Red Eléctrica ha intensificat els treballs de la línia en el tram entre Sentmenat i Bescanó, on ja té aproximadament un 90 per cent de l'obra civil acabada, un 70 per cent de l'aixecament de les torres i un 20 per cent de l'estesa del cable. La companyia preveu tenir acabada tota l'obra d'aquest tram a finals d'any, encara que de moment no ha obtingut l'autorització ambiental necessària per obrir camins d'accés a les torres de la zona del parc de les Guilleries. Al municipi de Bescanó, fa poques setmanes els operaris van iniciar les tasques d'estesa de cables. En els últims dies, els treballs s'han intensificat mitjançant la utilització de grues i maquinària diversa i, ocasionalment, en zones arbrades, a través d'un helicòpter per reduir al màxim els possibles efectes sobre l'entorn.

El projecte Sentmenat-Vic-Bescanó inclou també el desmuntatge de la línia de 400 kV que uneix Pierola i Vic, en un tram de 37 quilòmetres; de 220 kV entre Vic i Juià (de 39,5 km), i la de 110 kV que passa per les Guilleries (de 16,5 km). Així, en aquesta zona hi haurà una única línia de 400 kV, que, segons l'empresa Red Eléctrica, subministrarà l'energia suficient per satisfer la «demanda que és d'un constant augment».

Les posicions contràries a la instal·lació de la línia no han impedit que el projecte tirés endavant. El traçat Sentmenat-Vic-Bescanó disposa de l'autorització administrativa i la declaració d'impacte ambiental. El 9 de febrer del 2007 el Consell de Ministres va aprovar el projecte i la declaració d'utilitat pública, la qual cosa va permetre'n l'inici de la construcció el maig del 2007. Red Eléctrica manté els seus arguments segons els quals la línia garantirà el subministre a Girona, al TAV i a la Costa Brava.

Caixa Catalunya va presentar ahir la seva política de vendre pisos amb descomptes de fins al 30% i amb pacte de recompra per part de l'entitat, una oferta dirigida a particulars amb l'objectiu que puguin adquirir una residència malgrat la crisi econòmica. La direcció de la caixa ha presentat el projecte com «un pla comercial immobiliari», amb la principal novetat que l'entitat d'estalvi, es compromet a recomprar l'immoble en cas que el comprador tingui problemes laborals, i també la recompra o una compensació econòmica en cas que els actius immobiliaris segueixin baixant a la zona.

Així, l'entitat d'estalvi es desprèn d'un paquet total de 1.700 immobles, dels quals 1.000 habitatges disposen d'un descompte addicional del 30%, 500 pisos més tenen descomptes addicionals del 20% i 200 més amb un descompte addicional del 10%. El preu que ofereixen suposa una mitjana de 190.000 euros o una superfície de 110 metres quadrats, segons les dades que ha donat l'entitat, i també es dóna l'alternativa als interessats de poder-los llogar. Aquesta mitjana no es podria aplicar a les ciutats, i així llocs com ara Barcelona serien habitatges nous a un preu de 2.800 euros el metre quadrat.

En cas de col·locar tot el paquet en venda, Caixa Catalunya ingressaria en l'operació uns 35 milions d'euros, provinents de les vendes d'aquests pisos. A més, Caixa Catalunya ofereix lloguers per a un total de 1.800 habitatges a menys de 500 euros al mes amb una superfície mitjana de 86 metres quadrats, segons va dir Eduard Mendiluce, conseller delegat de Procam, la immobiliària de l'entitat. «La gràcia és la combinació, i estem segurs que aquest pla marcarà un abans i un després en el sector, perquè el que necessita el sector és donar tranquil·litat», va assegurar.

El nou Estatut de Catalunya obria, fa gairebé tres anys, la porta al traspàs de les xarxes de rodalies i regionals a la Generalitat de Catalunya.

