GRÀCIES!

La caminada nocturna d'enguany ha estat un èxit gràcies a la vostra participació. L'atracció de la nit, l'ambient de Festa Major, la música i les ganes de caminar ... van ser l'interès de les 230 persones que vam pujar a la muntanya de Sant Pau el passat dissabte, i gaudir d'una nit especial en aquest espai entranyable de la nostra vila.

Volem agraïr al Toni Inglada la seva tasca com a guia de les nostres sortides, i també volem agraïr a tots els voluntaris i als músics del grup Punt de Malura (que ens van acompanyar) la seva participació i col·laboració a la caminada.

Podeu veure les fotos de la caminada clicant aquí.

D'altra banda, us recordem que podeu fer-vos socis clicant aquí per descarregar-vos el formulari lliurant-lo a l'espai de l'Escorxador de Vilafranca (Carrer Escorxador 19-21).

Us desitgem una molt bona BONA FESTA MAJOR 2010 A TOTS I TOTES!

El dissabte 21 d'agost, gaudirem d'una nova edició de la caminada popular i  nocturna per la muntanya de Sant Pau, que com sempre, anirà guiada per l'excursionista Toni Inglada.

Enguany, la caminada vol ser un acte previ de la nostra Festa Major i com a tal, hi hem introduït un actiu nou, un maridatge entre territori i música popular.

És per això, que la sortida d’enguany porta el títol de "SONS DE NIT I SONS DE FESTA" ja que en alguns punts de l’itinerari ens acompanyarà en directe la música tradicional del grup Punt de Malura (sac de gemecs, flabiol i acordió dietònic).

Durant el descans, oferirem als caminaires cava i coca amb xocolata, mentre gaudirem d’un petit concert de música tradicional i d’una agradable nit de lluna plena.

La sortida és gratuïta i oberta a tothom. Cal portar aigua, llanterna o frontal, i calçat adequat per caminar. Es recomana portar armilla reflactant.

Sortirem a les 22.00 de la Rambla de Sant Francesc. L’arribada està prevista cap a la 1 de la matinada.

Esteu tots convidats/des!

Organitza: Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

Col·laboren: Ajuntament de Vilafranca i Administradors de la Festa Major 2010.

La Campanya Contra el Quart Cinturó converteix l'estudi informatiu del "Cierre" en un viatge aeri virtual sobre el Quart Cinturó.

El debat sobre la traça proposada és un intent d'ocultar el debat sobre el model de país.

Altres ajuntaments s'afegeixen a la sol·licitud de pròrroga del termini d'informació pública

El Quart Cinturó, al Google Maps

La Campanya Contra el Quart Cinturó ha aplicat el traçat inclòs en l'estudi informatiu en una aplicació del Google Maps. D'aquesta manera planera i senzilla, qualsevol usuari amb unes nocions mínimes de navegació a la xarxa pot fer un viatge aeri virtual sobre el recorregut del Quart Cinturó i identificar quines són les principals afectacions. Així, hom pot veure per on el Ministerio de Fomento i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques proposen la traça.

Podeu accedir a aquesta versió aèria del Quart Cinturó clicant aquí

Així mateix, avui també hem incorporat seccions transversals del perfil de la traça i els moviments de terres ssociats a la pàgina web on qualsevol persona pot consultar la memòria executiva de l'estudi informatiu i els plànols. Podeu trobar tota aquesta informació clicant aquí

Recordem que facilitar l'accés universal a la informació amb les noves tecnologies és una obligació de 'administració. A més de la data de l'anunci i de la durada de la informació pública, les dificultats per accedir a l'estudi informatiu haurien d'obligar a l'administració de l'estat a revisar profundament els seus protocols d'actuació.

Hi ha qui fa trampa i se salta passos previs

Intentar centrar el debat sobre la traça del Quart Cinturó no és res més que falsejar el debat. Aquest és un dels principals objectius de l'anunci de l'estudi informatiu: no afrontar com toca el debat al voltant del Quart Cinturó. Quan encara no sabem quins són els objectius concrets que es volen assolir en usuaris de transport col·lectiu i quines infraestructures són necessàries per assolir-los, hi ha qui pretén obviar aquesta discussió.

Hem de denunciar que obviar aquesta discussió és obviar el debat sobre amb quines mesures farem possible créixer en usuaris de transport públic (el Quart Cinturó més aviat en reduiria el nombre), com afrontem la millora de la qualitat atmosfèrica a la regió metropolitana (més de 3000 morts anuals prematures per complicacions respiratòries afegides a altres patologies), com reduïm l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, com fem més competitiu els transport de ercaderies de llarg recorregut en la xarxa ferroviària, com abordem la dependència energètica de recursos externs (el transport n'és un dels principals consumidors), com mantenim la connectivitat dels espais agronaturals que ens permet disposar d'una elevada biodiversitat...

