Notícies

Calendari 2017

El Col·lectiu Bosc Verd ha dissenyat aquest calendari amb les activitats del 2017

Us el podeu descarregar en versió pdf per imprimir fent clic a la imatge del calendari.

Denúncia a Fiscalia per destrucció de l'hàbitat del corriol camanegre

L’APMA, el GEVEN i BOSC VERD denuncien a la Fiscalia, per delicte ambiental, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El mes de febrer les tres entitats ecologistes firmants, després de detectar la presència del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), van demanar a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que protegís la desembocadura de la riera de la Ramusa (o de Sant Joan) a banda i banda del bassal d’aigua. Vam demanar la instal·lació d’una balisa amb indicacions de zona protegida, prohibir que no accedissin persones ni gossos i estudiar possibles plantacions o afavoriment de vegetació dunar.

El mes de maig es va detectar la posta d’ous d’aquest ocell. L’Ajuntament amb molt bon criteri va col·locar una tanca tova, amb corda i estaques per a delimitar la zona de protecció i un gabió per a protegir el niu, i un cartell informatiu de la importància d’aquest fet a la Platja de Ribes Roges.

Inexplicablement, el dia 14 de juny, el propi ajuntament de Vilanova i la Geltrú va afectar greument l’hàbitat del corriol i el seu niu, a causa d’uns moviments de terres amb excavadores en les immediacions, suposadament sense l’autorització corresponent. Malauradament aquesta actuació ha fet que es perdés la posta i que els exemplars adults abandonessin la zona. Aquesta actuació també ha destruït el salicornar que s’havia començat a instaurar.

El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és una espècie protegida per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. És esmentada a l’Annex IV com a espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat; “Especies que serán objeto de medidas de conservación especiales en cuanto a su hábitat, con el fin de asegurar su supervivencia y su reproducción en su área de distribución) i també pel Reial Decret 439/1990 (Annex II – Espècie d'Interès Especial) i pel Decret Legislatiu 2/2008, espècie protegida (categoria C), i pel Decret 148/1992 (Annex I – Espècie Sensible).

 

El Grup Ametller vol construir un Agroparc de 121 hectàrees en sòl no urbanitzable a Gelida i a Sant Llorenç d’Hortons

El Col·lectiu Bosc Verd ha fet una roda de premsa per mostrar la seva disconformitat amb el Agroparc de 121 hectàrees que el grup Ametller vol construir als municipis de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.

El mes de novembre l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, ens ha comunicat que es vol implantar un Agroparc Ametller Origen, als termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, a través de la redacció d’un pla especial urbanístic.

En la documentació rebuda electrònicament, l’avanç del pla especial, s’especifica sense massa detall, què s’hi vol posar en aquest Agroparc de 121,37 hectàrees (ha). En concret es vol ubicar una zona industrial d’elaboració de productes alimentaris, tres granges (cabres, gallines i vaques), un aparcament, un hotel, una zona hivernacles, cultius (vinya, oliveres, cereals, fruiters i verdures), vials de connexió, una depuradora, una bassa d’aigua, una planta de compostatge, una planta de tractament de residus, unes bodegues de vins i caves, una cerveseria, un molí d’oli, magatzems agrícoles, un edifici de control, els serveis centrals d’Ametller Origen, un museu, una agrobotiga, una central de trigeneració, una xarxa de túnels per donar serveis a totes les instal·lacions anomenades, entre d’altres.

Usos amb impacte ambiental  Superfície afectada 
Zona industrial  14,2 ha 
Granges  3,14 ha 
Hotel  1,41 ha 
Aparcament  2,87 ha 
Hivernacles  3,42 ha 
Vials de connexió 2,22 ha

Es tracta doncs d’una instal·lació de grans dimensions. A més, el Grup Ametller té la previsió de que tota la producció i distribució dels seus productes agroalimentaris passi per aquest espai. En aquests moments disposen de 3000 ha de cultiu (1500 ha són de propietat: a Catalunya són 218 ha, a Sòria 73 ha i a Múrcia 1.157 ha).