El temporal de neu i vent va malmetre unes 200.000 tones de fusta i va afectar unes 30.000 hectàrees de terreny. Les nevades es van notar, especialment, a la Garrotxa i el Ripollès, i amb menys intensitat, a Osona i la Selva. El Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Penedès van patir els efectes del vent. A través de l'acord signat ahir es preveu la retirada d'unes 300.000 tones (unes 100.000 es generaran a través dels treballs d'extracció) i l'arribada a la indústria de tota la matèria primera per impulsar el sector. Segons va explicar ahir el conseller, a través de l'empresa pública Forestal Catalana SA es gestionaran els tres milions d'euros i se signaran els acords i convenis per facilitar la neteja de l'espai forestal afectat, la seva regeneració, i el transport i la utilització industrial de la fusta. El conveni també garanteix, segons Baltasar, que la fusta arribarà a les empreses transformadores amb «un preu just», ja que es prendran com a referència els mínims fixats per la Llotja de Vic. El sector es queixava que l'increment dels costos d'extracció de la fusta malmesa repercutia en el cost final de la matèria.

Un miler d'operaris treballen des del març sobre els terrenys forestals afectats per obrir camins i talar arbres per poder retirar tota la fusta malmesa. Baltasar va afirmar ahir que «s'estan complint els objectius» malgrat reconèixer que les darreres pluges no els han facilitat la tasca. Tot i això, no es va fer un balanç quantitatiu de la feina feta per les brigades.

«La demanda de trànsits que tindrà el quart cinturó està estudiada i, per tant, l'oferta de via s'ha d'acomodar a la demanda.» Amb aquestes paraules, Oriol reivindica un eix de gran capacitat de trànsit que respongui al paper del Vallès com a corredor de pas entre la península Ibèrica i la resta d'Europa, i no només com una carretera de servei local i comarcal o exclusivament català. El col·legi va presentar ahir un informe sobre l'estat de les infraestructures que pretén que es converteixi, a partir d'aquest any, en un observatori fix i regular a Catalunya sobre la planificació, execució i gestió de transports per carretera, mar i ferrocarril; xarxes d'aigua i electricitat, i també residus i ordenació del territori.

En col·laboració amb l'Institut Cerdà, el col·legi presentarà un informe bianual sobre una part d'aquestes infraestructures, «un informe estrictament tècnic i professional», sense partidismes. «Si hem d'aplaudir una decisió, ho farem i, si l'hem de censurar, també», però no per condicionaments polítics, sinó perquè el col·legi ho considerarà bo o dolent per a les necessitats de Catalunya, en paraules d'Oriol. Pel que fa a la xarxa de trens de rodalies de Renfe, el col·legi en va dir ahir una de freda i una de calenta.

El col·legiat i director general d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Jordi Julià, defensa el contingut del pla de rodalies de l'Estat per reformar la xarxa de Barcelona fins al 2015: «Està bé i tothom està d'acord que és coherent. Permetrà circular trens de 200 metres de llarg i dos pisos. Això és molta més capacitat que l'actual.» Julià defensa que aquest és el pla que el govern espanyol ha d'executar per fer front als dèficits actuals i considera que la construcció del túnel d'Horta i el tercer túnel de rodalies a Barcelona són una projecció de futur però no una urgència. El degà va dir la freda: «El govern espanyol ja fa un any i mig que incompleix el traspàs de rodalies. Quan es faci, caldrà dotar-lo econòmicament si no volem que es converteixi en una bomba de rellotgeria per a la Generalitat.»

Tots els afectats estan amb aïllament respiratori, és a dir, porten una mascareta que els tapa la boca i el nas per evitar la transmissió del virus per l'aire si en fossin portadors. «És una actitud preventiva, de tallar la cadena de transmissió», explicava la consellera de Salut, Marina Geli. Els tres estan ingressats tenen o han tingut algun dels símptomes de la grip porcina: febre, tos o dificultats respiratòries. Geli assegurava que algun ja no té febre.

Si són portadors o no es confirma per exclusió, explicava ahir el microbiòleg de l'hospital Clínic, Tomàs Pumerola, que és on s'estan analitzant els frotis de la laringe i també el nasal que s'han fet als possibles infectats. Pomerola assenyalava que aquest migdia es coneixerien els primers resultats dels primers pacients a qui es van fer les proves.

