El grup municipal de la CUP de Vilafranca del Penedès ha presentat al·legacions al pla parcial de la Pelegrina que va aprovar el govern local el febrer d'aquest any perquè en el tràmit no s'inclou una agenda de desenvolupament urbanístic del sector i perquè el creixement previst –amb una ocupació de 150.000 metres quadrats de sòl rural i la construcció de 830 nous habitatges- «fomenta la creació d'un barri perifèric i dormitori, desequilibris demogràfics, dels serveis municipals i un desenvolupament insostenible». La CUP considera que el pla que va aprovar el govern anterior (PSC) està «sotmès als interessos del mercat» i que no planteja solucions a l'accés a l'habitatge, ja que tan sols un 20% dels habitatges que s'hi construeixin seran de protecció pública, segons asseguren. La formació ho va explicar dilluns i va aprofitar per criticar la política que va aplicar el PSC en el govern local. Els responsables de la CUP va afirmar que «lluny d'apostar per un model de desenvolupament equilibrat, el model urbanístic del PSC ha provocat el malbaratament de sòl més important en tota la historia de Vilafranca i una pujada de preus irracional. En comptes d'intentar evitar-ho s'han posat tots els mitjans per afavorir-ho», van explicar. La CUP ja ha deixat clar que s'oposarà a qualsevol nou desenvolupament urbanístic sense que s'hagi aprovat el pla local d'habitatge o l'agenda urbanística.

A Vilafranca del Penedès, el Museu de Vilafranca ha canviat de nom i ara es diu Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, i està sent objecte d'una profunda remodelació tant estructural com pel que fa al projecte museològic. A Sant Sadurní d'Anoia, l'Ajuntament dissenya un centre d'interpretació del cava en una antiga fassina. Les dues infraestructures –que juntes superen els divuit milions d'euros d'inversió– són l'exemple més clar de l'aposta que està fent el territori per dotar de contingut tota l'oferta de l'enoturisme, que va començar a ser present fa 12 anys al territori i que després de vèncer les «incredulitats del territori» s'ha acabat imposant, tal com explicava dijous passat el president del Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès, Lluís Valls. En l'actualitat, la comarca té 135 empreses censades, les quals ofereixen serveis de turisme enològic, i les iniciatives no paren de créixer perquè hi ha mercat, asseguren. Tot i així, les úniques dades oficials de què es disposa encara són les que al·ludeixen als més de 300.000 turistes que cada any visiten les 84 caves que té repartides Sant Sadurní pel seu terme municipal, però no pas de tota la comarca. Per això, el consorci va haver de reconèixer que de dades oficials de turistes ara per ara no en tenen i que un dels objectius d'aquest mateix any és crear un observatori que oficialitzi les xifres i que detecti les necessitats del sector.

Els membres del consorci saben que la tasca de l'observatori és clau si la intenció és consolidar portes enfora «el projecte de turisme i valors», al qual feia referència Valls, amb xifres de visitants a la mà. Una de les coses que demanen més els operadors turístics és el volum de visitants i l'oferta que donen. L'oferta la van mostrar dijous, deixant clar que darrere del projecte que ara exposen hi ha dotze anys de treball previ, sempre envoltat de vinyes.

El grup municipal d'ERC de Sant Pere de Riudebitlles està repartint al·legacions ja fetes pel grup municipal perquè els veïns les presentin abans del 24 d'aquest mes, quan acaba el termini d'exposició pública del POUM. En les al·legacions es denuncia «la planificació d'un urbanisme desmesurat i allunyat de la realitat» i els errors que conté el document encarregat pel govern municipal (PSC-GIR i CiU). El cap d'ERC al municipi, Jesús Salius, opina que aquests errors evidencien que «el POUM ha estat escrit per un equip redactor que no ha trepitjat el poble». El cap de setmana passat, el grup municipal va fer la segona de les xerrades previstes per donar a conèixer la seva opinió sobre el pla d'ordenació urbana i va repartir entre els presents fins a 300 models d'al·legacions. Durant la xerrada, els regidors d'ERC van denunciar «la desaparició d'algunes cases en el document», cosa que comportaria el seu enderrocament per la creació de carrers; aquest seria el cas de cal Romeu, cal Lluch, cal Gran del Mas i la continuació del carrer Pirineu. Segons ERC, aquests canvis són «innecessaris i incoherents». Els republicans apunten, a més, que els espais verds i les zones reservades per a equipaments «no tenen un criteri clar i es col·loquen als espais residuals i només pels percentatges que estableix la normativa», la qual cosa podria provocar un repartiment desigual.