El Grup Ametller vol construir aquesta gran instal·lació en un sòl no urbanitzable que està protegit als dos municipis. A Gelida estan protegits com a sòl agrícola de protecció especial pel seu interès natural i agrari, sòl agrícola de protecció especial de la vinya i altres proteccions de sòl forestal, fluvial o hidràulic. A Sant Llorenç d’Hortons també tenen protecció de fondos, de boscos, de zona d’interès agrícola o de sistema hídric.

Usos

(Gelida i St. Llorenç d’Hortons)  Superfície 
Sòl protecció agrícola  92,34 ha  76,09 % 
Sòl protecció forestal  7,99 ha  6,58 % 
Sòl protecció fluvial 16,52 ha  13,61 % 
Sòl sistema viari 2,23 ha 1,83 %
Sòl sistema hidràulic-hídric  2,28 ha  1,88 % 
Total pla especial urbanístic 121,37 ha 100 %

 El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (2008) protegeix aquest espai com a “sòls protegits i sòls de valor natural i connectors i com a sòls de protecció especial de la vinya”.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010), també els protegeix i els defineix com a “sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari i com espais de protecció especial de la vinya”. I per si fos poc, la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès (2004), promou la protecció d’aquest espai. Tots els planejaments, ja siguin locals, comarcals o territorials protegeixen aquest espai.

El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès defineix la zona com espais de connexió ecològica i forma part del paisatge forestal i agrari del riu Anoia. La Carta del Paisatge de l’Alt Penedès estableix la zona com a espais agraris amb valor mediambiental i espais forestals i fluvials amb valor mediambiental. En el mateix sentit ho defineix el Pla Territorial Metropolita de Barcelona.

Aquest Agroparc tindrà un fort impacte ambiental a la zona perquè està projectat per a que el puguin visitar 200.000 persones anualment. Donarà cobertura a 154 botigues del grup (actualment en té 80), i ha corners en superfícies comercials. També es vol comercialitzar 4 milions d’ampolles de cava i vi, 2 milions de litres de cervesa i 50.000 menús diaris.

Nosaltres creiem que les zones industrials proposades han d’anar en zones industrials existents a la comarca, ja que moltes d’elles no estan ocupades al 100%.

No estem d’acord que el sòl no urbanitzable s’utilitzi per especular, el sòl no urbanitzable té un preu infinitament més baix que el sòl industrial planejat o desenvolupat. El sòl no urbanitzable no té els serveis necessaris (aigua, llum i comunicacions). En canvi el sòl industrial sí. 

No estem d’acord en la construcció de parcs temàtics de grans dimensions, que humanitzen els espais agraris i forestals de l’Alt Penedès que estan protegits. Actualment a la zona afectada només hi ha la masia de Can Mata d’Abelló i la resta d’espais són agrícoles, forestals o fluvials.

D’altra banda, la carretera BV-2249, que connecta Gelida i Sant Llorenç d’Hortons no pot assumir la visita de 200.000 persones amb autocars i cotxes particulars, els desplaçaments dels 700 treballadors/es i els milers de camions que circularan per donar servei a l’Agroparc. Actualment en un dels trams de carretera hi ha un pont molt estret que només s’hi pot circular en un sentit. Tampoc està realitzada l’obra de la variant de Sant Llorenç d’Hortons.

La construcció de l’Agroparc comportarà molts moviments de terres, degut als pendents del terreny, (entre el 5% i el 20% depenen de la zona) i la gran quantitat de construccions a realitzar.

Aquest projecte, sens dubte, trencarà el corredor biològic entre els PEIN’s (pla d’espais d’interès natural de Catalunya) de Montserrat i Roques Blanques i el de les Muntanyes de l’Ordal, és a dir, impedint la continuïtat entre les serralades Litoral i Prelitoral.

Darrera una imatge de projecte de producció agrària de proximitat, s’hi amaga un projecte industrial en un espai protegit. Quan tenim molts polígons desocupats. Aquí, s’especula amb el territori.

