Molts en aquest mesos hem pogut conèixer millor els magnífics paratges del Penedès, però sempre hi ha un espai per poder aprendre més de la natura. I volem aprofitar que s´apropa Sant Jordi per tal de recomanar-vos alguns llibres per que entre tots continuem preservant, defensant i gaudint del nostre entorn.

Us recomanem:

Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears (Descobrir la Natura). Edició en català.

Es la primera guia de camp que tracta de forma exclusiva les 67 especies de amfibis y rèptils presents en el àmbit dels Països Catalans. 280 fotografies i una vintena de dibuixos per poder identificar les especies.
 

Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra
(Descobrir la Natura. Guies)

La primera guia exclusiva d´aus. 1000 dibuixos que identifiquen els diversos plomatges segons el sexe i l´edat de les aus.
 

Guia de les papallones diürnes de Catalunya.

Es molt completa i podreu descobrir tota la varietat que trobem als nostres camps.
 

101 flors de camp, de marges i vores de Catalunya: que cal conèixer (Miniguia de camp)

En aquesta guia es recull una tria molt representativa de les flors silvestres més vistoses i freqüents que es poden trobar tot passejant pel camp o per camins de  foravila: enmig dels conreus, a prats i erms, vora carreteres i corriols i als marges dels sembrats.
 

101 Arbres De Catalunya: que cal conèixer (Miniguia de camp)

Els 101 arbres d'aquesta guia són els que podreu identificar quan sortiu al medi rural i les muntanyes, tant els autòctons com aquells exòtics que ja formen part del paisatge.

D´aquesta col·lecció també en podeu trobar  d'ocells, amfibis, bolets, papallones, petits mamífers i rapinyaires.
 

 Flora i fauna de l'espai natural Parc del Foix.

En aquesta guia trobarem representades al voltant de 700 espècies de flora i fauna d'aquest espai natural del nostre país, de les més comunes a les més singulars. Adreçada a un públic ampli, ofereix la possibilitat de trobar, identificar i conèixer la immensa biodiversitat d'aquest paratge natural.
 

Un tomb pel Foix. De Xavier Bayer i Gonzalez

Es un gran llibre pels més petits de la casa. On aprendran molt del Foix i la seva riquesa.
 

Vida quotidiana a l'Alt Penedès (1870-2000)

Va sortir a la venda gràcies als micromecenes. L'autora és Montserrat Sala i Figueras, mestra jubilada de la Rovira Roja, que ha estat aplegant durant anys testimonis i documents que ens parlen de la vida rural a l'Alt Penedès. Es pot trobar a Vilafranca al Vinseum.
 

Les Fonts del Penedès I els seus voltants (2ª part) de Manel Córdoba i Martínez

Aquest llibre ens apropa a les 29 fonts que existeixen en tot el territori de Sant Pere, a més de tot un seguit de fonts de diferents municipis del Penedès, de les quals es descriu l’estat de cadascuna d’elles, la forma d’arribar-hi, els seus voltants, llacs, ruïnes, pèlags, coves, castells, molins i salts d’aigua, entre d’altres curiositats.

Tan mateix, algunes estan il•lustrades amb fotografies en color, en les quals s’aprecia el seu estat de conservació.
 

 L´Alt Penedès per camins i dreceres del Joan Domènech

Es un llibre on es detallen excursions per l´Alt Penedès. Un seguit de caminades per conèixer el medi físic, la historia i el paisatge de la comarca.

La vinya i el vi del Penedès. 1850-2018 del poeta Santi Borrell

Premi al millor llibre de món sobre vins europeus. Es tracta dels Gourmand World Cookbook Awards, un dels premis de més prestigi, ja que enquadra totes les temàtiques i categories sobre els llibres que parlen sobre els vins d’Europa. A la vegada, ha rebut el segon premi com a millor llibre del món en la categoria ‘història del vi’. La vinya i el vi del Penedès. 1850-2018’ mostra l’evolució del sector a partir de l’aparició dels primers grans comerciants de vi del Penedès, molt centrat en la pagesia i en la comercialització del vi. No hi falta un capítol dedicat als preus del raïm, o d’altres dedicats a les cooperatives penedesenques, als cellers elaboradors de vi base o als cellers embotelladors de vins de qualitat, que s’obre amb l’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges.