Aquestes qüestions són les estratègiques per un país. Centrar el debat en la traça del Quart Cinturó és ignorar el debat veritable, és voler fer veure que amb obra pública sortirem de la crisi, quan el que farem de veritat és gastar els pocs recursos de què disposem en escenografies luxoses de decorats per a fotografies de cops de tisores en cintes inaugurals...

Noves sol·licituds de pròrroga

Com ja us vàrem informar el passat 5 d'agost, la Campanya Contra el Quart Cinturó va formular la sol·licitud de pròrroga del termini d'informació pública de l'estudi informatiu al Ministre de Foment, José Blanco, i al Cap de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya, Luis Bonet. Així mateix, va demanar als 18 ajuntaments afectats directament o indirecta pel projecte (Terrassa, Matadepera, Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Lliça d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells, l’Ametlla del Vallès, Canovelles, la Garriga, Granollers, les Franqueses del Vallès, la Roca del Vallès i Cardedeu) que sol·licitessin aquesta mateixa pròrroga al Ministeri. La proposta és que el termini es prorrogui fins al 4 d'octubre, per així compensar els 27 dies hàbils d'informació pública que coincideixen amb el juliol i l'agost.

Fins avui, els ajuntaments de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Sabadell i Terrassa ens han comunicat que han formulat ja aquesta sol·licitud.

La Campanya agraeix públicament la petició d'aquests ajuntaments.

Campanya Contra el Quart Cinturó

L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 9 d'agost de 2010

Més Informació: Toni Altaió 937 171 887 655 179 694 Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

http://ccqc.pangea.org

El proper diumenge, 13 de juny, es farà una caminada guiada al llarg de la riera de Llitrà tant per conèixer la vegetació típica d’ambients de ribera com per veure els treballs de recuperació naturalística que s’hi han dut a terme.

La riera de Llitrà passa per Vilafranca al llarg de 3,4 km en direcció al riu Foix, on desemboca. Tot i que en alguns trams es posa de manifest la difícil convivència entre la riera i les activitats humanes, en d’altres trams apareix un bosc de ribera ben estructurat amb magnífics exemplars de freixes, àlbers o oms, i ocells com el picot verd, la merla o el rossinyol bord. També s’hi poden trobar rastres de mamífers com el teixó, el senglar o el gat mesquer.

Des de finals de 2007 s’està tirant endavant un projecte de restauració ambiental per tal de potenciar l’efecte de corredor biològic d’aquesta riera. Les tasques que s’hi han dut a terme s’han centrat a eliminar residus, controlar i eliminar flora exòtica invasora, i plantar i seleccionar espècies arbòries i arbustives autòctones per tal d’afavorir la regeneració natural de la vegetació típica del bosc de ribera. També s’ha senyalitzat l’itinerari i, a la zona de l’Àgora, s’ha senyalitzat un circuit botànic.

Moltes de les tasques han estat realitzades pel mòdul de Treballs Forestals de la Casa d’Oficis Entorn Penedès promogut pel Servei de Foment de l’ocupació de l’Ajuntament de Vilafranca amb el finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya, que finalitza aquest mes de juny.

Durant aquest procés s’ha treballat amb acords de custòdia del territori. Diferents empreses i entitats han apadrinat un tram de riera per tal de garantir-ne la recuperació ecològica.

La passejada s’adreça a un públic general i familiar, i és gratuïta. Es recorreran uns 8 km (entre anada i tornada) i tindrà una durada aproximada de 3 hores (de les 10 del matí a les 13h), ja que s’han previst diverses aturades en punts d’especial interès.

El lloc i hora de trobada per l’activitat d’aquest diumenge 13 de juny serà a l’aparcament de darrera del Complex Aquàtic, a les 10 del matí. Es recomana portar aigua, calçat còmode per a caminar i una gorra pel sol. En cas de pluja, l’activitat quedarà suspesa. És preferible inscriure’s a través del web Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la .

• És una aberració construir una autovia al costat d’una autopista existent, una despesa inútil que no passa en cap país europeu.
• La crisi econòmica amaga una bomba de rellotgeria: la crisi energètica.
• La indiferència de la Generalitat davant de les demandes raonades i les propostes alternatives de les administracions locals.

L’Arboç, 29 de maig de 2010.

Aquest dissabte 29 de maig a l'Auditori Municipal de l'Arboç es van celebrar les Jornades sobre Infraestructures Viàries al Penedès, organitzades per l'Ajuntament de l'Arboç, la Plataforma No Fem el Cim, el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, el GEVEN, el GEL (Grup Ecologista de Llorenç del Penedès) i la Unió de Plataformes, amb la col·laboració d'ADENC-EdC i de la Campanya Contra el Quart Cinturó.

En Manel Larrosa, arquitecte i membre de l’ADENC, va desenvolupar una magistral exposició sobre la situació de les infraestructures viàries a Catalunya, la seva repercussió sobre l’eix metropolità (AP-7) i les conseqüències negatives que una programació desestructurada com la que tenim en matèria de transport.