Clicant al següent enllaç podeu descarregar-vos l'Avanç del Pla Especial Urbanístic en Sòl no Urbanitzable per la Implantació de l'Agroparc Ametller Origen (56 MB)

Clicant al següent enllaç podeu descarregar-vos els plànols (164 MB)

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

Ecologistes de Catalunya (EdC)

Documental de l'Entorn Geològic del Foix

El proper diumenge dia 19 de juny a les 11:30 s'estrena el documental Entorn Geològic del Foix del Triàsic al Quaternari dintre del marc dels actes Remeiart al Castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos

 

Plantada forestal d'alzines a la muntanya de Sant Jaume

El proper diumenge 20 de novembre, en el marc de la programació “Els diumenges a Sant Pau”, es farà una plantació forestal d’alzines a la muntanya de Sant Jaume (Vilafranca), guiada pel Col·lectiu Ecologista Bosc Verd i amb el suport de l’ADF “La Carrerada”.

L’activitat s’adreça a un públic familiar i és gratuïta. Es demana que, qui pugui, porti eines (pics i aixades), així com guants. El lloc i hora de trobada per aquest diumenge 20 de novembre serà directament a l’espai Sant Jaume (antic Casal 2000) a les 11.00 h del matí. En cas de pluja, l’activitat quedarà suspesa.

Animem a tothom a venir per millorar amb la participació de tots un espai natural per compartir i gaudir!

Contaminació a Can Farines

Roda de premsa del Col·lectiu Bosc Verd i de l'AAVV del barri de Cal Farines

L’any 2006 es va començar a denunciar la greu contaminació dels pous dels veïns del Barri de Cal Farines, degut a l’ampliació d’una activitat ramadera en aquest indret. Primer, les denúncies van venir per part de la família més afectada i després per la resta del veïns del barri, que des d’aleshores lluiten per defensar els seus drets com a ciutadans, la seva salut i la del medi ambient.

Aquestes granges es troben ubicades al barri de Cal Farines (Castellví de La Marca). Va començar amb una explotació de 605 vedells (480 + 125) actualment ja en són més de 1655.

Aquest creixement de l’activitat ramadera ha comportat unes conseqüències ambientals greus, donat que s’han contaminat els pous d’aigua dels habitatges que estan al voltant de l’explotació ramadera, a causa de les dejeccions dels animals. És per això que els veïns s’han oposat durant tots aquests anys a l’ampliació de l’activitat (que NO a l’existència d’aquesta). Com a conseqüència del creixement de l’explotació, les granges són per als veïns propers, un focus de contaminació odorífera i de proliferació d’insectes, i sobretot un focus de contaminació dels pous d’aigua de l’entorn, que afecten també a l’aqüífer Sant Martí Sarroca-Marmellar. Tot plegat, fa inhabitable el barri.

Són 10 anys de lluita, 10 Contenciosos Administratius i de procediments civils interposats, que tots ells han estat favorables a l’AAVV, excepte un, que va ser desestimat per manca de proves.

Però tot i guanyar judicialment els processos, els veïns d’aquest barri es troben que no es compleixen les sentències i/o es continua afavorint a les explotacions ramaderes SAT MASET DEL BOLET I MASET DEL BOVI, SL, per sobre dels drets dels veïns, i provocant la contaminació de l’aigua dels pous de l’entorn i de l’aqüífer.

Els veïns també han denunciat algunes obres i activitats per part de l’empresa, que s’havien executat sense llicència i sense projecte d’activitat que les emparés, obres i activitats que s’han realitzat amb la permissivitat de l’Ajuntament de Castellví de la Marca.

Considerem que durant tots aquests anys, tant la Generalitat i l’Ajuntament de Castellví, han defensat els interessos d’aquesta empresa, obviant els drets i la salut dels veïns d’un barri. I tot seguit expliquem perquè:

La Generalitat l’any 2010 va deixar sense efecte l’autorització de l’ampliació de l’activitat ramadera de SAT Maset del Bolet. També s’havia deixat sense efecte, l’ampliació d’activitat de Maset del Boví, SL, segons sentència judicial de l’any 2010. Però inexplicablement, les ampliacions de l’activitat es van fer igualment tot i NO tenir autorització per fer-les.