Des que a Sant Sadurní d'Anoia es fa la recollida selectiva porta per porta –des del maig del 2005–, el municipi genera 200 grams menys d'escombraries per habitant al dia respecte al que es generava fa cinc anys, quan encara no s'havia posat en marxa el model actual, o el que és el mateix: 1.000 tones d'escombraries a l'any, segons les dades facilitades fa dies pel PSC i extretes de l'Agència Catalana de Residus. Les dades, segons va confirmar Rando, dilluns, es deuen a «un grup reduït de veïns del municipi» que prefereixen marxar de la capital del cava amb la seva bossa de les escombraries i llençar-la a pobles dels voltants abans que fer la separació de la brossa i llençar-la com fan la resta de ciutadans. «En total serien unes 40 bosses cada dia de gent que no vol fer la recollida porta per porta», va admetre Rando, però va apuntar que «el repte» del govern local (CiU i AMI) és aconseguir que aquest nombre es redueixi i que «aquest grup minoritari» segueixi el sistema porta per porta.

Rando va admetre les dades en el decurs de la roda de premsa que va fer dilluns per presentar la campanya informativa que s'iniciarà en els propers dies per donar a conèixer a la població el mecanisme de la recollida a partir de l'1 de juny. A partir d'aquesta data es preveu que s'ampliï la recollida porta per porta iniciada ara fa quatre anys –en principi amb la fracció orgànica i la de rebuig– amb les fraccions de paper i cartró, i envasos. La campanya d'informació es farà els dies 11, 12, 14, 18 i 19 de maig a dos quarts de nou del vespre al CEIP La Pau amb reunions dirigides als ciutadans, i els dies 13 i 20 de maig a dos quarts de nou del vespre al Casal d'Entitats es faran les reunions informatives per als comerços i establiments de restauració. L'ampliació de la recollida selectiva porta per porta suposarà la reducció de les zones amb contenidors al municipi de 56 a 39 zones i limitarà la presència als contenidors de vidre, que a partir d'ara aniran dins d'un tancat de fusta –com es pot veure a la foto que il·lustra aquesta informació–. L'àrea de Medi Ambient confia que amb aquesta reducció, que en el futur es podria reduir encara més amb la creació de contenidors soterrats de vidre en diversos punts del centre, desaparegui el nombre de veïns que continuen sense fer la recollida selectiva i deixen la brossa al costat dels contenidors.

La visita amb la premsa al nou tancat de fusta dels iglús, dilluns, va permetre veure diverses bosses a terra quan feia tots just dues hores que s'havia netejat la zona. A Sant Sadurní es recupera el 88% de la brossa que es tira i s'espera arribar al 90%.

Des de fa vint dies, el servei d'acollida d'animals de Vilanova i la Geltrú és responsabilitat de la Mancomunitat Penedès-Garraf, la qual cosa implica el tancament progressiu del centre municipal, situat a la ronda Europa. De moment, els animals que hi ha a la gossera municipal continuen a les seves instal·lacions, encara que, abans de l'estiu, és previst que se'ls comenci a traslladar al centre de Vilafranca del Penedès, gestionat per la Mancomunitat i pendent ara d'unes obres d'ampliació.

