El balanç de la gestió del Departament d'Agricultura és nefast i les conseqüències les paguem els qui volem viure de la terra. Amb preus baixos al productor i costos de producció desmesurats, les mesures públiques estructurals són urgents

D urant aquest any que ara ha començat, cal que la pagesia demani comptes a l'administració i especialment al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural per la gestió dels darrers dos anys de govern. Els mesos que acabem de deixar enrere han estat marcats per la greu crisi arrossegada pel sector agrari, així com per la lluita de la pagesia per continuar la nostra activitat en un context advers: un context de preus cada vegada més baixos al productor i costos de producció desmesurats. Els pagesos i pageses hem sortit al carrer per fer escoltar la nostra veu i per traslladar a la societat la importància que té la pagesia com a sector productiu per a l'economia i la societat catalana. I si bé la pagesia ha estat a l'altura de les circumstàncies, no podem dir el mateix de les administracions; ni tan sols del Departament d'Agricultura, que s'ha limitat a negar reiteradament la crisi i la dura realitat que travessa el sector. La gestió de l'actual conseller d'Agricultura davant una situació límit és, a hores d'ara, clarament insatisfactòria, i es caracteritza per una inexplicable passivitat que genera cada dia més malestar. Els responsables polítics d'Agricultura ni tan sols no han fet efectives les mesures ja previstes per millorar la competitivitat i la inversió i enfortir les explotacions agràries, quan això podia pal·liar la crisi abans que s'agreugés. A hores d'ara, de la convocatòria del Contracte Global d'Explotació de 2007 pel que fa a modernització (inversions, joves i diversificació), només s'ha aprovat una sol·licitud d'incorporació de joves i 108 plans d'inversions, i resten pendents encara 97 incorporacions de joves i 325 plans d'inversions. A més, de la convocatòria del 2008 estan pendents totes les sol·licituds d'incorporació de joves (197 expedients) i tots els plans d'inversió (844 expedients). La desídia ha arribat a l'extrem que per al 2009 ni tan sols s'han pressupostat els recursos per afrontar aquests compromisos que el mateix Departament té amb les explotacions agràries: als pressupostos del 2009, per cobrir les convocatòries del 2007 i el 2008 i tancar amb diligència la convocatòria del 2009, li manquen com a mínim 13,6 milions d'euros. No cal dir les implicacions que té per a un sector productiu que s'abandonin les mesures destinades a incentivar la inversió en un moment de crisi. Per si no n'hi havia prou, la nefasta negociació duta a terme pel ministeri espanyol a la UE, pel que fa a la Política Agrària Comuna, suposarà una retallada de 35 milions d'euros, fins al 2013, de recursos europeus en la renda dels que realment viuen de l'agricultura. A aquest fet, també cal afegir-hi que la gestió que el Departament d'Agricultura fa del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) de la UE demostra que ni tan sols són capaços d'aprofitar els recursos europeus i estatals que ens corresponen. Un altre aspecte que podria haver contribuït a pal·liar la crisi del sector agrari hauria estat un suport decidit del govern a la comercialització per part de la pagesia. Bé sigui impulsant un marc legislatiu que afavoreixi un preu just al productor i al consumidor, en relació amb els evidents marges abusius dels intermediaris; bé sigui, com a mínim, complint les polítiques de comercialització del mateix Departament d'Agricultura. Tanmateix, de l'anterior Pla de Desenvolupament Rural (PDR) del 2000-2006 només es van executar 4,1 milions d'euros dels 26,9 previstos per a promoció. I si, respecte als productes de qualitat (agricultura ecològica, producció integrada...) o d'origen certificat (DO, IGP...), el PDR pel 2007-2013 preveu una mitjana anual de suport d'un milió d'euros, el 2007 ja no s'hi van destinar els recursos i el 2008 tampoc estaven previstos. Cal recordar que el PDR d'Andalusia preveu una mitjana de 5,5 milions d'euros per a promoció. I que els aplica, és clar. El balanç dels darrers dos anys de gestió del Departament d'Agricultura és nefast, però les conseqüències les paguem aquells que senzillament volem viure de la terra. Amb la crisi del sector agrari a sobre, amb preus baixos al productor agrari i costos de producció des mesurats, les mesures públiques estructurals destinades a la pagesia es fan més urgents que mai. Per això, també ens cal exigir que s'apliquin amb més eficàcia que mai, i cal exigir-ho fent més soroll que mai.