Finalment l’any 2014, el Departament de Territori i Sostenibilitat, va autoritzar incrementar la capacitat de SAT Maset del Bolet, de 480 fins a més de 1430 vedells, malgrat la oposició dels veïns i sense deixar accedir als veïns afectats a l’expedient tramitat pel Departament d’Agricultura.

El nou POUM del 2013 (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ) de Castellví de la Marca va fer desaparèixer la qualificació històrica de barri al Barri de Cal Farines, fet que, segons el nostre parer, va afavorir la legalització de les granges, ja que si un barri no existeix com a tal, desapareixen els problemes d’incompatibilitat de la granja respecte a l’ús residencial dels habitatges.

El nou POUM de Castellví va facilitar l’ampliació de Maset del Boví SL malgrat que hi havia una sentència judicial ferma del Jutjat del Contenciós Administratiu número 10 i confirmada pel TSJC que deixava sense efecte l’ampliació aprovada prèviament per l’Ajuntament i la Generalitat i la nova autorització de SAT Maset del Bolet.

Malgrat les queixes del veïns, el nou POUM de Castellví va aprovar un canvi en relació a la distància mínima de les explotacions ramaderes respecte a les cases habitades, que va passar de 100 metres (al Pla General del 85) a permetre que les explotacions ramaderes estiguin adossades a cases habitades (POUM2013).

Els canvis en les normatives municipals que l’Ajuntament aprova, defensen clarament els interessos d’un particular, davant dels interessos d’un barri del seu municipi.

Curiosament, a l’informe del POUM, l’Agència Catalana de l’Aigua afirmava que en relació a les afeccions medi ambientals “no es detecten afeccions”, quan el nivell de contaminació dels pous al voltant de les granges és molt alt, fins i tot de més de 10 vegades el límit de potabilitat.

I el Departament de Territori i Sostenibilitat va informar favorablement a l’ampliació d’aquesta granja (l’any 2014), quan aquest mateix Departament ha aprovat informes on exigeix un mínim de 200 m de distància entre granges i cases habitades o bé distancies superiors a 100 metres. Curiosament aquí no.

A l’any 2007 es va autoritzar i construir un femer de grans dimensions (de 2100 m2 de superfície segons projecte i 2.297 m2 segons execució) que no s’ajusta a la normativa urbanística (de 1000 m2) i a més, es va construir massa a prop de les cases habitades, sense respectar la distancia mínima de 100 m. Fet que els veïns van denunciar.

La sentència judicial ferma del Jutjat del Contenciós Administratiu número 9 (any 2014) indica que el femer és il·legal i il·legalitzable, i dóna ordre d’enderroc. Aquesta sentència va ser apel·lada al TSJC, i finalment el TSJC ha tornat a donar-nos la raó. Però altra vegada i de manera incomprensible, tot i les sentències, l’ajuntament atorga una nova llicència de legalització del femer (18 de març 2014) amb la participació de la Generalitat i sense notificar a l’AAVV res d’aquesta nova tramitació.

Aquest mes de febrer de 2016, 7 famílies del barri, han realitzat unes anàlisis de l’aigua dels pous per controlar l'estat de les aigües de les seves cases, i el resultat és que els pous situats al nord de les granges no estan contaminats per nitrats (<0-50mg/l), però els que són del barri de Cal Farines ho estan desmesuradament (523,292,198mg/l) i conforme s'allunyen els punts de mostreig de les , es va diluint la contaminació dels pous (132,175mg/l), per tant, la causa-efecte de contaminació de les aigües és clara.

Volem constatar, per si algú després de la roda de premsa afirma que l’Agència Catalana de l’Aigua no té constància de la contaminació d’aquests pous, que aquesta administració utilitza sempre com a punt de mostreig d’aquesta zona el Pou de Ca La Bruna, que està situat quasi al terme municipal veí, i està molt allunyat de les granges.

Per tot plegat:
L’AAVV del barri de Can Farines i el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd denunciem públicament la contaminació dels pous d’aigua dels habitatges que estan al voltant de les granges de vedells i de l’aqüífer Sant Martí-Marmellar.