Però, malgrat que el traspàs del servei ja és una realitat, les tres entitats protectores (Amics i Protectors dels Gats, Unió Protectora d'Animals del Garraf i VNG en Acció pels Animals) no es donen per vençudes i han presentat més de 9.000 signatures «a favor de la gestió de la gossera per part de la Fundació Altarriba i contra el seu tancament». Segons les entitats, les firmes ja són a l'ajuntament i estan pendents de la validació per part del secretari municipal i de la valoració per part de l'alcalde de la impugnació de l'acord plenari. Les protectores al·leguen que tenen dret a aquesta impugnació perquè consideren que es van vulnerar els seus drets. Ho fonamenten en un acord plenari anterior al del traspàs del servei a la Mancomunitat. L'octubre passat es van aprovar les conclusions d'una comissió específica per atendre les desavinences que en aquell moment ja eren evidents entre l'Ajuntament i les protectores, i les entitats recorden ara que la comissió proposava la creació d'una comissió mixta entre ajuntaments, Mancomunitat i entitats defensores dels animals per elaborar el projecte de gestió mancomunada. La comissió no es va arribar a crear, com tampoc s'han desenvolupat els nous protocols de funcionament i de responsabilitats de cadascuna de les parts implicades en el servei (tècnics, veterinaris, voluntaris), com també havia assenyalat la comissió d'investigació que va tenir la participació del govern, els tècnics, les protectores i els grups de l'oposició.

Per la seva part, el govern de Vilanova i la Geltrú ha defensat reiteradament les millores que representarà en la prestació de servei aquest traspàs a la Mancomunitat, perquè les instal·lacions estaran en les condicions que exigeix la normativa i els animals no hauran de compartir uns espais sobresaturats com els de Vilanova i la Geltrú. A més, el govern sosté que la despesa que representa el manteniment del centre d'acollida es reduirà a la meitat amb el trasllat a Vilafranca, que també evita una inversió en l'ampliació i l'adequació de les instal·lacions a la normativa. I és que la gossera està tancada al públic per motius de seguretat i salut, però les adopcions es poden fer sense problemes a les mateixes instal·lacions.

La demanda del fiscal es basa en l'informe policial fet a partir d'una investigació del maig i el juny del 2008. Les analítiques fetes a partir de les mostres que els Mossos d'Esquadra van recollir al riu i a l'arqueta de sortida de l'aigua de l'empresa Glower entre el 13 i el 20 de maig de l'any passat confirmen «el greu impacte contaminant de les aigües residuals» generades per la fàbrica de sabó. En els sediments contaminats s'hi detecten detergents, i quantitats elevades de ferro i alumini (que s'haurien fet servir en el procés de depuració de la glicerina utilitzada per a l'elaboració del sabó). En el procés també es feia servir sosa càustica i carbonat de sodi per a la neutralització dels àcids grassos i un elevat nombre de sals. Aquests abocaments haurien provocat, segons l'informe del fiscal, la putrefacció de l'aigua del riu i l'esgotament de l'oxigen, hauria destruït el bosc i la vegetació de la ribera, i hauria generat pudors i un greu risc per a la vida aquàtica de la zona. Segons l'informe policial, a més, en aquestes dates es van investigar totes les empreses de la zona i en cap cas es van detectar abocaments d'aigües residuals a la claveguera general.

Aquest no és el primer cop que l'empresa Glower es troba en una situació il·legal. Els abocaments contaminants de l'empresa ja s'havien detectat el 1997. En aquell moment, la junta de sanejament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat li va posar una multa de 137.800 pessetes. Des d'aleshores no hi va haver cap seguiment. El 2006, però, l'ACA va fer un requeriment a l'empresa perquè suprimís qualsevol abocament d'aigües residuals que pogués afectar les aigües superficials o subterrànies. I, el maig del 2008, una investigació d'abocaments il·legals al riu Anoia va conduir la policia fins a l'empresa Glower. Segons l'informe policial, fins i tot es va arribar a trobar un bloc de sabó a la zona afectada.

La fiscalia de medi ambient entén que en el cas de l'empresa Glower s'ha produït un greu delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, que a més, s'agreuja per la desobediència repetida de l'empresari davant dels advertiments rebuts tant per part de l'ACA com per part de la junta de sanejament de la Generalitat poc després d'haver iniciat l'activitat a la planta de Gelida. A més, el fiscal recorda que l'empresari va mentir a l'hora de demanar les corresponents llicències, assegurant que l'empresa no produïa aigües residuals en el procés de producció de sabó. Per això la fiscalia ha optat per demanar una pena exemplar de sis anys de presó per al propietari de l'empresa.

