El 21 de juliol de 2017, la Generalitat va fer públic al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), que la cimentera dels Monjos (Cementos Portland Valderrivas) volia incorporar residus provinents dels filtres de depuració dels gasos del procés de fabricació de calç, anomenat filler. Aquests residus s'incinerarien com a combustible per a la fabricació de clínquer i de ciment.
Aquest anunci oficial incompleix el Conveni internacional d'Aarhus, d'accés a la informació pública i participació en temes de medi ambient, perquè no ofereix la mínima informació sobre el projecte d'incineració de residus. De fet, des del 2010 no s'ofereix la informació mínima, en els diferents anuncis que s'han realitzat, per a que la ciutadania pugui saber el canvi substancial que s'està fent a la cimentera dels Monjos. Passar de cimentera a incineradora.
Aquest incompliment va ser denunciat pel Col·lectiu Bosc Verd i per 16 veïns i veïnes més, però malgrat tot, la Generalitat va fer cas omís i li va concedir l'autorització per a cremar residus. De fet, ja fa 7 anys que estan cremant residus.
Ara, 3 anys després les Nacions Unides ens han donat la raó i han emès una resolució que diu que l'autorització ambiental donada al 2010, es va vulnerar el dret a la informació, a la transparència, a la participació i a la defensa del medi ambient, ja que es va ocultar la informació necessària en el procés públic.
Des del Col·lectiu Bosc Verd estem en contra de que la cimentera dels Monjos incineri 10 tipus de residus (com ara residus municipals, farines càrniques, llots de depuradora i altres) i també de que afegeixi al ciment fabricat 19 tipus de residus diferents (escòria de central, cendres volants, residus fèrrics, llots diversos i altres) ciment que després incorporem a les construccions.
Durant el mes juliol de 2017, s'han aprovat per unanimitat mocions als ajuntaments de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, l'Arboç i Santa Margarida i els Monjos, per donar suport al Col·lectiu Bosc Verd i als 16 veïns i veïnes, per demanar la nul·litat del procediment administratiu i seguir els criteris de la resolució del Comitè de seguiment del Conveni d'Aarhus.
La crema de residus és altament contaminant ja que en el procés d'incineració s'emeten dioxines, metalls pesants i furans, que s'acumulen als éssers vius, causant malalties, la pèrdua de qualitat ambiental i l'afectació a la salut pública.
Per això et demanem que ens ajudis a aturar la incineració de residus a la cimentera dels Monjos, fes-nos arribar l'al·legació signada a la bústia de Bosc Verd a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès (carrer Escorxador 19-21).
Pots descarregar-te l'al·legació per emplenar-la clicant aquí
El passat 2 de març es va constituir, a Sant Llorenç d’Hortons, la nova plataforma ciutadana, per aturar la construcció de l’Agroparc del Grup Ametller, de 121 hectàrees en un sòl no urbanitzable.
Un grup de veïns/es, principalment de Sant Llorenç d’Hortons i Gelida, però també d’altres poblacions com Vilafranca, Olèrdola, La Granada, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Sadurní d’Anoia... han creat la plataforma ciutadana #StopAgroparc.
Aquesta plataforma neix amb el suport d’entitats com l’Assemblea La Guspira de St. Llorenç d’Hortons, el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, Unió de Pagesos, ADEMA de Sant Sadurní, L’Associació Amics de la Font del Cuscó de Sant Cugat Sesgarrigues i de partits com la CUP de Gelida i ENTESA-ERC-MES-AM de Sant Llorenç d’Hortons.
Des de #StopAgroparc s’iniciaran un seguit d’accions per informar a la població de Gelida, de Sant Llorenç d’Hortons i de tot el Penedès, dels perjudicis que comporta la construcció d’aquest Agroparc de 121 hectàrees, entre els municipis de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons; com la creació d’una pàgina web, una adreça de correu de #StopAgroparc, la creació de comptes a les diferents xarxes socials, xerrades informatives, fulls informatius, un decàleg de preguntes i respostes de perquè no el volem, accions reivindicatives, etc.
Des de #StopAgroparc hem iniciat una campanya de recollida d’al·legacions individuals i col·lectives (entitats i partits) sobre l’Agroparc. Volem donar la veu a tothom que no està d’acord amb el projecte, des de la ciutadania, a l’entramat associatiu, a la pagesia, als sectors polítics... La intencionalitat d’aquesta campanya és que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, visualitzi que no volem aquest Agroparc en aquest sòl no urbanitzable catalogat com a sòl de protecció especial de la vinya, valor natural, valor mediambiental i connectors. Volem sensibilitzar a la població de l’impacte d’aquest Agroparc, tant al territori, a la biodiversitat, com en l’equilibri econòmic local de les petites i mitjanes empreses familiars del sector agrari i vitivinícola.