 

SOS Penedès i APMA no estan d’acord en la aprovació del projecte de l’autòdrom de Ribes per la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès, per les seves greus conseqüències ambientals. Hem de tenir en compte que aquest projecte inclou la construcció de tres hotels, accessos i un aparcament, a la zona de vinyes, de 3200 places, implica l’afectació de la Xarxa Natura 2000, declarada com a zona d'interès natural, que actua com a connector natural entre els Colls Miralpeix i el Parc del Garraf, una peça clau en la protecció de la biodiversitat.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha fet un ús pervers del Reial Decret de l’estat d’alarma de forma il·legal i antidemocràtica: ha considerat aquest projecte, “indispensable per a la protecció de l’interès general”. L’excusa era evitar oposició i protestes contra el projecte.

Creiem que l’ús de les eines telemàtiques durant el confinament no estan garantint el dret a la participació democràtica.

Clicant aquí pots descarregar-te el comunicat de premsa de SOS Penedès i l'APMA.

El Col·lectiu Bosc Verd-EdC i SOS Penedès ens oposem a la construcció d'un Parc Eòlic al terme municipal de Pontons que implicarà fer una línia d'evacuació de més de 20 Km, de Pontons a Moja. Aquest parc estarà format per 9 aerogeneradors de 200 m d'alçada (tres vegades el campanar de Santa Maria) que s'ubicaran en una zona de pas migratori d'ocells, de nidificació de rapinyaires com l'esparver, l'astor, l'àliga marcenca, l'aligot i el falcó pelegrí.

A l'entorn del parc hi ha nius d'àliga cuabarrada i àliga daurada que utilitzen la zona del parc com a espai de caça. Aquests rapinyaires son l'emblema de les nostres serres i indicadors de la biodiversitat.

Per això Col·lectiu Bosc Verd-EdC i SOS Penedès estem contra de la construcció del parc en aquesta zona. No volem d'industrialitzar els nostres boscos més verges, més tranquils el Penedès. A més la zona triada forma part del corredor biològic entre les Serres d'Ancosa, el Montmell i l'Alt Gaià.

La producció de les energies renovables són el futur, però cal que siguin de proximitat a la demanda energètica, que potencïin l'autoproducció als nostres municipis i que no malmeti les zones agroforestals més preuades pel seu valor paisatgístic i ecològic de connector biològic de fauna i flora. Posar aerogeneradors a les muntanyes més altes del Penedès, comportarà un gran impacte visual, posarà en perill les nostres aus rapinyaires, moltes d'elles en perill d'extinció com l'aigua cuabarrada.

Des de Bosc Verd-EdC i SOS Penedès no estem d'acord que s'impulsin projectes de gran envergadura que hipotequen el nostre futur, com el Parc Eòlic de Pontons, l'Autòdrom de Terramar de Ribes, l'urbanització de La Plana del Castell del litoral de Cunit, la logística al Penedès, el Quart Cinturó, l'ampliació d'urbanitzacions de Calafell-Vendrell, un nou polígon industrial a Masquefa (Clot del Xarel·lo 2) i tants altres projectes que estan sobre la taula.

Tots aquests projectes tenen el vistiplau de la Generalitat o de la Comissió d'Urbanisme del Penedès (participada pels governs de la Vegueria), que modificaran el territori en la línia del creixement, en plena pandèmia amb restriccions de llibertats fonamentals, amb confinament perimetral municipal i quan s'està discutint el Pla Territorial del Penedès. Tot plegat sembla que no els importi la participació ciutadana, que la democràcia passi per hores baixes per la pèrdua dels drets i que ignorin el canvi climàtic tan alegrement.