Catalunya té una proporció de carreteres i autopistes per càpita molt superior a la mitjana europea. El PITC (Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya) encara preveu augmenta aquesta proporció, mentre que en ferrocarril som deficitaris. Afirma que és una aberració doblar les autopistes amb autovies com s’està fent a Catalunya. Espanya és l’únic país europeu que ho fa. Això significa tirar les inversions, ja que es redunda en una infraestructura que ja existeix i que no es col·lapsa (AP-7): només ho fa puntualment i per problemes de relació i mal funcionament amb una xarxa local mal dimensionada.

Si a conseqüència de la crisi s’han aturat aquestes obres inútils (a més confirmades per les declaracions del ministre Blanco) que es reinverteixin els diners en altres sectors més necessitats, com és el ferrocarril i sobretot el de rodalies i mig recorregut, clarament deficitari com tots el qui l’usem podem comprovar dia a dia.

En Marcel Coderch, enginyer i assessor del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, ens va alertar sobre la bomba de rellotgeria que representa el creixement exponencial demogràfic, econòmic i financer, que s’inicià amb el meravellós descobriment del petroli, una energia finita, sobre el qual encara estem creixent.

Els creixements són exponencials i els recursos limitats: arribarà un dia, no massa llunyà, que no hi haurà la suficient energia per seguir creixent. Si ho seguim fent, un altra perill ens amenaça, la destrucció del planeta. Hem de decidir ara que encara hi som a temps, canviar el rumb i optar, tant a nivell col·lectiu com individual, a un canvi d’hàbits per reduir la despesa energètica i cercar alternatives en la font energètica que ho ha sigut del passat i ho serà del futur: l’energia solar en totes les seves manifestacions.

En Coderch va apuntar que l’actual globalització econòmica no es podrà sostenir per molt temps: l’energia de comprar unes sabates fabricades a Filipines arribarà a ser tant cara que no sortirà rendible i per tant s’haurà de tornar a un sistema econòmic de proximitat.

En Carles Ribé, alcalde de l’Arboç va explicar el procés del contenciós que, tant el seu ajuntament com els de Bellvei del Penedès, el Vendrell, Castellet i la Gornal, així com el Consell Comarcal del Baix Penedès, estan portant a terme contra el Ministeri de Fomento per la imposició de la traça de l’autovia A-7.

Recordem que el  mateix ministeri, i en consens amb la majoria dels ajuntament del Penedès i els seus Consells comarcals, havien proposat no construir la nova A-7 a canvi de fer-la passar per l’autopista AP-7, alliberant el seu peatge pels habitants del Penedès. Finalment l'opció escollida pel Ministeri en l'aprovació de l'estudi informatiu, d'acord amb les al·legacions presentades per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, ha estat la de la construcció d'una nova autovia.

Les tres ponències, cadascuna a dins el seu marc de referència, el transport, l’energia i el territori afectat per les infraestructures i la logística coincideixen amb la voluntat de demanar a la Generalitat una actitud més dialogant i, sobretot,  un canvi de rumb en les seves decisions desenvolupistes i depredadores en un moment en què cal racionalitzar al màxim totes les infraestructures existents i desviar les inversions cap a sectors més rendibles socialment i econòmica com és el sistema del transport públic.

Aquest dissabte 29 de maig a les 10.00 hores del matí a l'Auditori de l'Arboç, es celebrarà la Jornada sobre les Infraestructures Viàries al Penedès, organitzada per l’Ajuntament de l’Arboç i diverses entitats del territori Penedès.

El programa previst és el següent:

Aquesta jornada compta amb el suport de:L'Ajuntament de l'Arboç, la Plataforma NoFemelCIM, el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, el Geven, el Gel (Grup Ecologista de LLorenç del Penedès) i la Unió de Plataformes.

La planificació i execució d'infraestructures viàries al Penedès segueix models que presenta similituds arreu del territori del Principat: desdoblament de la NII a les comarques gironines, desdoblament de la N340 a les terres de l'Ebre i comarques tarragonines, el Quart Cinturó al Vallès...

Estem en plena crisi econòmica, a les portes d’una nova crisi energètica i amb un desmesurat i caòtic creixement demogràfic producte de la transformació de les extenses urbanitzacions en primeres residències. Ara hem de sumar els grans projectes logístics i d’infraestructures viàries que l’administració autonòmica ha projectat per la comarca i que canviarà el panorama social, cultural i econòmic d’una manera irreversible.

És viable a aquestes alçades seguir generant elements insostenibles hereves d’una era energètica que ja s’està extingint? Els projecte logístic de prop de 200 ha entre Banyeres i l’Arboç i el projecte de la nova autovia A-7 que trinxa encara més l’interior agrícola són les dues cares d’una mateixa moneda: convertir el Penedès en un corredor logístic internacional i el Baix Penedès en el seu centre neuràlgic d’intercanvi.

Tenim el Penedès dret a proposar alternatives ecològicament menys agressives i econòmicament més sostenibles?