Des de la plataforma també farem campanyes de difusió, perquè la població pugui demostrar el seu rebuig al projecte, com l’edició de banderoles pels balcons, enganxines, xapes, cartells i altres materials per visualitzar encara més la nostra oposició com a #StopAgroparc.
A més a més, també editarem un full d’adhesió a la plataforma #StopAgroparc, per a totes aquelles entitats i partits de la comarca que vulguin donar suport a totes les accions que emprenem.
A #StopAgroparc prioritzem preservar els espais agraris i forestals del Penedès.
Perquè diem no a l’agroparc del Grup Ametller Origen:
AGROPARC? NO GRÀCIES
El Col·lectiu Bosc Verd, hem presentat 18 al·legacions al Departament de Territori i Sostenibilitat, a l’avanç del pla especial urbanístic, en contra de la construcció d’un agroparc del grup Ametller de 121 hectàrees (ha) a Can Mata d’Abelló que modifica substancialment el planejament urbanístic dels municipis de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons.
Demanem que no es vulneri la protecció agrícola, forestal i fluvial de l’actual espai, tal i com contemplen les actuals planificacions urbanístiques locals, comarcals i territorials.
No estem d’acord en la construcció de parcs temàtics de grans dimensions que humanitzen i desnaturalitzen els espais agraris i forestals de l’Alt Penedès que estan protegits. Actualment a la zona afectada només hi ha la masia de Can Mata d’Abelló (catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local) i la resta d’espais són agrícoles, forestals o fluvials.
La zona on es vol ubicar l’agroparc es sòl no urbanitzable i està protegit pels POUM’s de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, pel Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona, per la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès i pel Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, com a “sòls protegits i sòls de valor natural i connectors” i com a “sòls de protecció especial de la vinya”. Cal preservar els valors ecològics, paisatgístics i els camins protegits de la zona (GR5 i PR-C156).
Tot el conjunt constitueix el connector ecològic entre espais PEIN (pla d’espais d’interès natural de Catalunya), entre el PEIN de les Muntanyes de l’Ordal i els PEIN’s de Roques Blanques i les Muntanyes de Montserrat. Aquest connector ecològic ja té molta pressió urbanística, pels polígons industrials, les urbanitzacions, les zones urbanes del Baix Llobregat Nord (Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Martorell) i per les infraestructures com l’AP7, l’AVE i el tren convencional.
La zona on es vol fer l’agroparc és la zona de caça preferent de l’àliga cuabarrada, molt aprop de la zona de nidificació (PEIN Muntanyes de l’Ordal). L’àliga cuabarrada és una espècie en perill crític d’extinció i la llei protegeix tant la seva zona de nidificació, com la seva zona de caça, per les directives europees i lleis catalanes i estatals. Segons dades del 2012 a Catalunya només hi ha constància de 125 individus madurs, d’àliga cuabarrada.
A la riera de la Rierussa i als espais forestals hi ha una gran biodiversitat de flora i fauna protegida i que forma part del catàleg d’habitats d’interès comunitari. La biodiversitat quedarà molt afectada pels moviments de terres, desmunts, murs de contenció i talussos, perquè els pendents del terreny són entre el 5% i el 20%. La zona afectada pel pla especial urbanístic té unes alçades entre els 112m i els 225m.
L’agroparc no s’ajusta a la legalitat urbanística, perquè un sòl agrícola no pot generar mai aprofitaments urbanístics que impliquin la construcció d’un polígon industrial, d’acord amb la jurisprudència del TSJC, Sentències de juliol de 2009 sobre parcs eòlics. Un Pla especial urbanístic no és suficient per a la instal·lació d’un sistema general, sinó que s’ha de procedir a una modificació de tot el planejament general del municipi afectat. El projecte d’Ametller Origen és un autèntic frau a la legalitat urbanística catalana, i no compleix amb la llei d’urbanisme.
L’agroparc tindrà un fort impacte ambiental, per què es una instal·lació de grans dimensions i on el Grup Ametller vol produir i distribuir tots els seus productes agroalimentaris elaborats. S’hi vol ubicar una zona industrial, tres granges, un aparcament, un hotel, una zona hivernacles, cultius, vials de connexió, una depuradora, una bassa d’aigua, una planta de compostatge, una planta de residus, unes bodegues de vins i caves, una cerveseria, un molí d’oli, magatzems agrícoles, un edifici de control, els serveis centrals d’Ametller Origen, un museu, una sala de conferències, una sala d’exposicions, una agrobotiga, una central de trigeneració, una xarxa de túnels per donar serveis, un sistema de col·lectors d’aigües residuals... Té una previsió de visites de 200.000 persones cada any i donarà cobertura a 154 botigues del grup (actualment en té 87). També es vol comercialitzar 4 milions d’ampolles de cava i vi, 2 milions de litres de cervesa i 50.000 menús diaris.