Per a més informació podeu descarregar-vos el comunicat de premsa del Col·lectiu Bosc Verd i SOS Penedès en format pdf clicant aquí.

Ubicació dels aerogeneradors

Línia d'evacuació

SOS Penedès denuncia l’Ajuntament de Cunit per aprovar la urbanització a la Plana del Castell, que és l’últim espai agrícola a la franja litoral de Cunit. La urbanització de l’espai es vol realitzar per fases i ara han aprovat el sector SUD 2 “Pla de Cunit 2”. Segons l’agenda del pla de la Plana del Castell el volen realitzar en un període de tres anys.

A la Plana del Castell trobem els últims reductes que queden a Cunit d’un passat on els aiguamolls i les zones conreades ocupaven gran part del litoral penedesenc. Les aigües subterrànies en aquest indret es troben a pocs centímetres de la superfície, provocant que siguin inundables.

A més, l’espai trobem zones d’inundació temporal, que són hàbitats que aporten biodiversitat. De fet, a la zona encara trobem una població de gripau corredor (Epidalea calamita), una espècia d’amfibi comuna al Baix Penedès i que cada cop ho és menys, ja que de manera progressiva va minvant i la seva població a causa precisament, de la pèrdua d’hàbitats i del confinament de les seves poblacions.

Adjacent a la Plana del Castell i separat per la via del tren, trobem els terrenys inundables de la desembocadura del Torrent de Sant Antoni, la principal riera de Cunit. Els terrenys on desemboca el torrent, juntament amb la Plana del Castell, són l’últim punt del litoral cunitenc lliures de construccions. Ambdós conformen una zona de descongestió urbanística amb potencial ambiental i patrimonial, si es té la suficient voluntat política per treure’n profit en la direcció adequada.

Si vols més informació pots descarregar-te el document comunicat de premsa se SOS Penedès clicant aquí.

Sos Penedès presenta en roda de premsa la seva Alternativa a l’Avanç de Pla Territorial del Penedès basada en tres punts:

  1. Una Auditoria Ambiental, econòmica i social, prèvia. Abans que Territori dibuixi una ratlla sobre el Penedès volem els estudis previs sobre Sostenibilitat, Agricultura, Empresa, Societat i Medi ambient. Si es vol construir un model de territori amb un mínim de responsabilitat, cal tenir en compte els 10 criteris que el mateix Avanç proposa. S’ha de consultar els Departaments corresponents i les entitats expertes en matèria ambiental i climàtica.
  2. Posteriorment, en base a aquests estudis, es debatrà, amb tots els agents del Territori, el model més adient. La seva correcta elaboració ha de servir, en el futur, de referència per gestionar el territori.
  3. Creació d’una taula de treball efectiva de tots els sectors implicats per gestionar el Pla de manera gradual a mesura que es van resolent les prioritats, com poden ser:
    1. La gestió de la crisi industrial de l’automòbil, del tèxtil o el cuir.
    2. El desenvolupament del projecte per a una regió agroalimentària tal com diu Konrad Schreiber.
    3. La reestructuració del sistema urbà costaner.
    4. Establir un programa d’implantació energètica neta, de proximitat i d’autoproducció a escala regional.
    5. Redactar i gestionar un projecte d’extensió de la fibra òptica per tot el territori.
    6. Aquests projectes són prioritaris, necessaris per dotar al territori d’eines que generin riquesa efectiva i llocs de treball qualificats i s’han de resoldre d’immediat, abans d’abordar el llarg procés de desenvolupament del Pla Territorial.

Veure més informació

Urbanisme expansiu al Penedès

Polítiques territorials obsoletes no tenen en compte la situació d’emergència climàtica i les diferències socials.

Redacció del projecte de polígon logístic de Can Vies-Sant Marçal.