Joan Caball Subirana

Coordinador nacional d'Unió de Pagesos de Catalunya

Gener 2009

Sortint al pas de la campanya mediàtica orquestrada a favor del Logis-Penedès  —sobretot del PSC— s'ha de matisar que, l'argument de pal·liar l'increment del nombre d'aturats mitjançant la logística, no té res a veure amb una necessària planificació econòmica racional del territori. Omplir la comarca de naus i blocs de pisos indiscriminadament és una solució barroera. Un recurs fàcil tenyit de demagògia.

Davant d'una situació com aquesta, en què el sector immobiliari té un paper determinant en el desenvolupament de l'economia penedesenca, cal emprar arguments més adients i dissenyar uns objectius més enllà de les simples frases maniqueistes.

És el moment d'analitzar l'atur des d'una perspectiva més àmplia i profunda. No perdem de vista la incidència negativa que ha tingut el creixement urbà descontrolat sobre l'economia de la comarca. L'opinió pública n'és conscient —amb l'oposició al Logis— i per això reclama de les administracions una actitud més responsable i solidària, exempta de comportaments individualistes i messiànics, i menys lligada als interessos polítics i immobiliaris.

Mentre no es demostri que les coses es fan amb sentit comú, coherència i amb consens de tot el territori es seguirà pensant que les AREs, els golf, el Corte Inglés i els Logis amaguen interessos ocults contraris a un model territorial equilibrat. No és admissible malbaratar el nostre recurs més escàs i valuós: la terra, a qualsevol preu, ni per les presses de la crisi. Fer-ho així, demà tindrem més atur i menys terra.

A hores d'ara ja s'ha insistit prou que la posició estratègica del Penedès, no només ho és per a la logística —interessos aliens—, també gaudeix d'una gran oportunitat de potenciar els seus valors ambientals —constitució interna— com a model econòmic d'un territori propi, alternatiu i complementari del metropolità, molt més qualificat, productiu i estable a llarg termini. Sabem que aquest camí és més difícil. Caldrà veure si s'està disposat al canvi o seguirem dilapidant-lo camuflats sota la retòrica de frases inconsistents.

Pau Batlle, arquitecte

Desembre 2008

Des de l'època de Josep Borrell al Ministerio de Fomento, llavors d'Obras Públicas, s'ha teoritzat que l'Estat ha de construir una via lliure al costat de cada via de peatge per a contribuir a la magnificència i magnanimitat de l'Estat respecte dels usuaris que puguin pagar, o no, segons vulguin. Així de ric és (o era) l'Estat. El Quart Cinturó s'ha justificat en aquesta lògica, només que passa una mica lluny que l'autopista AP7 i mai no rendiria el mateix servei de cara als usuaris. De fet, l'Estat anomena A7 (sense la “P” de peatge) al Quart Cinturó. Les previsions són fer aquest eix

des de Cadis a la frontera francesa, on els ciutadans, nosaltres i ells, pagarem l'autopista un cop passada la frontera. A França no són ni tan magnànims ni tan rics.

La cosa és espectacular perquè, al tronc central de l'AP7 al Baix Llobregat i al Vallès, al bell mig de

l'àrea metropolitana, els dos grans peatges de Martorell i de la Roca són dues enormes caixes registradores de dos cents metres d'amplada que facturen peatge indiscriminadament. A altres capitals espanyoles el pas de les autopistes de peatge en els trams propers als nuclis urbans, com passa a València, a Saragossa o Logronyo, és lliure i el peatge no es carrega en els moviments metropolitans; aquí sí.

La pressió popular fa anys primer va aconseguir que es construïssin els laterals anomenats B30, després treure els semàfors i, finalment, anul·lar el peatge de Bellaterra quan ja passaven més cotxes pels laterals que pel tronc central de la via. És així que es va substituir el peatge directe per a posar-lo a l'ombra: el seguim pagant, però sense notar-ho directament. La cosa s'ha anant complicant perquè l'Estat ha assumit des de fa uns anys les millores del tram central d'aquesta autopista metropolitana, tot realitzant més accessos i més carrils en una via que oficialment és privada, o sigui de concessió. El caràcter privat no ha estat cap obstacle per a fer aquestes obres. L'Estat ho va fer sense manies, perquè és la típica cosa que s'hauria pogut negar a fer amb un bon pilot d'arguments legals. Quan vol hi ha solucions.

En bona lògica, es podria concloure que l'Estat ja ha fet una bona part de l'A7 en les obres dels laterals de la B30 i en la mateixa AP7 amb les ampliacions de carrils a la part on no hi ha laterals. Així, al Vallès Oriental es fonen AP7 i A7, mentre que a l'Occidental van per separat i en paral·lel, però funcionalment lligades en accessos i connexions.

