Segons han explicat des dels grups ecologistes, durant la reunió el govern va evitar donar detalls sobre quines són aquestes noves 13.000 hectàrees de zones de protecció d'aus (ZEPA), que s'afegirien a les 26.000 hectàrees ja previstes i que la Unió Europea ha considerat del tot insuficients.

Igualment, com ja va fer divendres davant de representants dels regants i una setantena d'alcaldes del territori, el govern tampoc no va voler detallar als ecologistes quin és el pla d'usos que està preparant i que teòricament permetrà que en algunes de les zones ZEPA es puguin establir determinades dotacions de reg, de manera que el pagès afectat pugui passar igualment del secà al regadiu.

«Les ZEPA són terrenys on teòricament no es pot regar per no perjudicar l'hàbitat dels ocells esteparis», diu el representant d'Ipcena a les terres de Lleida, Joan Vàzquez. «Si el govern té una proposta en sentit contrari, ens agradaria conèixer-la bé i valorar com es pensa aplicar, però a hores d'ara no en sabem», va dir després de la reunió.

Els ecologistes han demanat que el pla d'usos, en què teòricament s'establirien quines zones ZEPA hi ha i quines i de quina manera poden ser regades, sigui regit amb criteris de parc natural, i en aquest sentit van recordar al govern que en el document del primer pacte tripartit, el del Tinell, ja es preveia la creació d'un parc natural de les Estepes de Lleida. Però el govern vol que el Segarra-Garrigues es regeixi per una comissió tècnica formada amb personal dels departaments de Medi Ambient i Agricultura. Els ecologistes no hi estan d'acord i temen que s'hi imposin els criteris purament productius per davant de la conservació ecològica.

L'actuació implica «retocar» un total de 1.800 parades. Es taparan forats, es trasplantaran arbres, es traslladaran caixes de semàfors o bústies i, quan no hi hagi més remei, es canviarà de lloc tota la parada. «Es tracta de moure tots aquells elements que siguin un inconvenient per a la mobilitat», va explicar ahir el regidor de Mobilitat, Paco Narváez. A més, les voreres a les parades hauran de tenir una amplada mínima de 2,1 metres, cosa que en molts casos també obligarà a instal·lar-hi una pròtesi complementària. D'acord amb el calendari marcat pel mateix pla Zapatero, l'adaptació s'haurà d'haver acabat abans de final d'any. El tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadana, Ricard Gomà, va recordar ahir que l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda «és un objectiu estratègic d'aquesta ciutat», tal com va quedar definit en el pla d'accessibilitat elaborat l'any 1996. Des de llavors fins ara s'han aconseguit més de 1.000 quilòmetres d'espai totalment accessible, i s'ha adaptat tota la flota d'autobusos –un total de 1.080–, gràcies a una inversió de 130 milions des de l'any 2003 que ha permès l'adquisició de 600 vehicles nous. Els reptes nous, segons va destacar Gomà, són les platges i els espais de jocs infantils. La representant de les persones amb discapacitat del Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, María José Vázquez, va agrair l'actuació i va assegurar que «Barcelona és un model» en matèria de mobilitat: «En bona part, això ha estat possible gràcies que tenim un moviment molt viu i exigent que no admet mai un no és possible com a resposta.» Vázquez va tenir paraules de reconeixement cap a TMB i els Ferrocarrils de la Generalitat, i va animar Renfe a «copiar molts dels operadors que tenim a Barcelona». Tant Vázquez com Gomà van incidir en el fet que quan es fa una actuació per millorar l'accessibilitat «es millora també la qualitat de vida dels ciutadans».