Geli no descartava que es detectés algun possible cas més de grip porcina, en les properes hores. Malgrat això, va llançar un missatge tranquil·litzador assegurant que «no estem davant una situació d'emergència sinó d'alerta epidemiològica». La consellera de Salut va afegir que Catalunya estaria preparada per fer front a la malaltia. Arran del brot de grip aviària de fa dos anys, el país disposa de dosis antivirals suficients per a 50.000 persones. Malgrat que els especialistes asseguren que aquests antivirals servirien per a la grip porcina, el doctor Pumerola recordava que en aquests moments «no hi ha una recomanació clara pel que fa a l'ús dels antivírics».

L'anunci del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí d'invertir 9 milions d'euros per reparar els desperfectes als passejos marítims pels temporals del desembre passat i d'una aportació extraordinària de 500.000 m³ de sorra al litoral del Baix Maresme, ha anat acompanyat també de la «solució definitiva» que dóna l'Estat perquè les platges no es quedin sense sorra cada cop que hi ha una llevantada. Segons el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri, Miguel Velasco, si es fa una aportació contínua de sorra a la costa els problemes es resoldran. «Sempre es diu que amb aquest sistema es llencen els diners al mar, però no és cert, perquè la sorra no desapareix, sinó que va a altres zones o s'acumula als ports», hi va afegir.

La fórmula que dóna per vàlida el ministeri implica exigir als ports que compleixin les seves obligacions i que, de manera periòdica, facin els transvasaments que per llei els toquen. Així doncs, es tractaria de portar la sorra des de la part de llevant fins a les platges de ponent, les quals queden gairebé desertes pels temporals. Velasco va reconèixer que aquests moviments s'han portat a terme en comptades ocasions, però va assegurar que ara s'intentarà pressionar perquè es facin.

De moment, i com a mesura d'urgència, l'Estat començarà, aquest abril, una aportació d'urgència als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar per solucionar temporalment la falta de platja. La regeneració es farà a través de dragues. Malgrat les crítiques dels pescadors, el subsecretari defensa que el sistema només es farà en llocs on hi ha acumulació de sorra i diu que, per tant, no afectarà l'ecosistema marí.

Dels 65.442 habitatges d'obra nova que estan per vendre a Catalunya, un 53%, és a dir, 34.530 pisos i cases, es concentren a les comarques barcelonines. Tarragona en té 17.472 (27%), Girona 10.483 (16%) i Lleida 2.957 (4%). La de Barcelona és una xifra elevada, però si s'analitza de manera relativa, és a dir, tenint en compte la densitat de població, l'estoc a la demarcació és menor al de la resta del territori i s'estableix que, per cada mil habitants, hi ha un estoc de 6,4 habitatges per vendre. Una xifra menor als 6,9 pisos per cada mil habitants de Lleida, els 14,3 de Girona i els 22,1 de Tarragona. Cal tenir en compte, en aquestes dues demarcacions, l'efecte que té el mercat de segones residències, que fa que aquest indicador creixi i que també alenteix especialment els ritmes de venda ja que, en època de crisi, els apartaments a la platja es venen més malament que els pisos als centres urbans. I també que la demanda de segona residència no té perquè originar-se en la mateixa demarcació.

Segons les dades recollides per l'Associació de Promotors de Barcelona (APCE), dels 34.530 habitatges en estoc que hi ha a la demarcació de Barcelona, 8.434 corresponen a la conurbació de Barcelona (en una proporció de 2,8 pisos per cada 1.000 habitants), 4.984 a la comarca del Barcelonès (2,2 pisos per cada miler de persones) i 2.701 a la ciutat de Barcelona (1,6). Pel president de l'APCE, Enric Reyna, això confirma que «no hi ha un problema excessiu d'estoc a la zona urbana de Barcelona». Segons Reyna, «la demanda existeix, però el que falta és el finançament necessari per comprar pisos».

Sense anar més lluny, l'entitat estima que fins al primer trimestre del 2010 no es començarà a reduir l'estoc que hi ha a Catalunya, però que a la conurbació de Barcelona la recuperació s'avançarà al tercer trimestre del 2009 i la capital es recuperarà aquest segon trimestre, és a dir, fins al juny. La conurbació inclou 19 ciutats de l'àrea, de Sitges a Sant Cugat del Vallès.