Tot i l’oposició de la societat civil penedesenca que, durant 15 anys, s’ha manifestat en contra els polígons logístics, el Departament de Política Territorial i Sostenibilitat segueix invertint en projectes fallits (Logis Penedès, polígon logístic de Cal Vies- Sant Marçal, Pla Parcial el Mestral de l’Arboç)  fent cas omís de les propostes del territori.

La proposta dels pressupostos del govern de la Generalitat de Catalunya, tenen una partida de 76.068,75€ repartida entre els anys 2020 i 2021, per a la redacció del PDU (Pla Director Urbanístic) de Sant Marçal- Cal Vies, que afecta als municipis de l’Arboç, Castellet i la Gornal i de Castelví de la Marca. Des del Departament de Territori i Sostenibilitat no s’ha tingut en compte les més de 2.300 al·legacions de ciutadans o d’empreses del sector vitivinícola i tampoc s’ha tingut en compte la demanda de 25 municipis de l’àmbit del Penedès de la retirada del Pla o l’aturada d’aquest fins que no es discuteixi en el marc del Pla Territorial de la Vegueria Penedès, que tot indica que sortirà l’avanç del Pla en breu.

Inversions pressupost 2020:

https://drive.google.com/file/d/1oYMXKtolzWR4XdRaFs3LmtrFGOr22Lte/view

Nova estació de regionals a les afores de Vilafranca.

Tot i encetar una nova etapa de la història amb la flamant Vegueria Penedès, Vilafranca, que hauria de liderar els plans d’aquest nou territori, es limita a especular amb plans especulatius com el Carrer Comerç, o demanant estacions al camp sense criteri, molt lluny de la dinàmica que una ciutat capdavantera en la vegueria Penedès, hauria de liderar.

Proposar una estació de l’AVE a les afores de Vilafranca és no entendre el problema, ni de la Vila ni del territori. És fonamental que abans de fer propostes aleatòries es produeixi un debat sobre el sistema ferroviari on hi ha tres sistemes: rodalies, alta velocitat i mercaderies. Aquest últim no existeix per negligència de tots els responsables ja que els 100 trens diaris de càrrega previstos passaran per sota Vilafranca.

No estem d’acord amb la construcció d’aquesta nova estació intermodal del Penedès fora del nucli urbà, perquè comportarà una nova ocupació de sòl agrícola, l’estació de Vilafranca pot arribar a perdre la seva centralitat, no es preserva el territori, ignora l’emergència climàtica i generarà un continu urbà des del municipi de La Granada fins al municipi de Santa Margarida i els Monjos, afavorint l’urbanisme especulatiu i de creixement sense aturador.

Proposem que les actuals estacions de trens de rodalies i d’autobusos, amb les millores que calguin, esdevinguin aquest pol de referència de la intermodalitat del transport públic del Penedès amb trens regionals i alhora aprofiti les infraestructures existents. Tècnicament es possible però ha d’haver-hi voluntat política.

L’actual estació de Vilafranca té molts avantatges perquè si pot accedir a peu a, es molt a prop de les grans comunicacions per carretera (N-340, C-15, AP-7), forma part de l’entramat urbanístic de la ciutat, genera identitat i cultura, dona protagonisme a les naus del carrer Comerç, reforça la centralitat a la ciutat, dinamitza i potencia la Vila, genera activitats positives al seu entorn, afavoreix l’entramat comercial de Vilafranca, revaloritza els barris de l’entorn, manté el model de territori de pobles i ciutats compactes amb un entorn agrícola i natural, defugim del model urbanístic americà dels centres comercials al mig del no res on el protagonista exclusiu és el cotxe.

Tenir una estació intermodal dins de Vilafranca, ha d’anar acompanyada de la millora dels transports públics entre tots els pobles del seu entorn ja sigui en transport col·lectiu o compartit, en prioritzar el transports de les persones abans que les mercaderies i en millorar les rodalies cap a Barcelona i cap Tarragona amb puntualitat, amb freqüència, amb temps de recorregut, amb trens semidirectes o regionals. L’objectiu es que per viatjar pel Penedès puguem prescindir del cotxe, cosa que actualment es molt difícil si vius fora de Vilafranca.