Denunciem públicament la inactivitat de les administracions públiques competents que han permès, malgrat les sentències judicials contràries, les ampliacions de l’activitat de les granges i la “legalització” d’un femer que segons sentència judicial és il·legal, fets que han comportat  l’increment de la contaminació de les aigües per nitrats. Els pous d’abastament municipal també han estat afectats, per estar situats tant sols a 1 Km aigües avall de la situació de les explotacions.

Denunciem públicament que des de la Generalitat, i sobretot de de l’Ajuntament de Castellví de la Marca, no s’han defensat els interessos dels veïns del barri, i sí en canvi, s’ha treballat per defensar els interessos de l’empresa, permetent la contaminació de les aigües i de l’aqüífer, i la pèrdua de la qualitat de vida i dels drets dels veïns. Actualment l’Associació té interposat un Contenciós Administratiu obert en relació a l’aprovació definitiva del POUM2013 i de la autorització ambiental de SAT Maset del Bolet.

Denunciem públicament la manca de transparència d’aquest Ajuntament ja que en reiterades ocasions i des de fa sis anys, s’ha demanat a l’Ajuntament còpia de les analítiques de caràcter públic de control de l’aigua de la xarxa municipal, sense haver obtingut resposta. Una informació que és de caràcter públic i que afecta a la salut dels habitants del municipi, i que pot deixar als veïns sotmesos al consum d’aigua contaminada provinent de la xarxa pública i exposats al greus perills de la seva ingesta. El que representa per nosaltres, un atac als drets col·lectius i un clar abús de poder per part d’aquesta administració, que deixa en total indefensió als veïns del barri de Cal Farines.

Demanem a l’Ajuntament de Castellví de la Marca i a la Generalitat que solucionin aquesta situació.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd i AAVV del barri de Cal Farines

Vilafranca del Penedès, 26 d’abril de 2016.

2a Mostra Audiovisual a l'Entorn del Medi Ambient

Aquest dissabte vint-i-quatre de setembre a les sis de la tarda es farà la mostra de Audiovisual a l'Entorn del Medi Ambient a l'auditori del Centre Cívic de Sant Cugat Sesgarrigues dins el marc de l'Ecofira. L'entrada és gratuïta.

Entorn geològic del Foix - del triàsic al quaternari.

Des del triàsic fins a l’actualitat les pedres ens han deixat escrita la història del nostre territori. Les roques, els minerals, els fòssils i les característiques del terreny ens expliquen com s’han format les muntanyes i valls de la conca del Foix i també com han evolucionat i han anat modelant el paisatge. Seguidament algunes preguntes al director. Un projecte del Centre de Documentació del Parc del Foix. Realitzat per EDN – Estudi Divulgació Natura. (18’)

Dos tomates y dos destinos.

Agronegoci i sobirania alimentària tenen una cita a cegues en aquesta història tan divertida. Documental dirigit per Aníbal Gómez i David Rodríguez. Amb la col·laboració de FICMAC. (9’)

Terra Incògnita.

La vida de la gent gran i pagesa del Penedès a través de la singular mirada de Lluís Escartín que, l’any 2005, va decidir fer aquest documental perquè en quedes constància. En acabar preguntes al director Lluís Escartín. Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. (25’)

Hija de la Laguna.

Produïda per Guarango i dirigida per Ernesto Cabellos. Documental que mostra la lluita de les petites comunitats andines pel dret a l’aigua i a una vida digna enfront les grans empreses mineres d’or. Aquesta defensa del medi natural amenaçat per pràctiques insostenibles d’extracció de recursos ens farà reflexionar sobre el cost social i mediambiental d’aquestes pràctiques, de com la nostra manera de viure suposa una amenaça per al planeta, quina responsabilitat tenim en el consum individual i col·lectiu o quina petjada deixem en el territori. Amb la col·laboració d’Entrepobles Penedès. (52’)

Nadala i calendari

El Col·lectiu Bosc Verd us desitja un Bon Nadal i un Pròsper any 2016

A`profitem per enviarvos el calendari de les activitats pel proper any.

Us el podeu descarregar en versió pdf per imprimir fent clic a la imatge del calendari.

Subcategories