La idea d'anomenar A7 al Quart Cinturó en el tram en construcció des d'Abrera a Terrassa i, el supòsit futur, des de Terrassa a Granollers, és un escarni que mantindria intocables i sense competència els dos grans peatges de Martorell i la Roca, a més del de Bellatera, invisible, però ben real. Només des d'un planejament servicial i súbdit de les concessionàries es pot oferir que el tram lliure (l'anomenat Quart cinturó) passi per l'exterior i que el tram central de la vall sigui amb peatge (a l'ombra).

El manteniment de les barreres de peatge a Martorell i la Roca provoca un gran destorb en el funcionament del trànsit metropolità, ja que els vehicles, sobretot els de llarg recorregut, tendirien a usar la part amb major desnivell i més llarga del recorregut a través del Quart Cinturó, se suposa que en benefici del medi ambient i malgrat el major consum energètic. I no és aquesta cap cosa nova: ara ja passa dins de Granollers, a la Ronda Sud, que està plena de camions que es volen estalviar el peatge de la Roca. Una mínima decència i respecte al territori ens portaria a adjudicar a l'Estat unes obres serioses de pas pel corredor de la vall prelitoral formades per l'AP7/A7, juntes o en paral·lel, segons el tram, en una única obra i concepte que atorgués a l'Estat una funció específica i ben clara. Ja que hi ha Estat, que es retrati i que sigui potent. Per les vies purament metropolitanes, com la Ronda del Vallès si és necessària la seva construcció abans que la d'altres tipus d'infraestructures, han de ser purament catalanes o quasi simplement barcelonines.

L'Estat té l'obligació de fer que el tram central de l'AP7/A7 sigui lliure i funcional, i l'obligació de construir en aquesta via uns grans centres d'intercanvi i comunicació amb el ferrocarril, com haurien de ser els nuclis de Baricentre (a Barberà del Vallès) i de l'Hospital General de Catalunya (a Rubí i Sant Cugat). I, en els extrems, cal dissoldre els peatges de Martorell i la Roca. Només s'hauria de pagar en els accessos d'autopista un cop eixits de l'àrea metropolitana, mai al tronc central. Qualsevol altra opció és tractar la ciutadania de la regió metropolitana com a súbdits i, a més,destruir el país: el Quart Cinturó suposa un gran impacte, com ara ja es pot comprovar en el tram de les obres d'Abrera a Terrassa.

La conxorxa entre entitats econòmiques partidàries de les concessionàries, com la Cambra de Comerç de Barcelona, entitats propietàries de les concessionàries, com la Caixa, i els principals partits polítics de Catalunya ultrapassa la decència pública. Només que els catalans som així de bledes fins que no ens agafa la rauxa, un cop cada cent anys diuen. A l'Estat caldria fer-li pagar, entre altres vies, l'Eix Transversal complet. No obstant ens entestem en demanar-li coses petites, com els pocs quilòmetres del Quart Cinturó, tot i que puguin ser una destrossa assegurada. Ens conformem amb poc.

Notícia, doncs: la Generalitat renúncia a qualsevol via pròpia al llarg de la Regió Metropolitana. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb el Conseller Nada al capdavant i amb el Secretari per a la Mobilitat, també Nadal, aspira a cedir la titularitat de totes les vies principals de la Regió Metropolitana a l'Estat. Fantàstic autogovern.

I la cosa és greu perquè al mig del Vallès es vol fer allò que al Penedès i al corredor del Montseny s'ha renunciat a fer, o sia un Quart Cinturó pel bec gros. Allò que és vàlid per al Montseny i per al Penedès no ho és per al mig del Vallès. Pel Penedès l'A7 anirà un bon tros en paral·lel com a laterals de l'AP7 i pel corredor del Montseny es pensa seguir la traça d'una via existent, la C35, paral·lela a l'AP7. Però, pel mig del Vallès se li encomana a l'Estat de passar pel recte i pels millors espais de la plana.

Per aquesta camí el Quart Cinturó va en la direcció de ser una gran renúncia catalana a l'ordenació

de l'espai i un mal criteri respecte d'allò que ha de fer l'Estat. Hi ha qui pensa que amb aquesta via

l'Estat paga el seu deute amb Catalunya, quan el Quart Cinturó o A7 és una obra ridícula i són pedres al nostre teulat.

Clar que, si no ens agrada sempre podrem fer el gran cor i bramar: “És que ho han fet els de Madrid”. I així doncs els catalans sempre contents perquè, quan l'errem, mai no és per culpa nostra.

Manel Larrosa i Padró,Arquitecte

Membre de la Campanya Contra el Quart Cinturó

El Vallès, 11 de desembre de 2008