L'empresa Tríade, especialitzada en treballs arqueològics, i una empresa de construcció de Vilobí treballen des de principis de mes per rebaixar la cota de l'espai en què en el curs dels propers mesos començaran les obres de construcció dels accessos del peatge de Vilafranca Centre de l'AP-7 i diverses prospeccions arqueològiques. Els treballs, que ara estan a punt d'acabar –«falta una setmana com a molt», assegurava ahir un treballador de l'empresa–, ja s'han iniciat, tot i que el Ministeri de Foment no ha aprovat encara el projecte definitiu de l'obra. Potser per això fonts d'Acesa eren reticents a admetre, aquest dimarts, que les obres que s'estaven fent a la zona, just a tocar de l'actual accés a l'autopista des de la C-15, eren seves, i va caldre que aquest diari es desplacés al lloc on estan treballant les màquines i aconseguís confirmar-ho a través del responsable de l'empresa de construcció. Ahir, la concessionària va acabar reconeixent que els treballs eren seus, però va intentar treure ferro de la qüestió assegurant que «les obres definitives no es faran fins que Foment no aprovi el projecte definitiu, que s'espera que sigui aviat», deia una portaveu d'Acesa-Avertis. Durant aquest mes, les obres (molt visibles, sobretot en els últims dies) han passat desapercebudes fins i tot per l'Ajuntament de Vilafranca, que no tenia coneixement oficial del moviment de terres fins ahir, que va ser quan el diari va preguntar pel treball de les excavadores. El director general d'Acesa-Avertis, Josep Lluís Giménez, ja va reconèixer el passat 4 de desembre, en una visita a Vilafranca, que Foment estava «excedint els límits de temps aconsellables» per tal d'aprovar els projectes de creació dels peatges tancats i va apuntar que Acesa-Avertis confiava que l'aprovació del projecte no s'allargués fins més enllà del primer trimestre d'aquest any. Es calcula que, un cop aprovat el projecte, les obres dels peatges es facin en 6 o 9 mesos, segons va apuntar Giménez. En aquella visita, el director d'explotació de la concessionària, Antoni Español, va apuntar que el projecte ja tenia inclosos els treballs arqueològics. Els projectes dels peatges tancats de l'AP-7: Martorell, Gelida, Sant Sadurní d'Anoia, Vilafranca Nord, Vilafranca Centre, Vilafranca Sud, Altafulla, Tarragona-Reus i Vilaseca-Salou permetran l'eliminació dels peatges troncals de Martorell, el Vendrell i Tarragona i obligaran els usuaris a adquirir un tiquet cada vegada que accedeixin a l'autopista. El pagament del tram recorregut es farà una cop el conductor hagi sortit de la via en les àrees de peatge entre Martorell i Vilaseca-Salou.

Els Mossos d'Esquadra van distribuir diumenge un dispositiu per enxampar alguns dels quads i les motos que molts caps de setmana circulen pels camins rurals del parc i sancionar-los. Eren al nucli de Torrelletes i la Casa Alta, a Castellet i la Gornal, i a la zona de Daltmar, al terme de Canyelles, però es van endur la sorpresa que en tot el matí no en va passar cap. De bicicletes de muntanya, moltes.

La batuda, sense èxit, forma part de la campanya de vigilància que porten a terme periòdicament els Agents Rurals, els Mossos i els guardes del parc per evitar la presència de les motos de quatre rodes, els quads, pels camins perquè, a més que circulen per zones on no està permès que hi passin, «provoquen destrosses en alguns camins i espanten les aus que hi ha al parc», segons explica el seu director, Pau Mundó. L'entorn del parc de Foix està inclòs dins del mapa de zona d'especial protecció d'aus i s'hi poden localitzar nius de diverses espècies d'àligues perdigueres o cuabarrades o xoriguers. La zona ha estat els últims mesos lloc de pas de moltes aus per la migració de moltes espècies buscant zones més càlides.

En total, es calcula que hi ha més de 150 espècies catalogades que passen pel parc. A més de l'àliga perdiguera hi destaquen el bernat pescaire, el martinet, els ànecs, els cabussets i les polles d'aigua. D'uns anys ençà, a l'època de nidificació, cabussets, balquers i molts altres ocells es reprodueixen habitualment a l'entorn dels canyissars. A l'hivern, s'hi apleguen moltes espècies del nord d'Europa com els esplugabous, ànecs o corbs marins.