També hem de tenir en compte que la majoria de la població utilitza les rodalies per als seus desplaçaments diaris, l’any 2019 rodalies de Catalunya va moure 128,5 milions de viatgers, si ho comparem amb l’alta velocitat la xifra es de 7,5 milions de viatgers a l’any.

Actualment El Pla Territorial Metropolità de Barcelona situa aquesta estació als terrenys de la base de muntatge, entre La Granada i Vilafranca, fora dels nuclis urbans i entre vinyes.

Aprovació del Pla del carrer del Comerç a Vilafranca.

La precipitació en l’aprovació inicial del POUM en el àmbit del carrer Comerç i la posterior moció a favor de l’estació intermodal a les afores, evidencia la desorientació de l’Ajuntament de Vilafranca i del Delegat de la Vegueria respecte al model penedesenc que cal portar a terme abans d’executar qualsevol projecte. Amb aquestes dues decisions, l’Ajuntament defuig el debat necessari davant els reptes que el Territori, davant els reptes globals i territorials, demanden.

La plataforma Obrim el Molí d’en Rovira i SOS-Penedès lamenta que, un cop constituïda la Comissió d’Urbanisme del Penedès, hagi aprovat, en la seva primera reunió, un pla urbanístic que representarà la pèrdua de part d’un conjunt industrial urbà imprescindible per entendre la història de la comarca. La creació de la Vegueria Penedès havia de ser una eina per a preservar la identitat del Penedès i l’aprovació d’aquest projecte és un símptoma preocupant que hauria de ser motiu d’una reflexió col·lectiva.

El Molí d’en Rovira és un barri d’origen industrial i de cellers, que ha patit un aïllament en relació a la resta de Vilafranca degut a la barrera del ferrocarril que travessava Vilafranca. Aquest aïllament ha permès que s´hagi mantingut intacte un ric patrimoni arquitectònic que configura un conjunt amb uns valors que el fa únic. Aquest patrimoni és fonamental per explicar i entendre la història del vi a la comarca i les transformacions urbanes que va representar l’arribada del ferrocarril.
El cobriment de les vies del ferrocarril podria ser una oportunitat per a cosir i integrar els dos costats de la via i crear una centralitat urbana al costat de l’estació. Però el projecte de modificació de planejament que s’ha aprovat ha optat per portar a terme una simple operació immobiliària, sense ànima, i amb més de 900 nous habitatges que obvia la valorització i reutilització dels edificis existents.

Reciclar els edificis existents per a nous usos és molt més eficient en termes de consum de recursos que no pas fer edificis de nova planta. Reutilitzar permetria crear un barri amb un caràcter únic i amb molts elements singulars.
Davant de l’actual situació d’estancament, d’indiferència i de manca de solucions als problemes actuals demandades des de la societat, SOSPENEDES reclama dels partits polítics i de la societat en general una actitud més crítica i activa a fi d’aconseguir impulsar un model territorial que faci front a l’emergència  climàtica, a l’elevat radicalisme de les diferències socials i l’equilibri ecològic del Territori.

A Vilafranca del Penedès 17 de gener de 2020

L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA), i Bosc Verd - EDC han presentat denúncia per possible delicte ecològic, contra Miquel Delgado Almansa, alcalde de Castellet i la Gornal.

Des del dia 1 de setembre s’estan portant a terme les obres per a la implantació d'un espai d'aparcament al costat de la carretera BV-2115 al seu pas pel nucli de Castellet, del terme Municipal de CASTELLET I LA GORNAL.  L’espai afectat és Sòl No Urbanitzable i es troba dins del Parc del Foix. 