«Prefereixo que els Mossos em vinguin a buscar, perquè jo no vull anar a la presó. Els que volen que ho faci són la policia, que va practicar una detenció una mica irregular, i el jutjat, que s'ha cregut la versió de la policia.» Això va assegurar ahir a aquest diari el jove contrari al pla Caufec condemnat a deu dies de presó després d'haver-se negat a acceptar les altres alternatives a la presó: el pagament de 60 euros de multa, que era la primera condemna, i la localització al seu domicili o en una altra adreça. El jutjat no li ha pogut embargar cap compte corrent, a raó d'una multa de 3 euros durant vint dies, i per aquest motiu li ha imposat un dia de presó per cada dues quotes no satisfetes.

Malgrat que no vol anar a la presó, la negativa a pagar la multa s'emmarca en una campanya de insubmissió a aquest tipus de pena que han encetat diverses entitats, que consideren que les multes financen un Estat que reprimeix la dissidència política i que afavoreix les desigualtats perquè l'alternativa a no tenir diners per pagar una multa és la privació de llibertat. El contrari al pla Caufec també va destacar: «Vull que es facin visibles l'especulació salvatge que representa el pla Caufec i la persecució policial que estem patint els que ens hi oposem.»

El pla conegut històricament com a Caufec i rebatejat posteriorment com a Porta Barcelona inclou la construcció de 709 habitatges que combinen els pisos amb les cases adossades, dos hotels, un centre comercial i dues torres d'oficines de 23 plantes cadascuna. Els membres de la plataforma No al Caufec consideren que suposa una agressió a l'espai natural de Collserola, mentre que l'Ajuntament d'Esplugues defensa que s'obriran accessos a la muntanya i es guanyaran 125 pisos protegits. A Esplugues hi ha des de fa anys un actiu moviment contrari, que ha protagonitzat nombroses accions, com ara aturar les obres lligant-se a la maquinària. La protesta per la qual el jove ha estat condemnat va consistir que ell i dos companys més es van penjar durant tres dies a 50 metres d'alçada en un gratacel d'habitatges, i es van negar a baixar quan la policia els ho va requerir.

L'activista ha advertit: «No posarem fàcil a la policia trobar-me», referint-se al col·lectiu que li dóna suport. En aquest sentit, s'ha convocat una concentració de rebuig davant de l'ajuntament d'Esplugues per al proper ple municipal, el 18 de març. El jove té altres procediments oberts, com altres persones del col·lectiu No al Caufec. Seixanta activistes acumulen en total 200 denúncies.

Les comparacions són odioses. I encara ho són més quan un usuari de rodalies de Barcelona que diàriament conviu amb un servei que sovint deixa molt a desitjar va a Madrid i percep el bon funcionament de la xarxa de Cercanías. Més de 201,2 milions de passatgers van utilitzar els Cercanías l'any 2007. Durant el mateix període, el nombre d'usuaris de rodalies es van quedar en 117,1 milions, la qual cosa representa un 4,1% menys que el 2006. Renfe atribueix la pèrdua de passatgers al reguitzell d'avaries que va tenir la xarxa.

Innocentment, l'usuari habitual de rodalies va a demanar els horaris dels trens que van a Getafe a l'oficina d'informació d'Atocha, que és buida. Sense cues de viatgers que reclamen la devolució exprés perquè el tren ha arribat tard. Amablement –el to emprat pel personal de Renfe també sorprèn el viatger d'aquí– li pregunten què vol. «Tenen uns horaris?» «No, és que cada línia té una freqüència de pas.» Es queda parat, i fa una última pregunta: «Funcionen com un metro?» «Sí», respon l'empleat d'atenció al client. A la xarxa de rodalies de Barcelona l'única línia que teòricament funciona amb freqüència de metro és la C2 sud i ho fa per la reestructuració dels serveis per les obres del TAV a la Sagrera.