Situat a la franja costanera entre Vilanova i Sitges, els Colls i Miralpeix forma part de la Xarxa Natura 2000, un sistema europeu d'àrees protegides, i també està protegit pel pla d'espais d'interès natural. La zona la gestiona el Consorci dels Colls i Miralpeix Costa del Garraf, un organisme nascut el 2006 integrat pels ajuntaments de Vilanova, Cubelles, Sitges, Sant Pere de Ribes, el Consell Comarcal del Garraf i la Generalitat.

La denúncia del mal estat dels Colls sorgeix arran d'una visita a la zona organitzada per l'Associació Unesco Garraf, l'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA), l'Agrupació Excursionista Talaia, l'Institut d'Estudis Penedesencs, la Federació d'Associacions de Veïns de Vilanova i Ecologistes en Acció de Catalunya. Els membres de les entitats van detectar des d'abocaments de runes i residus, fins a tot tipus de «brutícia i deixalles disperses pertot arreu, vehicles abandonats i/o cremats i una manca total de neteja dels escassos contenidors existents».

Una altra de les queixes de les associacions és l'«alteració de la vegetació i de les roques amb senyalitzacions diverses», o la «construcció d'esplanades, marges i estructures artificials, especialment al voltant de les guinguetes» de les platges; segons les entitats de la comarca, a aquest fet se suma que les guinguetes de la platja de l'Home Mort i de la platja de la Desenrocada o cala dels Gegants «no disposen de la llicència d'activitats corresponent». L'existència de paranys de captura d'ocells és una altra de les crítiques.

Les entitats demanen que es millori la vigilància, que es posi fi a les «alteracions» de l'espai que s'estan produint i que es promogui la redacció d'un pla especial de protecció i conservació del paisatge per a l'espai dels Colls i Miralpeix. L'objectiu de la iniciativa és, al cap i a la fi, que els ajuntaments i el Consell Comarcal donin als Colls i Miralpeix «el tractament que es mereix com a espai natural protegit».

Dos tècnics de l'empresa Intemac –especialitzada en el control de qualitat de projectes, materials i execució d'obres– contractada per l'Adif per avaluar les molèsties que provoca el pas del TAV pel centre de Vilafranca del Penedès, van començar ahir a prendre mesures de diversos punts de la ciutat. Durant la seva estada a Vilafranca, ahir i avui durant tot el dia, els tècnics prendran mesures d'11 punts al llarg de la cobertura de les vies per certificar el grau de vibracions que provoca el pas dels trens. Les mesures es faran des de les 6 i 20 minuts del matí fins a les 11 i 20 minuts de la nit, que és tot l'horari de pas dels TAV per la ciutat.

Segons fonts municipals, els tècnics prendran mesures tant a les voreres properes a la cobertura del tren com també dins de diversos edificis on s'ha pogut veure l'existència d'esquerdes. L'empresa ha seleccionat aquests 11 punts dels prop de 50 punts que el desembre passat van marcar després de comprovar que hi havia hagut esquerdes a les estructures. L'Ajuntament de Vilafranca ha demanat que una vegada l'empresa hagi recollit les dades es trametin a la Universitat Politècnica de Catalunya per tal que les avaluïn abans d'enviar-les a l'ens gestor ferroviari del Ministeri de Foment.

El portaveu dels veïns afectats pel pas del TAV, Joan Anton Doblas, va mostrar-se ahir satisfet pels mesuraments que es reclamen des de fa temps però va alertar que «la prioritat dels veïns és que es mesuri a l'interior de les cases i no pas a les voreres perquè les vibracions es noten a l'interior de les cases». Els veïns han explicat que en aquests darrers mesos s'han incrementat les vibracions a l'interior de les cases i que atribueixen que hi hagi més molèsties al fet que hi hagi més trànsit de trens d'alta velocitat. Doblas calcula tenir en un parell de mesos els resultats dels mesuraments iniciats ahir.