Les obres s’estan fent sense haver-se sotmès prèviament el projecte a un procés  d’Avaluació Ambiental, segons preveu la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Ens veiem obligats a denunciar aquesta possible il·legalitat i, per tant, demanar la paralització cautelar d'aquest projecte, fins que no es faci un estudi d'impacte ambiental, tal com preveuen les normes legals, ja que aquest espai està i forma part de la Xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

El propi redactor del document del Projecte admet que: Pel fet de poder afectar espais de la Xarxa Natura 2000, el Pla requereix una avaluació ambiental estratègica simplificada, en els termes que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.Però, en canvi, ens consta que aquest projecte no ha passat per l’Oficina Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona.
Els treballs estan tenint un fort impacte ambiental i els gestors del Parc, de la Diputació de Barcelona, estan tolerant i encobrint aquesta actuació  il·legal de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.
Lleis que s’han infringit:

  1. LLEI 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. («BOE» 299, de 14-12-2007.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
  2. Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. («BOE» 296, de 9-12-2013.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
  3. LLEI 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE). («BOE» 171, de 19-7-2006.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat

 

La Plataforma Ciutadana No Fem el CIM, la nova entitat RAP (Regió Agroalimentària del Penedès) i els grups ecologistes del Penedès (Bosc Verd, GEPEC i GEVEN), organitzen un acte públic el proper divendres 10 de maig, a les 19:30, a la sala 3, de l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, per explicar la nostra alternativa a la logística industrial: la creació de la Regió Agroalimentària del Penedès.

Els reptes d'Òdena.

I resseguint el fil del passat 13 d’abril, que vàrem presentar a l’Arboç la proposta del Parc Rural de Montserrat, ara us presentem el projecte sobre la Conca d’Òdena a l'Anoia, al costat d’Igualada i dins l’àmbit de la Vegueria Penedès.

L’Associació “Per la Conca”2 i el Col·lectiu “Eixarcolant“3 a través dels seus representants: Júlia Solé, Quim Muntané, Josep Baulida i Marc Talavera ens explicaran com fan front a l’amenaça d’un nou polígon industrial de 400 ha. La proposta, que ja s’havia posat sobre la taula fa més de 10 anys, s’ha reactivat ara per l’acord entre els alcaldes locals i l’administració de la Generalitat.

L’associació Per la Conca, nascuda fa mig any per articular una resposta crítica i col·lectiva a la proposta, treballa per posar en valor el patrimoni natural i cultural de la Conca d’Òdena i denunciar les conseqüències econòmiques, socials i ambientals del model que defensen els alcaldes locals.

A la mateixa zona, el col·lectiu Eixarcolant està impulsant la formació d’un grup de treball per estudiar la creació d’un Parc Agrari que afavoreixi la diversificació de l’agricultura i l’establiment de circuits comercials curts, generant un model agroalimentari de futur per a l’agricultura mediterrània de zones de secà situades a tocar dels centres de consum en un context de canvi climàtic i manca de relleu generacional.

La presentació promet ser interessant, sobretot el debat que es preveu molt intens donat l’estreta relació entre la situació de la logística al Penedès i a la Conca d’Òdena.

 

SOS Penedès proposa aturar la tramitació dels plans i projectes urbanístics que puguin alterar la recerca del model Territorial, consensuat a través del procés democràtic d’una autèntica participació ciutadana, que ajudi a definir les directrius per a la redacció del Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

La Generalitat no pot seguir tramitant plans especulatius, innecessaris i obsolets i deixar de banda la gran oportunitat d’entrar en el segle XXI redactant un Pla Territorial modèlic com ha de ser el Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

Des de SOS Penedès demanem una moratòria urbanística de tots els plans i projectes en tot l’àmbit territorial de la Vegueria Penedès, perquè entenem que abans d'aprovar nous plans urbanístics expansius i obsolets de zones residencials, industrials i de serveis, hem de repensar el model territorial que volem davant els nous reptes econòmics, socials i ambientals.

Per a més informació clica aquí