La zona industrial proposada a l’agroparc té 14 ha, es vol ubicar a la part més alta i visible, provocant un gran impacte visual i paisatgístic.
L’actual carretera BV-2249, que connecta Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, no pot assumir la visita de 200.000 persones, els 700 treballadors/es i els milers de camions de l’agroparc. El pont que creua el riu Anoia es d’un sol sentit.
Darrera una imatge de projecte de producció agrària de proximitat, s’hi amaga un projecte industrial en un espai protegit i que no és una unitat productiva real. L’agroparc té associades 3.000 ha de cultiu, la meitat de propietat, de les que 218 ha són a Catalunya, 73 ha a Sòria i 1.157 ha a Múrcia; més les 54 ha del pla especial urbanístic.
No volem zones industrials en sòl no urbanitzable, tenim polígons desocupats a l’Alt Penedès i al Baix Llobregat Nord, per tant les zones industrials proposades han d’anar en zones industrials existents, així també evitarem que es pugui especular amb el sòl no urbanitzable.
Aquí hi podeu trobar diversos enllaços relacionats amb l'Agroparc de Grup Ametller:
Plànols (164 MB)
Al·legacions per a partits polítics
Personació del Bosc Verd a l'expedient d'Agroparc Ametller Origen
Alegacions Bosc Verd Agroparc Ametller Origen
Comunicat de premsa per les alegacions
Signa contra el projecte de l'agroparc del grup Ametller, de 121 hectàrees, que vol es construir en sòl no urbanitzable entre Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.
Preservem els espais agraris i forestals del Penedès.
Per signar clica AQUÍ
El proper dilluns 19 de desembre a les 20:00 a l'Escorxador de Vilafranca el Col·lectiu Bosc Verd organitza una assemblea informativa sobre el projecte de l'Agroparc del Grup Ametller.
E Grup Ametller vol construir un Agroparc de 121 hectàrees als municipis de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. Dins d'aquest Agroparc hi ha prevista una zona industrial de 14 hectàrees, una zona de granges de 3.4, zona d'hotel de 3.14 entre altres.
Us hi esperem a tots
El Col·lectiu Bosc Verd ha fet una roda de premsa per mostrar la seva disconformitat amb el Agroparc de 121 hectàrees que el grup Ametller vol construir als municipis de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.
El mes de novembre l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, ens ha comunicat que es vol implantar un Agroparc Ametller Origen, als termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, a través de la redacció d’un pla especial urbanístic.
En la documentació rebuda electrònicament, l’avanç del pla especial, s’especifica sense massa detall, què s’hi vol posar en aquest Agroparc de 121,37 hectàrees (ha). En concret es vol ubicar una zona industrial d’elaboració de productes alimentaris, tres granges (cabres, gallines i vaques), un aparcament, un hotel, una zona hivernacles, cultius (vinya, oliveres, cereals, fruiters i verdures), vials de connexió, una depuradora, una bassa d’aigua, una planta de compostatge, una planta de tractament de residus, unes bodegues de vins i caves, una cerveseria, un molí d’oli, magatzems agrícoles, un edifici de control, els serveis centrals d’Ametller Origen, un museu, una agrobotiga, una central de trigeneració, una xarxa de túnels per donar serveis a totes les instal·lacions anomenades, entre d’altres.
Usos amb impacte ambiental | Superfície afectada |
Zona industrial | 14,2 ha |
Granges | 3,14 ha |
Hotel | 1,41 ha |
Aparcament | 2,87 ha |
Hivernacles | 3,42 ha |
Vials de connexió | 2,22 ha |
Es tracta doncs d’una instal·lació de grans dimensions. A més, el Grup Ametller té la previsió de que tota la producció i distribució dels seus productes agroalimentaris passi per aquest espai. En aquests moments disposen de 3000 ha de cultiu (1500 ha són de propietat: a Catalunya són 218 ha, a Sòria 73 ha i a Múrcia 1.157 ha).
El Grup Ametller vol construir aquesta gran instal·lació en un sòl no urbanitzable que està protegit als dos municipis. A Gelida estan protegits com a sòl agrícola de protecció especial pel seu interès natural i agrari, sòl agrícola de protecció especial de la vinya i altres proteccions de sòl forestal, fluvial o hidràulic. A Sant Llorenç d’Hortons també tenen protecció de fondos, de boscos, de zona d’interès agrícola o de sistema hídric.