Va cap a les andanes i veu que en les pantalles anuncien que falten tres minuts perquè passi el seu tren. El servei de megafonia de l'estació d'Atocha també anuncia l'arribada del tren amb veu nítida i sense equivocacions. El comboi arriba puntual, ni un minut abans ni un minut després, com sí que passa a la xarxa de Barcelona. Un cop dins el tren s'adona que són combois nous, model Civia, adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Fins i tot han suprimit la distància que habitualment queda entre el tren i l'andana. Dins els vagons hi ha pantalles d'informació que funcionen correctament. Alguns trens de rodalies de Barcelona també tenen aquestes pantalles, però sovint els missatges que donen no són correctes. L'estació de Getafe Centro és antiga, però el fet de no deixar-la envellir i fer-ne un manteniment constant fa que el seu estat sigui més que acceptable. Sembla una estació nova al costat d'altres tan cèntriques com la d'Arc de Triomf, la de Sant Andreu Arenal o la de la plaça de Catalunya.

Les comparacions també són odioses quan es parla d'inversions. Mentre que el pla de Cercanías de Madrid té un pressupost de 5.000 milions d'euros, el de rodalies de Barcelona es queda amb 4.000 milions. La diferència de 1.000 milions d'euros pesa més si es té en compte que «la situació de partida és totalment diferent», apunta el president de l'associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol. La xarxa de Barcelona és més extensa: té 467 km, mentre que la de Madrid en té 393. Però per la xarxa d'aquí només hi circulen 777 trens, cosa que fa que la freqüència de pas sigui més dilatada que a Madrid, on hi ha prop de 1.500 combois repartits per les vuit línies.

Per Riol, el pla de rodalies de Barcelona «sembla pensat per actualitzar una xarxa que fa molt temps que ha quedat antiquada; possiblement, tot el que ara funciona malament s'arreglarà, però no fa un pas endavant, cap al futur». L'entitat demana que el pla de rodalies sigui tan ambiciós com el que té el metro de Barcelona.

Els 5.000 milions del pla de Madrid serviran per fer 115 quilòmetres de via nous, quadriplicar vies a 66 km que ara són dobles, fer 25 estacions noves, remodelar-ne 55 més i construir 5 nous intercanviadors. Els 4.000 milions per a Barcelona permetran fer 25 km de via nous, duplicaran 80 km de via –sense quadruplicar-ne cap, cosa que impedeix que es plantegi fer alguns serveis semidirectes perquè la xarxa no té prou capacitat–. El pla presentat dimarts també inclou fer 9 estacions noves, remodelar-ne mig centenar més i fer 10 intercanviadors. Només construiran una línia nova, la que anirà de Cornellà a Castelldefels. «Aquesta, sense comptar el ramal de l'aeroport, serà la primera línia de rodalies que s'haurà planificat, ja que totes les altres han estat reconvencions històriques.»

La setmana va començar amb la manifestació dilluns davant del Palau de la Generalitat d'uns 350 pagesos que protestaven per la retallada del Segarra-Garrigues, i va acabar divendres amb una entrevista al Palau dels representants dels regants amb el president José Montilla.

En sortir de la reunió, el president de la comunitat de regants, Josep París, va explicar que el govern els ha transmès la promesa que treballa per tal de «minimitzar i reduir» el nombre d'hectàrees de reg que la Unió Europea ha reclamat per al canal. Montilla també va assegurar als regants que el govern veu possible mantenir la viabilitat del canal tot i que hi hagi una major quantitat de zones de protecció d'aus (ZEPA), com reclama la Unió Europea.

Els regants van aprofitar la trobada per demanar poder ser presents en les negociacions obertes amb Brussel·les per revisar la retallada ordenada per la Comissió Europea. Josep París també va anunciar que els regants demanaran compensacions econòmiques per als propietaris dels terrenys que siguin declarats santuaris d'aus, i ha recordat el projecte de reg modern i sostenible que es prepara per al conjunt del Segarra-Garrigues: «Cada gota cau a la planta i no al terra», va dir.

Brussel·les ha obligat el govern a ampliar amb 20.000 hectàrees més les zones ZEPA, i això significa que l'àrea de reg es redueix de 74.000 a 54.000 hectàrees.