activitat econòmica

• Garantir els serveis essencials de les empreses publiques i infraestructures critiques
• Fer el seguiment dels Indicadors de l’activitat dels transports, d’aigua , residus, ports i aeroports i activitat logística, xarxa viaria alta capacitat i nivell de contaminació atmosfèrica del país
• Establir uns criteris de serveis públics de mobilitat i transport d’acord amb els criteris establerts per marc legal del R.Decret d’Alarma en termes sanitaris.

Però denuncia que s'aprofiti la crisi generada pel Covid19 per desregularitzar actuacions en el medi natural en espais protegits i Xarxa Natura 2000 per la generació de parcs eòlics i parcs solars entre altres actuacions.

Clicant aquí podeu descarregar-vos el text de la denúncia integre.

Les principals associacions ecologistes i de defensa ambiental del territori considerem que el decret llei 16/2019 incompleix les directives ambientals europees i és un obstacle pel canvi de model energètic a Catalunya.

CONSIDEREM que l’aprovació per part del Parlament del Decret Llei que regula la implantació d’energies renovables a Catalunya:

1. Amb el seu redactat actual, esdevé un obstacle per canviar la dependència energètica de Catalunya de les energies d’origen fòssil i contaminant (petroli; nuclears) i per substituir-la per un model elèctric descentralitzat que redueixi els impactes a l’entorn, que prioritzi la GENERACIÓ DISTRIBUÏDA i trenqui amb la centralització i les dependències als interessos especulatius dels oligopolis elèctrics i energètics que ens empobreixen i oprimeixen (ENDESA; IBERDROLA; ACCIONA; NATURGY; ABENGOA, etc).
2. Obre la porta, novament, a la massificació de centrals eòliques i fotovoltaiques en espais naturals protegits pel PEIN i en espais no urbanitzables. El Decret tanca els ulls els impactes d’aquestes infraestructures sobre la natura (biodiversitat, avifauna, qualitat de vida, paisatge…) i accentuarà els greuges territorials i els desequil·libris entre ciutats i món rural.

Ecologistes de Catalunya (EdC), federació amb representació arreu del territori de Catalunya, volem deixar clar que els combustibles fòssils són, sense cap mena de dubte, un dels principals causants del canvi climàtic. Les energies renovables han de ser la base per a la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic. Tanmateix, no podem acceptar com argument que l’esmentat Decret expressi en el seu preàmbul com a justificació que cal:

“Adoptar les mesures de simplificació́ administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l'assoliment dels objectius en matèria de mitigació́ del canvi climàtic i transició́ energètica”.

La situació actual és d’emergència climàtica, però a la vegada d’emergència ecològica, i una de les prioritat per a la mitigació es la salvaguarda i preservació de la natura i la biodiversitat.

Per a més informació clica aquí.