Usos
(Gelida i St. Llorenç d’Hortons) | Superfície | |
Sòl protecció agrícola | 92,34 ha | 76,09 % |
Sòl protecció forestal | 7,99 ha | 6,58 % |
Sòl protecció fluvial | 16,52 ha | 13,61 % |
Sòl sistema viari | 2,23 ha | 1,83 % |
Sòl sistema hidràulic-hídric | 2,28 ha | 1,88 % |
Total pla especial urbanístic | 121,37 ha | 100 % |
El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (2008) protegeix aquest espai com a “sòls protegits i sòls de valor natural i connectors i com a sòls de protecció especial de la vinya”.
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010), també els protegeix i els defineix com a “sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari i com espais de protecció especial de la vinya”. I per si fos poc, la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès (2004), promou la protecció d’aquest espai. Tots els planejaments, ja siguin locals, comarcals o territorials protegeixen aquest espai.
El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès defineix la zona com espais de connexió ecològica i forma part del paisatge forestal i agrari del riu Anoia. La Carta del Paisatge de l’Alt Penedès estableix la zona com a espais agraris amb valor mediambiental i espais forestals i fluvials amb valor mediambiental. En el mateix sentit ho defineix el Pla Territorial Metropolita de Barcelona.
Aquest Agroparc tindrà un fort impacte ambiental a la zona perquè està projectat per a que el puguin visitar 200.000 persones anualment. Donarà cobertura a 154 botigues del grup (actualment en té 80), i ha corners en superfícies comercials. També es vol comercialitzar 4 milions d’ampolles de cava i vi, 2 milions de litres de cervesa i 50.000 menús diaris.
Nosaltres creiem que les zones industrials proposades han d’anar en zones industrials existents a la comarca, ja que moltes d’elles no estan ocupades al 100%.
No estem d’acord que el sòl no urbanitzable s’utilitzi per especular, el sòl no urbanitzable té un preu infinitament més baix que el sòl industrial planejat o desenvolupat. El sòl no urbanitzable no té els serveis necessaris (aigua, llum i comunicacions). En canvi el sòl industrial sí.
No estem d’acord en la construcció de parcs temàtics de grans dimensions, que humanitzen els espais agraris i forestals de l’Alt Penedès que estan protegits. Actualment a la zona afectada només hi ha la masia de Can Mata d’Abelló i la resta d’espais són agrícoles, forestals o fluvials.
D’altra banda, la carretera BV-2249, que connecta Gelida i Sant Llorenç d’Hortons no pot assumir la visita de 200.000 persones amb autocars i cotxes particulars, els desplaçaments dels 700 treballadors/es i els milers de camions que circularan per donar servei a l’Agroparc. Actualment en un dels trams de carretera hi ha un pont molt estret que només s’hi pot circular en un sentit. Tampoc està realitzada l’obra de la variant de Sant Llorenç d’Hortons.
La construcció de l’Agroparc comportarà molts moviments de terres, degut als pendents del terreny, (entre el 5% i el 20% depenen de la zona) i la gran quantitat de construccions a realitzar.
Aquest projecte, sens dubte, trencarà el corredor biològic entre els PEIN’s (pla d’espais d’interès natural de Catalunya) de Montserrat i Roques Blanques i el de les Muntanyes de l’Ordal, és a dir, impedint la continuïtat entre les serralades Litoral i Prelitoral.
Darrera una imatge de projecte de producció agrària de proximitat, s’hi amaga un projecte industrial en un espai protegit. Quan tenim molts polígons desocupats. Aquí, s’especula amb el territori.
Clicant al següent enllaç podeu descarregar-vos l'Avanç del Pla Especial Urbanístic en Sòl no Urbanitzable per la Implantació de l'Agroparc Ametller Origen (56 MB)
Clicant al següent enllaç podeu descarregar-vos els plànols (164 MB)
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd
Ecologistes de Catalunya (EdC)
La Plataforma Contra la Incineració de Residus a Cales de Pacs i al Penedès, ha aconseguit que l'empresa Cales de Pachs, hagi retirat el projecte d'incinerar fangs de depuradora com a combustible.
El passat mes de maig, la Plataforma va iniciar una campanya per aturar la crema de fangs de depuradora en aquesta instal•lació.
Han estat uns mesos de lluita intensa, en els que s'han realitzat moltes actuacions per a conscienciar sobre els perjudicis que comporta la crema de residus en aquestes instal•lacions, com ara:
A la reunió que varem mantenir amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, ens van confirmar que l'empresa Cales de Pachs, el passat 31-10-14, va entrar un escrit on renunciava a la utilització de fangs de depuradora com combustible.
Volem agrair el suport rebut per part de totes les persones que han presentat personacions i al•legacions al projecte, així com a totes les entitats que ens han donat suport, a tots els grups polítics que ens han fet costat i als diversos ajuntaments i al Consell Comarcal. Gràcies a l'esforç de tots hem pogut aturar aquest projecte tant perjudicial per a la salut i el medi ambient.
Seguirem treballant per a que la incineració de residus al Penedès deixi de ser una opció i seguirem denunciant que la cimentera Uniland ha esdevingut una incineradora encorberta de tot tipus de residus.
Esperem que en futur pròxim també poguem dir que a l'Uniland no s'incineraran més residus.
Es per tot això, que reivindiquem que cal canviar l'actual política de residus, perquè estem en un punt crític, on no tenim polítiques reals i transgressores que redueixin al màxim els residus que generem i que potenciin el màxim reciclatge del residus.
La incineració de residus representa una amenaça a allò més preuat que tenim; la nostra salut i la del medi. Cal que ens creiem l'aposta per a esdevenir una comarca on el vi, el cava, l'enologia, l'enoturisme i el entorn natural siguin els eixos vertebradors de la seva economia i la gent.
Cal que fem un pas decidit cap a la reutilització, la reducció i el reciclatge dels residus. Propostes com la del Residu Zero, la recollida selectiva porta a porta de residus municipals o altres models similars, són polítiques cap a les que hauriem de caminar decididament.
Potser que comencem a practicar que el millor residu és aquell que no es produeix.
Plataforma en contra de la Incineració de Residus a Cales de Pachs i al Penedès
Amb el suport de: Col•lectiu Ecologista Bosc Verd-EdC, EcoXarxa Penedès, Moviment en contra la Incineració a Uniland i Plataforma Cívica en Defensa de la Salut i el Medi Ambient dels Monjos.
Quatre entitats ambientals del Penedès, el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (Ecologistes de Catalunya), Ecoxarxa Penedès, el Moviment contra la incineració a Uniland i la Plataforma Cívica en Defensa de la Salut i el Medi Ambient dels Monjos, vàrem presentar una moció al Consell Comarcal de l'Alt Penedès (CCAP) la setmana passada, en contra de la incineració de residus al Penedès.
Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat de tots els partits, el passat dijous 17 de juliol, on també hi van assistir una quinzena de persones de les 4 entitats ambientals. A dita moció es demanava al CCAP el compliment de 4 punts.
Al primer punt es demana que la Generalitat denegi l'autorització ambiental per a la crema de fangs de depuradora a l'empresa Cales de Pachs i per a la utilització de residus de fusta tractada com a combustible.
Al segon punt es demana el cessament immediat de la incineració de residus, procedents de fangs de depuradora, residus municipals (CDR) i restes de fustes tractades a la cimentera Uniland.
Al tercer punt es demana notificar els acords presos a la Generalitat i al darrer punt es demana fer extensiva la moció a tots els ajuntaments de l'Alt Penedès.
La moció ja s'ha presentat al ple de l'Ajuntament de Vilafranca, que es celebra avui dimarts al vespre, amb el suport de la CUP, ERC i ICV de Vilafranca.
Podeu trobar el text complert de la moció a www.boscverd.org (bànner STOP INCINERACIÓ).
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (Ecologistes de Catalunya), Ecoxarxa Penedès, Moviment contra la incineració a Uniland i la Plataforma Cívica en Defensa de la Salut i el Medi Ambient dels Monjos.
Seguint amb els actes contraris a la incineració de residus a l'empresa Cales de Pachs, aquest dimecres 9 de juliol, s'ha organitzat una altra de les xerrades informatives, aquesta vegada al municipi de Vilobí del Penedès, un dels principals pobles afectats per aquest projecte.
La xerrada és oberta a tothom i començarà a les 20:00 hores a la Sala Polivalent del Casal Municipal de la Gent Gran de Vilobí.
Aquest cicle de xerrades informatives va començar a Vilafranca, posteriorment al municipi de Les Cabanyes, i ara al poble veí de Vilobí. Des de la plataforma s'aniran organitzant diferents accions per a aturar la incineració de residus a les empreses de Cales de Pachs i Uniland, de les que ja us anirem informant.
Us recordem que podeu trobar tota la informació sobre el projecte i els escrits de personacions a la pàgina web www.boscverd.org
Els escrits de personacions es poden signar a títol individual o d'entitat. Teniu diferents maneres de lliurar l'escrit de personació:
Col·lectiu Bosc Verd